Arnaldo Otegi: “Fa massa anys que els ‘abertzales’ estem en un joc de suma zero entre nosaltres”

Otegi continuarà el mandat de vuit anys i vol aprofitar-lo per fer passes en la qüestió nacional. Per això, vol arribar a acords amb el PNB i aprofitar l’oportunitat que s’ha creat a Madrid.

Després del tercer congrés d’EH Bildu, Arnaldo Otegi (Elgoibar, Guipúscoa, 1958) serà el secretari general de la coalició sobiranista. Així, continuarà els vuit anys de mandat gràcies, entre més factors, als bons resultats electorals que ho han fet possible. Tanmateix, amb vista al futur, Otegi s’ha fixat objectius encara més grans: “Enfortir el projecte nacional i preparar EH Bildu perquè sigui una eina eficaç; entre més raons, per a governar en aquest país.”

—Un dels objectius establerts en l’informe polític és preparar EH Bildu per a assumir “responsabilitats de primer nivell” a les institucions. Aquest és el repte per al cicle electoral vinent?
—Abans de la fase d’independència, l’independentisme ha de demostrar que governa molt més bé que els altres. Ens preparem per això, conscients que, segurament, els governs en els quals serem no seran monocolors.

—Això requereix trobar escletxes en els pactes entre el PNB i el PSE-EE.
—Després de les eleccions de les tres províncies, vam dir que aquest país havia votat molt clarament abertzale i força clarament a favor de polítiques d’esquerres. Després, s’ha fet un pacte entre el PNB i el PSE i, malauradament, no hi ha ni polítiques abertzales ni polítiques d’esquerres. Però creiem que en el futur aquestes aliances, tan tancades avui, aniran canviant.

—Partiu de dues premisses com a base de l’informe. Una és la “fallida de les polítiques neoliberals”. Tanmateix, mirant el context internacional sembla que la reacció l’encapçala l’extrema dreta.
—Europa és un projecte que es troba en una crisi molt greu. Ha venut la seva autonomia estratègica i militar als Estats Units, i som davant l’ascens de l’extrema dreta. Anem cap a un món de desordre i inestabilitat, i el debat que es planteja és quin és el model més eficaç per a fer front a aquests problemes: autoritari o ciutadà. Nosaltres plantegem que, per a escapar del futur al qual ens porta el neoliberalisme, calen polítiques d’esquerres i més sobirania.

—L’altra premissa és la “fallida del model autonòmic de l’estat espanyol”. En aquest sentit, heu dit que el 2025 serà “l’any del nou estatus polític”. Som al febrer: quins són els desafiaments?
—Necessitem més poder i més sobirania, i el debat sobre l’estatus polític del país està obert a tot Euskal Herria. Ara és el moment i estic convençut que aquest país serà capaç, mitjançant un acord popular, d’elevar el seu grau d’autogovern. Amb fases i intensitats diferents, però ho impulsarem a tot Euskal Herria i negociarem com a nació amb els estats.

—Elevar, fins on?
—Per a nosaltres, el més a prop possible del cim. Però aquesta és la nostra intenció i no ho podem fer sols.

—Heu defensat que la base d’aquest acord s’ha de fixar entre els abertzales. En quin punt es troben les converses amb el PNB?
—Ara cal aclarir el debat intern que hi ha al PNB. Però crec que ja fa massa anys que els abertzales juguem a un joc de suma zero, i això no és bo per a aquest país. Crec que s’han de fer acords entre abertzales. Alguna gent dirà: “No només entre els abertzales.” Entesos, però també entre els abertzales. I crec que en l’àmbit de l’estatus podem estar d’acord.

—I quines han de ser les bases dels acords?
—Crec que està clar. Cal aconseguir el reconeixement nacional. En segon lloc, s’ha de canviar també el model de relació amb l’estat espanyol, mitjançant un sistema de garanties potent. Des d’una perspectiva territorial, i som gairebé obsessius amb això, s’han d’estructurar els set territoris d’Euskal Herria. I, finalment, hi ha el debat sobre el dret de decidir: els bascs hem de tenir la porta oberta per a decidir el nostre futur quan vulguem nosaltres i de manera pactada.

—I més enllà dels abertzales, què? El candidat dels socialistes, Andueza, ha dit que no perdran el temps en “debats antics”.
—Jo em fixaria en el context. A l’estat espanyol hi ha alguns factors nous que en els darrers anys no teníem. Per a fer front a l’extrema dreta, cal el suport de l’esquerra independentista d’Euskal Herria, i Catalunya i també necessita el de centre-dreta. Això, necessàriament, ha d’implicar que, en un moment determinat, l’agenda plurinacional, d’esquerres i no tan d’esquerres, estigui damunt la taula.

—En aquest àmbit, pot haver-hi més sintonia amb Pedro Sánchez que amb Andueza?
—Crec que a Madrid ho veuen amb més pragmatisme. El PSOE, per tradició, parla de federalisme, però el practica molt poc. Si ells fan un esforç per a entendre que l’estat espanyol és plurinacional, i partim d’aquí, aleshores hi haurà camí a recórrer.

—Per a això, és imprescindible mantenir l’actual majoria al congrés espanyol, però al govern li costa de tirar endavant les mesures, en part per les tensions amb Junts.
—Nosaltres hem deixat ben clar que ens interessa mantenir aquest govern espanyol. La prioritat és que l’extrema dreta no hi entri. Però després és important de trobar solucions democràtiques per a alguns problemes, entre els quals el nacional: cal una nova política penitenciària i també impulsar reformes en el camí de la democratització. El més lògic seria formar un bloc amb un programa comú. I diria que aquells que hem donat més importància a aquesta idea de bloc hem estat EH Bildu i, amb una altra intensitat, el PNB. Però no ha estat possible.

—En aquesta qüestió, el vostre interlocutor al PNB ha estat Ortuzar. Però ara ha anunciat que renuncia a la cursa per dirigir el partit, i Esteban n’és el principal candidat. Us preocupa el que pugui passar amb la direcció del PNB?
—Seguim el seu debat amb tot el respecte. Nosaltres no entenem el futur d’Euskal Herria sense el PNB. Ho creguis o no, volem un PNB que sigui abertzale i fort, perquè aquest país el necessita. La qüestió és si el PNB pensa el mateix d’EH Bildu. Perquè és clar que competirem per ser la primera força, i hi haurà desacords entre nosaltres. Però hi ha els anomenats pactes d’estat, i en aquests pactes els acords entre els partits abertzales són necessaris.

—Un dels àmbits on no hi ha hagut cap acord és la fiscalitat.
—Creiem que no es pot anomenar reforma fiscal al que volen fer; han dit que només és una adaptació. Sabem que caldran més diners per a mantenir els serveis públics, però ells proposen de recaptar-ne menys. Com es poden fer totes dues coses alhora? Nosaltres creiem que cal una reforma fiscal de debò, no només per a recaptar més i de manera més justa, sinó també per a garantir els serveis públics en la planificació del futur. I si no hi ha acord, no passa res.

—Des d’EH Bildu, Otxandiano ha qüestionat que a la comunitat autònoma basca hi hagi tres hisendes. És el moment d’abordar aquest debat?
—És un debat molt complicat. La qüestió que es va posar damunt la taula és si té sentit que Àlaba, Biscaia i Guipúscoa tinguin polítiques fiscals diferents. Ningú no proposa ara un debat profund sobre la Llei de Territoris Històrics, però hi ha coses sorprenents. Som una nació petita, però quants parlaments, aeroports, grans consorcis culturals tenim? I és racional això des del punt de vista de la despesa i la inversió? Creiem que aquests debats s’han de posar damunt la taula.

—Fa set mesos que el lehendakari Pradales va arribar al govern basc. Li vau reconèixer un canvi en les formes, però fa poc n’heu fet un balanç “agre”.
—S’han fet alguns passos, però ara toca anar al fons de la qüestió. I la pregunta és: el sistema de salut està malament, l’educació està malament… Qui ens ha portat fins aquí? Ells. I algú creu que aplicant les mateixes polítiques les coses canviaran? Doncs no. Les polítiques públiques s’han de canviar.

—Vau expressar preocupació perquè el departament de Justícia ha quedat en mans del PSE, sobretot pel futur dels presos. Aquesta preocupació continua?
—Fem un balanç amb clarobscurs. Cal fer una cosa molt senzilla: aplicar la política penitenciària. Punt. Una persona que fa més de vint anys que és a la presó i té una condemna de trenta anys hauria d’estar al carrer. No ho diem nosaltres, ho diu la llei. La nostra posició és que tenim dues opcions: continuar debatent sobre el passat o reorganitzar el futur d’una altra manera. Nosaltres ja hem fet passos en aquest sentit. Creiem que, per a la convivència, és positiu que aquest país no tingui presos, ni exiliats ni deportats. Caldrà fer moltes més coses, però això també forma part del paquet.

—L’any passat es va reformar la llei orgànica 7/2014. És possible que en un futur pròxim es deroguin la resta de legislacions excepcionals?
—No sé si serà possible, però crec que caldria. Si en una situació excepcional fas lleis excepcionals, el més lògic és que quan aquesta situació desapareix, aquestes lleis quedin desactivades.

—Heu mostrat desacord amb el govern de Navarra arran de les obres d’Aroztegi. Són contradiccions inevitables?
—Per a mi, el més important és establir prioritats. A Navarra i a l’estat espanyol tenim una prioritat: que l’extrema dreta no arribi als governs. Això implica contradiccions. La fiscalitat del govern navarrès i la nostra no són iguals, i sovint les posicions del PSN i les nostres sobre l’èuscar són totalment oposades… Però diem que a mesura que canviïn les correlacions de forces, les coses aniran canviant també.

—Una altra qüestió important és el Monument als Caiguts. Els partidaris d’enderrocar-lo us han acusat d’actuar amb “menyspreu”.
—No crec que hi hagi hagut menyspreu. Conec força gent que s’ha mobilitzat. Són companys nostres. Però crec que el debat s’ha fet de manera desenfocada per part seva. Ho dic amb tot el respecte. L’enderrocament no és una opció. No només perquè està protegit, sinó perquè el PSN no hi està d’acord. No tenim la correlació de forces per a tirar-lo a terra. Si la tinguéssim, ho faríem. Per això, hem optat per una proposta alternativa. Potser m’equivoco, però crec que construir alguna cosa amb el nom de Maravillas Lamberto davant un monument aixecat pel feixisme és justícia poètica.

—A aquest congrés vau arribar com a coordinador general i ara en sortiu com a secretari general. La coalició que era EH Bildu adopta la forma d’un partit?
—No crec que hi hagi vocació de fer un partit clàssic, sinó un moviment: nacional i d’esquerres. Crec que jo no ho veuré, però si en algun moment la gent creu que EH Bildu és igual que els altres partits, no tindrem futur.

—A la nova direcció, quatre secretaries de les cinc estan en mans de persones provinents de Sortu. L’esquerra abertzale guanya pes, doncs?
—M’han fet aquesta pregunta moltes vegades, i sé que molta gent no s’ho creurà, però en el nostre espai els partits no són importants. “Sortu és qui mana”, diuen. Sí, però no perquè ho hàgim decidit nosaltres, sinó perquè així ho ha volgut la gent. En aquesta casa, com passa a l’Uruguai: la cultura del front ampli s’ha estès. La gent no es fixa en d’on ve cadascú, sinó en cap a on anem.

—La setmana passada el sector crític d’EA va denunciar que el nou model de direcció redueix el paper d’EA i d’Alternatiba.
—La direcció és la Mesa Política. Però tenim una preocupació, potser irresoluble. Els qui estan en el dia a dia no tenen temps per a mirar a llarg termini, i nosaltres hem volgut donar a la Mesa Política aquest espai de reflexió. Hem establert que es reunirà cada dos mesos, però segurament haurà de ser més dinàmica. A més, Alternatiba, EA i Sortu tenen els seus equips dins l’estructura diària de la coalició.

—Un altre canvi és que Pello Otxandiano ha deixat la secretaria de Programa.
—Pello Otxandiano és el nostre principal referent polític i institucional a totes tres províncies. És el nostre candidat a lehendakari, i algun dia ho serà. N’estic convençut. Per això ens semblava estrany que una persona amb aquest objectiu hagi de tenir un càrrec orgànic per a fer una feina específica.

—Al congrés vinent vós tindreu ja 70 anys. Heu començat a pensar en el relleu?
—He dit en més d’una ocasió que hi ha una altra generació que ocupa espais de direcció. Hi ha d’haver una transició i ha de ser ordenada. Tinc clar que jo he de completar una fase i que en aquesta fase encara faré una aportació. Però no penso perpetuar-me. Crec que sabré veure quan he de deixar la primera línia. Quan ho decideixi, primer de tot ho compartiré amb el meu poble.

—El successor d’Arnaldo Otegi és ja dins la nova Mesa Política?
—No sé si és bo fer transicions personals. No dic que no hi hagin de ser, però prefereixo deixar un equip potent i cohesionat, que pugui fer créixer aquest projecte durant deu anys més.