empresona

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Venjança. Els presos polítics tornaran a la presó en pitjors condicions que les que tenien quan hi van entrar, sense possibilitat de cap permís, perquè la jutgessa de vigilància penitenciària, Maria Jesús Arnau Sala, ha acceptat un recurs de la fiscalia espanyola contra el tercer grau que els van donar les juntes de tractament de la presó on eren reclosos, mentre el Tribunal Suprem fa veure que delibera. La jutgessa ha acceptat un recurs presentat aquest matí, batent tots els rècords de velocitat de la justícia espanyola. Però no serveix de res esquinçar-se les vestidures perquè tothom sabia que això acabaria passant. El Suprem ha canviat la llei per convertir la justícia en venjança i els presos en ostatges permanents per mantenir l’independentisme paralitzat. Però aquesta vegada no és una sentència judicial que els envia a la presó, sinó la inacció, la desídia i la incompetència del govern de Pedro Sánchez, que ha estat incapaç d’imposar des de la fiscalia general de l’estat, que ostenta Dolores Delgado, un criteri d’alleujament penitenciari progressiu per a treure el conflicte polític de la judicialització i passar-lo a la política, com havia promès en la seva investidura.

El govern del PSOE, amb el suport de Podem, no es pot rentar les mans al·legant una separació de poders que no ha existit mai. Va ser Pedro Sánchez mateix qui va vantar-se de controlar la fiscalia per fer-se el fatxenda en un debat televisiu on va prometre que faria ‘tornar’ el president Carles Puigdemont a Espanya, ignorant les lleis europees. Per això va posar-hi una ex-ministra de la seva confiança, Dolores Delgado, que només havia de donar l’ordre de ser flexible, i els fiscals l’haurien d’haver acatat perquè la fiscalia és un organisme jeràrquic, amb disciplina militar. No ho ha fet, i si ho ha fet i no li han fet cas, que actuï contra els responsables que a Espanya hi hagi un govern dels jutges que mani més que el govern escollit a les eleccions. Si no ho fa, Sánchez és còmplice de l’empresonament permanent i no revisable dels dirigents independentistes.

La primera conclusió de la suspensió del tercer grau és que amb un govern que no pot controlar la fiscalia no serveix de res dialogar-hi, perquè no és un govern fort, capaç d’implementar les decisions que surten d’una taula de diàleg. S’havia de convocar aquest mes de juliol, però és igual, ara l’independentisme ja sap que a l’altre cantó de la taula hi seu el govern més progressista del món però també el campió mundial de l’incompliment, de la incompetència i de la feblesa. Probablement, la fiscalia cerca torpedinar el diàleg, però el govern espanyol ho accepta. La solució no és més diàleg, com fins ara. No cal continuar narcotitzant l’independentisme presentant el diàleg com una solució màgica al conflicte polític català. Les jugades mestres disfressades de pragmatisme han topat amb la dura realitat. El conflicte polític català se solucionarà negociant, però des d’una posició de força, no de rendició.

La segona conclusió és que l’estratègia penitenciària que ha seguit fins ara l’independentisme respecte als seus dirigents, acceptada per ERC i Junts per Catalunya, ha fracassat. L’estratègia aplicada disciplinadament per la consellera Ester Capella tenia sentit si tenia la complicitat del govern espanyol, que havia de ser l’encarregat de frenar el colpisme judicial. Han fallat totes dues coses, i no per culpa de la consellera, que ha complert la seva part del pacte, que és limitar-se a aplicar la llei penitenciària. A partir d’ara, si es vol aconseguir la llibertat dels presos, s’haurà de canviar d’estratègia, fer servir totes les palanques polítiques possibles per a aconseguir l’amnistia, que és l’única solució real i digna per als presos, com recorda sempre Jordi Cuixart.

L’independentisme té majoria absoluta al parlament i pot condicionar el govern de Madrid amb els seus vots. I té el carrer, amb el permís de la covid-19, per fer-se sentir. Però necessita recuperar la unitat estratègica per tornar a ser fort, per tornar a omplir els carrers. Amb divisió, enfrontaments partidistes i lluites caïnites només es reforça l’estat. La fotografia d’Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva i Jordi Cuixart entrant junts a la presó és el missatge més clar de la necessitat d’unitat. La recepta que s’ha fet servir des del desembre del 2017 fins ara s’ha demostrat que no ha funcionat, i en cal una de nova, pactada entre tots els partits i entitats que defensen la independència.

 

MÉS QÜESTIONS
Compromís demana de revisar el Botànic per l’acostament del PSPV a Ciutadans. Els pactes municipals que va fent el PSPV amb Ciutadans, que han augmentat aquestes darreres setmanes especialment al sud del país, han disparat les alarmes de Compromís, que hi veu un gir dels socialistes incompatible amb l’acord de governabilitat dels partits d’esquerres. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha defensat la revisió del pacte del Botànic per veure on són els punts forts i febles i ha recordat que la unitat de l’acord s’havia de demostrar en tots els àmbits. La coalició valencianista vol veure si realment tots els grups del tripartit (PSPV, Compromís i Unides Podem) valoren positivament l’acord després d’un any de la reedició, que va incloure l’entrada del partit de Pablo Iglesias al govern. Ferri ha afegit que la situació sobrevinguda de la pandèmia obligava el govern a posar les persones al centre del pacte i revisar les prioritats. Aquest argument també el comparteix la síndica de Podem, Naiara Davó, que vol vincular les prioritats del pacte amb els objectius de la reconstrucció aprovats per les Corts, afegint la recuperació dels hospitals de Dénia i Torrevella.

Armengol acusa el Regne Unit de no seguir criteris sanitaris en la polèmica del turisme. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha qüestionat la decisió del govern britànic d’aplicar una quarantena als viatgers que tornin de les Illes, perquè considera que no es basa en criteris sanitaris. La presidenta ha retret al Regne Unit que hagi canviat d’opinió en vint-i-quatre hores, primer excloent les Illes de la quarantena i després incloent-les-hi, cosa que demostra que la decisió no se sustenta científicament. Malgrat tot, Armengol ha dit que el govern continuaria treballant per tenir un corredor sanitari segur amb el Regle Unit, com el que té amb Alemanya i que funciona des de final del mes de juny. La presidenta també ha expressat la seva discrepància amb el coordinador del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries espanyol, Fernando Simón, qui dilluns va agrair a Bèlgica i el Regne Unit que desincentivessin els viatges a l’estat espanyol per a reduir el risc de casos de coronavirus importats. A més de no compartir aquest criteri, Armengol ha recordat a Simón que la mitjana de contagis a Regne Unit no era tan extrema per a dir-los que no vinguessin.

L’oposició veu partidista i incomplet el pla de reconstrucció d’Espot. El president del grup parlamentari del PS, Pere López, ha qualificat d’il·lusió òptica el full de ruta ‘Horitzó 2023’ que els ha lliurat el govern, en què es prioritzen les iniciatives que s’aplicaran durant la resta de la legislatura. López s’ha referit al pla d’acció del govern de Xavier Espot com un document incomplet perquè no inclou les projeccions econòmiques per als pròxims tres i anys i, per tant, des del seu punt de vista, és com una carta als Reis. Per aquest motiu, el dirigent socialdemòcrata ha evitat de fer valoracions sobre el contingut dels projectes i s’ha emplaçat a la tardor per a fer el debat d’orientació política al Consell General. Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, ha dit que el full de ruta del govern tendia al partidisme, perquè tenia com a punt de partida els programes electorals dels partits que formen la coalició. Per Terceravia, el punt de partida havia de ser la situació econòmica del país a causa de la covid-19 i també han lamentat la manca de concreció respecte al pla d’equilibri financer.

LA XIFRA
2.000 milions d’euros mobilitzarà el pla estratègic del turisme que impulsen la Generalitat Valenciana i el sector. El president Ximo Puig ha explicat que la xifra podria créixer si arribaven fons de la Unió Europea.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de juliol de 1821, els independentistes del Perú proclamen unilateralment a Lima la independència, que Espanya no reconeix oficialment fins el 1879.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.