Membres del PSC i Unió impulsen un moviment que reivindica el catalanisme dialogant

  • Portes Obertes del Catalanisme defensa una reforma constitucional avalada per la ciutadania

VilaWeb
Redacció
14.11.2016 - 21:11
Actualització: 14.11.2016 - 21:33

El moviment Portes Obertes del Catalanisme s’ha presentat oficialment aquest dilluns a Barcelona com un espai per reclamar el diàleg enfront del projecte independentista i la via unilateral. Entre els impulsors del moviment hi ha membres del PSC, com l’ex-primer secretari Pere Navarro i l’ex-alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; i d’Unió, com Jordi Casas o l’expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, tot i que aquesta finalment no ha participat en l’acte.

El manifest fundacional expressa el seu ‘compromís amb la recuperació d’un catalanisme plural, obert i integrador’ que s’allunyi de les visions reduccionistes de Catalunya i d’Espanya, la unilateralitat i els enfrontaments interessats. Afirma també que el procés de diàleg ha d’implicar una reforma constitucional que compti amb l’aval democràtic del conjunt de la ciutadania.

El moviment s’ha presentat aquest dilluns a l’Espai Francesca Bonemaisson de Barcelona, en un acte que ha comptat amb la presència del primer secretari del PSC, Miquel Iceta; el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler; i el president del comitè de govern del partit, Josep Antoni Duran i Lleida; entre d’altres personalitats de l’àmbit polític, econòmic i social.

Els convocants han explicat que el moviment sorgeix arran de diverses reunions –la primera d’aquestes al juliol- de persones provinents de diferents moviments que han volgut crear un espai que representi el catalanisme que aposti pel diàleg per solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya. El dirigent d’Unió Fèlix Riera ha dit que es busca repesenar la pluralitat del catalanisme i fer-ho des d’un punt de vista inclusiu” allunyant-se també de la idea que l’objectiu no és ‘derrotar’ l’independentisme. Així, han plasmat al manifest la recuperació d’aquest catalanisme ‘imprescindible’ per abordar la crisi institucional i política que viu el país. Afegeix que entenen el catalanisme no com una finalitat en sí mateixa sinó com un espai compartit que ha de permetre plantejar i articular el conjunt i la diversitat de les aspiracions de la societat catalana, amb voluntat de convivència amb la resta de pobles d’Espanya i de presència i participació activa en la governabilitat de l’Estat.

Aquest catalanisme ‘vol dir també respecte a l’estat de dret i al principi de legalitat, el diàleg i el progrés’. Apunten també que aquest diàleg ha de ser la culminació de la voluntat d’acord entre les parts i de ‘construir ponts sense exclusions’. Reconeixen les dificultats d’optar per aquest camí del diàleg però el consideren “inexcusable i l’únic possible” davant de les postures de polarització i unilateralitat. Per últim, asseguren que aquest nou catalanisme ha de servir per plantejar noves opcions i possibilitats i donar resposta als nous reptes polítics.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any