23.09.2025 - 21:40
Compromís es va fracturar ahir, novament, al congrés espanyol. L’element de conflicte va ser la delegació de competències en matèria d’immigració a Catalunya. El diputat Alberto Ibáñez (Iniciativa) va trencar la disciplina de vot de Sumar i s’hi va oposar, mentre que Àgueda Micó (Més) –ara al grup mixt– hi va votar a favor.
En conferència de premsa, Ibáñez va dir que la proposició de llei era constitucional i que no s’oposava a ampliar els marcs de l’autogovern, però va assegurar que aquest no era un debat merament competencial. En aquest sentit, va definir el text pactat entre Junts i PSOE com a “racista”. Per la seva banda, Micó va declarar a Efe que hi votava a favor perquè volia “aprofundir en l’autogovern de les autonomies”, encara que després calguessin esmenes per a millor la proposta de llei.
La posició d’Ibáñez va tenir molt de ressò, ahir, però no va ser una astracanada d’un dia. Fa mesos que el diputat expressa la seva negativa a la delegació amb un discurs molt similar al de Podem. “L’acord entre Junts i el PSOE desplaça l’agenda política cap a marcs racistes i reaccionaris”, va dir al març en públic, però també a les xarxes socials: “Hi insistisc, m’és igual que siguen competències a Catalunya, Galícia o Espanya.”
Insistisc, em dona igual que siguen competències a Catalunya, Galícia o Espanya.
El marc, només cal veure les xarxes de Junts, és profundament reaccionari.
— Alberto Ibáñez i Mezquita 🍉 (@alberto_aim) March 5, 2025
En tot moment, Ibáñez ha assenyalat Junts com un element de distorsió que reclama la gestió migratòria perquè competeix electoralment amb l’extrema dreta d’Aliança Catalana. “El debat no és competencial sinó cultural”, reitera, sense considerar que les competències les hauria d’exercir el govern de Salvador Illa.
Qui és Alberto Ibáñez?
La carrera política d’Alberto Ibáñez (Vila-real, 1991) va agafada de la mà d’Iniciativa i de Mónica Oltra. De fet, quan només tenia dinou anys (el 2011), fou elegit regidor de la seva ciutat i, arran del pacte entre el PSPV i Compromís, va entrar al govern amb la carpeta de Cultura. Tanmateix, l’etapa municipalista va durar ben poc.
El 2015, amb la formació del primer govern del Botànic, Oltra se’l va emportar al Departament d’Igualtat com a secretari d’Inclusió. Fou en aquell moment que certs sectors de Compromís li atorgaren el malnom de “sambori”. El motiu? En el seu currículum, hi apareixia poca cosa més que el premi Sambori de narrativa escolar.
En el segon govern del Botànic, Ibáñez va repetir a les ordres de la vice-presidenta Oltra com a secretari d’Igualtat i Diversitat, fins que el 2020 va fer el salt al gabinet de la vice-presidenta. El 2022, uns mesos abans que Oltra deixés la política arran de la cacera judicial, Ibáñez i Aitana Mas van ser nomenats coportaveus d’Iniciativa.
El 2023, Ibáñez va ser elegit diputat de l’aliança Compromís-Sumar. Va ser el número dos de la llista per València perquè, tot i ser de Vila-real, els sondatges mostraven que la coalició no aconseguiria representació per Castelló. Del congrés espanyol estant, ha defensat que Compromís havia d’explorar –una mica com ha proposat més tard Rufián– “la via d’aglutinar les esquerres emancipadores“, tenint en compte el context d’auge de l’extrema dreta.
Aquest passat mes de juny, arran del trencament de Més amb Sumar, Ibáñez es va mostrar molt crític amb els seus companys de files, a qui va acusar d’actuar de manera unilateral. “Més ha decidit de trencar el funcionament de Compromís, que es basa en el consens per a imposar la seua mirada, i crec que s’equivoquen”, va dir en una entrevista a El Diario.
També afegia que la gent votava Compromís perquè: “Sap que no som només una opció nacionalista i que tenim gent que posa l’eix en l’esquerra i una altra gent en l’ecologisme.” Tanmateix, va descartar una escissió. “La posició d’Iniciativa és la mateixa que vam tindre el maig del 2023 i és que cal anar com a Compromís aliats amb la resta de forces. Esquerra Unida, Podem i qui vulga sumar-s’hi”, va afegir.
Uns dies després, en un article a La Veu sobre el rol de la formació al congrés espanyol, va tornar a expressar que era més partidari de l’agenda progressista que no pas de la valencianista (per no dir la nacionalista). “He de reconèixer que m’incomoda el discurs de ‘la veu valenciana a Madrid’ com si la resta dels trenta-un diputats no ho foren. Sobretot, perquè el pas següent és fer com feia Camps: dividir-nos entre bons i dolents valencians”, va escriure.
