La situació ha fet un nou tomb impressionant en molt poques hores. A les detencions i exilis de divendres i a la sessió del parlament d’ahir, els ha seguit un diumenge inesperat. La detenció del president de la Generalitat a Alemanya i l’activació de l’euroordre contra tots els consellers ha causat un impacte polític monumental i ha posat la qüestió catalana en l’epicentre de la política europea. Però molt més important és que en setanta-dues hores ha canviat la dinàmica que s’havia instal·lat dins el nostre país després del 21-D.

Amb això, tenim una nova oportunitat. Les grans mobilitzacions d’aquesta vesprada mostren l’existència d’una part important de la societat disposada a tot. La sessió d’ahir al parlament va demostrar que l’extremisme de Llarena ha deixat tocat i dividit el bloc del 155. I les reaccions internacionals, a Escòcia i Suïssa principalment, però també a Alemanya, fan veure que la tensió política és al punt màxim i que Espanya no se n’eixirà fàcilment.

Una cosa sembla segura, però, a hores d’ara. Dimecres, algú podia pensar que el conflicte que va esclatar a l’octubre amb la proclamació de la República Catalana anava en procés de remissió, que podia esdevenir crònic i durar molt de temps. Però ara és clar que passaran coses molt greus i importants aquestes hores vinents. Coses que poden trencar l’esquema que Espanya volia arrencar, si  és que no l’han trencat ja. A fora i a dins.

Però molta cosa depèn de què fem els ciutadans. Gairebé tot. Sobre això, cal aplaudir la ràpida reacció de l’ANC i els CDR. Les mobilitzacions d’avui són molt importants i molt impressionants. Ara és el moment de posar el motor al màxim i portar la situació a un punt en què l’estratègia judicial espanyola es trobe desbordada per la política. Ells volen obligar Catalunya a passar per una via jurídica que ja s’ha vist que és una farsa. Catalunya ha de forçar la situació a un extrem tal que s’impose la necessitat d’una solució política al conflicte.

Per forçar aquesta situació, Catalunya té si més no tres vies clares, sobre les quals ja parlen els partits polítics. La primera és la investidura d’un govern català ben prompte que estiga en condicions d’encapçalar la reacció popular. Junts per Catalunya i la CUP estan d’acord que cal retornar al punt de partida, és a dir, a la investidura del president Carles Puigdemont. Qualsevol altra decisió després de les mobilitzacions d’ahir seria molt difícil d’entendre, malgrat les dificultats legals evidents del cas. El parlament ha de ser sobirà: no ha d’acceptar cap més xantatge i ha d’investir el president. Després cal nomenar un govern d’unitat, del consens més ampli possible i amb tants partits com siga possible, que dirigesca la resistència de Catalunya al Palau de la Generalitat.

També cal posar damunt la taula de manera immediata el recurs de la vaga general. De primer, per fer visible l’oposició del país no solament a la detenció de Puigdemont sinó a totes les conseqüències del colp d’estat iniciat per Mariano Rajoy el 20 de setembre. Però també per demostrar de forma inequívoca a Espanya qui té la capacitat de controlar el país, com ja es va fer a l’octubre i el novembre passat. I per fer-ho veure clar també a la Unió Europea, actor imprescindible de la solució a la crisi ara per ara.

I, finalment, cal una mobilització permanent arreu del país els dies vinents. Cal aprofitar l’impuls i el corrent d’indignació que les detencions i els exilis han desfermat. Cal recuperar el carrer i continuar impugnant les tesis dels partidaris del 155, ara que ja s’ha posat en relleu al parlament que fins i tot alguns dels qui el van signar s’adonen que aquesta decisió, la d’intentar eliminar la democràcia a Catalunya, pot ser l’errada final d’Espanya.

Ara és l’hora de recuperar allò que es va deixar a mig fer a l’octubre. Els polítics hi tenen un paper determinant, però nosaltres, cadascú de nosaltres i tots junts, encara més. Hem d’estar junts i units, parlament i ciutadania, en defensa del mandat democràtic de l’1 d’octubre, del 27 d’octubre i del 21 de desembre. I ho hem de fer entenent que tots som part del mateix moviment. Ara no pot ser que el parlament, ni el seu president, tornen a frenar allò que la ciutadania ha votat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]