Amazon, motor de desigualtat i explotació

El creixement immens del gegant tecnològic ha devastat l'economia i els drets socials i laborals dels treballadors d'uns EUA en decadència

VilaWeb
Protesta a Europa dels treballadors d'Amazon.
Xavier Montanyà
20.03.2022 - 20:32
Actualització: 20.03.2022 - 21:32

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El periodista nord-americà Alec MacGillis ha treballat i publicat en alguns dels millors mitjans del seu país, com ara The Washington Post i The New Yorker. Durant deu anys, va recórrer tot el país, de Seattle i San Francisco a Washington i Baltimore, investigant sobre el terreny i entrevistant desenes de víctimes de la brutal expansió del monopoli d’Amazon aquesta darrera dècada, especialment durant el confinament de la pandèmia. El resultat es publica ara en català: A l’ombra d’Amazon. Una història del nostre futur (Edicions del Periscopi). L’autor serà el dia 6 d’abril al CCCB de Barcelona.

Els EUA són una societat profundament fracturada socialment i econòmicament. Les grans empreses de noves tecnologies, i especialment Amazon, han contribuït a la devastació de les classes treballadores, bo i reduint els drets laborals aconseguits en un segle de lluites sindicals, vetant el sindicalisme, creant desigualtats regionals, corrupció, portes giratòries, lobbies, subcontractacions, accidents mortals que no es reconeixen, especulació immobiliària i l’enfonsament del sector del comerç detallista.

Protestes contra la inseguretat laboral a Amazon.

Les polítiques governamentals originen més exclusió i marginació i semblen incapaces, per activa o per passiva, de fer passos per restituir els drets socials i laborals de les classes mitjanes i treballadores que com més va més es van devaluant i restringint. En paral·lel, els monstres dels monopolis privats com Amazon, en un ascens i expansió meteòrics, exerceixen un populisme econòmic que robotitza els treballadors, els explota sense escrúpols i eixampla dràsticament la fractura social, la pobresa i la injustícia.

L’obra d’Alec MacGillis és un viatge actual per la decadència del capitalisme nord-americà, amb dades, conseqüències i experiències vitals de treballadors que en ple segle XXI són un retrocés als temps de l’explotació laboral de començament del segle XX. A l’ombra d’Amazon, que diu el títol del llibre, es cou una catàstrofe que, per a molta gent, sense garanties laborals, ni pensions, ni accés a la sanitat ja és una tragèdia.

L’autor s’endinsa en àrees clau del desenvolupament d’Amazon, com ara Seattle i Baltimore. Parla amb la gent, reconstrueix les seves vides i les de les seves famílies, de final del XIX, quan va començar la industrialització, fins avui, després de greus crisis econòmiques, la desindustrialització i l’imperi de l’economia “del clic”.

És una història actual que invoca la història de la classe obrera nord-americana del segle XX per anar teixint una radiografia del present i contextualitzar-la geogràficament, políticament i econòmicament, amb molta habilitat a l’hora de combinar l’anècdota i la vivència humana dels protagonistes amb les dades i les estatístiques.

Tots hem llegit reportatges i notícies sobre la part fosca d’Amazon, però fins ara no havíem llegit cap estudi i reportatge tan complet sobre les conseqüències socials i econòmiques nefastes del negoci mundial creat pel multimilionari Jeff Bezos, l’home que ja fa excursions a l’espai.

Jeff Bezos se’n va anar d’excursió a l’espai.

La covid-19, hormona del creixement d’Amazon

Amazon va créixer de manera espectacular durant la pandèmia i el confinament. Comprar amb un sol clic semblava imposar-se com una manera còmoda de seguretat sanitària i de frenar la corba. L’any 2020 va ser la bogeria. En temps d’aïllament i poca activitat social i laboral, els camions, els avions, els magatzems i els centres de distribució d’Amazon bullien d’activitat les vint-i-quatre hores del dia. En menys d’un any, l’empresa va contractar 425.000 nous treballadors arreu del món, sense considerar l’augment incomptable dels treballadors temporals i subcontractats i el mig milió de conductors que repartien els paquets.

Mentrestant, les empreses periodístiques, que ja havien perdut la majoria d’ingressos per publicitat per culpa de Silicon Valley, tancaven i reduïen plantilles. I milers i milers de treballadors eren acomiadats de les grans empreses de venda al detall. S’esperava que vint-i-cinc mil establiments minoristes tanquessin abans del final del 2020, xifra que triplicava els tancaments en massa dels darrers anys. Per contra, en tan sols dos mesos, les cinc empreses més grans del sector tecnològic (Apple, Facebook, Microsoft, Amazon i Google), van créixer d’un 43% en borsa i van invertir en recerca i desenvolupament més diners que no el pressupost total de la NASA.

La gran guanyadora va ser Amazon. L’actiu net de Jeff Bezos va créixer de 24.000 milions de dòlars en solament dos mesos i, al setembre, el preu de les accions va pujar d’un 84% en un any. Més del doble del creixement dels altres gegants tecnològics. Al mateix temps, l’economia del país es reduïa d’un deu per cent, la caiguda més gran de què es tenia constància en molts anys. Els EUA s’enfonsaven i Amazon creixia espectacularment.

Les esferes geodèsiques d’Amazon a Seattle.

En el conjunt del país, havia desaparegut una quarta part dels llocs de feina de gent que cobrava menys de setze dòlars l’hora. Mentre els explotats treballadors dels magatzems d’Amazon tenien accidents, malalties i morts, el senyor Jeff Bezos es comprava mansions multimilionàries a Seattle, Los Angeles i Washington, intoxicava el poder polític i econòmic, manipulava portes giratòries i es blindava, amb un exèrcit de lobbistes i advocats competents, de qualsevol demanda judicial, ni que fos pels accidents mortals dels seus treballadors.

L’estil Bezos era crear grans diferències socials i econòmiques en benefici propi i de les elits executives de l’empresa a la seu central de Seattle. Hi va idear i construir una seu ultramoderna, amb cúpules geodèsiques de vidre gegants i ambient tropical, amb arbres exòtics, “nius” a les branques per a fer reunions i pluges d’idees de formats i qüestions diferents. Al mateix temps, les despeses d’habitatge, lleure i restauració arribaven a xifres insòlites. Un Martini sec podia arribar a costar dos-cents dòlars i la població de gossos va créixer de tal manera que s’han creat centres de lleure i cafeteries per a uns animalons que, ben segur, viuen molt més bé que no pas el vuitanta per cent de treballadors dels magatzems i centres de distribució d’Amazon, sotmesos a mesures draconianes.

Mentre que a l’estat francès, les protestes sindicals dels treballadors dels magatzems d’Amazon van obligar a tancar les naus durant setmanes, als EUA no es movia ni una fulla. Als magatzems no hi havia sindicats. Una clàusula del contracte els vetava, i amenaçava els treballadors amb l’acomiadament. Bezos ha arribat a tenir cent deu centres logístics a tot el país. L’empresa té magatzems a menys de quaranta quilòmetres de la meitat de la població dels EUA, seixanta avions arrendats i molts altres de contractats amb aerolínies de càrrega. Els pilots fan jornades de divuit hores. Els conductors dels camions treballen per a contractistes. Els neguen qualsevol de les prestacions socials mínimes que Amazon dóna als seus treballadors. Tot i els accidents greus i mortals que han tingut per complir amb el règim laboral d’explotació de l’empresa. La majoria dels quals no han estat investigats o s’han arxivat sense cap conseqüència legal.

Interior tropical de les oficines centrals d’Amazon.

No és cap sorpresa que les principals instàncies del poder als EUA s’hagin agenollat davant Jeff Bezos, que ha estat objecte d’elogis de Bill Clinton i Al Gore a Barak Obama, passant, lògicament, per George W. Bush i Donald Trump.

Humans, no robots

El llibre és una bona lectura per a saber què passa i intuir què ens espera a tots plegats amb el neoliberalisme i l’extrema dreta populista que creix arreu del món, sota diferents disfresses i excuses, sota el paraigua d’impunitat legal i política creixent del capitalisme globalitzat.

A més d’estudiar en detall les males conseqüències del creixement d’Amazon en les ciutats i estats on s’ha instal·lat, amb el consegüent negoci immobiliari, en detriment de les condicions de vida dels treballadors, hi ha infinitat de testimonis al llibre que ens revelen la veritat d’allò que passa darrere els murs de les naus d’Amazon.

Un dels mèrits de l’autor és treure a la llum pública, amb noms i cognoms, el drama personal i familiar dels explotats per la companyia i encaixar-lo en la història del proletariat nord-americà i les seves velles lluites per defensar els seus drets vitals i laborals.

Hi ha casos que se’t claven al cor. Una dona que es va morir per accident conduint un vehicle per transportar palets en un magatzem. Cas tancat, sense que l’empresa en tingués cap responsabilitat legal. L’anàlisi de la sang de la morta va detectar tot un seguit de substàncies calmants i opiacis legals i antidepressius que, segons que sembla, són habituals entre els treballadors dels magatzems. Estan sotmesos a jornades implacables, contra rellotge, com robots. Els obliguen a dur una polsera per a controlar el seu rendiment, els racionen i controlen el temps de què disposen per anar al lavabo, etc.

Sis morts a causa d’un tornado en un magatzem d’Amazon a Kentucky.

Hi apareixen els morts a la carretera, els que van ser hospitalitzats pel trencament d’un producte tòxic, les víctimes d’un tornado que va enderrocar les parets del magatzem com si fossin de paper de fumar o els desmais i l’asfíxia dels treballadors d’una nau per la temperatura alta. En aquest cas, per estalviar despeses, l’empresa va optar per construir una infermeria fora del local per atendre els malalts, abans que instal·lar aire condicionat i millorar-hi la ventilació.

A Amazon, allò que diuen els algorismes de control del rendiment de cada treballador és prou motiu per a acomiadar-lo. I si protestes et fan fora per contracte.

A més dels contractats, l’empresa explota una bossa de treballadors subcontractats temporals o nòmades, com els que descriu el film Nomadland. Són precaris. Els cal obeir. El risc és de perdre la feina o la vida. A les naus de distribució i selecció hi ha expenedors d’ibuprofèn per apaivagar els dolors musculars causats per la duresa de les condicions de feina. Els accidents mortals tant als magatzems com a les carreteres són sempre impunes.

La dignitat de l’obrer

De tots els casos del llibre, n’hi ha un que explica l’evolució històrica del desastre i la decadència de la classe obrera americana, sense perdre mai del tot la dignitat. El de Bill Bodani, que va apareixent al llarg del relat. Bill, d’ascendència siciliana, va néixer i créixer a Baltimore, concretament a Sparrows Point, on al segle XX hi havia una important indústria siderúrgica i d’alts forns. Ell, així com el seu pare, va entrar de ben jove a treballar-hi, va participar en les lluites sindicals i va aconseguir millores per haver defensat els drets dels treballadors.

A conseqüència de les dues guerres mundials, els EUA havien arribat a produir dues terceres parts de l’acer del món. Ara, repartien paquets a domicili. En Bill Bodani al llarg de la seva vida laboral va fer feina de moltes coses i es va convertir en un especialista en tota mena de feines arriscades. Estava orgullós de la seva feina i dels companys que havia fet. Li agradava treballar.

Nius per a fer pluges d’idees, a la seu de l’empresa.

Es va poder jubilar quan li pertocava. Tenia moltes malalties causades per les condicions de la indústria siderúrgica: asma, asbestosi, emfisema, malaltia pulmonar obstructiva crònica i trastorn per estrès post-traumàtic. Havia tingut dos accidents laborals greus i gairebé es va tornar paralític, però a còpia d’operacions i fisioteràpia ho va superar. Havia estat una temporada a l’exèrcit, però mai no explicava on.

Després d’haver estat uns anys jubilat, l’empresa va fer fallida definitiva, com totes les de la siderúrgia del seu entorn. En conseqüència, li van rebaixar la pensió a la meitat. No podia viure. La seva dona tenia diabetis, els calien medicines a tots dos i el bungalou on vivien necessitava reparacions. No va tenir més remei que posar-se a treballar en un magatzem d’Amazon a seixanta-nou anys. Una de les naus en què va fer feina estava exactament en el mateix espai on ell havia començat a treballar de petit en la construcció de peces per a la General Motors. Però ara havia de fer paquets i apilar caixes a ritme d’esclau.

A Amazon, en Bill va fer funcions diverses. Era un treballador amb experiència en molts camps. Finalment, va acabar essent l’instructor dels joves que havien de conduir els carretons i les grues del magatzem. Un dia els va dir que s’havien d’organitzar i defensar els seus drets i els va passar documentació. Els joves la van repartir entre els companys i el supervisor va sospitar-ne. El va esbroncar per una cosa que no podia demostrar i el va amenaçar de retirar-li un part de la paga perquè anava massa sovint al lavabo. L’home era gran i patia de la pròstata. Va ser el límit. En una setmana va deixar la feina, tot i que no tenia ni idea de com sobreviurien ell ni la seva dona. Un exemple de vida i dignitat.

“Treballa molt. Passa-t’ho bé. Fes història”

Gràcies a ell i al relat històric que ens fa l’autor del llibre, sabem la història de la classe treballadora de Baltimore, d’ençà de final del segle XIX fins avui, en què la situació és comparable (i potser amb perspectives més dolentes) que quan Bill Bodani començava a guanyar-se la vida en el sector del metall fa tres quarts de segle. Quan era jove, les fàbriques creaven la seva policia antisindical, amb pistoles, metralletes i gasos lacrimògens. Ara no els calen. Amazon ha prohibit els sindicats i tenen comprats els polítics, la justícia i la policia.

Interior tropical de les oficines centrals d’Amazon.

Tots els casos reals que surten al llibre configuren una bona història d’un segle de la classe obrera americana. I d’un segle del patiment dels marginats per a sortir-se-n a la vida, encara que sigui il·legalment. Com a cirereta final, i molt ben trobada, hi ha el cas d’un noi jove que es guanyava la vida fent de camell. Venia heroïna i oxicodona. Amb la pandèmia, la crisi, i el tancament de moltes botigues i negocis, els seus clients ja no podien robar res per obtenir allò que necessitaven per comprar-li la dosi diària. El negoci del camell va fer fallida. “Ja no es pot treballar”, deia.

I, així com tothom d’aquells barris, inclosos els seus clients, va anar a demanar feina d’allò que fos als magatzems d’Amazon. Aviat va comprovar en la pròpia pell si era capaç de fer realitat el lema de Jeff Bezos: “Treballa molt. Passa-t’ho bé. Fes història.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies