Alemanya derrota Llarena: presos al carrer

«Això que hem viscut avui és la derrota inapel·lable de la justícia espanyola, que ha instruït un judici que no ja no es pot fer»

Vicent Partal
Vicent Partal
12.07.2018 - 11:17
Actualització: 12.07.2018 - 13:17
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Tots deveu recordar que fa uns dies la premsa espanyola especulava amb la possibilitat que el jutge Llarena refusàs l’extradició del president de la Generalitat, si era solament per malversació. La raó era que, si passava això, el judici contra els dirigents independentistes esdevenia impossible. Doncs acaba de passar això. Evidentment, seria millor que ni tan sols la malversació es posàs sobre la taula, però, així i tot, la decisió del tribunal alemany és enormement positiva, perquè liquida d’una manera definitiva i inapel·lable el relat del jutge espanyol.

La sentència és molt explícita quan diu que els delictes de rebel·lió i sedició són ‘inadmissibles’, una paraula que difícilment podria ser més clara. I estableix, a més, que mentre dure el recurs que ara activaran els seus advocats, el president continue vivint en llibertat a Alemanya i no siga lliurat a Espanya. Aquest és un gest molt significatiu.

El text dels jutges alemanys fa miques tota la instrucció de Llarena. Especialment perquè diu que de rebel·lió no n’hi ha enlloc i deixa per escrit que ‘Puigdemont solament es va preocupar de fer el referèndum i no fou el “líder espiritual” de la violència [del primer d’octubre]’.

I aquest és el punt clau de tot plegat. Fins ara Suïssa havia decidit que no atendria cap demanda contra Anna Gabriel i Marta Rovira perquè considerava que el cas era polític. I Bèlgica havia desestimat d’emprendre accions contra Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí, però perquè la demanda espanyola era mal formulada. Això que fa Alemanya és molt diferent. Ho canvia tot.

Perquè Alemanya diu a Espanya que no hi ha delicte de rebel·lió ni de sedició i que el president Puigdemont, si finalment és lliurat a Espanya –que ja ho veurem–, no hi podrà ser jutjat de cap manera ni per rebel·lió ni per sedició, sinó solament per malversació. Cosa que equival a dir que tot el muntatge político-judicial de Llarena resta anul·lat. Això que hem viscut avui és la derrota inapel·lable de la justícia espanyola, que ha instruït un judici que no ja no es pot fer.

I això hauria de tenir conseqüències immediates també per als presos. És impossible d’acusar de rebel·lió uns polítics que, en tot cas, eren subordinats, en termes judicials, del president Puigdemont. No es pot sostenir l’acusació sobre el vice-president Junqueras i els consellers si no és possible d’acusar el president. Llarena i l’estat espanyol hauran de refer la instrucció si no volen caure en el ridícul més espantós i violentar Europa fins a uns nivells que ja no serien tolerables. L’estat espanyol, si vol intentar-ho, ara sols podria jutjar el govern acusant-lo de malversació, amb penes màximes de cinc anys. I amb això no sembla que puga justificar la presó preventiva d’uns polítics que avui mateix haurien de ser alliberats.

Pedro Sánchez té, doncs, la gran oportunitat de demostrar que no és Rajoy i hauria d’ordenar a la fiscal general la retirada immediata dels càrrecs de rebel·lió i sedició i l’alliberament dels presos polítics, que hem de recordar que són víctimes d’una injusta presó provisional que avui és més difícil que mai d’explicar.

Permeteu-me que acabe amb una anècdota personal. Vaig ser a Berlín el dia de la conferència de premsa del president Puigdemont, després d’haver eixit de la presó. Li vaig demanar si era cert el rumor que s’havia lliurat a les autoritats alemanyes. I ell em va respondre que no. Però va dir: ‘Sabia que havia de córrer riscos i n’he corregut.’ Avui hem vist fins a quin punt pagava la pena.

Informació relacionada:

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Bacaria
Jordi Bacaria
12.07.2018  ·  12:45

Gràcies Vicent! Sempre amb el punt de vista positiu que tant necessitem!

Núria Feliu
Núria Feliu
12.07.2018  ·  12:52

Això és una bona notícia! Esperem que tots els presos I presas puguin anar ja, a casa seva!
Visca la República Catalana!

Jaume Riu
Jaume Riu
12.07.2018  ·  12:53

Avui, que els de sempre fa lectures parcials i interessades dels fets, era molt necessària una editorial d’urgència.
Gràcies Vicent.

Gemma R.
Gemma R.
12.07.2018  ·  12:54

Gràcies Vicent, m´aclares les dues preguntes que havia fet a Vilaweb en el comentari d´una altre notícia. Malversació té una pena màxima de 5 anys, i encara podem tenir l´esperança que no sigui extradit, amb la qual cosa, entenc que la defensa podrá demostrar que no hi va haver malversació, i que el tribunal alemany entrarà en el fons de la qüestió. Pensava que aquest delicte formava part de la llista de delictes que fan automàtica l´extradició. Gràcies pels aclariments.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
12.07.2018  ·  12:57

La pilota és a la teulada espanyola… Sánchez davant d’un dels majors dilemes de la seva vida política.

Sospito que seguiran endavant amb el pinyó fix: prefereixen el descrèdit a reconèixer haver-se equivocat.

En qualsevol cas, acabi passant el que acabi passant, n’hem de treure rèdit. Si el recurs es guanya, doncs, clamorosa clatellada total a Espanya; si es perd i el lliuren, doncs a muntar un sidral de ca l’ample, com mai s’haurà vist en els darrers 80 anys.

Jesús Fernández
Jesús Fernández
12.07.2018  ·  12:59

El dissabte tenim una cita inapel·lable:
Dissabte 14 de juliol ⏰ 19 h 📍 Carrer Tarragona (cruïlla amb Diputació)
No us volem a prop, #UsVolemACasa!

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
12.07.2018  ·  13:00

Ara queda el recurs, ja que la defensa no ha pogut entrar a actuar fins que el jutge inquisisidor espanyol ha acabat d’enviar tota la novel·la de ficció. Els advocats defensors hauran d’estudiar les mentides incriminatòries aportades per aquell infame personatge i aportar proves de descàrrec.
Cal ser prudents però crec que la marvelsació també caurà amb el recurs.

carles prat
carles prat
12.07.2018  ·  13:03

La justicia i els jutges espanyols continuen fent el ridícul pel mon, com els diplomàtics. Ja és hora de lliberar els detinguts polítics i sense càrrecs i que els jutges espanyols siguin sancionats

Josep Usó
Josep Usó
12.07.2018  ·  13:07

Gran notícia.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
12.07.2018  ·  13:22

La conseqüència és lògica. No hi ha rebel·lió ni sedició. Presos a casa. A més, Montoro havia intervingut les finances prou abans que Rajoy aplicara el 155. Un i altre en serien responsables i ambdós han negat la malversació. I doncs?.

JOAN CASELLAS
JOAN CASELLAS
12.07.2018  ·  13:23

Excelent !, Sr. Partal.
Enhorabona !, MHP. Carles Puigdemont i Casamajó,…i molt agraït a totes i tots els presos i exiliats, injustament represaliats.
Una forta abraçada, allà on sigueu.

eva salas
eva salas
12.07.2018  ·  13:34

Jo li dóno les gràcies a Vicent Partal també, per aquest espai necessari.

Però avui sento ràbia per tant d’optimisme:

que no veieu que Llarena farà el que li surti del nas i ningú no li ho impedirà? I que li porta fluixa al psicòpata el que diguin els alemanys?

Que no veieu que Alemanya acaba de demostrar que tampoc té separació de poders ja que en la primavera havia dit que no extraditaria el President si era només per malversació i ara s’ho passa pel folre?

En fi vaig a que em doni l’aire, que tinc un cop de calor.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
12.07.2018  ·  13:35

Si Puigdemont no fou “el lider espiritual” de la violencia de l’1-O i va haver-hi violencia amb repressió… quì és doncs “el lider espiritual” d’ambesdues?

Jo em fio del treball dels avocats defensors i del criteri del poble i força en les situacions més adverses…

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
12.07.2018  ·  13:46

Molt bones notícies, presos a casa ja.
Però en Puigdemont sha d quedar a Alemanya uns mesos més, recórrer al delicte d malversació, jo confio molt en la seva defensa….però així no es “desactiva” a Puigdrmont i al Consell x la república a Bèlgica?

Lluis Sitjas
Lluis Sitjas
12.07.2018  ·  13:54

Gracies Vicent! Sempre hi ets quan necessitem unes idees clares i ajuda!
Estim molt d’acord amb la Eva Salas. En llarena s’ho passara pels…..

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
12.07.2018  ·  14:00

Gràcies x l’editorial. Bones notícies! Continuem …

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
12.07.2018  ·  14:13

No entenc on és la bona notícia. Però continuarem lluitant.

Gemma R.
Gemma R.
12.07.2018  ·  14:53

Estic totalment d´acord amb l´Eva Salas i ja ho he expressat en la primer notícia d´aquest diari sobre l´extradició, però aquest editorial urgent m´ha tranquilitzat en un parell de coses que per a mi eren essencials. Si era possible recórrer i demostrar que no hi ha hagut malversació, i si en el cas que s´extraditi, és cert que les penes máximes són de 12 anys. Dir que els meus records de fa uns mesos sobre aquest tema eren correctes, i després d´agraïr l´editorial que desmentís la meva memòria, he estat llegint mitjants madrilenys, i algún francès (com l´independant), i tots dónen per feta l´extradició si Llarena l´accepta, doncs fa un temps va dir que si només era per malversació no l´acceptaría. Per altra banda, els delictes de malversació de fons públics quan són d´un import inferior a 250.000 euros ténen una pena máxima de 8 anys, no 5. Però el delicte per el qual es jutjaría al President, serien “malversación agravada de caudales publicos” que és quan el total malversat supera els 250.000 euros. Això té una pena màxima de 12 anys. Ara que algú m´expliqui quina és la bona notícia si us plau, perquè vaig perduda.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
12.07.2018  ·  15:17

La impressió que tinc, o que vull tenir, és que admetre malversació, quan la Generalitat té els comptes intervinguts i el mateix Montoro afirma de manera contundent que no hi ha hagut malversació, és un a jugada política (això de la separació de poders és una punyetera utopia) i el que està fent Alemanya es regalar temps a Espanya perquè Pedro Sánchez demostri que l’actitud de l’Estat espanyol canviarà i resoldrà el conflicte. Pedro Sánchez no té un xec en blanc com el tenia Rajoy, que el va malbaratar.

I, com diu la meva senyora, Espanya no ens decep mai i la tornarà a vessar. En Pedro Sánchez està lligat de peus i mans pel seu entorn i pel conjunt de l’Estat espanyol. No podrà fer-hi res.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
12.07.2018  ·  15:27

Si l’extradit-en, si torna a Ñ, el jutjaran pel que mes els interessi, no importa el que sigui ni les proves que tinguin ni el que diguin els alemanys.
Per altre banda, es va dir que hi hauria un Consell de la República, després es faria quan hi hagués govern a la Generalitat, després quan en Puigdemont tornes a Bèlgica al final es farà o anem pensant en alguna altre distracció per fer temps fins a tornar a l’autonomia.

Josep manel Brunet
Josep manel Brunet
12.07.2018  ·  15:46

A veue quina será la resposta espanyola ,sempre disposada a la revenja.¡¡¡¡

Oriol Ribera
Oriol Ribera
12.07.2018  ·  15:56

Llibertat ja
🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗

Antoni Oller
Antoni Oller
12.07.2018  ·  16:15

Eva Salas, de nou gràcies del teu comentari! Espero que el meu et pugui ajudar a rebaixar el cop de calor. Vejam; d’entrada, i dic d’entrada, no veig la bona notícia per enlloc, perquè això vol dir que Puigdemont no podrà tornar a Waterloo, al menys en molt de temps, i per tant, en molt de temps no es posarà en marxa efectivament el Consell de la República.
A més, no em puc treure del cap la opinió franca, segura, directa, ràpida i atrevida de l’expert i experimentat Martí Anglada el vespre de la “captura” de Puigdemont a la muntanya de les oliveres de Schleswig-Holstein, en un debat a TV3: va dir que amb la detenció de Puigdemont (i la seva llarga estada a l’interior de territori alemany, cosa que ja no sé si ho va acabar explicitant així) Alemanya s’assegurava tenir un trumfo per poder negociar alguna mena de solució al conflicte (els més hyperventilats pensem que la única “solució” que vol Alemanya és “desescalar” -“ecs”, com diria en Dedéu- per poder mantenir Catalunya dins Ñ). Tal opinió demostrava a més, potser sense adonar-se’n, que ell també pensava que això de la “separació de poders” és un bluff fins i tot a Alemanya… calia? Encara no sé si per bé o per mal, el temps li va donant la raó, espectacularment. No deixant a Puigdemont escapar-se a Waterloo, Alemanya està mantenint la possibilitat de negociar; i ara faré un exercici de “pseudo-optimisme partalià”: Alemanya va mantenint la possibilitat d’entregar Puigdemont a Ñ per poder mantenir l’exigència de concessions que permetin “negociar”, a la vegada que va allargant tots els terminis per tal que Ñ es pugui “moure” un pèl de la intransigència plasmàtica de l’emepunto . I això, benvolgut Partal, és perfectament compatible amb la resposta que el President li va donar personalment a Berlin. El problema és: quines “concessions?” carregar-se la monarquia “atrezzo” (©Partal™) i modificar la constitución ad-hoc per convertir Ñ en república “federal” (federal només de boquilla es clar)? I mentrestant ens continuem oblidant de la independència per 300 anys més? És això? Agrairia que algun entès verifiqués o desmentís això dels 12 anys per “malversación agravada de caudales publicos” del comentari de la Gemma R. Imaginem que no, que efectivament la fiscalia de l’estat rectifica, i del judici en surt la llibertat pels presos polítics (cosa de la qual, reitero que m’alegraria com el que més!). On som? En la autonomia d’abans del procés (el règim del peix al cove o de l’esquerrovergencia autonomista com diria Dedéu). Tot plegat desdibuixa força la “bona notícia”. Només espero que l’espanya més ultra i intransigent no li permeti a Sanchez res de res del que Merkel li hagi exigit, el país es continuï desestabilitzant, el Villarejo vagi publicant per capítols la incontinència verbal de la Corinna i el seu amic entranyable, i els inversors alemanys es vagin intranquil·litzant cada cop més.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
12.07.2018  ·  17:27

Des del meu punt de vista, de la noticia també en podem extreure la demostració que la declaració d’independència era un bluff, com diuen els jutges alemanys, si no ho he entès malament, l’intenció era obrir una negociació… textualment de la traducció de la part expositiva oferta per VW:

“El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no va provocar aquest grau de violència per la mateixa raó que no va poder aconseguir directament la separació d’Espanya i, segons la voluntat de l’acusat Puigdemont, només es pretenia ser el preludi per a futures negociacions.” Booomm!!!!!

Es a dir, la famosa llei de transitorietat era una cortina de fum, era imposible que ens dugués a cap independència (només cal llegir-la i tenir dos dits de cervell)..

La pregunta és… Perquè pressionaven tant ERC i CUP per a executar la declaració? Es que no tenen dos dits de cervell o realment volien forçar a veure si es produïa una sublevació social? Cosa que no va pasar perque ells mateixos van aturar quan tant Puigdemont com Junqueres i no recordo si Gabriel van enviar tothom cap a casa…

No, la resposta per mi és clara, ERC i CUP buscaven una altra cosa…

O bé que Puigdemont convoqués eleccions, que era el que anava a fer el 26O al no poder establir converses amb Spain, i així l’haguessin acusat de traïdor blablabla i l’haguessin enfonsat políticament ell i el seu partit.. I ara ERC CUP i Comuns manarien a CAT i segurament també PSOE a Spain… (Teoría de la conspiració -que no se quan deuria començar- executada al mil·límetre… I si no podem fer l’independència per culpa de la dreta catalana neoindependentista doncs anem a per un republica, espanyola esclar, que tant agradaria als avis d’ERC i als pobles germans de la CUP..)

O bé realment no tenen dos dits de cervell i es la seva manera d’anar pel món saltar al buit i a veure que passa.. I el que passa és que després ens inventem el consell de la republica, blablabla blablabla que en realitat no serveix per a res, si no és que en algun moment s’arriba a l’independència per via acordada tal com recomanava ahir Escòcia a Catalunya..

I el que també passa es que Rufians i ERCs pasen en dos dies de dir que sí sí sí declarem República, a dir dir, ai no no no, encara no sóm prous… I la CUP va fent el seu paper, han quedat atrapats, de moment..

A veure si algú ens ho acaba d’explicar…

A veure com reaccionen les entitats i els 2 milions que s’ho creien si llegeixen la declaració de Puigdemont que enlloc d’independència efectiva el que s’obtindria era una negociació, coherent amb la suspensió el dia 10 Oct..

El programa de JxC no tenia previst declarar cap independència.. L’objectiu era la per-independència, negociacions… Que va passar aquells dos anyets?…

Ha sigut positiu per a l’independentisme tot el que ha passat? i passarà…

(personalment crec que no, però em puc equivocar, seguim tant el 27S2015 com el 21D2017 al 48% verificable internacionalment i sense suposicions com que 1/3 de comuns son independentistes i llavors si som el 50,8% si alguns els agrada jugar a suposar, i si hi ha referèndum ja veurem si es guanya..)

(Si la nit de l’1O o el 3O s’haguessin convocat eleccions… Haguéssim superat el 50%? Haguéssim arrivat al 55%?) Crec que si..

(O si a partir del 27S2015 haguéssim picat més pedra independentista a les clases populars? A la següent hauriem passat del 50% o 55%?) Crec que sí..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
12.07.2018  ·  17:46

Un detall molt important que m’he deixat aquí..

(Si la nit de l’1O o el 3O s’haguessin convocat eleccions… -DE MUTU ACORD EN UNA RODA DE PREMSA AMB ELS TRES LÍDERS INDEPENDEMTISTES- Haguéssim superat el 50%? Haguéssim arrivat al 55%?) Crec que si..

HI HAURIA ARA ALGÚ A LA PRESÓ O EXILIAT? Potser sí, o potser no..

Per cert, crec que la nova fiscal retirarà certs càrrecs a tothom, i Puigdemont o quedarà exiliat/bloquejat a Alemanya/EU (similar als bloquejats a Suïssa) o jutjat a Spain…

jaume vall
jaume vall
12.07.2018  ·  18:01

Barreja d’impressions: Bé estarà si acaba bé, és a dir, sense extradició. Perquè si és extradit, encara que sigui per un delicte menor, calcem-nos a entomar humiliacions personals i comunitàries sense fi.
Eva Sala, la pressió política existeix. Anava a escriure malauradament. Però esclar, només pot qualificar-se de malauradament si els tribunals de justícia són justos. Si tenen mecanismes autònoms de correcció. Com és evident que Ñ no és així, benvinguda sigui la pressió de la política en el sentit del sentit comú, de la civilització, de l’esperit del text, que contrarresta la manera inquisitorial d’aferrar-se a la lletra de la llei -de fet, manipular-la- enlloc de fer-ho a l’esperit de la mateixa.
Ramon Vilardell, com quasi sempre, d’acord amb el comentari.
Sergi Guitart, em sembla que d’altres comentaristes ja ho han fet notar. Els texts que escriu són molt llargs. I la tesi sempre la mateixa, no hem superat el 50% dels vots. Té raó a dreta llei. Però, se li escapa que cal comptar-nos en un referèndum pactat i normalitzat. També se li escapa que el Brexit, Trump, Rajoy, i d’altres referèndums/eleccions, el vencedor ha obtingut el 30%/35% del total potencial votants. Per tant, acceptem que el 48% de sobiranistes, a falta d’un referèndum normalitzat, és major que el 44% d’unionistes.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
12.07.2018  ·  19:44

Yo además de los calores a los que se refiere eva salas empiezo a estar un poco harto de que no se conteste meridianamente a una pregunta que a estas alturas es de cajón.

¿Están dispuestos los partidos políticos “independentistas” a que Catalunya sea una República? Sí o No.

Pero la pregunta no se puede contestar con palabras. De las palabras estamos hasta el moño. Nos sobran palabras. Tenemos palabras para dar y regalar.

Lo que quiero es que me digan, en el caso en que digan Sí ¿cómo?

Ya está bien de marear la perdiz, es decir a los votantes, manifestantes independentistas.

Mi análisis tras estos meses cansinos, muy cansinos la verdad, es que el que más ha trabajado por la independencia de Catalunya es Don Mariano Rajoy Brey.

Don Mariano Rajoy Brey representaba la consecución inevitable de la República de Catalunya.

Don Pedro Sánchez Castejón representa la consecución del Estatuto de Autonomía Revisado.

¡Por favor! Que nos digan de una santa vez los partidos políticos independentistas qué es lo que quieren, porque si lo que quieren es lo segundo, ya nos apañaremos nosotros sin contar mucho con ellos.

Hace tiempo decía que la manera de sacar a los presos políticos de la cárcel era mediante una campaña de autoinculpación. 20 mil catalanes que se autoinculpan por las mismas razones que les culpan a unos pocos. Colapsar los juzgados y las cárceles.

¿Hay agallas?

Parece que, por el momento, NO.

Cobardía y República de Catalunya son antagónicos.

Quien algo quiere algo le cuesta y lo del lazo amarillo ya se ha vuelto merchandising (luego mal asunto).

Pep Agulló
Pep Agulló
12.07.2018  ·  20:53

SENTÈNCIA HISTÒRICA
Avui no cal posar-se en els molt temes que envolten el conflicte només veure l’abast polític de què representa la sentència. Un abast polític històric.

Avui el tribunal alemany ha posat en evidència l’existència dels GAL judicial espanyol, i ha dit prou!

Europa ha mostrat amb indignació el caràcter venjatiu de la justícia espanyola intentant criminalitzar la democràcia. ¿És terrorisme preparar un referèndum?. L’immens problema que té Espanya és ara com desmunten aquesta conxorxa que s’aguantava per un fil. La troca els agafa a tots Corona, justícia, guàrdia civil, policia, mitjans de Madrid, partits del 155, etc. Veurem coses grosses.

Mercè Alberich
Mercè Alberich
12.07.2018  ·  20:58

Bona notícia i una pregunta: al Llarena i companyia, qui els jutja???. Espero que algún dia, proper, paguin pel mal que han fet a tanta gent innocent. Gràcies per l’editorial, Vicent, sempre m’aclareixes els dubtes.

eva salas
eva salas
12.07.2018  ·  22:03

Gràcies a vosaltres!
Hi ha, a més de la decisió de tombar el delicte de rebelió, una altra cosa que sí ens resulta favorable, i és el moment en que aquesta decisió s’ha donat. Hauríen pogut deixar passar més temps però s’han pronunciat ara, quan Llarena ha suspès els diputats independentistes. No crec en les casualitats. Passi el que passi és quelcom que suma i hauria pogut no passar fins d’aquí a uns dies quan tot haguera estat més enverinat. Els gestos que provenen d’Europa són molt rellevants com a contingut però no ho són menys pel seu fet mateix i el moment en què es donen.
Esperem coratge per part dels polítics que tenim a Palau. Prou de càlculs i de partidismes, cal anar de cara a barraca JA!

eva salas
eva salas
12.07.2018  ·  22:18

I què té de dolent voler negociar, Sergi Guitart?
Em pot dir quin mal hi ha a voler forçar el gobierno a asseure’s a la taula de negociació per, per exemple, aconseguir un referèndum pactat? O una sepació amistosa? O inclús un compliment dels deutes que té Ñ amb Catalunya pel que fa a inversions i altres, el que no obviaria necessàriament els dos anteriors?
Calli, ja ho sé: El que vostè pretén per a malmetre qualsevol bon ànim un dia més sense faltar.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.07.2018  ·  22:49

la sortida digna per espana es marxar de la UE.
SER ESPANYOL ES FASTIGOS ES TERCERMUNDISME ES FRANQUISME.SOTANERO

Sergi Guitart
Sergi Guitart
13.07.2018  ·  00:16

eva salas 12.07.2018 | 22:18 – Negociar no té res de dolent.. Però declarar una República Independent durant 10 segons per dir que vols negociar quan se suposava que pasaves de “la llei a la llei” via llei de transitorietat de fireta si que té molt de dolent per l’independentisme.. Suposo que recordes les imatges del dia 10 i les cares de la gent.. I al final al 27 salt al buit i després anem creant el relat com podem o com convé…

Eva, jo no vull xafar la guitarra a ningú, però no m’agrada que es jugui amb el tema independentista d’aquesta manera, per interessos partidistes i fent mal al nóm de Catalunya i a l’independentisme… I em sembla que molta gent també demana explicacions.. I el pitjor de tot es que ara convèncer nous independentistes es molt més difícil que abans de tot el xou.. L’independentisme no ha sigut honest i clar..

Sort que van marxar a Bèlgica uns quants.. Estava tot mig pre programat..

Usar el tema català per a tornar a demostrar a la EU que Spain la justícia podria millorar molt i la fan anar com volen està molt bé, però ja ho sabíem i a fora també.. Els que potser han despertat son alguns espanyols, si els media spanish no els enganyen..

A fora veuen el 48% t’agradi o no, i que si volem independència ho hauríem de fer “a l’escocessa” no “a la brava’… Si a fora veiessin un 55% o 60% la cosa seria molt diferent..

Si finalment hi ha referèndum creua els dits per a que es compleixin totes les vostres supocions i es guanyi..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
13.07.2018  ·  00:27

eva salas 12.07.2018 | 22:18 – I el que es ridícul es que ANC, el president Torra, el mateix Puigdemont, i gairebé tot l’independentisme vagi parlant del mandat de l’1 d’Octubre com el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, però Puigdemont digui als jutges alemanys que allò era només per obrir una via per a negociar.. Quin relat tu!!!! Quina peli més dolenta…

I que no em diguin que si Spain no negociava llavors es tirava pel dret i es proclamava, perquè aquella proclamació del 27 no serà mai efectiva… No s’hi val fer una llei de transitorietat que diu “em deixaran saltar tots els tractats internacionals”.. Ja veus on sóm..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
13.07.2018  ·  02:59

L’únic final feliç seria que Spain digués, ok, accepto el 1O com a referèndum d’autodeterminació que vau guanyar, informo la EU que Spain es divideix en dos nous estats, i comencem a implementar-ho a tres bandes EU/Spain/Cat

Tant de bó pases això.. Però no fa pinta que pasi ara mateix.. Llavors si que tot hauria sortit rodat i el plà hauria funcionat.. I per descomptat els felicitaria…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies