En aquest estat d’Alemanya, donar suport a Israel ara és un requisit per a obtenir la nacionalitat

  • L’estat de Saxònia-Anhalt demanarà un compromís per escrit en reconeixement del “dret de l’estat d’Israel d’existir” a tots els sol·licitants de la nacionalitat alemanya

VilaWeb
Manifestants en una protesta en solidaritat amb Palestina a Berlín, el 4 de novembre (fotografia: Clemens Bilan/EFE).
The Washington Post
08.12.2023 - 21:40
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

The Washington Post · Kate Brady

Berlín, Alemanya. Un compromís per escrit en reconeixement del “dret de l’estat d’Israel d’existir” és ara un requisit per a obtenir la nacionalitat alemanya a l’estat oriental de Saxònia-Anhalt.

La ministra d’Interior alemanya, Tamara Zieschang, va dir dimarts que el decret s’havia emès a final de novembre i va remarcar que el “dret d’existir” d’Israel era una “raó d’estat” per a Alemanya. El terme, provinent del francès raison d’état, s’empra per identificar els principis fonamentals que estructuren la vida política d’un estat. En el context alemany, va ser emprat per primera vegada per la cancellera d’aleshores, Angela Merkel, a la Kenésset, el parlament israelià, l’any 2008. D’ençà del 7 d’octubre, els principals polítics alemanys han invocat repetidament el terme per descriure la responsabilitat històrica d’Alemanya per l’Holocaust, en què van ser assassinats sis milions de jueus.

A qualsevol aspirant que no presenti la declaració li hauran de denegar la naturalització, segons que recull el decret. Zieschang va explicar que s’hauria d’examinar cas per cas si el sol·licitant mostrava “indicis de tenir actituds antisemites”.

El decret, remès a les autoritats municipals de l’estat, afegeix que hauran de denegar la naturalització si el sol·licitant duu a terme “activitats que van en contra de l’ordre bàsic democràtic liberal”, tal com recull la constitució d’Alemanya. Segons el decret, això també inclou “infraccions antisemites o bé la negació del dret d’Israel d’existir”.

Encara que limitat a l’estat de Saxònia-Anhalt, el nou requisit reflecteix un debat més ampli a Alemanya sobre la revisió de la llei ciutadania prevista al país en qüestió de mesos.

El grup principal de l’oposició al parlament, la conservadora CDU, també ha demanat una declaració signada que confirmi “el dret d’Israel d’existir” com a requisit previ per a obtenir la ciutadania alemanya.

El projecte de llei dels conservadors també proposa que els ciutadans no alemanys condemnats per un delicte considerat antisemita perdin “la protecció humanitària a Alemanya”, cosa que generalment resultaria en una deportació al seu país d’origen, i que els ciutadans alemanys amb dues ciutadanies perdin l’alemanya si són condemnats a un any de presó, pel cap baix, per un delicte de motivació “antisemita”.

Tots tres partits de govern –els socialdemòcrates, els verds i els demòcrates lliures– volen afegir una clàusula, per la seva banda, que estipuli que les “actituds o accions antisemites” dels sol·licitants en descartin la naturalització directament.

Després d’haver viscut una campanya contra les veus pro-palestines arran de l’atac d’Hamàs contra Israel, són com més va més aquells que temen que la revisió de la llei de ciutadania a Alemanya acabi fent denegar la nacionalitat a qualsevol persona que hagi expressat suport als palestins o hagi estat crítica amb el govern israelià.

Tal com és establert a la llei de nacionalitat actual, els sol·licitants de naturalització han d’obtenir almenys un 50% en una prova de ciutadania de 33 preguntes, mostrar una competència intermèdia d’alemany, ser independents econòmicament i haver residit a Alemanya durant vuit anys, tot i que en alguns casos pot ser menys.

Els projecte de revisió de la llei de ciutadania podria reduir el requisit de residència a cinc anys, o, en alguns casos, fins i tot a tres, i permetre la doble ciutadania per als ciutadans que no pertanyen la Unió Europea, cosa que ara com ara tan sols és possible en casos excepcionals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any