Alfredo Soler: “Que la gent vaja amb cura, perquè a València els ultres et poden pegar una pallissa”

El testimoni del jove a qui un grup d'extrema dreta va apallissar ahir a València

VilaWeb
Alfredo Soler, a les portes de la Ciutat de la Justícia de València, amb l'informe de lesions.
Redacció
08.11.2021 - 15:31
Actualització: 08.11.2021 - 16:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Alfredo Soler és un guionista i director de cinema d’Atzeneta d’Albaida que viu a València. Ahir de vesprada, a les set, anava caminant cap a casa de la seua parella, que viu per la zona de la plaça Xúquer, i va ser víctima d’un grup de deu homes de l’extrema dreta que el van increpar i apallissar amb colps de peu i de puny i, fins i tot, li van llançar una cadira d’un bar de la vora. Avui al matí, Soler ha presentat una denúncia davant la fiscalia de delictes d’odi. “No em preocupa ni tan sols trobar els culpables. No vull represàlies contra eixes persones, però vull notificar-ho, vull que se sàpiga, que es vaja amb cura, que a València passen aquestes coses”, ha dit a VilaWeb, a les portes de la Ciutat de la Justícia.

Impotència, ràbia i por

“La sensació que em va quedar és d’impotència, de ràbia i de por. I, a més, em van transmetre molt d’odi. I jo no tenia aquest sentiment dintre meu. No odie mai ningú. Em demane per què, perquè jo no havia fet mal a ningú.”

Hores després de l’agressió, Alfredo Soler diu que està un poc més tranquil, però que té la sensació que els seus agressors anaven de cacera. Com que està molt refredat, abans de pujar a casa de la parella, va anar a una paperera a buidar la butxaca dels mocadors de paper ja emprats. En aquell moment, un encaputxat amb una gorra i una braga que el tapava fins als ulls se li va acostar i li va dir: “Què em portes?” “Jo no vaig saber què havia de respondre, i com que ell insistia, li vaig dir ‘mocadors’. Com que em cridava, el vaig mirar de dalt a baix, i li vaig veure l’estètica. I també vaig veure que a la mà duia una rajola trencada i una de les bandes tenia una punta.” Soler diu també que a poc a poc el grup es va fer més gran, van arribar per totes dues voreres del carrer, i un d’ells li va demanar que se n’anàs, que allò no anava amb ell.

Una violència extrema

Però quan se’n va anar, va començar la pluja de colps de puny i de peu. “Un d’ells em va donar una punyada a tota la cara i em va fer caure a terra. Quan em vaig alçar i vaig voler passat a l’altra banda del carrer i em van barrar el pas amb crits de ‘Viva Valencia, esto es el reino de Valencia‘”. I el van agafar pel coll per tornar-lo a llançar a terra i continuar amb l’agressió. “Em van estampar un objecte que no sé què era al cap. Em vaig fer un cuc i vaig aixecar el cap i vaig veure que un d’ells havia agafat una cadira d’un bar i me la llançava.”

Com va poder, Alfredo Soler es va aixecar i va començar a córrer. Encara li pegaven, però va entrar al bar Los malagueños, que era a prop d’allí, i es va amagar a la cuina.

Quan es va poder refer un mica va anar a casa de la seua parella que, de la porta del carrer estant, havia vist l’escena de violència, però en cap moment no l’havia identificat. Ningú no el va poder ajudar perquè la gent dels bars pròxims va fugir quan va veure que els ultres agafaven cadires per a llançar-les-hi.

Al centre de salut, li van fer un informe amb totes les lesions, que avui ha presentat a la fiscalia. Té colps pel cap, l’abdomen, el coll, els genolls i una cama. Avui, ja més tranquil, reconeix que va passar molta por. Pensava en la rajola trencada acabada en puta que havia vist que duia un d’ells. “Em causa molta impotència. Potser cercaven algú i em van trobar a mi. Jo anava tranquil·lament i em vaig endur una pallissa”, diu.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

L’ombra allargada dels Yomus

Unes hores abans d’aquesta agressió, el grup de seguidors ultres del València Club de Futbol, els Yomus, havien convocat una concentració davant les portes del camp. Fa setmanes que reclamen de poder tornar a entrar com a grup organitzat d’animació. Van fer fora els Yomus de Mestalla l’any 2015, quan va entrar en vigor la llei de memòria històrica. Alfredo Soler no pot afirmar que els seus assaltants pertanguessen a aquest grup.

“No ho puc dir, diria una mentida. Sé que són de l’extrema dreta, per allò que cantaven, per l’estètica. Anaven vestits de negre, tapats fins als ulls. La meua parella, des del portal va veure que la dessuadora d’un d’ells tenia la creu de ferro i el símbol de la corona de llorer”, diu Soler, i torna a repetir aquesta sensació d’haver estat objecte d’una agressió gratuïta i extremadament violenta. “És la primera volta que em passa. Jo, òbviament, tinc ideologia, però no milite activament en cap grup.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes