The Washington Post · Fjori Sinoruka i Sammy Westfall

Tirana, Albània. Milers d’albanesos han sortit als carrers per protestar contra un complex turístic de luxe promogut per Ivanka Trump, filla del president dels Estats Units, i el seu marit Jared Kushner, que s’ha de construir en un tram de costa verge del país.

Les protestes esclataren diumenge passat no l’altre quan la maquinària pesant començà a treballar sobre el terreny. El projecte consta de dues parts: una urbanització de luxe a la costa adriàtica i un segon complex turístic de gamma alta a l’illa veïna de Sazan, actualment deshabitada.

En una entrevista publicada aquell mateix dia, Ivanka Trump parlà extensament del projecte, que descrigué així: “És la culminació dels meus anys d’experiència al sector immobiliari.”

“És una illa privada increïble i preciosa de 1.400 hectàrees enmig de la Mediterrània”, explicà en un pòdcast, en què també parlà de com ella i Kushner l’havien descoberta. “Érem al vaixell d’un amic i ens vam aturar un moment per fer una capbussada. Així és com la vam descobrir: vam nedar fins a l’illa i vam fer una excursió fins al cim, descalços tot el camí. Ens va captivar i d’aleshores ençà no ens l’hem poguda treure del cap.”

Els manifestants, molts dels quals de grups ecologistes, diuen que la zona de la costa on ha d’anar el complex és una de les més ben conservades i de més valor ecològic de la Mediterrània, amb dunes costaneres centenàries, llacunes, boscs i marenys que fan d’hàbitat d’una gran diversitat de fauna.

Joni Vorpsi, manifestant i membre de l’organització Protecció i Preservació del Medi Natural d’Albània, denuncia que el projecte “és un atemptat contra la naturalesa”.

Taulant Bino, de la Societat Ornitològica d’Albània, explica que la zona és un “corredor ecològic extremadament important” per als ocells migratoris de la regió. El projecte immobiliari, que inclou edificis de gran altura, “no encaixa gens amb la condició de zona protegida, atès que desentona del tot amb el paisatge”.

Les protestes continuaren per cinquè dia abans-d’ahir, amb pancartes contra Trump, Kushner i el primer ministre albanès, Edi Rama, un dels dirigents europeus que ha optat per adherir-se al Consell de Pau de Donald Trump. “Un paradís turístic no es pot construir sobre vides destruïdes”, deia una de les pancartes. Una altra mostrava Kushner i Trump passejant un gos amb la cara de Rama.

Els activistes asseguren que el govern albanès pretén de modificar o saltar-se la legislació ambiental del país perquè se’n beneficiïn personalment Trump i Kushner. Una altra pancarta mostrava Rama lliurant a Ivanka Trump una clau i dient-li “Que vagi bé.”

“Albània no està en venda”, diu Sidorela Vatnikaj, una activista que participà en la manifestació de dijous. Vatnikaj explica que els manifestants volen “tombar un projecte que no s’ha consultat públicament”: “Volem posar fi a aquesta idea que un autòcrata pot decidir què fer amb la nostra terra i els nostres drets.” L’activista també demana que el govern derogui les lleis que, en certs supòsits, permeten a promotors privats de construir en terrenys protegits.

“Som aquí per a reivindicar els nostres drets, però també per a avançar cap a una altra Albània lliure d’autòcrates”, diu.

Rama, per la seva banda, ha presentat sovint el projecte com l’empenta que calia per a convertir l’ex-república comunista d’Albània en un referent del sector del turisme de luxe, que aquests darrers anys ha crescut notablement en uns altres països dels Balcans.

“No volem i no podem ser una destinació turística de cost baix”, declarà Rama el 2023. “Parlant clar: 400 iots generen els mateixos ingressos que 40.000 turistes de cost baix.”

Els representants d’Affinity Projects, l’empresa d’Ivanka Trump i de Kushner, no han respost les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

Una de les àrees afectades pel projecte és la zona costanera de Zvernec, de gran valor ecològic.

Durant anys, aquest tram verge de la costa albanesa, extremadament protegit, ha quedat fora de l’abast dels promotors immobiliaris: el 2024, de fet, un grup de periodistes de The Washington Post que visità la zona fins i tot hi trobà cartells que prohibien als visitants d’acampar-hi. Però aquell any el govern albanès modificà la llei per permetre de construir complexos turístics “de cinc estrelles o més” en zones protegides.

Dijous de la setmana passada, Rama publicà una simulació en vídeo del projecte acabat i defensà: “No tindrà cap conseqüència negativa per a la naturalesa i ens permetrà de trobar l’equilibri just entre el medi i el desenvolupament econòmic.” El primer ministre, en aquest sentit, també va esmentar els “4.000 milions d’euros en inversió que certes forces volen prendre de les mans” d’Albània.

Els manifestants demanen més transparència sobre la relació amb el projecte d’Affinity Partners, l’empresa que Kushner creà quan el seu sogre, Donald Trump, va perdre les eleccions presidencials nord-americanes del 2020. En el moment en què fou fundada, l’empresa tenia un capital de 3.000 milions de dòlars, segons la documentació presentada a la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units, dos terços dels quals provenien del fons sobirà de l’Aràbia Saudita. Tot i suggerir en un primer moment que dedicaria gran part d’aquest capital a promocions immobiliàries a Israel, l’empresa de Kushner s’ha centrat principalment en els Balcans, incloent-hi Sèrbia.

A final de l’any passat, l’empresa entrà en un projecte turístic de luxe a Belgrad, la capital de Sèrbia, valorat en 500 milions de dòlars, que incloïa la construcció d’un hotel de la marca Trump i apartaments d’alta gamma, botigues i un museu en una antiga caserna general militar iugoslava. La polèmica desencadenada pel projecte, amb acusacions de corrupció i interrogants sobre la protecció del patrimoni cultural, empenyé Affinity Partners a retirar-se’n tot afirmant en un comunicat: “Projectes de primer ordre com aquest han d’unir i no pas dividir”.

El govern albanès aprovà preliminarment el projecte de l’illa de Sazan a final del 2024. En una entrevista a The Washington Post aquell mateix any, Kushner reconegué que la seva empresa s’havia beneficiat dels contactes que va fer mentre treballà per al govern dels Estats Units durant la primera legislatura de Trump, però defensà la seva vàlua com a inversor.

“Hi ha molta gent que, tan bon punt deixa el govern, es dedica a vendre els seus serveis i contactes al millor postor”, explicà Kushner aleshores. I afegí: “Jo no ho volia fer, això: sempre he estat un inversor”.

Westfall informa de Washington estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb