Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Oriol Mitjà guarda unes llibretes “amb totes les converses i tots els pensaments” que té cada dia, cada hora. I això té un avantatge, és clar. Poder recordar. I explicar. I per a algú que ha estat braç a braç amb el poder en un dels moments de col·lapse i crisi més greus d’aquestes darreres dècades, això és molt sucós. Especialment, si no té pèls a la llengua. És exactament el cas del doctor Mitjà, l’epidemiòleg potser més conegut de Catalunya, que acaba de publicar un llibre, A cor obert (Columna), en què relata com va viure de prop “les traïcions al govern” durant els primers mesos de la pandèmia de covid-19, i fa un repàs de la seva trajectòria.

En una conferència de premsa en què ha participat VilaWeb, Mitjà ha explicat alguns detalls del llibre. Un dels més significatius és el seu pas sibil·lí pel govern, on ell mateix explica que va passar “d’assessor a oposició”. Per què? El 8 d’abril, explica, hi va haver un acord al consell executiu del govern que li assignava el disseny del pla de desconfinament. Mitjà i el seu equip van passar “quinze dies de trobades en línia amb totes les conselleries”, però quan va presentar el document, Alba Vergés en va presentar un altre. “No, ja en tenim un”, diu que va dir. Mitjà es va assabentar així que “la consellera de Salut havia engegat un procés paral·lel, amb altres experts”. Va ser la primera fractura evident d’una relació que havia estat complicada.

Segons Mitjà, “allò era un consell executiu a què anomenaven govern, però eren dos partits que buscaven la manera que el partit quedés bé”. L’un, Junts per Catalunya, encapçalat pel president Quim Torra, a qui al llibre recrimina “falta de valentia”. L’altre, Esquerra Republicana, encapçalada pel vice-president Pere Aragonès, a qui ha acusat sovint de tenir “un comportament passiu-agressiu”, perquè cara a cara accedia a una sèrie de coses que després blocava per altres canals, segons Mitjà. “Sempre hi havia baralles i converses en paral·lel i xats paral·lels per a criticar allò que es deia a les converses en comú; es traïen els uns als altres per interessos electoralistes”, diu. “Tinc amics d’Esquerra que m’han explicat traïcions de Junts. Les que jo vaig viure, eren d’Esquerra a Junts.”

“No pot ser que ni el polític ni qui l’assessora no estiguin preparats”

Mitjà recorda que “durant la primera onada la responsabilitat va ser del govern espanyol, i durant la segona, la tercera i la quarta, del català”. En la primera onada, el govern espanyol va cometre errors clamorosos, a parer seu, com el retard en la declaració de l’estat d’alarma: “El 4 de març, deu dies abans que es decretés el confinament, els models matemàtics ja indicaven que el creixement era exponencial i que aquella era l’única manera de contenir-lo”, diu. “Es podrien haver evitat moltes morts.”

Però hi havia problemes de base, encara que la gestió fos centralitzada. Per exemple, el fet que el model de salut pública català, fins llavors, estigués orientat sobretot a les malalties no transmissibles. “El control d’infeccions era pràcticament inexistent”, explica. Quan va contactar amb Salut, al principi, es va quedar astorat. “No teniu ni un model matemàtic per a predir què passarà!”, els va dir. Això es va reflectir en la figura del secretari de Salut Pública quan la covid-19 va arribar a Catalunya, Joan Guix. Mitjà explica que Guix era expert en drogodependències i que no tenia cap experiència en control d’infeccions ni “totes les habilitats”. Guix, de fet, ha estat al focus de moltes crítiques d’aleshores ençà perquè al començament va relativitzar l’impacte que tindria el coronavirus. “Em preocupa més la grip que el coronavirus”, va arribar a dir.

Tot i que diu que “no pot ser que ni el polític ni la persona que l’ha d’assessorar no estiguin preparats”, Mitjà explica: “Joan Guix reconeix totes aquestes mancances: la crítica que li faig jo és una autocrítica que es fa ell mateix. L’admiro i el respecto.” En canvi, remarca que és un problema de base, de plantejament del sistema de salut i de la gestió dels càrrecs jeràrquicament superiors, com el vice-president Aragonès i la consellera Vergés. Considera injustificable que la Secretaria de Salut Pública estigués vacant tants mesos, després de la dimissió de Guix. A parer seu, hi havia candidats competents i entesos que podrien haver accedit al càrrec perquè, a més, “eren d’Esquerra Republicana i ho tenien fàcil”, i considera que si no els van nomenar va ser responsabilitat de Salut. Això sí, elogia que el nomenament de Josep Maria Argimon tenia la virtut adequada: un expert a gestionar l’engranatge dels recursos de la salut pública en un moment que el principal problema era la pressió assistencial sobre el sistema.

“Als polítics se’ls en fot tot, les ciències socials, les naturals, i la mare que els va parir”

Però el resum és que les coses s’haurien d’haver fet millor. Diversos premis Nobel ja han dit que “el factor determinant de l’èxit de la covid és més la política que no la ciència”, tal com explica Mitjà. A parer seu, les decisions en la gestió de la pandèmia s’haurien d’haver pres seguint una tríada ordenada. El primer pas, la tasca del científic natural, que assenyala el problema i una solució possible. El segon, la del científic social, que pot avalar la solució o qüestionar-la: “El carnet de vaccinació és discriminatori”, per exemple. I el tercer és el polític, que s’encarrega de decidir com executar la solució. Però aquest esquema no funciona, i Mitjà ho ha comprovat en primera persona. “Als polítics se’ls en fot tot, les ciències socials, les naturals, i la mare que els va parir”, diu, contundent.

En el cas del govern, assenyala un error greu en aquest sentit. “En tot moment, el Departament de Salut ha rebutjat l’ajuda externa”, i això ha tingut conseqüències com ara la sobrecàrrega de l’atenció primària, on els metges i els infermers “estan molt cremats”. “Vaig dir a Aragonès: has de fer un programa vertical per a reorientar tota l’estructura de personal, no pots confiar que el teu sistema serà suficient per a fer front a la pandèmia. S’haurien d’haver augmentat les plantilles contractant gent de tot arreu: més auxiliars, ONG, tothom, molta gent que dibuixés una estratègia unificada”.

 

Podeu comprar A cor obert a la Botiga de VilaWeb

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.