La iniciativa per a fer visible l’etiquetatge de productes en català

La intenció és donar visibilitat i projecció als productes lingüísticament responsables · Vora un centenar d'empreses formen part del Segell

VilaWeb
Lot de productes lingüísticament responsables que van entregar a Bel Olid
Júlia Julbe
10.04.2022 - 21:30
Actualització: 10.04.2022 - 22:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un dels envits més grans del català encara és l’etiquetatge de productes. Malgrat que fa onze anys de l’aprovació de l’article 128-1 del codi de consum de Catalunya, que contempla que els consumidors tenen el dret de rebre en català totes les informacions amb independència del mitjà emprat, avui dia encara hi ha productes que no compleixen la normativa, però no són sancionats. Segons dades de l’Agència Catalana de Consum, durant el 2021 tan sols es van posar setze sancions per un valor de 17.350 euros. L’any 2019, la Plataforma per la Llengua va crear el Segell, un distintiu que s’atorga als productes o embalatges de les empreses que etiqueten en català. La intenció és donar visibilitat i projecció als productes lingüísticament responsables i atreure aquells serveis que encara no retolen en català. Ara per ara, en formen part vora un centenar d’empreses.

La pandèmia del coronavirus va interrompre la iniciativa, que ha tornat a agafar volada aquestes darreres setmanes amb la campanya “Ànima del Segell“. Unes quantes cares conegudes, com ara Núria Picas, Jordi Borràs, Bel Olid i en Peyu, reben un lot de productes etiquetats en català i els mostren als seguidors a les xarxes socials. De vins i caves a productes ecològics i cosmètica natural.

“Exportadors d’uns altres països ens demanen que etiquetem en català”

El Celler Pascona, situat a la Vall dels Fontanals (el Priorat), una terra històrica de vins, forma part del projecte d’ençà de l’abril del 2020. El seu propietari, Toni Ripoll, explica que els seus productes solament són etiquetats en català. “Tot el que exportem és en aquesta llengua i mai no hem tingut cap entrebanc.” De fet, comenta que exportadors d’uns altres països d’arreu d’Europa li demanen expressament que l’etiquetatge sigui en català: “Preferim que sigui així, ens dóna més autenticitat.” La llengua mai no ha estat una barrera per a aquesta empresa, que també exporta productes als Estats Units, el Japó, Austràlia i Sud-amèrica.

Qui també forma part de la iniciativa és Cal Valls, una empresa familiar dedicada a la producció i elaboració de sucs i conserves vegetals situada a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell). El seu propietari, Rubèn Valls, reivindica la voluntat d’etiquetar en català, però, tot i això, a vegades s’ha trobat amb alguna crítica. “Ens hem hagut de barallar amb dissenyadors, tot i que els productes són en castellà.” “Per què s’ha de fer tant d’esforç per etiquetar en català?”, denuncia. Creu que la cosa més important és que hi hagi voluntat, tot i que no sap fins a quin punt el consumidor valora o és conscient de l’esforç que implica per a les empreses. “És molt fàcil de renunciar a etiquetar en català o posar-hi un parell de conceptes, com ara l’explicació i els ingredients, i la resta en castellà.”

Quin sector encapçala el rànquing de l’etiquetatge en català?

Segons dades de la Generalitat de Catalunya del 2020, el sector de vins i caves és el que més opta pel català en l’etiquetatge de productes, concretament d’un 70%. Per sota, hi ha els ous i, més avall, al voltant d’un 51%, les aigües i les cerveses.

Per contra, en medicaments i parafarmàcia, telèfons mòbils, electrònica i informàtica, higiene i cura personal, el català hi té una presència més baixa. No obstant això, aquests darrers anys s’han anat fent avenços. Les darreres incorporacions han estat Inditex, H&M i Uniqlo, la setena marca del sector tèxtil més valuosa del món, segons la consultora Brand Finance.

A la iniciativa del Segell hi ha, per una banda, les empreses que etiqueten en català i, per una altra, “Amics del Segell”, que no són empreses productores, sinó de serveis, com ara Parlem Telecomunicacions i Edicions Aïllades d’Eivissa. “Són serveis que han adoptat el compromís d’aplicar el català al seu horitzó empresarial. Des d’un gimnàs a una autoescola d’arreu del país”, explica la Plataforma per la Llengua.

La primera empresa del País Valencià que es va unir a la iniciativa és la cosmètica Ambolo, a Xàbia. L’empresa, que es va incorporar al mercat ara fa un any i mig, tenia molt clar d’ençà del començament que havia d’optar pel català. “Si l’usuari entra a la pàgina web, ja sap que es trobarà els productes en català.” Tot i ser en una zona que consideren força turística, el dia a dia és en català i, per tant, consideren que comprar en aquesta llengua no hauria de ser una cosa estranya. Malgrat tot, esperen que la iniciativa del Segell agafi més volada perquè la ciutadania vegi que es pot comprar cosmètica etiquetada en llengua catalana.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes