El febrer passat la Xina celebrava el nou any xinès amb una gala retransmesa per televisió que va incloure un espectacle de robots hominoides fent kung-fu i moviments acrobàtics. Imatges sorprenents que es van reproduir a tot el món. La presència d’aquests robots a la celebració més important de la Xina (i la de més audiència a tot el món) no va ser cap casualitat. El govern xinès mostrava així la seva superioritat tecnològica en això que ja és la següent revolució tecnològica del planeta. Fa pocs dies, en una visita oficial a la Xina del canceller d’Alemanya –la primera potència industrial europea–, les autoritats asiàtiques van fer una exhibició semblant oferint-li una visita a una fàbrica de robots hominoides. La Xina ja fabrica el 80% d’androides que es venen al món, en un mercat encara molt incipient, però que els analistes creuen que creixerà ràpidament. Aquesta fita no és cap casualitat, i es marca dins els plans del govern xinès per a esdevenir el dominador absolut en una tecnologia que ens canviarà la vida. Amb això, la Xina ampliarà el domini que ja té en la fabricació de plaques solars, bateries i cotxes elèctrics. Occident hi podrà competir?

Un mercat completament dominat per empreses xineses

L’any 2025 es van fabricar al món uns 16.000 robots hominoides, segons un report de Counterpoint Research. El mercat encara és molt incipient i la producció va bàsicament enfocada a la recol·lecció de dades en entorns reals per continuar-ne el desenvolupament i establir les primeres aplicacions. Amb aquest objectiu s’han desplegat en empreses de logística, manufactureres i automobilístiques. Ara com ara, amb una utilitat limitada, però s’espera que hi tindran un gran impacte quan millorin gràcies a les dades obtingudes en les primeres proves. Els analistes diuen que les vendes pujaran ràpidament: fins a 100.000 unitats anuals el 2027 i 2,5 milions el 2035. Tot i això, aquestes xifres s’han de prendre amb precaució, perquè hi ha molta incertesa sobre el desenvolupament real del sector, que encara té entrebancs molt importants per a resoldre amb vista a una aplicació comercial a gran escala.

L’any passat la fabricació d’androides va ser dominada clarament per marques xineses: un 80% de les unitats fabricades. Agibot, amb el 30% del mercat, i Unitree (26%) van ser les principals empreses del sector, cadascuna amb uns quants milers d’unitats. Seguides a molta distància, amb pocs centenars d’unitats, per UBTech (5,2%) i Leju Robotics (4,9%) –també xineses. Cal anar a la cinquena posició per a trobar-hi una empresa occidental, la nord-americana Tesla –4,7% de quota–, amb el seu robot Optimus, que encara és en una fase primerenca de desenvolupament. Juntament amb Figure AI, són les dues úniques empreses occidentals que apareixen entre les deu primeres. Alguns altres desenvolupadors occidentals coneguts, com ara Apptronik, Agility Robotics i Boston Dynamics, no apareixen entre els primers de la classificació. Moltes empreses, més enllà del desenvolupament d’uns androides amb aspectes importants encara per resoldre, centren una part molt important de les inversions en fàbriques per a produir-los en gran volum, i també en la cadena de subministrament de components. Confien que la fase de desenvolupament acabarà ben aviat i aleshores la diferència entre l’èxit i el fracàs serà la capacitat de produir un gran nombre d’unitats per cobrir una demanda que es preveu extraordinària.

Els motius del domini xinès

Cal dir que aquest domini xinès incipient en la fabricació de robots hominoides no neix del no-res. La Xina ja té en funcionament dos milions de robots industrials, dels quals és el principal fabricant del planeta. És el país amb més robots d’aquesta categoria, unes 4,5 vegades més que el Japó, el segon del rànquing. Els EUA són tercers (amb uns 400.000 robots industrials) i Alemanya cinquena (uns 300.000), darrere Corea del Sud (uns 350.000). L’any passat, el 54% dels nous robots industrials del món es van desplegar a la Xina. El gegant asiàtic robotitza les seves fàbriques com cap altre país per combatre l’escassetat de mà d’obra i contrarestar l’augment dels costs laborals, amb l’objectiu de no perdre competitivitat internacional i continuar essent la fàbrica del món.

Cal tenir en compte que els robots industrials són màquines molt especialitzades, amb una forma específica per a una tasca concreta. Poden fer feines de precisió mil·limètrica de manera repetitiva i consistent a una gran velocitat. Els robots industrials són més senzills, de manera que no es preveu que siguin substituïts per robots hominoides. Tanmateix, la robotització creixent de les fàbriques també ha palesat la necessitat de tenir robots més generalistes, amb mobilitat i interaccions més humanes, que puguin fer tasques diferents no especialitzades, a diferència dels robots industrials actuals. El futur és la convivència de totes dues menes de robots dins una mateixa empresa, en una proporció que dependrà de les necessitats concretes.

Una altra de les potes principals en què es fonamenta el domini xinès en la fabricació de robots hominoides són les sinergies amb el sector del vehicle elèctric. La cadena de subministrament de materials essencials i de components per a la construcció de cotxes elèctrics es pot aprofitar directament per a la fabricació d’androides. La Xina controla el 90% de la producció mundial d’imants gràcies a la seva capacitat de tractament de terres rares. Aquests imants són essencials per als actuadors dels robots hominoides, component responsable de moviments com els dels dits. Els robots fan servir bateries, i la Xina també en fabrica el 80% de tot el món, incloent-hi el control de la cadena de subministrament i del processament dels minerals necessaris. Servomotors i sensors de precisió també són components emprats per la indústria automobilística que es poden aplicar directament a la producció de robots hominoides, amb poques modificacions en les línies de producció. Per això els principals fabricants automobilístics xinesos, a més de Tesla i Hyundai (empresa coreana que ha comprat la nord-americana Boston Dynamics), tenen plans de fabricar a gran escala robots hominoides. És una activitat complementària que també els pot permetre d’abaratir costs en la fabricació de cotxes.

Aquesta integració vertical permet als fabricants xinesos uns costs de fabricació que són més d’un 20% inferiors als de la competència internacional. Per si no n’hi hagués prou, el sector xinès compta amb ajudes governamentals de tota mena i subsidis econòmics. De fet, la Xina aplica la mateixa recepta que en el sector de l’energia solar i els vehicles elèctrics: estimular la creació de moltes empreses perquè competeixin entre si i, després, forçar-ne fusions i tancaments perquè restin solament les més competitives. Actualment, ja hi ha unes 150 empreses xineses que fabriquen robots hominoides i els analistes parlen del risc de crear una bombolla d’inversió que acabi esclatant, com ja ha passat en els sectors que esmentàvem.

Al centre dels plans de desenvolupament econòmic del govern xinès

Però l’opció xinesa pels robots hominoides va molt més enllà. El govern xinès, en el quinzè pla quinquennal de desenvolupament econòmic del país, ha designat aquesta mena de robots i l’automatització com una “indústria emergent estratègica”, claus per al futur. Vol que siguin el nucli de la transformació industrial del país i de la sobirania tecnològica, afegits a les energies renovables i els cotxes elèctrics, que permeten la independència energètica de la Xina. Que els robots hominoides apareguin en el nou pla quinquennal té grans implicacions, perquè a partir d’ara un gran nombre de plans sectorials s’hi hauran d’adaptar, a més de les empreses estatals. De fet, algunes d’aquestes empreses estatals ja han anunciat compres durant el 2026 de robots hominoides per valor de centenars de milions de dòlars. Això permetrà que els fabricants xinesos d’aquests robots augmentin el volum de fabricació, fet que implicarà més coneixement adquirit i economies d’escala en comparació amb els competidors internacionals.

El 15è pla quinquennal també ha designat com a prioritat de millora la principal feblesa xinesa en aquesta competició: el desenvolupament de la IA per a ser aplicada a aquestes màquines físiques, el seu cervell. Si els models d’intel·ligència artificial més comuns actualment es basen en l’extracció d’informació d’internet, els models necessaris per als androides necessiten dades del món físic, cosa molt més difícil i laboriosa d’obtenir. El sector ha estat capaç de millorar la mobilitat dels robots hominoides de manera molt destacable aquests darrers deu anys, en què ja han estat dotats d’unes capacitats que superen l’humà mitjà en molts moviments. Tanmateix, el cervell continua essent el punt feble. Els androides tenen capacitats molt minses per a interactuar amb el món físic real, i això els limita per a exercir tasques bàsiques que els humans fem d’esma. Els models d’intel·ligència artificial que combinen visió, llenguatge i moviment són encara en la fase inicial de desenvolupament i és el factor principal a superar per a una aplicació generalitzada dels robots hominoides.

Un altre punt feble que vol corregir el nou pla econòmic del govern xinès és la dependència dels xips nord-americans, sobretot dels xips de Nvidia. La majoria d’empreses de robòtica xineses empren aquests xips i, amb la guerra comercial en curs entre la Xina i els EUA, és una feblesa estratègica que el gegant asiàtic no es pot permetre. El govern xinès ja promou la fabricació de xips alternatius i és previsible –com en el cas de l’energia solar, les bateries i els cotxes elèctrics– que se n’acabi sortint en pocs anys.

Occident ja ha perdut aquesta cursa tecnològica abans de començar?

Si es fan realitat les previsions dels experts, en pocs anys ens podem trobar que es fabriquin milions de robots hominoides cada any. Com hem vist, l’aplicació primera serà a les fàbriques, com a element clau per a la competitivitat dels països, fet que abaixarà els costs laborals i farà prescindir d’una força laboral que a molts països va disminuint amb l’envelliment de la població. La segona aplicació serà al sector dels serveis, en què la interacció amb humans serà clau. I finalment a les cases, fent tasques domèstiques. Especialment en aquest darrer cas, el preu serà clau perquè tothom pugui tenir-ne. I aquí, en el front de costs de fabricació, de preu de compra, és on la Xina ara mateix ja es pot declarar vencedora, com a fàbrica del món que és.

Occident, per una altra banda, ara per ara és la líder en el desenvolupament del cervell dels robots hominoides. Els EUA disposen dels models d’intel·ligència artificial més sofisticats i Europa té el monopoli de les màquines capaces de fabricar els xips d’última generació. Si la Xina és capaç d’igualar i superar Occident també en aquestes àrees és tota una incògnita, ara per ara. Mentrestant, si es manté la situació actual, es podria reproduir el model que veiem en el sector informàtic: xips, ordinadors i telèfons mòbils dissenyats a Occident però fabricats a la Xina. Sempre que les tensions geopolítiques creixents no acabin creant una nova guerra freda i un mur d’acer econòmic.

Hi ha més aspectes en què Occident, particularment la UE, poden marcar el futur del sector dels robots hominoides. La definició d’estàndards internacionals, especialment de seguretat per als humans i d’ètica, és un dels aspectes a desenvolupar en aquesta nova revolució. També el de la seguretat dels països, en què la UE podria optar pel proteccionisme, aplicant controls d’exportació de tecnologies i de restricció d’inversió, juntament amb l’establiment d’aranzels. Igualment, encara que Europa no pugui competir en costs de fabricació a gran escala de robots hominoides, els experts apunten que es podria centrar en robots més especialitzats, com ara per al sector sanitari o d’ajuda a la gent gran. Tanmateix, tot això no pot emmascarar els errors i les mancances del passat. Europa va optar perquè la Xina fos la seva fàbrica per estalviar costs de producció i ha fracassat reiteradament a l’hora establir un sector de programari potent que pogués competir amb els EUA. També va renunciar a la fabricació de plaques solars a les fases inicials de desplegament d’aquesta tecnologia i quan n’era líder. I el seu sector automobilístic pressiona per retardar l’electrificació i continuar venent cotxes de combustió. I l’electrificació, com hem vist, és un pas necessari per a poder fabricar androides. La transició energètica, amb la Xina dominant la fabricació de plaques solars, bateries i cotxes elèctrics, ha posat en evidència que Europa va errar. I ara la revolució dels robots hominoides pot ser el cop definitiu que estableixi la Xina com a primera potència mundial indiscutible i relegui Europa a un paper secundari en l’escena.