Aragonès no deixarà la política si perd la presidència

El president de la Generalitat i candidat d’ERC a les eleccions de Catalunya, Pere Aragonès, ha dit que continuarà “al servei de Catalunya” i d’ERC en qualsevol circumstància, tant si guanya com si perd la presidència. Ho ha dit en una entrevista a Onda Cero, en què el presentador, Carlos Alsina, li ha demanat directament: “El senyor Puigdemont ha dit que, si ell no governa, marxarà de la primera línia política. Vós?” I Aragonès ha contestat: “Jo continuaré al servei de Catalunya i al servei del meu projecte polític en qualsevol circumstància.” I ha afegit que únicament preveia una victòria electoral: “Em presento a aquestes eleccions per guanyar i per continuar sent president, no contemplo cap més opció.”

“Com que el meu escenari central és per a una victòria electoral, és l’únic que em plantejo. Jo sempre continuaré treballant per al meu projecte polític, que és el millor per a Catalunya. No abandonaré responsabilitats”, ha afegit. Així, doncs, no ha entrat a valorar si formaria part d’un govern presidit per un altre candidat, si representaria ERC a l’oposició, o si cercaria una altra responsabilitat política, i ha insistit que la seva voluntat era guanyar les eleccions i rebre un suport majoritari al parlament: “Estic disposat a parlar amb tothom, però no em presento a les eleccions per donar suport a un altre candidat.”

La setmana passada, el candidat de Junts, Carles Puigdemont, va dir que deixaria la política activa si no aconseguia de ser investit de nou. “No m’imagino com a cap de l’oposició”, va dir, però tampoc cercarà cap sortida alternativa: “Una persona que ha estat president de la Generalitat no pot ser al senat ni a un consell d’administració d’una gran empresa.”

Fins ara, tots els presidents de la Generalitat que han deixat el càrrec s’han retirat de la política activa, amb l’única excepció de José Montilla, que, de fet, és l’únic president en actiu que ha perdut unes eleccions. Un any després, se’n va anar al senat espanyol. Jordi Pujol es va retirar de la política activa sense haver perdut la presidència, i va ser el seu successor, Artur Mas, qui fou derrotat per Pasqual Maragall. Després del referèndum sobre l’estatut i com més anava més distanciat del seu propi partit, Maragall va anunciar que no es tornaria a presentar a les eleccions perquè ningú li ho havia demanat. Mas va haver de fer el famós “pas al costat” per a tancar l’acord entre Junts pel Sí i la CUP que va investir Carles Puigdemont, i com a ex-president es va dedicar a la refundació de Convergència en el PDECat, partit que ell mateix va presidir durant un any i mig, fins que va deixar el càrrec poc abans de la sentència del cas Palau, que va condemnar formalment Convergència.