argimon

Josep Maria Argimon ha rellevat Alba Vergés al capdavant del Departament de Salut i Carmen Cabezas ha rellevat Argimon a la secretaria de Salut Pública. Hem entrat en una espiral de conseqüències imprevisibles? Tal volta. En tot cas, l’equip que fins ara ja pilotava Salut i el procés de sortida de la pandèmia ho continuarà fent, amb més marge de maniobra, però també amb menys capacitat de deixar la brega política a banda. Nomenar perfils tècnics per a càrrecs més polítics potser tecnifica la gestió, però per força polititza, també, qui la dirigeix. El canvi de to ja es comença a notar en Argimon, que avui ha fet la seva darrera conferència setmanal. Ja és conseller. “Això ho farem des del govern”, ha dit un moment.

La pandèmia no tan sols ha originat un tomb en la dicotomia entre la política i la gestió sanitària, sinó també en la mateixa gestió. Argimon va arribar a la secretaria com un expert a gestionar la logística de la salut pública quan el principal problema era justament la pressió assistencial sobre el sistema. Rellevava Joan Guix, que no tenia experiència en malaltia preventiva ni epidemiologia. L’arribada de la pandèmia va apuntar que calia un canvi del model de salut pública català, que fins al març del 2020 se centrava sobretot en les malalties no transmissibles. Cabezas el certifica: és especialista en medicina familiar i comunitària i en medicina preventiva i salut pública.

El nou centre de control de la pandèmia: les variants

La conferència ha comptat amb la presència del cap de Microbiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Tomàs Pumarola, especialitzat en la seqüenciació de les noves variants. Pumarola ha explicat que els dos principals factors que ajuden les variants a imposar-se les unes a les altres són la capacitat d’augmentar la velocitat de transmissió i la capacitat d’escapar dels vaccins. Per això, tal com apunten els experts, intensificar els esforços de recerca en seqüenciació serà clau, ara, per al control de la pandèmia. Una nova variant més agressiva amb els joves podria ser raó de preocupació. Al Regne Unit, per exemple, aquests darrers dies hi ha hagut un augment dels joves hospitalitzats per covid, tot i que encara hi ha dubtes dels motius exactes. Allí, la variant índia, més transmissible, ja s’ha imposat gairebé del tot a la britànica, fins aleshores imperant.

Al Principat, segons que han explicat Cabezas, no s’ha detectat de moment que els quadres dels joves contagiats siguin més greus. Aquestes darreres setmanes, això sí, s’ha confirmat un retrocés de la variant britànica, ara com ara en benefici de la variant sud-africana, també més transmissible, però que avança a poc a poc (ara és un 2% dels casos). La variant índia i la brasilera, en canvi, pugen molt més de pressa, tot i que de moment encara n’hi ha menys casos. De la variant índia, que l’Organització Mundial de la Salut ja considera preocupant, se n’han identificat ara per ara 29 casos. Pumarola ha concretat que hi ha 8 variants d’interès (és a dir, que s’investiguen amb atenció però que encara no preocupen) i 19 més que es monitoren.

La vaccinació dels joves, les franges d’edat i el lleure nocturn

La força de les noves variants i les seves característiques posaran damunt la taula, aquestes setmanes vinents, un nou debat cabdal: què cal fer, amb la vaccinació dels joves? Fins ara, la malaltia no els ha estat greu en la immensa majoria dels casos. L’OMS i bona part dels experts han alertat que és més convenient de vaccinar els adults de països amb la vaccinació molt endarrerida que no pas els joves de països amb la vaccinació avançada. Per què? Perquè hi ha el risc que en aquells països s’hi produeixin variants que combinin amb èxit un augment de la transmissibilitat i la capacitat d’evitar el vaccí. Argimon ho ha remarcat “a títol molt personal” (el títol personal del conseller, al capdavall): “La vacunació ha de ser global perquè sigui clarament efectiva. Només pensar en nosaltres no eradicarà al 100% la malaltia”, ha dit.

Però la resolució d’aquest dilema no depèn de Salut, ha dit Argimon, depèn de la Unió Europea: “Seran els estats membres que acabaran prenent aquesta decisió.” El conseller d’Educació, Josep González Cambray, va suggerir aquest cap de setmana que, a partir del setembre, es comencessin a vaccinar els alumnes de 12 anys a 16 als instituts. Però Argimon ha dit que no hi ha res decidit, encara, i que les declaracions de Cambray només apuntaven “una obvietat”: que si finalment s’opta per vaccinar els joves, es farà als instituts, perquè és on se sol vaccinar de la resta de malalties, i l’engranatge ja és conegut. Cabezas, al seu torn, ha refredat el debat amb concisió. “Encara som a les franges d’edat que poden entrar a les UCI“, ha dit. Sí que es dóna per fet, en canvi, que es vaccinaran els joves de risc molt alt. Un grup de treball amb la Societat de Pediatria en va dirimint el perfil.

Un altre dels debats pendents és si, una volta avançada la vaccinació dels qui tenen entre 40 anys i 49, les hores que s’obriran seran per a la franja entre 30 i 39 o bé per a tots els adults menors de 40. Argimon ha dit que això encara se sospesa a la ponència de vaccins amb els equips tècnics de les conselleries i del Ministeri de Sanitat espanyol. En tot cas, però, ho ha relativitzat: “De tota manera, no enviarem tres milions d’SMS de cop. Ho farem per edat. Entenc el concepte, però al capdavall caldrà que la mesura sigui organitzativa.” En tot cas, aviat “es donarà aire al jovent” amb la reobertura de lleure nocturn, segons el conseller, tot i que no serà aquest cap de setmana.

Postil·les

Dues dosis? Cabezas ha assegurat que si un menor de seixanta anys ha passat la malaltia, la cosa més convenient és que rebi una sola dosi. Si rep la segona per error administratiu, “no és cap problema per a la salut, però tampoc cap benefici”. “Sempre hi ha qui pot haver-ho passat asimptomàticament”, ha dit.

AstraZeneca. Entre el 87% i el 89% dels menors de seixanta anys vaccinats amb la primera dosi d’AstraZeneca opta perquè la segona sigui d’aquest mateix vaccí, tot i haver de signar l’autorització de rebuig a Pfizer.

Al CAP. Salut disposarà aviat a la Meva Salut que es pugui demanar hora directament al CAP de referència de cada ciutadà per a rebre el vaccí.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.