07.06.2026 - 11:57
|
Actualització: 07.06.2026 - 13:14
Armènia votarà avui en unes eleccions legislatives que seran les primeres després de la recaptura de la regió de Nagorno Karabakh per part de l’Azerbaidjan i el començament de les converses de pau a la regió.
El primer ministre actual, Nikol Pashinyan, busca la reelecció enmig d’un procés de negociacions amb antics rivals, com Turquia i Azerbaidjan, després de la derrota militar de 2023 durant l’ofensiva àzeri per reintegrar la regió de Nagorno Karabakh, de majoria armènia. A més, Pashinyan ha impulsat un acostament als Estats Units i la Unió Europea després d’anys de dependència política i militar de Rússia.
Aquests comicis podrien ser els més rellevants del Caucas del Sud d’ençà de la Revolució de Vellut de 2018, que va ser encapçalada pel mateix Pashinyan en oposició al primer ministre Serzh Sargsyan i el Partit Republicà, al govern d’ençà de 1999. El postconflicte és l’epicentre de la campanya, i la votació es presenta com un plebiscit sobre el cap del govern arran del cop sofert al Karabakh i la seva resposta diplomàtica.
Les últimes eleccions parlamentàries es van fer el 2021, de manera que aquestes són les primeres després de la derrota traumàtica de Nagorno Karabakh, que va permetre a Azerbaidjan de reintegrar la regió i va provocar la fugida de tota la població armènia, un moviment que Erevan va qualificar de neteja ètnica.
El territori, d’uns 4.400 km² i 100.000 habitants abans de l’ofensiva, ha estat escenari de múltiples guerres, entre 1992 i 1994 —llavors amb victòria armènia— i el 2020, però va ser l’última ofensiva d’Azerbaidjan la que va capgirar, definitivament, les aspiracions independentistes del Karabakh sorgides després de la desfeta de l’URSS.
El resultat del conflicte va desencadenar fortes crítiques internes a Pashinyan, per haver perdut un territori altament simbòlic, i l’han empès a obrir un procés diplomàtic, amb l’argument que cerca estabilitat i un desenvolupament econòmic i social definitius per al país.
El nucli d’aquest gir diplomàtic és el procés de pau amb Azerbaidjan, però molts crítics acusen el cap del govern de fer concessions inacceptables a Bakú. També manté converses amb Turquia, tot i un contenciós històric insalvable per al reconeixement del genocidi armeni durant l’Imperi Otomà, que Ankara no accepta, fet que ha perjudicat les relacions bilaterals durant dècades.
Distanciament de Rússia
Les eleccions també serviran per a posar a prova la decisió de Pashinyan d’allunyar-se de Rússia, històricament aliada d’Armènia, una decisió que s’ha accelerat arran de la inacció de Moscou durant l’ofensiva. Pashinyan va exigir després del conflicte no mirar a una altra banda davant “el fracàs” del contingent rus per a vigilar l’alto el foc pactat el 2020, i va denunciar que els sistemes de seguretat externa implicats “no són eficaços”.
Moscou va respondre criticant els “atacs inacceptables” de Pashinyan i l’acusà de provar de desviar la seva responsabilitat pels fracassos en la política nacional i internacional, culpant Moscou, tot insinuant que el viratge cap a Occident feia anys que s’havia iniciat.
Pashinyan va congelar el gener del 2024 la participació armènia a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), encapçalada per Rússia, i ha defensat un replantejament de les relacions amb la Unió Europea. Fins i tot, el gener de 2025 va presentar un projecte de llei per a consultar en referèndum l’adhesió al bloc europeu, tot i que encara no hi ha data concreta.
En aquest procés, la Unió Europea i Armènia van celebrar el 5 de maig la seva primera cimera bilateral, on van signar un acord de connexió per a reforçar els lligams en transport, energia i digitalització, i van aprofundir en la cooperació econòmica i en seguretat. Aquest acostament ha provocat tensions amb Rússia, que ha amenaçat a suspendre o impugnar acords energètics amb Erevan i ha prohibit temporalment la importació de productes armenis.
L’acord amb els Estats Units
El paper dels Estats Units també s’ha fet més present a la regió. El febrer passat el vicepresident estatunidenc, JD Vance, va visitar Armènia i Azerbaidjan, convertint-se en el càrrec de més pes a fer el viatge recentment al Caucas sud.
L’administració de Donald Trump ja s’hi havia implicat l’agost de 2025, oferint una trobada a la Casa Blanca entre Pashinyan i el president àzeri, Ilham Aliyev, per accelerar el procés de pau, ja encarrilat tot i que queden qüestions pendents, cosa que representa la irrupció de Washington en una zona de domini històric rus.
El procés va rebre un altre impuls la setmana passada, quan el secretari d’Estat, Marco Rubio, i el ministre d’Afers Estrangers armeni, Ararat Mirzoián, van signar un acord d’associació estratègica que inclou la creació d’un corredor estratègic per enllaçar Azerbaidjan i l’enclavament de Najitxevan pel sud d’Armènia.
Aquesta ruta, anomenada Ruta Trump per la Pau i la Prosperitat Internacional (TRIPP), dóna als Estats Units “drets exclusius per al desenvolupament” d’aquest passadís a través de la regió de Syunik, amb l’objectiu de resoldre una de les principals exigències de Bakú per obtenir una continuïtat territorial amb Najitxevan.
El clima diplomàtic s’ha tensat en les últimes setmanes, amb acusacions creuades de desinformació i influència russa per decantar la votació. Trump ha expressat obertament el seu suport “total” a Pashinyan, a qui ha definit com a “gran amic”.
