18.09.2015 - 00:00
|
Actualització: 18.10.2015 - 01:03
Girona (ACN).- L’escriptor Albert Villaró ha guanyat el 48è premi Prudenci Bertrana amb ‘La bíblia andorrana’, una novel·la amb rerefons policíac que li serveix per reivindicar “l’Andorra honesta”. La història arrenca amb el crim d’un banquer i té com a protagonista el policia Andreu Boix -“el meu alter ego”, reconeix l’autor. Villaró se serveix d’aquesta trama per mostrar al lector una Andorra que fuig dels tòpics, reivindicar-ne la seva “sobirania” i allunyar-la de la imatge que han deixat escàndols com el cas Pujol i la banca privada del país. El premi està dotat amb 30.000 euros. Ponç Pons s’ha endut el Miquel de Palol de poesia i Joan Antoni Martín Piñol el Ramon Muntaner de literatura juvenil.
El 48è Premi Prudenci Bertrana de novel·la ja té nom propi. L’escriptor andorrà Albert Villaró (la Seu d’Urgell, 1964) s’ha endut el guardó per ‘La bíblia andorrana’. Un relat que ell mateix es resisteix a incloure dins el gènere policíac, i on el punt de partida -l’assassinat d’un banquer- dóna pas a la voluntat de Villaró per mostrar una Andorra que s’allunya de la imatge de “porqueria” que ha envoltat el país en els darrers mesos.
Per treure l’entrellat del crim, Villaró escull com a protagonista l’Andreu Boix, un dels oficials d’investigació de la policia andorrana. El personatge li és familiar. No només perquè ja ha aparegut en d’altres títols seus (‘Blau de Prússia’ i ‘L’escala del dolor’) sinó perquè Boix, en certa manera, és també un “alter ego” de l’escriptor pel seu “caràcter inestable”. “A vegades no sé mai on acaba el personatge i on començo jo; potser per això, la novel·la està escrita en primera persona”, explica Villaró.
L’escriptor es manté fidel al “viatge” i al “canvi radical d’escenari” que sempre inclou als relats, i aquí situa la trama a cavall d’Andorra i Madrid (amb una visita a la seu del CNI inclosa). Però Villaró ja avisa: a mesura que avança l’acció, la investigació de l’assassinat queda en segon pla. “Potser allò més important no és veure qui ha matat el banquer, sinó saber què ha passat a Andorra”, indica.
“Un dels més vells d’Europa”
L’escriptor aprofita el relat per reivindicar el país “com un dels més vells d’Europa”, allunyat d’escàndols com els recents cas Pujol o el de la banca privada. “Vull reivindicar una Andorra honesta, la de la gent treballadora, que no sigui presonera dels tòpics”, explica Villaró. L’autor també concreta que, amb ‘La bíblia andorrana’, ha viscut una sensació “inquietant”: la de veure com allò que havia escrit a la novel·la, en certa manera, després era un fet.
I aquí no només hi inclou la Banca Privada d’Andorra (BPA) sinó també la possible supressió del coprincipat per part del Vaticà. “La realitat ha anat empaitant la ficció; i sí que és cert que, com a escriptor, això provoca un cert neguit”, admet Villaró.
Amb aquesta novel·la, que s’ha imposat a la resta dels 74 originals presentats al Bertrana, l’escriptor andorrà suma un nou guardó als tres que ja tenia (Néstor Lujan 2003 per ‘L’any dels francs’, Carlemany 2006 per ‘Blau de Prússia’ i Josep Pla 2014 per ‘Els ambaixadors’). ‘La bíblia andorrana’ sortirà a les llibreries aquest novembre sota el segell de l’editorial Columna.
Tot i que Villaró s’hagi endut el guardó, dotat amb 30.000 euros, aquest 2015 el jurat també ha escollit un relat finalista. Es tracta de ‘L’hotel blanc de la platja’ de la gironina Alba Sabaté (que es va presentar sota el pseudònim de Virgínia Pons). La voluntat de Columna és que la novel·la també vegi la llum, tot i que ja serà l’any vinent.
Superpoders de formatge fos
El guionista i escriptor Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) s’ha endut el 30è Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, per ‘Pizzaboy’. El protagonista d’aquest relat d’humor és un adolescent amant dels còmics -aquí també, un alter ego de l’autor- que somia convertir-se en superheroi i escapar del seu dia a dia a l’institut.
“De fet, el meu col·legi era una mena de Can Brians d’elit i jo, el típic nen grassonet que llegia còmics en lloc de jugar a futbol”, concreta Martín Piñol. Però el poder que dóna Martín Piñol al seu protagonista és “low cost”, com explica amb irona, perquè dispara formatge fos. “De fet, és un superheroi d’Hacendado, que anirà a comprar als xinos perquè no tindrà ni un duro”, hi afegeix.
L’escriptor explica que va decidir escriure la novel·la després de preguntar-se com hauria estat la vida d’Spiderman si hagués anat al seu institut. Amb el relat Martín Piñol també reivindica el gènere del còmic, perquè les historietes de l’home aranya van ser la seva “porta d’entrada a la literatura”.
I amb to foteta, l’escriptor es mig sorprèn que una novel·la que tracta d’humor i superherois s’hagi endut el Muntaner. “A priori són dues temàtiques que no donen prestigi als editors; però potser aquest premi vol dir que entrem en una nova època d’amor als superherois”, se’n riu. ‘Pizzaboy’ sortirà publicada sota el segell d’Estrella Polar.
Antologia a la llum d’una espelma
El filòleg i poeta Ponç Pons (Menorca, 1956) ha rebut el 38è Premi Miquel de Palol de poesia per ‘Camp de Bard’. El recull uneix naturalesa i vers, i és una antologia de tots aquells poemes que Pons ha escrit, tarda rere tarda, en una petita cabana de Sa Figuera Verda (un terreny de la seva propietat a Menorca).
“A la tarda, quan acabo de fer classes, em poso la roba més vella que tinc i me n’hi vaig a escriure versos a la llum d’una espelma”, confessa Pons. ‘Camp de Bard’ neix, sobretot, d’aquests moments d’inspiració, però també d’altres (l’autor hi inclou versos, per exemple, que va compondre damunt la tomba d’Albert Camus).
“És la seqüència dels moments més intensos de la meva vida com a poeta”, explica Ponç Pons. ‘Camp de Bard’ inclou poemes escrits en quatre llengües (català, francès, gallec i portuguès). El recull, a més, li serveix a l’autor per reivindicar la figura de la dona; per això, en molts dels poemes hi ha una gran presència femenina (hi apareix, per exemple, Santa Teresa de Jesús).
El Premi Miquel del Palol està dotat amb 2.400 euros. El recull guanyador es publicarà aquest proper novembre sota el segell de l’editorial Proa.
Els negrers espanyols -i catalans- a l’Àfrica
L’antropòleg i professor universitari Gustau Nerín (Barcelona, 1968) ha guanyat el 36è Premi Carles Rahola d’assaig amb ‘Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica’. Especialitzat en la història del continent, amb aquest llibre Nerín ha volgut fer “un estudi crític” sobre una temàtica del tot inexplorada: la implicació dels espanyols en el tràfic d’esclaus a l’Àfrica.
Nerín, que actualment dóna classes al Brasil, admet que la recerca li va ser “difícil” (de fet, va haver de recórrer sobretot a arxius anglesos). Però que la investigació li ha permès descobrir com els espanyols, i també els catalans, van tenir un paper “important” en aquests mercats de persones.
“Dels 65 establiments negrers que hi havia a la costa africana, molts eren dominats pels andalusos, els menorquins i els catalans”, concreta l’autor. I dins el darrer grup, esmenta gent de l’Escala o de Sant Feliu de Guíxols. Amb el seu assaig, com ell mateix explica, Nerín no es limita només a mostrar la cruesa de l’esclavitud. Sinó que va més enllà, i aprofundeix en la manera com les societats africanes reaccionaven davant el tràfic d’éssers humans (amb actituds que van des del conflicte fins a la cooperació i l’enriquiment).
El premi Carles Rahola d’assaig està dotat amb 6.000 euros. L’editorial Pòrtic publicarà la investigació de Nerín el proper novembre.
‘Catorze’, magazín literari digital
El magazín literari digital ‘Catorze’, impulsat per la periodista Eva Piquer, s’ha endut el 15è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. En tan sols un any -va néixer l’abril 2014- el magazín digital ja té centenars de visites i més de 20.000 seguidors a les xarxes socials.
Piquer, que no ha pogut recollir el tema, ha delegat en una de les redactores de la revista, Inés Cornelles, que ha explicat quina és l’essència del projecte. “Catorze es regeix sobretot per la creació, som un aparador de propostes d’artistes i creadors consolidats però també de noms menys coneguts”, ha manifestat. Per a la redactora, el magazín promou “la cultura en positiu”. A ‘Catorze’ s’hi poden trobar exemples de moltes disciplines com la literatura, el teatre, el cinema, la música i l’art.
Millor lletra en català per Xarim Aresté
Finalment, el Premi Cerverí a lletra de cançó en català l’ha guanyat el músic Xarim Aresté, exmembre de Very Pomelo, amb ‘A l’Univers li sua’. El guardó, que no té dotació, s’atorga per votació popular. Aresté s’ha imposat a les lletres d’altres artistes en català com Joan Miquel Olver, Ferran Palau, Xarim Aresté, Élena, Fred i Son, Joan Coloma, Clara Andrés i Rosa Luxemburg.
Aquest han estat els premis literaris de Girona amb més participació, ja que s’han rebut 157 originals per a les diferents categories. L’acte d’entrega dels guardons, el dels Premis Literaris de Girona, s’ha celebrat aquest vespre a l’Auditori de Girona. Hi han assistit, entre d’altres, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i el president de la Diputació, Pere Vila. L’acte també ha servit per retre homenatge a Ricard Masó, un dels impulsors dels premis.
