El català ha perdut 280.000 parlants en quinze anys, segons l’informe del Pacte Nacional per la Llengua

  • El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que cal ampliar els consensos per a augmentar l’ús social del català

VilaWeb
Europa Press/ACN
22.02.2022 - 19:20
Actualització: 22.02.2022 - 20:20

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida a reforçar els consensos, ampliar-los i fer-ne de nous perquè el català tingui el màxim ús social possible. Durant la primera trobada del Pacte Nacional per la Llengua d’aquesta legislatura, Aragonès ha dit que el consens social i polític s’ha de traduir en polítiques públiques per aconseguir traçar un full de ruta el més ampli possible. Ha dit que caldrà impulsar un procés participatiu per a definir propostes i actuacions per abordar els reptes i les amenaces que pateix el català. Aragonès ha dit que cal crear i transformar les eines per fer avançar el català arran del fet que la situació hagi canviat els darrers quaranta anys.

En aquesta primera reunió s’ha presentat linforme acadèmic sobre la situació de la llengua elaborat per set experts independents coordinats per Isidor Marí i Miquel Àngel Padilla, tots dos membres de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El document és una síntesi dels coneixements i estadístiques preexistents sobre la situació de la llengua, feta amb l’ànim de socialitzar el debat, prendre consciència dels reptes i proposar solucions, segons l’ha presentat el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Una de les dades més impactants de l’informe és que entre 2003 i 2018, quinze anys, el català va perdre 280.000 parlants habituals. Percentualment, va baixar 7,4 punts, del 48,5% al 41,4%. Amb tot, Vila ha dit que una de les conclusions de l’informe és que “constata que el català no està en amenaça d’extinció imminent a Catalunya“.

En l’àmbit dels reptes i propostes, l’informe es fixa en àmbits molt diversos. Alguns d’ells són el repte demolingüístic que suposa la transmissió lenta del català les noves generacions de catalans arribades des del tombant de segle; l’oficialitat regressiva que comporta el marc legislatiu de l’estat espanyol en l’àmbit lingüístic; la posició feble del català en el món socioeconòmic i el profund dèficit en l’entorn sociosanitari. També exposa la necessitat de replantejar els debats del món educatiu cap a l’avaluació de resultats i no els drets individuals, reduir els obstacles de la fragmentació de territoris de parla catalana i convertir l’administració en el tractor del català en les noves tecnologies, principalment.

L’informe és el document base sobre el qual ha començat a treballar el Pacte Nacional per la Llengua i la guia per un procés participatiu que ha de culminar al final d’aquest any amb la signatura del pacte. El consens i les propostes que generi aquest gran acord serviran de base per al futur pla de política lingüística plurianual.

Procés participatiu

La reunió d’avui inicia el procés participatiu del pacte encaminat a estimular el debat en tots els àmbits de la societat i a l’obtenció de propostes que s’incorporaran al consens sobre les polítiques lingüístiques del futur. Entitats de la societat civil, administracions i ciutadania a títol individual estan cridades a participar amb diverses fórmules (presentacions territorials i sectorials, activitats, debats conferències) en un calendari que s’estendrà fins al juliol i que culmina amb la “deliberació” i presentació de propostes.

El secretari de Política Lingüística ha exposat aquest matí en una trobada amb la premsa que el procés no només està encaminat a canviar el marc normatiu existent. La seva altra virtut, diu, prové del procés participatiu que s’ha dissenyat: “Volem pensar que l’ampliació del consens a Catalunya permetrà acumular forces per explicar la situació de forma adequada i emprendre les mesures de modificació del marc normatiu” amb més legitimitat, també davant de l’estat espanyol.

Sense línies vermelles

A la reunió, també hi ha participat el vice-president Jordi Puigneró, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, un dels dos coordinadors de l’informe, representants de les entitats del Consell Social de la Llengua (l’entitat que assessora el govern en aquesta matèria i que integra sindicats, patronals, acadèmics i món cívic i cultural). També hi han participat representants dels partits polítics que s’han sumat al Pacte Nacional per la Llengua: ERC, Junts per Catalunya, CUP, En Comú Podem i el PSC-Units. En total, una cinquantena de persones.

Segons el secretari de política lingüística, el clima de treball és bo entre les formacions polítiques i fins ara “no s’han plantejat línies vermelles” al marc conceptual d’aquest pacte. És a dir al consens sobre la unitat de la llengua, l’existència d’una situació delicada i de reptes de futur, així com la necessitat de prendre mesures per fer-hi front.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any