Entre corredisses, una monitora recorda que cal rentar-se les mans abans d’entrar. Les safates ja són a taula i els cuiners revisen si tot està llest per servir. Als menjador escolars, professionals diversos es coordinen per assegurar que centenars d’infants agafaren forces abans de tornar a classe a primera hora de la tarda.

Per a molts alumnes de Catalunya, és imprescindible que aquest engranatge funcioni: depenen d’aquest dinar per alimentar-se en condicions. A l’Escola Antaviana de Roquetes (Barcelona) és comú trobar infants en aquesta situació: “Moltíssims nens tenen el dinar de l’escola com a àpat principal. Segurament més de la meitat.”, assegura l’Amparo, cuinera del centre. Per a aquests nois i noies, que viuen una situació clara de pobresa, el dinar becat a l’escola és l’àpat més complert del dia.

La beca de menjador és, doncs, un element molt important per a nombroses famílies. Aquest ajut, que enguany reben 108.690 alumnes, ha estat un cavall de batalla entre institucions i entitats socials, ja que és clau per afrontar la malnutrició infantil. Des del departament d’Ensenyament destaquen la tendència creixent d’aquest ajut, però gran part de la comunitat educativa considera que ni és suficient ni arriba a tothom.

La FAPAC, que agrupa més de 2300 AMPA de Catalunya, creu que totes les beques haurien de finançar la totalitat del cost del dinar. Actualment 4 de cada 5 només equivalen a la meitat del preu de l’àpat: “Moltes famílies estan renunciant a la beca perquè no poden assumir la part del cost que no cobreix”, explica Carme Roca, membre de la junta general de l’organització. Per a la USTEC-STE, el sindicat majoritari de professors, no es resoldrà el problema amb cap beca, tot i que és una “solució parcial” que cal reforçar.

Xavier Montagut, membre del sindicat, creu que cal ampliar el focus: “Nosaltres pensem que l’educació hauria de ser gratuïta i que el menjador és part d’aquesta educació. La FAPAC comparteix aquest punt: “També s’educa al menjador. L’ensenyament hauria de ser gratuït i universal en tots els seus àmbits”.

Beques amb límit d’edat
La situació dels infants en risc de malnutrició s’agreuja quan passen de Primària a l’ESO. En la majoria d’instituts s’aplica un horari intensiu que ha eliminat el servei de menjador. Els alumnes d’aquests centres no poden accedir a la beca i per tant deixen de tenir l’àpat diari assegurat. Veus diverses de la comunitat educativa coincideixen en assenyalar aquest punt com una de les grans mancances actuals. Només un 1.48% dels alumnes de secundària gaudeix d’aquest ajut.

L’INS l’Estatut, situat a Rubí, és un d’aquests centres. En aquest institut es fan visibles necessitats alimentàries no cobertes entre els alumnes: “Detectem alumnes que no porten esmorzar de manera molt repetitiva”, explica el director, Víctor García. “Notem que alguns alumnes no han pres res abans de venir aquí. De seguida el rendiment escolar baixa o ni tan sols comença. A vegades hi ha manifestacions molt més evidents com marejos o lipotímies”.

“Aquí els Serveis Socials van saturats i sobrepassats”, assenyala el tècnic de Creu Roja a Rubí, Josep Usero. Davant aquesta situació, l’ONG va impulsar la reobertura del menjador de l’institut. Però el projecte va més enllà dels aliments: “Tothom qui ve al menjador participa del projecte educatiu. Els alumnes tenen responsabilitats en el funcionament de tot plegat”, continua Usero. El director del centre afegeix que, tot i creuar només un passadís, alguns alumnes conflictius “canvien el seu rol en arribar al menjador”.

Des de diversos àmbits de la comunitat educativa s’adverteix del risc de quedar-se en l’etiqueta de ‘pobresa alimentària’ com un fet aïllat. “El 23% de famílies en risc de pobresa estan retallant despeses per algun lloc necessari, ja sigui el rebut de la llum, el lloguer o el menjar. Molt probablement menjaran aliments de pitjor qualitat, menys producte fresc… però també els serà difícil pagar l’aigua o escalfar-se en condicions”, insisteix Montagut. Per això per a la USTEC calen solucions integrals: “Cal implementar la renda mínima garantida”.

Els concursos en funció del preu: Qui fa el dinar?
La situació als menjadors escolars d’arreu de Catalunya no és homogènia. El sistema educatiu dels municipis, les condicions econòmiques de les famílies i tipus de gestió hi tenen molt a veure. Terrassa, per exemple, és una població amb índexs considerables de pobresa i una gran segregació escolar. En aquest context, es va fer un únic concurs pel contracte de servei de tots els menjadors públics.

Com que un dels criteris clau per guanyar el concurs era aconseguir rebaixar el preu per menú, les petites empreses van quedar fora de joc: “No poden competir amb les guanyadores perquè no són capaces de reduir tants costos”. Aquesta dinàmica, segons la FAPAC, pot tenir conseqüències negatives en el menjar o les condicions laborals dels monitors: “Mentre es puntuï i es valori la possibilitat d’oferir el millor preu, la qualitat se’n ressentirà segur”.

Més desprotecció fora de l’escola
Deixant de banda les potencialitats i mancances dels menjadors escolars, cal tenir present que la pobresa alimentària és present sobretot fora d’aquest espai. És un element que el Casal dels Infants a Santa Coloma de Gramenet té molt present. Així s’integra en el projecte “Anem i Tornem”, que preveu el risc d’exclusió social d’infants d’entre 3 i 12 anys a través l’acollida i recollida dels infants abans i després de l’horari escolar. L’educadora social Sara Herranz, responsable del projecte, remarca la importància de dotar-los d’esmorzar i berenar, amb la finalitat d’assegurar tres àpats diaris per els nens.

“Actuem així perquè detectem la situació com a una necessitat”, afirma Sara Herranz. Un 50% de les famílies usuàries no tenen ingressos de cap mena i viuen de la ferralla diària. “Si un dia la ferralla falla, falla tot, i els nens no poden menjar”. A més, també posa èmfasi en la importància de formar una “consciència de bona alimentació” entre les famílies per evitar que mengin qualsevol cosa al preu més barat possible. Tanmateix, “tot i que l’alimentació n’és un símptoma molt evident, no és la raó principal de la pobresa”, afirma Herranz. De fet, per exemple, un dia a la setmana els nens realitzen una activitat de dutxa, ja que possiblement a casa no tenen aigua calenta o els hi han tallat.

“Ens veiem desbordats”
Sara Herranz admet les limitacions del projecte: “Tot i que volem atendre a totes les necessitats, no arribem a tot. Ens veiem desbordats”. En vàries zones del territori català, els índexs de pobresa i atur són més elevats del que serveis socials poden assumir. Les entitats socials sobre el terreny detecten que les situacions de pobresa es cronifiquen i demanen solucions a llarg termini. “Podem atendre una família durant uns mesos però al final els recursos s’acaben. Cal empoderar les famílies i donar més pes a la prevenció i l’educació”, conclou l’educadora social.

A causa d’aquest desbordament, moltes entitats que treballen contra l’exclusió social tenen problemes per actuar més enllà de la urgència: “Som un servei socio-educatiu, però sovint hem d’atendre la vessant més assistencial per cobrir les necessitats bàsiques de les famílies”, confirma Herranz.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]