I ara toca omplir les urnes

«Ara toca fer un pas més, diumenge: cal omplir les urnes de vots. Perquè és això que hem fet els independentistes cada vegada que les urnes han estat parades»

Vicent Partal
Vicent Partal
25.04.2019 - 19:51
Actualització: 25.04.2019 - 21:26
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 25 de març de 2003 el president Pasqual Maragall va presentar al Parlament de Catalunya les ‘Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya’, que pretenien modificar i reformar l’estatut vigent des del 1979. Estic segur que la major part de vosaltres sou incapaços, com jo, de recordar cap imatge d’aquell dia.

Ahir va fer setze anys i un mes d’aquell moment i la història d’aquests setze anys ensenya com Catalunya ha anat construint la independència. Van passar tres anys abans que aquell estatut fos aprovat pel parlament i set anys abans que, el 2010, el Tribunal Constitucional espanyol el deixàs irrecognoscible. I amb aquella decisió irresponsable obrí la crisi institucional més gran de la història contemporània del nostre país i de l’estat espanyol.

Set anys després, i amb això ja en sumem catorze, el referèndum del Primer d’Octubre i la proclamació de la independència van canviar per sempre la història i van traure l’estat espanyol de la zona de confort on s’havia instal·lat. Espanya volia defugir la política i pretenia dominar Catalunya des del poder judicial. El 9-N la va fer tremolar primer, el 27-S va confirmar que tenia un gran problema i el Primer d’Octubre va ser conscient que seria derrotada. Allò que vingué després va respondre al pànic i a la por que l’octubre republicà va assentar a Madrid.

Un any i mig després de l’octubre republicà, ara arriba un nou cicle electoral, amb tres eleccions en un mes, els resultats de les quals haurem de llegir en conjunt. Fa pocs dies que es complien vint-i-tres anys de de l’arribada al govern espanyol de Jose Maria Aznar, el moment que va obrir, de fet, el procés de separació entre Catalunya i Espanya. I es complien també setze anys del darrer intent de trobar una entesa honrada entre Catalunya i Espanya, l’estatut de Maragall i, encara, els nou anys de la voladura d’aquest intent per part de les institucions espanyoles.

La història d’aquests vint-i-tres anys explica que Catalunya ha passat de ser una autonomia que vivia còmoda dins Espanya a un país que ha proclamat la seua independència i lluita per ser reconegut internacionalment. I aquesta història l’heu escrita vosaltres mateixos dia a dia, des de la llibertat. Amb moments més afortunats i èpics que uns altres. Amb passos endavant i a vegades enrere, contradictoris àdhuc. Amb dubtes i certeses immenses alhora. Amb patiments i esforços però també amb una alegria i un orgull que la política no ens havia donat mai.

Ara toca fer un pas més, diumenge: cal omplir les urnes de vots. Perquè és això que hem fet els independentistes cada vegada que les urnes han estat parades. Perquè ha estat així, a poc a poc, que hem arribat a posar el país on és, ja de manera indiscutible d’ençà del 27 d’octubre de 2017.

En tots aquests anys a voltes ens han demanat coses complicades de fer, difícils d’organitzar i portar a terme. Però aquesta vegada tan solament cal eixir de casa, acudir al col·legi electoral i ficar dins l’urna una butlleta de vot, la que vulgueu, per la independència. I esperar a veure què passa a la nit amb el recompte i quin és, en conseqüència, el pas següent que cal fer per acostar-nos més i més a la solució que mereix tant d’esforç, de tanta i tanta gent distinta, honesta i generosa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
25.04.2019  ·  22:08

Gràcies, per aquest Editorial…!

Josep Usó
Josep Usó
25.04.2019  ·  22:17

No ens podem quedar a casa. Una de les coses que més temen els altres són els vots. Encara que siga de forma esbiaixada, no tenen més remei que llegir els resultats. Per això cal anar i votar candidatures independentistes. Els altres hi aniran; ho fan sempre.

Antoni Oller
Antoni Oller
25.04.2019  ·  22:21

Tocava demanar això, tocava, però no sé si avui precisament. De l’anunci i contrareplica de Nicola Sturgeon i Theresa May ens en parlaràs demà, o passat? Jo ho esperaré!

MARIA CONCEPCIO GAYA
MARIA CONCEPCIO GAYA
25.04.2019  ·  23:24

Sempre he pensat que el procés va començar amb la majoria absoluta d’Aznar i l’invasió de competències del govern amb la política d’expoli creixent a Catalunya. Maragall, i la majoria dels partits parlamentaris, amb el nou Estatut volien entra altres coses, blindar-les i evitar l’expoli. I aquí estem.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
26.04.2019  ·  03:03

A veure si pasem del 50% en vot aquesta vegada… idealment (cens/2)+1 es a dir 2.750.000 vots aprox per demostrar a la comunitat internacional que guanyem matemàticament un referèndum d’independència en cas de produir-se..

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
26.04.2019  ·  04:14

Hem de rebentar les urnes amb Vots Sobiranistes. No sé si faran cas, però jugar el seu terreny es l’únic llenguatge que entenen

L’imatge de les Urnes de la Generalitat quedarà només per l’Història?

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
26.04.2019  ·  05:27

Sempre cal omplir de vots sobiranistes les urnes. La llàstima és que anem a la contra: és per mirar de frenar el que ens ve a sobre més que no pas per avançar, a menys que hi hagi un miracle.

Fa 10 anys, ni fins i tot el més dretà de ciutadans o del PP a Catalunya propugnava mesures tan bèsties com les que es troben als programes que hem rebut a casa respecte de Catalunya, i al PSC hi havia gent com en Toni Comin o Marina Geli. Gent que sense ser independentista entenien que el país no podia tirar endavant sense un mínim reconeixement. Ara al PSC només hi ha l’Iceta, el rei del canvi de jaqueta quan convé, o personatges tan foscos com l’Antoni Balmón.

En aquest sentit crec que Aznar s’ha sortit amb la seva, perquè ens ha portat on ells volien: a base d’arraconar-nos han forçat cada cop més una reacció cívica i l’alineament consegüent de la població amb les tesis independentistes per pura supervivència nacional, econòmica i cultural. Només així s’explica que la majoria de catalanistes o republicans de bon cor s’hagin passat a l’independentisme.

Però és que volien això mateix. Varen comptar, encertadament, que no seríem capaços de tirar endavant fins el final, i en canvi ells tenien tots els mecanismes per engegar la batalla final i derrotar-nos per sempre.

Amb els fets després del referèndum els hem donat la raó i els hem proporcionat l’excusa perfecta. I alguna vegada, suposo que d’aquí molts anys, haurem de començar a demanar responsabilitats als nostres polítics sobre què van fer i per què.

Ara, malauradament, ens tenen a la defensiva i dividits quan el que necessitem és unitat estratègica i- jo crec- de llistes, tenir decisió i recuperar la iniciativa.

Perquè abans de parlar de revolució, de model econòmic, o de polítqiues socials, cal tenir la capacitat de fer-ho. I com a autonomia d’Espanya som poc més que una gestoria administrativa (no hauria de ser així segons la constitució, però queda clar que és al màxim que podem aspirar en la interpretació més benèvola possible- la del PSOE. La dels altres no cal ni dir-la).

He dit moltes vegades que caldran molts sacrificis, mobilitzacions, vagues, accions pacífiques però de força, aguantar cops, els tancs, la repressó i un munt de coses si volem sobreviure i esdevenir un país. És la nostra única oportunitat i cada cop es veu més clar.

Però crec, sincerament, que això està a una generació vista perquè primer ha de créixer una nova generació de politics que entengui de què va Espanya, i una nova generació de catalans que oblidi les típiques rancúnies entre partits i estigui disposada a sortir de la zona de confort d’un país relativament pròsper.

Mentrestant és bàsic que no els deixem ni una escletxa per dur a terme els seus plans. Omplim les urnes, cada vegada, votant qui sigui, però que no sigui un enemic del país i de ls democràcia. Perquè si els deixem una escletxa ho rebentaran tot. I no ens ho podem permetre.

Josep Segura
Josep Segura
26.04.2019  ·  06:28

Ja sé que em faig pesat, però mentres no s’aconsegueixl més d’un 50% en vots clarament independentistes (res de comuns ni podems) no se’ns tindrà seriosament en compte a la comunitat internacional. Ep! i que això només seria el començament, però amb una veritable força. A l’estranger em diuen sovint que encara no hem demostrat que som majoria. Que l’1-O va ser molt demostratiu, i que el borbó hauria de ser candidat a un afaitat d’un sol tall (soc a França), però que ens falta la raó de pès del suport popular, que l’hem de demostrar amb l’únic que tenim: els vots.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
26.04.2019  ·  06:48

Cal votar per no regalar escons a l’enemic. Salut.

jordi Rovira
jordi Rovira
26.04.2019  ·  06:51

Després d’escoltar el debat electoral de TV3, l’únic que diluía entre sis les barbaritats de dos, vaig entendre quelcom que també apareix en aquesta editorial. Certament, ni el govern Aznar primer, ni després el trencadís de l’estatut, són símptomes de bona salut constitucional. Però, en aquesta campanya, ja s’han passat un límit real. Simplement no hi ha diàleg possible. No hi ha més que la construcció de dos estats. Per això cal votar independentista. Ells es fan la seva marca; nosaltres la nostra. Aquest “órdago”, els deixa a ells en un carreró sense sortida. Fins i tot al psoe o a Podemos: no pots defensar cap constitució quan els constituents ja s’han desconstituït. Què han fet sinó PP, C’S i Vox?

Josep Albà
Josep Albà
26.04.2019  ·  07:36

Només vull dir que tan debò l’èpica d’aquest editorial fos realment com l’explica el sr. Partal i que tot el que s’hi diu i s’hi pronostica fos estrictament cert i es complís.

Jo per desgràcia no ho crec.

Em temo que per arribar a l’alliberament de la nostra nació caldrà, quan haguem pogut recuperar-nos del desastre d’aquell Octubre en que vam ser estafats, abandonats i venuts pels qui tenien l’obligació de complir la seva paraula i aplicar el mandat democràtic de l’1 d’Octubre, fer alguna cosa diferent del que hem fet fins ara: obeir i confiar.

Sóc independentista i no he votat mai a España des del 1980. Encara menys ho faré ara. Ja no em fio de la classe política que tenim: no els votaré ara i possiblement tampoc al maig, sinó canvien molt les coses.

No es pot abatre un estat opressor i feixista complint les seves lleis i legitimant amb vots les mateixes institucions neofranquistes que dirigeixen la aniquilació política, econòmica, cultural i nacional de Catalunya i de la democràcia.

Al carrer ens trobarem quan decidim dir prou.

Roser Giner
Roser Giner
26.04.2019  ·  08:05

Regalar escons a l’enemic ….. llegeixo ….. votant en unes eleccions generals de l’estat espaÑol. El carrer és la primera institució. I estem als carrers un dia sí, i un altre, i un altre fins el primer d’octubre en el que sí es va votar, més de dos milions de persones, i va guanyar el Sí a la independència per majoria absoluta. I vam tornar a sortir al carrer el dia 3 d’octubre en una vaga general que es va convocar, la primera, social no pas laboral, i que ja es van encarregar entitats, partits i els sindicats verticals a descafeinar-la per una parada patronal de dues hores. I vam continuar sortint al carrer fins el 27 d’octubre on es va dir que no, que no hi havia desobediència, que el resultat del referèndum no es podia dur a terme, i gent a la presó i exiliats. Judicis. Gent de pau a la presó i al’exili. I sí continuem als carrers, i més repressió, i unes eleccions el dia 21D17, forçades i sí vam anar a posar la butlleta a les urnes, com ens demana el director d’aquesta casa, i es va tornar a ‘guanyar’ …. i tornem als carrers, i el nostre Parlament per majoria absoluta proclama President de la Generalitat al MHP Carles Puigdemont, exiliat, i el dia 30 de gener 2018 la Presidència del Parlament fa marxa enrere i no deixa que el President electe, legal, exerceixi el mandat que la gent, el poble, amb els seus vots, li va encomanar.
I així ens trobem ara. El poble, la gent, no s’agenolla. Som tossudes. Sí, ens trobarem al carrer quan decidim dir prou. Sense desobediència no hi ha independència.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
26.04.2019  ·  08:16

Amb molta menys il·lussió que en les darreres voltes que hem anat a votar, però amb la consciència que més que mai és una obligació moral fer sentir la nostra veu, aniré a votar.

Sort a tots!

Àlvar Manresa
Àlvar Manresa
26.04.2019  ·  08:25

Hola a tots i amb tot el respecte possible, als que penseu que no votar és una opció de protesta, però voleu que es compleixen els desitjos i bons auguris…..us tinc que dir que ja el fet de poder votar és ja per si mateix, una festa.
Una festa que cal gaudir-la amb tota la seva essència abans que alguns dels que alcen el cap desvergonyits, totalitaris i feixistes ens la prenguin.
Si alguns són capaços d’aprofitar la llibertat que els dóna el sistema democràtic, com iguals per anar contra l’essència de la democràcia, pervertint el seu sentit i desfer-la amb els seus vots, NO T’HO POTS MIRAR.
Jo crec que si confieu en els polítics catalans, doncs voteu en blanc O voteu als espanyols com protesta si voleu, però voteu.
Es un dret que ha vessat molta sang i no podem perdre-ho gratuïtament. S’ha de lluitar votant….amb tot el respecte, jo tampoc em podria refiar del que desitje qui no es capaç d’entre això mateix.
Voteu, és una festa de la Democràcia, voteu a tot allò on us demanin l’opinió i el vot.
Deixar de fer-ho és matar la Democràcia i després ens mataran a tots/totes.
Bona festa de la democràcia, bon diumenge per a tots/totes

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
26.04.2019  ·  08:34

Benvolgut Sr. Josep Albà.

Estic totalment d’acord amb vostè, totalment, és cert que la nostra classe política no està a l’alçada i proven de totes-totes que nosaltres, els del carrer, ho deixem estar, però nosaltres encara hi sóm, ningú encara no ha defellit (i costa no fer-ho, oi!), reitero que estic d’acord amb vostè, de debò, llevat en no anar a votar.

Ja que Catalunya a triat la via pacífica (ja li aclareixo que hi tinc les meves reserves amb aquest tema), Catalunya ha de buscar la manera d’arraconar l’Estat, i de moment no sembla que a aquest Estat les coses li estiguin sortint com s’imaginava (a nosaltres tampoc, em pot dir), però no és pot negar que Catalunya ha fet surar la m….a i allà no s’ho esperaven.

Tal i com estan les coses ara toca anar a blocar-ho tot, si al Congrés hi ha prou escons sobiranistes que puguin bloquejar i fer inviable res, haurem fet un altre pas a acostar-los cap el racó. Hi ha dos partits, un més clar que l’altre, que és això que proposen.

Li suggereixo una imatge: un quadrilater de boxa. Dos boxejadors. L’un esquifit i petit i l’altre gran i gros. El gran i gros va donant mastegots al petit i esquifit, aquest sembla que en qualsevol moment caurà i quan pot li etziba un cop de puny a l’estòmac que fa que l’altra se’n dolgui, moment que aprofita l’esquifidet per fer una passa endavant i l’altra ha de recular una passa i així hores i hores, fins que el gras i gros està encaixonat en el seu racó i ha de tirar la tovallola, això sí el petit i esquifit està borni, sagna per totes bandes i ningú enten que encara sigui dret.

S’ho imagina Sr. Albà, jo de vegades sommio i m’emociona el meu somni.

Com vostè diu, ens reveurem al carrer.

Cordialment,

David Badia
David Badia
26.04.2019  ·  08:46

No anar a votar , es regalar un vot al PSOE, Ciudadanos, PP.

Pep Agulló
Pep Agulló
26.04.2019  ·  09:06

EN CLAU DE PAÍS

CATALUNYA
Potser l’independentisme s’acosti més al 50% i/o el depassi….

Potser, dins l’independentisme, guanyi un partit que cerca l’hegemonia, que abomina de la unitat i que vol esborrar un aliat “competidor.”.. Potser…

Potser, si això passa, voldria dir que la consciència d’una majoria dels més de dos milions de catalans-es s’ha endarrerit respecte a l’1-O. El partidisme autonomista ens hauria guanyat. Els patriotes de partit per sobre dels patriotes de país… Potser

Potser estaríem en una victòria aclaparadora de l’independentisme però amb un futur republicà incert… Potser

PAÍS VALENCIÀ I SES ILLES
Potser s’avancin les forces democràtiques que no vegin l’autonomia només com un fre al feixisme sinó com una palanca cap a la sobirania del país. Que hi hagi un canvi de consciència que faci que la paraula independència no els faci por. La por tot sabem d’on vé. La mata de jonc, també. Tant de bó.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Salart
Josep Salart
26.04.2019  ·  09:30

A votar si ha d’anar.

Igual que s’ha d’anar a treure els diners dels bancs espanyols, contrariament només farem la meitat de la feina.

Com es possible que la gent no en sigui conscient de que cal ensenyar les dents?

Tenim presos polítics i gent a l’exili i sembla que esmorzem tan tranquils per acabar de passar el dia ben feliços.
Es que no tenim vergonya, tan poc solidaris som??

Albert Miret
Albert Miret
26.04.2019  ·  09:49

El diumenge espero fer cues llargues i vull veure com les piles de les butlletes independentistes baixen d’alçada a una velocitat molt superior que les altres. La darrera vegada ens van fer bastant de mal els de C’s, perquè encara els faltava fer tots els denigrants espectacles al Parlament i a molts pobles de Catalunya per a demostrar la seva profunda incultura i la seva brutalitat. Ara ja ho han fet, i tothom ho ha vist. El diumenge espero i n’estic convençut que molta gent que els va votar, ara ja hagi constatat que no tenen cap altre programa que acabar amb Catalunya, els catalans i AMB ELS VOTANTS DE CIUDADANOS INCLOSOS. No en tenen cap de consideració pels unionistes que els voten, els fan servir de crossa i prou. Entre ells els qualifiquen de traïdors a Espanya, perquè s’han adaptat a la cultura d’aquí i a la manera de fer les coses amb sentit comú i sense violència i han prosperat aquí i molts d’ells no ho obliden. Això els fa ja completament diferents dels que ara els ataquen igual que a tota la resta de catalans. El dia del referèndum, quan vaig veure els cops de porra i les coces de la bèstia als caps dels qui anàvem a votar, no vaig pas observar que fessin cap distinció entre els que van néixer a Espanya i els que vam néixer aquí, ni als que votàvem que sí i els que votaven que no. Espero que ara els unionistes se’n recordin de qui pegava i qui rebia. Quant als fètids PEPEDOS, després de la contractació de l’anguila borbònica i violenta, ja no crec que arribin ni a entrar al Parlament. A aquests, la gent ja els coneix més bé, i n’han fet tant de mal a Catalunya, que ja no enreden a ningú. A veure si per una vegada a la vida es compleixen els meus desitjos, que ja seria hora!

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
26.04.2019  ·  09:50

Ànims sr. Albà… ens veurem en les urnes. Seu vot es essencial… Ens en sortirem si anem tots plegats a votar!!!
Visca Catalunya Lliure¡¡☆¡¡

David Escobedo
David Escobedo
26.04.2019  ·  10:03

A mi personalment, com a constitucionalista, em causa molta alegria que els catalans participem units de la festa de la democràcia espanyola, mostrant la nostra unió en la diversitat i acceptant el nostre destí comú amb la resta de pobles d´España.
Tots a votar!

Gerber van
Gerber van
26.04.2019  ·  10:26

Jo no vaig votar el diumenge. Simplement perquè no em deixen fer ho, encara ja fa 23 anys que visc aquí com un estranyer d’un altre estat membre EU. La Unio Europea, amb el seu nivell poc democàtic (si, també la EU), no deixa ni votar els seus civils Europeus on volen i on viuen, encara ja fa anys i panys que viuen en un altre estat membre EU. També penseu amb això quant aneu a votar el diumenge que ve. Perquè aquesta EU poc democràtic i que no protegeix els nostres drets fundamentals, la seva tasca prioritari, te el suport directa dels governs dels seus estats, inclòs el d’Espanya.

Antònia Renau
Antònia Renau
26.04.2019  ·  10:54

Per els que no volen votar…els hi diria:
La vida política,la social i la personal.no estan deslligades de la realitat relacionada b els resta de ciutadans,amb els seus límits, temors, ideals bondats i misèries.
Estem políticament amb sèries dificultats per avançar cap a l’independència amb les úniques armes reals que tenim.: Intel.ligencia,voluntat constància i honradesa.
Els ciutadans que els seus ideals estan per sobre de la realitat humana,regint-s’he únicament Per el pensament pur e idelogic, sense tenir present els límits i realisme de les estructures polítiques i socials,fan un tris favor a l: independencia…dons qualsevol ideologia simple i dogmàtica anteposant l:ideal final no acceptant
els entrebancs i dificultats reals de fer camí..no serveixen,ans dificultant seriosament arribar al objectiu que diuen voler assumir.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
26.04.2019  ·  10:57

Sr. Albà, comparteixo l’enuig pel comportament autonomista d’alguns partits que s’havien voltat d’una aura d’independentisme quan realment només volien gestionar l’autonomisme.

Però tal com ho veig, fer campanya per no votar perquè són eleccions espanyoles és independentisme de saló, i deslegitima el poder criticar i alçar la veu contra el que faci el govern naZionalista espanyol de torn.
Ho deslegitima perquè no ha posat el seu granet de sorra contra ell.

Quan diem europa ens mira no és un tòpic, realment mira el pes de l’independentisme i, com als Comuns no els posa al sac independentista, ho tenim cru si no votem tots, TOTS, els que creiem que ja no hauríem d’estar a espanya.
Però mentre hi estiguem, desitjaria que per poc temps, cal votar sempre, si realment volem la independència, cal ser tossuts i demostrar al món que som majoria sense els Comuns.

Sabem de cert que en un referèndum, sense violència espanyola, guanyaríem pel 70%, o potser més, doncs dins dels Comuns i del PSC hi ha molt vot de cor independentista però lligat sl seu partit, però mentre no es pugui fer, només tenim els vots de les eleccions que se’ns presentin per anar dient, una i altra vegada, que som majoria els independentistes convençuts, els que volem marxar de la feixista espanya monàrquica.

No votar és deixar l’espai al nacionalisme espanyol.
CAL VOTAR SEMPRE fins que siguem amos del nostre destí.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
26.04.2019  ·  10:59

Anem a votar, però no anem a cap festa democràtica. Anem a tocar els collons als que voldrien que ens abstinguessim per així demostrar ells que són molt i poder fer el que volen sense cap oposició.

Si. Els polítics independentistes han comès errors, alguns més que d’altres, i alguns sembla que encara ens volen seguir entabanant. Però hi ha tres opcions (o 2 més aviat) que són mil vegades millor que qualsevulga de les espanyoles. Per tant anem a restar-los opcions.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
26.04.2019  ·  12:25

No voltaren, no,…. VOTAREM!!!!

eva salas
eva salas
26.04.2019  ·  12:29

Cada convocatòria electoral és un [plebiscit] referèndum, per això tots els constitucionalistes parlen de Catalunya sense parar en les seves campanyes. Mentre no ens hàgim desprès d’aquest estat maltractador, votem. I després també, per a endreçar el país.

Ramon Sans
Ramon Sans
26.04.2019  ·  13:31

Se puede VOTAR INDEPENDENTISTA … SE PUEDE VOTAR ADEMÁS CENTRO DERECHA O CENTRO IZQUIERDA , O INCLUSO MUY DE IZQUIERDAS… pero esas opciones se encuentran en ERC , JUNTS per CATALUNYA y EL FRONT REPUBLICÀ ….

E INCLUSO LOS MUY ESPAÑOLES QUE QUIERAN VOTAR TOCAR LOS HUEVOS A LOS PODEROSOS DE SIEMPRE … AL REY , AL EJERCITO , A LA POLICIA , A LOS BANCOS , AL IBEX 35 , A LOS FONDOS BUITRES QUE ROBAN EL DERECHO A LA VIVIENDA … las mejores opciones … siguen siendo LAS INDEPENDENTISTAS … son los únicos que no lamen los pies del rey , de los jueces , de los del IBEX… ¿curioso no que los ESPAÑOLES MUY ESPAÑOLES CABREADOS DE VERDAD puedan votar como castigo a OPCIONES INDEPENDENTISTAS …???

¿ESO OCURRIÓ ALGUNA VEZ???? si en España y en Catalunya CUANDO SE VOTABA HERRI BATASUNA EN LAS EUROPEAS … Y TOCABAN LOS HUEVOS AL PSOE Y ALIANZA POPULAR EN ESTEREO …

A VOTAR EL DOMINGO , AÚN QUE NO SOLO SEA PARA TOCAR LOS HUEVOS AL REY , ese de “a por ellos” elefantes incluidos.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
26.04.2019  ·  15:38

L’editorial d’avui el trobo tant essencial i tant exacte que us estalvio qualsevol comentari. Només un prec en la mateixa línia: Diumenge a votar i, si us plau, voteu opcions que lluitin per la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la república. Ara encara no guanyarem però anirem fent camí que és el que, els nostres fills i nets, esperen de nosaltres. Salut companys!

Roser Caminals
Roser Caminals
26.04.2019  ·  16:32

Molt lúcid l’anàlisi de Vicent Partal.

I molt d’acord amb Eva Salas: cada elecció és un plebiscit, per tant, votar també és sortir al carrer. Ho diuen els espanyols mateixos: Quien calla, otorga.

No calleu, voteu!

Gemma R.
Gemma R.
26.04.2019  ·  19:41

A votar tots! Ens veiem a les urnes!!

Nuria Boniquet
Nuria Boniquet
26.04.2019  ·  21:08

Tots a votar !! No perdem aquesta ocasió de poder ser comptats !! Fem-ne un referendum !!
Força President, força Turull, Rull, Forn, Comin …

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
27.04.2019  ·  01:30

Jo ja he votat en el meu Consolat. Força! Demostrem quants som!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €