Antoni Lozano: “El Dadalògic dóna eines que et poden ajudar a acabar el Paraulògic més de pressa”

Entrevista a Antoni Lozano, professor de teoria de la computació a la Universitat Politècnica de Catalunya i creador del Dadalògic

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
20.10.2022 - 07:20
Actualització: 20.10.2022 - 20:33

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Algunes de les pistes que els afeccionats al Paraulògic deixen a les xarxes socials, especialment a @paraulogicoficial d’Instagram, per col·laborar amb els companys de joc són numèriques. Per exemple, E 4II o B 4II. Si no sabeu de què va, semblen codis misteriosos. No ho són. Són pistes provinents del Dadalògic, que a partir d’avui incorporarà directament el Paraulògic, en un apartat nou, amb el nom de pistes.

En parlem amb el creador del Dadalògic, Antoni Lozano. Explica que rere els hexàgons que tots coneixem s’amaga informació crucial que pot donar als usuaris pistes molt valuoses per trobar paraules noves i continuar avançant, mot a mot i punt a punt, cap al preuat paó reial. Lozano, doctor en informàtica i professor de teoria de la computació a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), revela tots els detalls de l’eina i ens ajuda a veure com pot ser d’útil a l’hora de jugar al Paraulògic.

Com ajuda el Dadalògic a jugar al Paraulògic?
—El Dadalògic té diverses utilitats. És especialment útil quan, després d’un temps de jugar al Paraulògic, inevitablement t’encalles i ja no trobes paraules. Quan això passa, una cosa que sol funcionar és tancar el joc i tornar-hi a jugar al cap d’una estona, però en cas que no et vulguis esperar, el Dadalògic proporciona un seguit d’eines que et poden ajudar a acabar el joc més de pressa.

Així doncs, el Dadalògic ajuda a trobar la inspiració?
—Sí, és això mateix. A vegades falta inspiració, o simplement et falta poc per a acabar i vols anar per feina, però no vols cercar directament la llista dels mots que et falten i copiar-los. És en aquests casos en què el Dadalògic és més útil.

Ara es podrà consultar al Paraulògic mateix una d’aquestes eines: la graella. Ens podeu explicar com funciona? És complicada?
—Quan vaig veure la graella del Today’s Hints (“Pistes d’avui”) del New York Times, l’eina en què m’he basat per a fer el Dadalògic, vaig pensar que era complicada, però no, és molt senzilla. És una quadrícula que et diu quantes paraules amb una inicial concreta pots fer i, a baix, el total de paraules de cada llargària que es poden fer.

I els prefixos, en què ajuden?
—Els prefixos són combinacions de dues lletres o tres que apareixen al principi d’algunes paraules; el Dadalògic te’n diu la xifra exacta per cada prefix. Segurament són l’eina més útil del Dadalògic, perquè permet d’afinar la cerca molt bé: de prefixos de dues lletres, segons el dia, n’hi pot haver deu o vint, i això et permet saber quantes de cada grup et falten. Perquè te’n facis una idea: vaig llegir a Facebook una dona que explicava que té una llibreta en què cada dia apunta els prefixos del Dadalògic, i cada cop que acaba totes les paraules d’un, el creua, i així successivament. En això estan molt bé, els prefixos, perquè et permeten de ser molt sistemàtic.

Parlem dels subconjunts: què són?
—Els subconjunts, en certa manera, segueixen l’estratègia de “dividir i vèncer” dels prefixos. Són grups de tres o quatre lletres que formen paraules, i el Dadalògic et diu quantes paraules pots formar a partir d’aquest grup de lletres. Originalment, quan vaig començar amb el Paraulògic, només treballava amb un conjunt: les lletres del dia. Però si agafes subconjunts, com ara grups de quatre lletres, apareix nova informació que fins aleshores no tenies: per exemple, pots calcular quants tutis pots fer amb les lletres d’aquest subconjunt. Això m’ho va proposar en Jordi Vinyes, que és informàtic: ell, de fet, ja es dedicava a calcular els subconjunts del Paraulògic, i compartia la informació que en treia amb els seus familiars. Quan m’ho van explicar, em va semblar tan bona idea que vaig decidir d’incorporar-ho al Dadalògic. És una de les coses que volia afegir-hi, però fins que no m’ho van proposar, no vaig saber exactament com fer-ho.

—I els mots quadrats, què són?
—Molta gent em fa aquesta pregunta, cosa que suposo que és normal, perquè el terme “mots quadrats” me’l vaig inventar jo [riu]. Són els mots que són una concatenació de dos submots iguals, com ara “ric-ric”. És útil saber quants n’hi ha i de quantes lletres són, perquè si saps que n’hi ha un de vuit lletres, per exemple, saps que tens dues parts de quatre lletres, cosa que redueix les lletres que has de trobar a la meitat, de vuit a quatre. A més, saps que dues d’aquestes vuit lletres seran la lletra obligatòria, i, per tant, el total de lletres que has de trobar és de tan sols tres: fent quatre connexions, doncs, els mots quadrats et poden ajudar a trobar fàcilment la paraula que et falta. És el mateix que passa amb els palíndroms: si en trobes una de les parts, automàticament tens l’altra.

VilaWeb
VilaWeb

Us dediqueu a la teoria de la computació: què hi té a veure, tot això, amb el Paraulògic?
—Jo, com tothom, em vaig enganxar al Paraulògic, i a còpia de jugar-hi vaig veure que, tot i ser un joc lingüístic, encaixa molt amb l’anàlisi computacional. Ja havia jugat a l’Spelling Bee del New York Times, la versió anglesa del joc, i ja coneixia el Today’s Hints. Aviat vaig constatar que aquest ajut és molt pròxim a la teoria dels llenguatges formals: tens un alfabet finit amb uns símbols concrets (les lletres del dia) i has de construir un model teòric que sigui capaç de reconèixer quins mots pertanyen al sistema i quins no; és a dir, quines paraules es poden formar amb les lletres del dia i quines no. Aquesta mena d’operacions les fem molt, en la informàtica teòrica, hi estem molt avesats. Si saps programar, calcular-ho és molt fàcil. En aquest cas hi ha un punt de complicació afegida, perquè el sistema no pot admetre totes les combinacions de lletres possibles sinó solament les que formin paraules que apareguin al DIEC i, per tant, necessites la llista de solucions. Però això, si saps programar i tens la llista de solucions, és relativament fàcil de calcular.

Normalment, pensem en les paraules en termes lingüístics, com a unitats de sentit. Però el Dadalògic les tracta com a “cadenes abstractes de símbols”.
—Sí, ho faig per curar-me en salut… Si no, algú em podria dir, per exemple, que no tots els prefixos que apareixen al Dadalògic són prefixos, en el sentit estrictament gramatical del terme: alguns senzillament són combinacions de lletres, no pas prefixos. Un altre exemple són els mots quadrats. Per calcular-los no distingeixo entre els mots que tenen dues síl·labes iguals i els mots formats a partir d’una mateixa paraula repetida i unida per un guionet. Algú em podria dir que els mots quadrats sense guionet no són mots quadrats, estrictament parlant, no ho sé… Segur que hi ha detalls que no són del tot correctes des del punt de vista gramatical, i per això ho especifico.

Dieu que el Dadalògic no és una iniciativa exclusivament vostra, que és un projecte comunitari.
—Vaig començar fent el Dadalògic per gust, més que res per tenir-lo jo. Un dia se’m va acudir de publicar-ne els resultats a Twitter i vaig veure que agradava, que el piulet va tenir un cert èxit. Aleshores vaig pensar com podria fer arribar el Dadalògic a la gent que no tingués Twitter, i se’m va ocórrer que seria bona idea fer-ho amb un bloc. I mira, així ha quedat. Després vaig veure que hi havia gent, com en Jordi Vinyes, que fa el mateix que jo, que també calculen tot això que calculo al Dadalògic però sense publicar-ho.

Amb el temps, el Paraulògic ha evolucionat i ha anat incorporat noves funcionalitats. Què podem esperar del Dadalògic en el futur?
—Sempre estic disposat a anar introduint canvis al Dadalògic, a anar-lo millorant. Havia pensat d’afegir una mica més d’informació als conjunts perquè siguin més útils: per exemple, marcar en negreta la lletra d’un subconjunt que faci d’inicial per a una paraula feta a partir de lletres del subconjunt. També vaig incorporant els jocs del Llibre del Paraulògic, a poc a poc: de moment, en tinc tres, ja veurem quan afegiré la resta. Però vaja, tampoc no crec que faci gaires canvis més: de dades, se’n poden donar tantes com vulguis, però la qüestió és no passar-se de llarg perquè, si no, és fàcil que la gent es perdi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes