Anna Gabriel compareix davant Pablo Llarena al Tribunal Suprem espanyol

El Suprem ha aixecat l'ordre de detenció i la citarà a declarar · Gabriel s'hi ha presentat acompanyada de l'advocat Iñigo Iruín Sanz, el mateix que va assessorar Meritxell Serret quan també hi va comparèixer voluntàriament

VilaWeb
Redacció
19.07.2022 - 11:23
Actualització: 19.07.2022 - 16:27

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa d’ençà del 2018, s’ha presentat voluntàriament a Madrid, al Tribunal Suprem espanyol, segons que han informat fonts del tribunal. La comunicació explica que s’hi ha presentat acompanyada d’Iñigo Iruín Sanz, que és presentat com el seu nou advocat. Iruín fou qui va assessorar Meritxell Serret quan va comparèixer voluntàriament al Suprem. Segons que ha pogut saber VilaWeb, la setmana passada va deixar la defensa de Benet Salellas. El Suprem diu que ha aixecat l’ordre de detenció i la citaran a declarar, tot i que no n’han comunicat la data concreta. Les úniques mesures que el jutge Pablo Llarena li aplica són l’obligació de comparèixer davant el Suprem quan sigui citada i la designació d’un domicili i un telèfon on la puguin localitzar.

El comunicat del grup de suport Free Anna Gabriel explica que s’hi ha presentat després d’indagacions i aclariments sobre la seva situació processal: “Aquest matí, la nostra companya Anna Gabriel Sabaté, acompanyada pels seus advocats, s’ha personat a Madrid davant el Tribunal Suprem. Prèviament i durant els darrers mesos, s’havien produït diverses indagacions i aclariments sobre la seva situació processal actual. La mateixa compareixença, de forma automàtica, ha deixat sense efecte l’ordre de detenció emesa el febrer de 2018, quan Anna Gabriel va emprendre el camí de l’exili.”

Gabriel era investigada per Llarena per la seva implicació en els preparatius del referèndum del Primer d’Octubre. Originalment, la investigaven pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència, i el juliol del 2018 el mateix tribunal va dictar una ordre de processament contra ella per un presumpte delicte de desobediència, un delicte castigat amb penes de sis mesos a dos anys d’inhabilitació.

Després d’haver comparegut a Madrid, Anna Gabriel ha tornat a Suïssa, on treballa de secretària general del sindicat UNIA al cantó de Ginebra. “Després de quatre anys i mig d’exili, avui es fa un pas processal necessari per a recuperar una llibertat de moviments que mai no hauria hagut de perdre, ni jo ni ningú”, diu Gabriel al comunicat públic. “Aquest pas respon a una sèrie de consideracions, reflexions, i anàlisis que tenen a veure tant amb el context polític i judicial general, com també amb una sèrie de circumstàncies personals. Ja hi haurà temps per poder parlar tranquil·lament de tot, per fer una valoració política, tant en clau col·lectiva com individual”, afegeix.

Tot i que arran de la compareixença voluntària el Suprem ha aixecat l’ordre de detenció, Gabriel explica que continuarà vivint a Suïssa per responsabilitats professionals i personals. “Més enllà d’aquests fets circumstancials, els meus compromisos polítics i socials romanen on eren, amb el meu poble, amb la seva gent, i molt especialment, amb el conjunt de les persones represaliades”, afegeix.

Podeu llegir ací el comunicat del grup de suport:

El jutge Llarena no ha volgut enviar mai el cas a Barcelona, com pertocava

Anna Gabriel es va exiliar el febrer de 2018, quan en comptes de presentar-se a declarar davant el Suprem se’n va anar a Suïssa. El Suprem ni tan sols va dictar cap ordre internacional de detenció contra ella perquè el govern suís va deixar clar des del primer moment que no lliuraria cap persona perseguida per delictes polítics. Llarena només va dictar una ordre de detenció dins de l’estat espanyol.

El mateix dia que Gabriel era citada al Suprem també ho era Mireia Boya, que sí que hi va anar i va sortir-ne en llibertat provisional. Més tard, el Suprem va enviar el seu cas i els dels membres de la mesa del parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), atès que ja no eren aforats.

Quan el TSJC va absoldre Boya en la sentència en què condemnava per desobediència la mesa del parlament, la defensa de Gabriel va demanar al Suprem que traspassés el seu cas a un jutjat ordinari de Barcelona, com corresponia per llei. Tanmateix, Llarena s’hi va negar argumentant que abans de poder prendre cap decisió sobre si era competent o no per a jutjar-la, havia de comparèixer a la seu del Suprem.

L’exili de Gabriel es fonamentava en gran part en la malfiança envers el Suprem. Per això la defensa creia que era fonamental que el procés judicial anés a Barcelona abans de pensar en un possible retorn. Tanmateix, Llarena va insistir que abans volia veure-la asseguda davant seu en una interlocutòria en què feia seus un dels arguments de l’advocacia de l’estat, en representació del govern espanyol, que deia que l’acusació final contra Anna Gabriel encara “s’havia de concretar”. És a dir, que no hi havia garanties que si Gabriel es presentava a Madrid l’acusació fos només per desobediència, i no per un altre delicte com, per exemple, sedició, castigat amb molts més anys de presó. “La senyora Gabriel ni tan sols ha declarat i no ha pogut concretar-se la seva acusació, de manera que analitzar ara aquesta qüestió [el trasllat de la causa a Barcelona], apartant-nos d’allò que hem mantingut fins avui, implicaria una certa predeterminació dels termes de l’eventual acusació que, arribat el dia, pugui fer-se contra la senyora Gabriel”, deia llavors Llarena.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes