16.05.2026 - 21:40
|
Actualització: 16.05.2026 - 21:54
Andalusia vota avui el parlament autonòmic. Els sondatges finals, publicats aquesta setmana, coincideixen en un mateix pronòstic: el president de la Junta d’Andalusia i candidat del PP, Juanma Moreno, voreja la majoria absoluta, i el PSOE de María Jesús Montero, vice-presidenta del govern espanyol fins fa pocs mesos, pot obtenir al pitjor resultat de la història del socialisme andalús. Vox, malgrat que millora, no acaba de fer el salt a què aspirava fa un any. I a l’esquerra del PSOE, dues candidatures es disputen un espai disminuït i fragmentat. Tanmateix, la votació té una dimensió que va més enllà del parlament de Sevilla: és la primera prova electoral important de l’any i un test per al conjunt del cicle polític que hauria d’acabar, segurament el juliol del 2027, amb les eleccions al parlament espanyol.
El PP pot atènyer la majoria absoluta?
Les xifres indiquen que el PP pot obtenir majoria absoluta, però per un marge molt ajustat. Quatre sondatges publicats dilluns atorguen al candidat de la dreta un interval entre el 42% i el 45% dels vots, amb 54-58 escons –al parlament andalús, la majoria absoluta és de 55 escons. L’enquesta de 40dB per a El País dóna al PP 56 escons i un 43,3% dels vots; la de Sigma Dos per a El Mundo, entre 55 i 58; la de GAD3 per a l’ABC, entre 54 i 56 –per tant, la majoria absoluta no seria assegurada–; i la d’NC Report per a La Razón, 58. La fotografia és, doncs, la d’un PP que pot revalidar la majoria absoluta del 2022, o que no hi arribi per un escó o dos i es trobi obligat, per tant, en principi, a pactar amb Vox.
El significat de la “via andalusa” per al PP estatal
Moreno encarna dins el PP un perfil clarament diferenciat del de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i de la línia dura del partit. El 2022 va obtenir la primera majoria absoluta del PP a Andalusia i, d’aleshores ençà, ha defensat l’anomenada “via andalusa” com un govern d’estabilitat i moderació, allunyat de l’estridència madrilenya. Si aquesta línia revalida la majoria absoluta –i, encara més, si Vox va de baixa–, el resultat es valorarà internament com una prova que el model de discreció i pacte institucional és més rendible electoralment que no pas el de la confrontació permanent. Una interpretació que tindria conseqüències per a la pugna interna del partit i per al lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, que aquests darrers mesos ha oscil·lat entre totes dues sensibilitats. Serà especialment interessant de veure si el PP de Moreno, en cas de no arribar a la majoria absoluta, prova de governar sense el suport de Vox i marcant diferències amb l’extrema dreta.
Montero pot aconseguir el pitjor resultat de la història per al PSOE?
La candidatura de María Jesús Montero va néixer amb una ambició: que el pes a Madrid i la popularitat de la vice-presidenta espanyola servissin per a remuntar el socialisme andalús. Tanmateix, les enquestes indiquen que obtindrà entre 26 escons i 30, és a dir, segurament menys dels 30 del 2022, amb Juan Espadas, que van ser el mínim històric. Cap empresa demoscòpica no li pronostica un resultat superior al de les eleccions de fa quatre anys. La direcció socialista ha confiat fins al final en una “remuntada” basada en la mobilització del vot d’esquerres, però les últimes hores de campanya han estat marcades per la polèmica arran de les declaracions de la candidata sobre la mort de dos guàrdies civils a les costes de Huelva, que va qualificar de “accident laboral”, una expressió que va aixecar crítiques transversals.
Què significaria la patacada per a Sánchez?
Andalusia ha estat històricament la federació socialista més important i el principal bastió del PSOE. Un resultat de menys de 30 escons seria, per tant, una derrota política considerable per al president del govern espanyol, que s’ha implicat personalment en la campanya, amb actes a totes les províncies andaluses. Reforçaria molt el lideratge territorial del PP en un cicle electoral marcat per la successió d’eleccions autonòmiques (Castella i Lleó al març, l’Aragó al febrer, Extremadura al desembre), donaria oxigen a Feijóo en l’àmbit de l’estat espanyol i obriria un debat intern al PSOE sobre l’estratègia de la Moncloa, en un moment ja prou complicat per a Sánchez, arran de la cadena de casos judicials que afecten el seu entorn. Cal recordar, també, que Montero és vice-secretària general del PSOE i una de les persones de màxima confiança del primer ministre espanyol.
Vox continuarà frenant el seu ascens?
L’extrema dreta arriba a les eleccions en una situació singular. Vox ha entrat en l’executiu aragonès després de les últimes eleccions, i hi ocupa tres conselleries; a Extremadura ha doblat la representació; i en algunes comunitats s’ha convertit en un actor imprescindible per a la investidura. Però el seu paper en aquests governs ha estat marcat per ruptures constants –especialment en el cas valencià–, exigències que el PP ha qualificat d’inassumibles –com ara el rebuig del pacte verd europeu, o bé la supressió d’ajudes a entitats que assisteixen immigrants– i avançaments electorals. A Andalusia, el CIS indica que la fidelitat del votant de Vox és més baixa que a l’Aragó, Extremadura i Castella i Lleó, i que el partit no ocupa les primeres posicions en cap tram d’edat; especialment, perd força entre els més grans de 45 anys. Les enquestes li atribueixen entre 13 escons i 15, pràcticament igual que els 14 de fa quatre anys, lluny de l’embranzida que ha tingut en uns altres territoris. El desgast institucional de la negociació amb el PP, doncs, sembla haver tingut un cost.
Qui s’imposarà a l’esquerra del PSOE?
L’espai a l’esquerra del PSOE es torna a presentar dividit en dues candidatures. D’una banda, Per Andalusia, amb el candidat Antonio Maíllo –veterà dirigent d’Esquerra Unida–, que aplega IU, Sumar, Podem i més forces; d’una altra, el partit andalusista Endavant Andalusia, amb José Ignacio García –hereu del projecte impulsat per Teresa Rodríguez. El sondatge de 40dB assenyala que Maíllo obtindrà 6 escons i un 8,1% del vot, un lleuger creixement respecte dels 5 escons d’Inmaculada Nieto el 2022. Endavant Andalusia creix d’un parell de punts i Per Andalusia un parell de dècimes, però la fragmentació té un cost en escons. El sistema electoral provincial penalitza els partits més petits quan el vot es dispersa: a Màlaga, el 2022, 24.388 vots d’Endavant i 23.917 de Per Andalusia van ser inservibles. La cúpula estatal de Podem ha recelat de participar amb la resta de socis de Per Andalusia i en la campanya ha promogut la seva candidata per Jaén, bo i amagant tant com ha pogut les sigles de la coalició.
Quines implicacions pot tenir tot això?
Per tant, això que es dirimeix avui a Andalusia va més enllà del govern de la junta. Al bloc de la dreta, hi ha en joc quina família del PP marca el rumb del partit en la pugna amb Vox: si la línia moderada i institucional de Moreno o la de confrontació d’Ayuso. Al bloc de l’esquerra, es decideix si el PSOE pot continuar funcionant com a pal de paller del vot progressista o si la crisi en la federació històricament més forta n’accelera la fragmentació, i alhora si el projecte de Sumar conserva entitat pròpia o si el reagrupament al voltant d’IU i Podem n’estructura la successió. Però, per damunt de tot, tindrem una primera fotografia clara del cicle electoral, en un moment en què el govern espanyol arriba esgotat a l’equador de la legislatura i el lideratge alternatiu del PP no s’acaba de consolidar.
