18.03.2021 - 19:50
Una de les qüestions que ha abordat l’Enquesta de Situació Econòmica de l’hivern del 2021 del Col·legi d’Economistes de Catalunya –presentada ahir– és la de les prioritats econòmiques del nou govern de la Generalitat. Els economistes catalans consideren que, des de la perspectiva econòmica, un dels propòsits més importants és recuperar els sectors i activitats més afectats per l’impacte de la covid-19. Gairebé dues terceres parts dels enquestats han assenyalat aquest objectiu entre els tres principals. El grau d’acord que implica aquest percentatge es valora encara més en veient que el següent objectiu és l’ocupació, només amb un 23,4% dels enquestats que l’han considerada dins les tres principals prioritats. Del primer objectiu al segon hi ha una diferència abismal.
Amb aquesta afirmació tan contundent i compartida, els economistes diuen al govern que cal anar pas a pas i no dispersar massa els esforços, perquè els recursos disponibles són molt escassos. En definitiva, que en aquests moments sobretot cal no permetre que es destrueixi més el nostre teixit productiu; que la salvació de les unitats de producció continua essent, encara al cap d’un any, prioritària, perquè són la nostra eina de futur, amb tots els canvis i millores que calguin. O, si voleu, que la resta d’objectius passen en aquests moments a un segon pla, perquè depenen del principal.
Un altre punt que destacaria de l’enquesta és que l’índex de confiança dels economistes, que sintetitza el sentiment dels col·legiats sobre la situació econòmica general, tenint present tots els factors que hi incideixen, baixa respecte d’ara fa un any, cosa prou normal. El fet important és que deixa enrere el mínim assolit per l’economia catalana la tardor passada (3,54). La previsió és que l’índex es recuperi i arribi a 4,15 a final d’any.
Tot això encara demostra més com és d’especial la crisi actual. Mentre assistim a retallades en les previsions del creixement del PIB per a enguany a l’estat espanyol –l’última va ser ahir en el panel de Funcas–, la confiança en una millora creix. Aquesta aparent contradicció rau en el fet que els mesos vinents, malgrat el mal comportament del primer trimestre, han de ser de recuperació, perquè hom espera que vagi augmentant l’activitat a mesura que avanci l’any. De totes maneres, Xavier Segura, responsable tècnic de l’enquesta, opina: “Tot i que la situació es preveu que vagi millor aquests mesos vinents, no tornarem a les xifres d’abans de la pandèmia fins a final del 2022 o el 2023.”
Perquè això sigui així calen dos factors clau. El primer és la confiança que la vaccinació generalitzada ajudi a minimitzar com més aviat millor els efectes del factor exogen que ens causa tots els mals d’ençà de fa un any. I el segon, que, paral·lelament, les administracions hagin après dels seus errors i gestionin millor les prioritats.
Malgrat aquest darrer aspecte, la sorpresa ve de la pregunta de quins creuen que són els principals problemes actuals de l’economia catalana. Evidentment, la crisi sanitària de la covid-19 continua essent, amb molta diferència, el principal problema que ens afecta, tot i que el percentatge dels enquestats que la inclouen entre els tres principals problemes (85,8%) és una mica inferior al registrat en les enquestes anteriors (88,2% a la de la tardor i 90,3% a la de la primavera). En canvi, sorprenentment, la situació política passa a ser el segon problema per a un 45,6%, per davant de la desocupació, que ara és el tercer més greu, amb el 45,0%.
Òbviament, que els polítics, als ulls dels economistes, siguin un problema superior a la desocupació em sembla un fet remarcable. Vol dir que hi ha molt poca confiança en els que ens han de treure de l’atzucac actual i significa, al capdavall, una crítica molt dura a tot allò que han fet aquests últims mesos. A l’enquesta es parla dels polítics de les diverses administracions i es dedica una altra pregunta a mirar de centrar on s’ha fet pitjor, concretament a valorar la gestió de la crisi de la covid-19 per les autoritats públiques. I ve’t aquí que els resultats són bastant decebedors. Amb un suspens global, les autoritats europees són les que mereixen una valoració menys baixa (4,65). En segon lloc hi ha les autoritats locals (3,92), en tercer lloc les catalanes (3,70) i en la darrera posició les espanyoles(3,47).
En una situació tan complicada com l’actual, fóra bo que els polítics escoltessin què diuen els economistes, uns professionals que, en general, fan servir molt més les xifres que no les paraules. I les xifres són un estri que, diguem-ho clar, permet de fer molts menys jocs de mans i promeses que l’altre. Em sembla un avís molt adient en aquests moments.
