Això que passa a França també és un avís molt seriós per a nosaltres

  • Hi ha un procés complex de decepció, de tristesa, de ràbia i de còlera per les promeses incomplertes i per la inoperància de la classe política, que origina un rebuig total del sistema político-mediàtic en algunes capes de la població

Vicent Partal
02.07.2023 - 21:40
Actualització: 02.07.2023 - 22:01
VilaWeb
Una botiga atacada a Montreuil en les protestes per l'assassinat de Nahel M.

“El rebuig de la classe política, de la dreta i de l’esquerra i dels sindicats i el nivell de desafiament i malfiança envers els mitjans i els experts, envers ‘les explicacions que vénen de dalt’ arriba a nivells que no s’havien vist mai. Però, contràriament a allò que esperaven els ‘professionals de la revolta social’, el fenomen no s’ha transformat en ‘el gran dia’. Entre les classes populars, el fracàs constant de l’esquerra a l’esquerra de l’esquerra prova que ja no es deixen enganyar. Contra aquesta situació, les classes populars s’han embarcat en un llarg procés de desafiliació política i cultural. […] Ja no esperen que arribe ‘l’home providencial’ que les salvarà. Ja no esperen que arribe ‘el gran dia’ fruit d’una aliança hipotètica de classe entre la petita burgesia progressista i ‘el poble’. De les banlieues fins a la França perifèrica, el conjunt de les classes populars es va alliberant de tot un sistema de representació política, sindical i mediàtica […] i, després d’unes quantes dècades de precarització, ja no reconeixen cap legitimitat ni cap superioritat moral a la classe política, mediàtica o universitària. […] Aquesta ‘contrasocietat’ no és el fruit de cap ideologia ni de cap nou projecte dissenyat de dalt estant, sinó de la constatació dels límits del model. Contràriament a allò que pensa la classe dominant, és la vida i no pas les idees allò que mou el món.”

Disculpeu-me que haja començat l’editorial d’avui amb aquesta llarga cita, extreta d’uns quants paràgrafs del llibre de Christophe Guilluy Le crépuscule de la France d’en haut. Ja us havia recomanat fa temps dues obres clau d’aquest geògraf que fa decennis que aporta una mirada sorprenentment aguda sobre la degradació de l’estat francès i la crisi civil en què es troba abocat, crisi que, com hem tornat a veure aquests darrers dies, no para de créixer. Guilluy explica i demostra amb unes dades molt ben triades l’emergència d’una “nova burgesia” que es defineix ella mateixa d’esquerres i que intenta de retenir el control de les grans ciutats, apoderar-se de l’estat per atorgar-se unes rendes econòmiques privilegiades que no es poden obtenir amb el rendiment del treball i expulsar les classes populars cap a la perifèria. I branda, per a assegurar-se la dominació social, missatges moralment superiors, especialment una perversió manipuladora i simplificadora de l’antifeixisme.

Però això que tan agudament ens descriu Guilluy no és França i prou. També ens descriu bona part d’Europa i molt en concret el nostre país, i encara més clarament Barcelona –la “metropolinització” és un dels conceptes clau que ell fa servir i no és, per tant, sorprenent que això siga així.

Aviat farà una setmana que bona part de l’estat francès, sobretot a les grans ciutats, viu una rebel·lió vital que, efectivament, els “professionals de la revolta social” no poden reconduir ni poden encaixar en les seues tesis, i a penes poden explicar. La politòloga Myriam Benraad ha avisat amb molt d’encert en el seu llibre Géopolitique de la colère que si fa trenta anys la fi de la política de blocs i la globalització eren percebudes arreu com un moviment positiu i alliberador, avui en canvi la població en contempla les conseqüències amb una barreja explosiva d’ira i còlera que pot fer esclatar el món tal com el coneixem. La globalització, diu Benraad, és devorada per la ràbia popular que naix dels seus resultats, perquè hi ha un augment innegable de les desigualtats socials al primer món –no solament entre la gent que no treballa i viu del suport social i els nou-rics que se serveixen del pressupost públic, sinó entre la gent que treballa i aquests nou-rics. Fa anys era impensable de tenir una feina i no poder viure decentment. Avui podem tenir feina i no arribar a final de mes, mentre observem que, al nostre voltant, hi ha gent que viuen com reis a costa de l’erari públic. Fa anys era impensable que una parella jove que tenia dues feines no pogués establir-se pel seu compte en un pis o una casa. Avui no ho és, i ho sabem tots.

En aquestes condicions, això que passa a l’estat francès s’anirà repetint de manera constant i n’acabarà passant alguna de molt grossa. Especialment, en la mesura que una de les reaccions a aquest estat de coses siga, com és el cas, la utilització cada vegada més brutal de la policia contra la població.

Tenim davant, això és cert, esclats molt violents, desorganitzats i desideologitzats, que s’adormen, aparentment, al cap de pocs dies. Però també veiem com cada volta es repeteixen en cicles més curts. Ara, al juny, aquesta violència s’ha desfermat pel cruel assassinat de Nahel M., però al març vam veure escenes semblants per la llei de la jubilació i la manera com Macron l’havia feta aprovar. I abans la violència havia esclatat arreu amb els Jupetins Grocs, s’havia manifestat contra el certificat covid o per la reescriptura de la llei de seguretat, arran de l’assassinat d’Adama Traoré o de la mort de dos joves electrocutats, dos joves musulmans que fugien de la policia.

No és, per tant, un fenomen aïllat. És allò que Guilluy anomena “la desafiliació”. Un procés complex de decepció, de tristesa, de ràbia i de còlera per les promeses incomplertes i per la inoperància de la classe política, que origina un rebuig total i absolut del sistema político-mediàtic i les normes d’aquest sistema, que ja no es pot reconduir. Un rebuig que no és gaire lluny d’això que es manifesta al nostre país en les campanyes per l’abstenció, pel càstig electoral a tots, sense matisos ni distincions entre els uns i els altres. Que és per aquesta raó que els missatges d’aquests darrers dies, tan esverats i neguitosos, de “la nova burgesia independentista” –si em permeteu l’abús de calcar el concepte de Guilluy–, sembla que cauen en sac foradat entre els qui ja han decidit de fer el pas.

 

PS. En les respostes a l’editorial de divendres, un subscriptor, Ramon Isern, em demanava per què entrevistàvem Martín Blanco i no pas Sílvia Orriols i demanava que ho explicàs als lectors. Ho faig. Martín Blanco l’hem entrevistat perquè és el cap de llista del PP a les eleccions espanyoles d’aquest mes i ja hem començat a entrevistar els dirigents de les formacions polítiques parlamentàries –també hem entrevistat Míriam Nogueras, per exemple. Aquestes setmanes vinents, com fem sempre que hi ha processos electorals, mirarem d’entrevistar el màxim de dirigents polítics del màxim de formacions que es presenten a les eleccions, cosa que no fa en aquest cas el partit de Sílvia Orriols. Amb tot, sempre hem deixat clar que no entrevistarem representants de l’extrema dreta –en aquestes eleccions, concretament, això afecta Vox–, per les raons que el Consell de la Informació de Catalunya explica de manera molt ben raonada en aquesta reflexió que va fer pública la setmana passada.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
02.07.2023  ·  22:04

Quan et sents estafat per tots els que t’han promès, has vist com tu i els teus viviu cada vegada pitjor i sense perspectives de millora. Quan a més a més, aquells que t’han enganyat et diuen que la culpa és teus, s’arriba a un punt en el qual només queda la ràbia cega. Contra tot i contra tots. A França, la policia i els qui l’envien, perdran la guerra.

josep planelles
josep planelles
02.07.2023  ·  22:20

Emma Goldman (Lituania 1869-Canada 1940) deia: si el vot canviara res, ELLS l’hagueren il-legalitzat.
No se si el seu anarquisme és la resposta, però sí que sabem que amb aquestes democràcies malaltes d’imperis caducs que ens oprimeixen no anem enlloc.

Serafi Vives
Serafi Vives
02.07.2023  ·  22:29

M’agradaria m’expliquin perquè una persona que diu el que estan fent països com Australia, Finlàndia, … de exigir la protecció de les seves costums, la seva llengua i la seva cultura de l’acusa de extrema dreta, feixista i tota mena d’improperis.
Qui defensarà el nostre país, doncs? Els nouvinguts amb babutxes i xilaba?

XAVIER DE
XAVIER DE
02.07.2023  ·  22:33

Benvolgut Vicent,
la decepció a la que fas referencia és la decepció que ens dóna el capitalisme quan després de desitjat un bé el i quan el tenim l’anem aparcant i ja no te cap valor. A França hi ha molts inmigrants que provenen de indrets molt diferents, ténen en comú que vénen a França a gaudir de la democracia i del consum, acollits per el sistema d’ajuts de França. També ténen en comú que no han lluitat ni per la democracia (fugen del seu pais sense millorar-lo) ni per tenir el nivell de consum que desitgen. Amb el temps s’adonen que a França hi ha una fiscalitat important, i que els tant desitjats iphone son el salari d’un mes de treball.
La fugida endavant és la economia submergida en totes les seves formes que reporta diners lliures d’impostos, i no comporta la pèrdua d’ajuts.
I aquest sentiment prolifera en els barris amb molta inmigració fonamentalment marroquina.
Els homes africans ténen una educació de reis, a casa mare i germanes els ho fan tot, les mares africanes proporcionen molt afecte, i els pares africants absents no ensenyen ni disciplina ni autoritat. Aquest defecte als països d’origen queda apaivagat per uns cossos policials contundents, quan arriben a Europa no hi ha qui els aturi. El pobre noi de 17 anys que ha mort aquesta setmana, quan conduïa un vehicle i va declinar aturar el vehicle, era un noi que no havia conegut límits fins que va encaixar el tret. Es pot debatre molt sobre la idoneïtat del tret, pero qualsevol elucubració és fòra de llòc, la polícia té les eines que té i el noi podria haver tingut un accident i fer mal a tercers.
Avui he escoltat el testimoni colpidor de la mare i dels amics, no quadra que el noi que descriuen fos el del incident.
Sigui com sigui aquest noi ha mort i els incidents posteriors ténen més vincle amb el pillatge i el descontent més que amb el propi Nahel.

Jordi Albiol
Jordi Albiol
02.07.2023  ·  22:33

Bon article Sr. Partal, llàstima del darrers paràgrafs, Martin Blanco si i Orriols no???

Esteu començant a perdre dignitat…

Enric Emo
Enric Emo
02.07.2023  ·  22:37

Penso que l’abstenció de l’independentisme a Catalunya ha estat i és encara necessària. perquè els autoanomenats partits independentistes no ha fet ni fan política independentista. Però l’abstenció no pot ser perpètua. No ha ha alternativa millor que la democràcia. Hem de fer servir el vot amb intel·ligència, tornar a l’activisme social i de carrer i construir noves plataformes polítiques amb estructures que no depenguin dels comitès centrals dels partits. Per exemple fent primàries per tots els llocs de les llistes i obertes a tots els ciutadans que s’hi inscriguin no únicament als militants. Aquestes plataformes haurien de tenir el compromís de canviar el sistema electoral. Per exemple.

JORDI PAGES
JORDI PAGES
02.07.2023  ·  22:59

Decepció, per la no entrevista a Silvia Orriols , es alcaldessa i votada majoritàriament per els seus veïns, no ha comes cap crim, es catalana i ha portat uns quants fills al mòn…… a diferència de molts altres entrevistats no vol l’extinció de la nostra llengua i del nostre país…
Aquesta “falsa superioritat moral”,es pot entendre com una opció personal…però no es una actitud professional d’un mitja de comunicació plural que vol comunicar la realitat catalana política en las seves formes polítiques. I jo em pregunto que ha fer la Orriols per merèixer ser entrevistada ,anar de genolls….els “censors” de pa sucat amb oli, lo únic que feu es quedar mes en evidencia en l’epòca de Twiter i xarxes socials. Las idees que no t’agraden es debaten amb arguments..mai fen callar el contrari perquè tu tens el poder de tancar l’aixeta….Per cert m’atreveixo a pronosticar que l’abstenció massiva serà un èxit massiu a Catalunya i cada dia trobo mes persones i mes raons per l’abstenció… ens falta la seva opinió Senyor Partal…. i aquesta vegada no val a dir “que m’abstinc” 🙂

Ramon Mir
Ramon Mir
02.07.2023  ·  23:00

Fa temps vaig dient que la formalització d’ aparador oficial de dretes i esquerres a periclitat. Tal i com apunta un comentari, la realitat social és que l’ extracció d’ impostos, taxes, cotitzacions i serveis no demanats sobre el salari, ja superen de llarg el 60 %, i es fa molt evident la desproporció de privilegis de la cosa pública respecte de la resta.

Ramon Font
Ramon Font
02.07.2023  ·  23:06

Molts cops em sembla que els francesos i els catalans som força iguals. De tant en tant esclatem, ens coloquem molt a prop del poder dual que definia la Kristin Ross, i al final, quan ho tenim a tocar dels dits, fem llufa. Els partits hi tenen molt a veure. Llegim Simone Weil i ens n’adonarem.. A veure com acaben a França, pero el record del maig del 68 pessa molt.

Marc Mateos
Marc Mateos
02.07.2023  ·  23:06

Començo pel final. O sia que no entrevistareu ningú de Vox… però sí del PP, que és d’on va sortir Vox???? No se m’acuden gaires elements més d’extrema dreta que el tal Martín Blanco. Ara donem una pàtina de legalitat i democràcia al Pp??? Ai, Vicent! HA!!!
I si comprem el marc mental espanyol, el PSOE és esquerra? Au va!
Extrema dreta, a Espanya, i sobretot, sobretot, sobretot, pel que fa a Catalunya són tots els partits madrilenys generalistes, de Vox a Podemos/Sumar. O no us varen quedar clares les preferències de tots ells a l’ajuntament de Barcelona?

Parles del que passa a França obviant el que potser sigui la part més evident de l’assumpte, i és que tota aquesta “revolta”, que jo no hi veig res més que vandalisme i delinqüència, està protagonitzada per una sèrie de persones que no semblen pas integrades, ni sembla pas que hi tinguin la menor intenció de fer-ho. Ans al contrari, ens volen fer passar a nosaltres per l’adreçador.
Ho has escrit manta vegades, Vicent; el poder, o l’exerceixes o vindran uns altres a exercir-lo per tu i a fer el que els hi sembli.
Se senten impunes, volen ser impunes.
Que és justament del que parla la Sílvia Orriols, oi?

Parles del cruel assasinat del Nahel. Molt bé, tota aquesta gent no va sortir a “revoltar-se” quan van matar els redactors de Charlie Hebdo, quan van tallar el coll a un professor en nom d’Al·là o quan han assassinat uns bebès a ganivetades.
I hi ha més, el tal Nahel amb 17 anys, sense ni entrar en més històries que es veuen i se senten sobre ell a les xarxes, què feia conduïnt i per què no es va aturar?
Has vist el que ha passat a Manresa en uns fets similars que han acabat amb una Mossa d’Esquadra a punt de ser assassinada per un impune desgraciat d’aquests?

Per altra banda, parles de l’abstenció.
Però jo hi afegeixo, l’abstenció farà realment mal al sistema de partits del règim del 78?
Hi perdran els “independentistes de postal” però no pas els partits madrilenys.
La manera en què de debò podem fer forat tant en els nostres estimats partits ex-independentistes com als colons criminals dels partits ultradretans del 78 (De Vox a Podemos, Psoe, Sumar, PP… i totes les mandangues que hi vulguis afegir. Ja hem vist a BCN com no tenen cap problema a pactar entre tots ells per a liquidar Catalunya, que és la seva dèria i el que de debò els uneix) seria votant Escons en Blanc. Malauradament, aquest no-partit no ha aconseguit de reunir les signatures per a presentar-se en aquestes eleccions, només ho han fet per Lleida. Per a mi seria la millor opció claríssimament. Deixar uns escons buits sense que ni els uns ni els altres els ocupin seria la manera més efectiva de mostrar el rebuig a tots ells. I, a més, té una avantatge, a la resta de l’estat també els poden votar. Per tant, aquells que n’estiguin tips de les maniobres de podemos/sumar o qualsevol altra enganyifa de Madrit, hi tindrien una bona sortida en aquesta opció i es podria fer un gran forat a l’R78.

Com a la província de Barcelona no podrem optar pels Escons en Blanc, ni a Tarragona o Girona, la meva trïa ara mateix és pel PACMA que, encara que sigui un partit d’arrel madrilenya, farà mal als partits sostenidors de l’entramat franquista. Simplement quedant-se els “seus” escons, els que creuen tenir per decret.

Tot això com a avantsala del que hagi de venir a les eleccions catalanes, on espero que sí hi tinguem partits que mereixin el nom d’independentistes, encara que no us agradin a tu i a algun llepafils amic dels impostors del Procés.

De banda de qui estàs, dels guardians del relat o de la informació lliure?

Salut i Visca Catalunya Lliure!!!
//*//

Jaume Caralt
Jaume Caralt
02.07.2023  ·  23:07

Vaja empanada mental del Sr. Partal. A l’artícle barreja protestes a França que no tenen res a veure les unes amb les altres i les posa al mateix sac intentant lligar-les a la política. Les protestes d’aquests dies estan protagonitzades per joves d’entre 14 i 18 anys. La majoria no poden ni votar i el seu únic referent són les proclames de l’imam de la mesquita.
Bravo pel Sr. Partal per donar veu als qui volen extingir el català mentre ailla i margina als qui el defensen.
Que us bombin senyor !!

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
02.07.2023  ·  23:09

Aquí hi ha diversos procesos simultanis, no ho hauríem de barrejar tot. I sí, és cert, han aparegut unes noves elits globals, en part hereves de les elits colonialistes i jacobines de l’Estat francès, s’han transformat; ensems tenim les “banlieues”on s’amuntega gent de les excolonies duta a la metròpoli en moments de bonança económica per a enriquir les esemntades elits i que ara han estat deixats a la seva sort. Juntament amb aquest component social, però, no podem ometre ell component ètnci i cultural, ja que la najoria del nou lumpen -sí, lumpen, per desorganitzat i desestructurat a diferència dels vells treballadors autroctons d’origen mediterrani- és de religió i cultura islàmica i, o, africana. No prestar atencióo a aquesta variable seria un greu error i una reducció economicista, ja que el component antropològicocultural sovint sol ser decissiu.
A l’Estat francès, una vella baluerna decimonònica replegada en ella mateixa, hi tenim dos processos alhora: la revolta social i l’enfrontament ètnic, com a paradigma del que pot esdevenir en aquesta part occidental d’Europa… I no ha passat perquè sí, sinó a conseqüència de la poíitica menada durant molts anys per less elits jacobines, que primer van massacrar les cultures autòctoines de l’hexàgon i després van saquejar extenses zones mundials sense reparar,si els calia, a causar tota mena de massacres, per sota una hipòcrita defensa d’unes llibertats només per a uns quants i que emmascaraven una gra opressió. Estem ,doncs, en una fi d’època ,en una fi d’imperi, en una cruIlla on ja no és res com abans i que pot donar lloc a noves realitats. Esperem que sense excessius traumes, tot i que no es pot dir mai, atès que una de les característiques d’aquesta època magmàtica és la incertesa , la inseguretat i l’aleatorietat… El temps dirà. Apassionant tot plegat, pero també ombrívol i perillós….

Berta Carulla
Berta Carulla
02.07.2023  ·  23:15

En la meva opinió aquest és un desencertat editorial, de començament a final. El que passa a França és també un xoc cultural, entre una migració no integrada, de cultura no-occidental, i els francesos de tradició occidental. Però aquest debat l’esquerra que critiques, i de la que formes part, no el voleu tenir. Abans portaràs al diari qualsevol ultra españolista que acceptar que aquí covem el mateix problema que a França i no ho dius. Amb l’agreujant que a sobre tenim un estat en contra que encara usa aquesta migració per a muntar-nos atemptats, i similars.

I per acabar-ho de rematar treus el tema de l’abstenció indepe. Com si fos una conseqüència del fum del que xerres. Tot en el mateix sac. Tot com la mateixa pasta indigerible sortida de la termomix de la nostra putrefacta consciència col.lectiva.

Ramon Perera
Ramon Perera
02.07.2023  ·  23:17

Durant el dissabte i el diumenge em preguntava si l’editorial tractaria sobre lo que està passant a França. Sí, ho fa.
Estant d’acord amb lo que diu l’editorial, penso que encara es pot anar més a fons. El ser humà és una espècie social i amb un mode de pensament essencialment concret. Durant tota la història de l’espècie fins ara mateix els individus es podien integrar de ben petits [cadascun al seu nivell de desenvolupament, naturalment] en les tasques productives d’allò essencial per viure: llaurar el camp, fer un moble, cullir lletsons per donar al cunills, etc, etc, etc.

Ara les tasques productives ja no hi són [han marxat a l’Extrem Orient], o són impersonals [no paguem a una persona sinó a un terminal per a targeta de crèdit], o són abstractes [només per aquells individus que tenen la capacitat per aprendre a fer programes d’ordinador, etc].

William Morris en la seva novel·la utòpica News from Nowhere explica que el treball de pic i pala per arreglar carrers era molt buscat entre els joves per que a la nova societat utòpica el treball físic s’havia tornat molt escàs.

Lo que vull dir, és que la societat no proporciona camins per a que els individus s’hi integrin i especialment als joves se’ls escatima un element essencial per a la seva salut emocional.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
02.07.2023  ·  23:18

Senyor Partal, aquesta última revolta no té RES a veure amb la classe mitjana francesa ni i amb els seus problemes d’empobriment. És el resultat d’una integració fallida d’una immigració desarrelada de segona i tercera generació d’origen musulmà que ha esclatat d’ira com passa als Estats Units quan un policia mata un afroamericà.

No barregem naps i cols i el que ara succeeix a França, és l’avantsala del que passarà aquí al nostre país amb la immigració inintegrable que és sobretot la musulmana.

Jo no sé si vivim tots en un món paral·lel perquè de vegades ho sembla. Si us plau, s’agrairia una mica més de RIGOR.

Francesc Xavier Gómez
Francesc Xavier Gómez
02.07.2023  ·  23:44

No puc opinar amb coneixement de causa sobre allò que passa a França, però l’anàlisi que se’n fa a l’editorial d’avui no em convenç gaire. En qualsevol cas, m’estimo més no posar-m’hi.

Per contra, sí que em sorprèn el raonament pel qual Vilaweb entrevista el cap de llista del PP a Barcelona, però no pas els representants de partits considerats d’extrema dreta. Comparteixo el criteri pel qual s’ha decidit d’excloure els representants de l’extrema dreta, però aleshores no entenc per què VilaWeb no l’aplica justament en la persona de l’esmentat cap de llista, algú que ha representat fins no fa gaire un partit que ha atiat de manera descarada el conflicte identitari i el menyspreu cap a la nostra llengua, amb uns procediments i una propaganda directament inspirats en els emprats per l’extrema dreta.

Em sap greu, però l’argumentació que doneu per tal de justificar-ne la presència a l’espai d’entrevistes electorals em sembla molt feble. Si cal excloure l’extrema dreta, cal excloure-la tota, encara que es presenti disfressada. I si n’entrevistem un dels que en defensen els postulats, aleshores caldria entrevistar-los tots.

Ignasi de
Ignasi de
02.07.2023  ·  23:47

El sr Martin Blanco defensava la “solucion final” al problema del català. Ciutadans era una formació amb objectius similars al partit nacional socialista dels treballadors alemanys. Fins i tot cuidava una aparença física similar al dirigent alemany Rudolf Hess.

joan rovira
joan rovira
02.07.2023  ·  23:58

La globalització porta a confondre, per uns quants, a molts:
abelles amb humans,
humans amb rusc,
rusc amb reina,
reina amb abellot,
abellot amb obrera,
obrera amb amo,
amo amb mel.

Un cas de manual que s’estudia arreu és la metropolitanització de la Barcino colonial per tal de convertir el terreny natural en (metre quadrat de sòl); és a dir, el comú de tots, convertit per uns quants especialistes de la corretja colonial, en (mel) per a uns quants.

L’AMB seria l’equivalent a 53 ruscs de 60.000 habitants. Dels quals 30 corresponen a Barcino i els altres 23 a les corones concèntriques o bresca per tal d’aconseguir, amb el mínim esforç dels abellots, la màxima eficiència de les obreres i la mel per l’amo del camp convertit a solar.

En definitiva, tan senzill com traslladar l’organització de les colònies del Llobregat al Delta i ara a les superilles de l’eixample, per tal, de compactar, comprimir i esprémer, amb l’excusa de la mobilitat, el rendiment dels habitants-abelles de les corones, el gaudi pels visitants i més mel pels amos, ara també, internacionals.

PS. La duplicitat d’escenaris a la colònia catalana que es pot estendre al país sencer:
L’escenari oficial, que votem; però no mana, únicament gestiona els ruscs-ciutats colonials mitjançant els partits polítics d’obediència borbònica; però, és completament irrellevant quant a les decisions estratègiques de país.
(algú dirà que gestiona 38.000 M€, però, té un espoli de 16.000 M€ anuals i uns altres 16.000 M € d’evasió fiscal)

Escenari real de la història de tots que no expliquen, no votem i, pren les decisions dels lobbies internacionals, espanyols i catalans sobre:
(7.739.758) habitants
* (AMB 3,2 M) que representa el 82% de la població de la província de Barcelona.
El 65% del PIB de CAT que representa el 15% del PIB de l’estat espanyol.
(41% migració: estranger 20% estat espanyol)
(59% país: 44% mateixa comarca 15% altra comarca)
De 36 municipis: 24 en mans de partits espanyols 5 quasi espanyols i 6 altres.
*Totes les infraestructures en mans de l’estat colonial: ports, aeroports, ferrocarrils, carreteres, rodalia, etc.
*CZF, BR, Fira, Turisme, TMB, TRAM, etc.

Vostès mateixos… el que porten planificant… i les conseqüències, també! Exactament, com a França, per alguna cosa el règim jacobí va ser una còpia, per unes elits burgeses, del borbònic absolutista. Volien repartir-se uns quants la mel dels ruscs d’aleshores fins a l’actualitat… exactament, com fan aquí.

Jaume Riu
Jaume Riu
03.07.2023  ·  00:09

PER NO OBEIR-LOS
Dels arguments estrafolaris que he sentit en les darreres setmanes, el que em fa més vergonya aliena és allò de que ens va costar sortir de la dictadura i poder votar, i ara no ens podem abstenir perquè tornaria la dreta.
En les vint paraules d’aquest argument, hi ha al menys cinc mentides importants:
1. Quan diuen que va costar sortir de la dictadura, es refereixen a la mort biològica del dictador, que no va costar gens.
2. No hem sortit encara de la dictadura perquè la monarquia la va instaurar -que no restaurar-, el mateix dictador, i el rei va jurar fidelitat a Franco i als principis del Movimiento, i el cap d’estat no se n’ha pas desdit mai.
3. Al regne d’Espanya hi ha uns invents maquiavèlics com l’Assemblea Nacional, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior del Poder Judicial, la Junta Electoral Central i fins i tot els informes de la Guàrdia Civil que, ben utilitzats, aconsegueixen modificar sempre el resultat de les eleccions i poden inhabilitar els candidats i els càrrecs electes que hem votat, quan no els troben adeqüats per fer perdurar el franquisme.
4. El 2016 Pedro Sánchez no va voler ser investit pels independentistes i des del PSOE es van estimar més repetir les eleccions per investir Rajoy del PP. De manera que el vot català no compta.
5. Finalment, sí que ens podem abstenir i, de fet, només podem fer això, la desafiliació per no obeir-los.

PS. Per mi i per molts altres, la no entrevista ara per ara a Silvia Orriols, ha quedat prou explicada i ben justificada.

Núria Castells
Núria Castells
03.07.2023  ·  01:03

Que la riquesa del món s’acumuli, més i més, en poques mans no és una bona idea. Però el capitalisme globalista és, justament, això.

Que els nostres “representants” polítics no ens representin sinó que exerceixin, només, de titelles del poder econòmic tampoc és una bona idea. Però les nostres pseudodemocràcies s’han anat reduint a això.

Hi ha una proliferació de líders (polítics, econòmics, mediàtics, religiosos…) absolutament psicopàtics, una tecnologia que no sabem posar al servei de la vida, un individualisme suïcida…
Sense justícia ni respecte per la dignidad humana no hi pot haver futur.
Però es veu que no ho entenem.

Per acabar-ho d’adobar, tot va molt de pressa. Robotització. Intel•ligència artificial. Canvi climàtic.
Mala peça al teler.

(A Catalunya, ara podrem castigar els polítics q ens han traït i no ens representen. Però no n’hi haurà prou. El problema és més fondo).

Marta Pallarès
Marta Pallarès
03.07.2023  ·  01:33

Bon article que ofereix una mirada crítica a la societat globalitzada.
Llegint comentaris veig que hi ha gent amb unes idees molt estereotipades dels immigrants a França i els seus descendents francesos. Jo he vist la revolta d’aquests dies a França recordant-me d’Orquinaona on hi lluitava molta gent pel descontent que bé explica en Partal. I passa arreu amb estils propis de cada país, com EEUU i a tants llocs que no surten gairebé a la premsa publicada generalista.
Última, quina por veure com la gent defensa la fatxa de Ripoll, si es veu d’una hora lluny el seu oportunisme i els valors supremacistes en tot el que diu.

Josep Gualló
Josep Gualló
03.07.2023  ·  01:42

QUAN FRANÇA ESTORNUDA, ES QUE EUROPA ESTÀ ENCOSTIPADA.

Ara que parlem molt de la geopolítica aprofito per fer un parentesi per felicitar-te Vicent per la teva pissarra que ha servit a molts, o com a minim a mí per recordar la importancia que en l’especte militar te la geografia.

Quan jo feia les milicies universitaries, en les classés de teoria de moure exercits, la primra lliçó, i per tant la més important pels professors, era el coneixement molt detallat del terreny on es lliurava la guerra i també les batalles.

M’ha agradat que parlant de Europa i la que en’s espera posis a frança en el centre de l’escaquer. França ocupa la part occidental d’Europa i Paris és aproximadament el centre geometric d’Europa en l’aspecte nord sud.

Molts dels conflictes entre el poble i els que manen han començat a París. Has fet alusió al conflicte força recent de les armilles grogues. I afegire el maig del 68que em va agafar e l’edat de correr devant dels grisos. La revolució francesa de la burgesia contra la noblesa on va començar?

No faré una llista, ja ens has proporcionat una sèrie de llibres i autors que deixarien en ridicul la meva llista

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
03.07.2023  ·  01:44

Ostres, avui sento vergonya de la majoria dels comentaris, que podrien publicar-se a La Vanguardia o a La Razón. Companys, consta d’entendre un fenomen tan complex com l’esclat de les banlieues a França, però a VilaWeb es mira d’esbrinar i discutir els perquès d’aquests fenòmens. Atribuir-los a la “immigració que no es vol adaptar” (la gent que es manifesta porta diverses generacions essent francesa), no va més enllà del populisme de la dreta extrema.

No serà que l’esquerra no hem volgut abordar a fons aquest fenomen i buscar la integració, no tant de les cultures sinó dels individus?, de mirar que tothom pugui viure dignament del seu treball? Avui tenim molta gent exclosa pel sistema capitalista i aquests esclats aniran a més perquè tothom hauria de tenir dret a guanyar-se una vida digna. L’esquerra fa anys que mira a una altra banda i així ha anat desapareixent d’Europa i donant la veu a explicacions simplistes d’un populisme tronat que l’únic que busca és perpetuar que “aquesta gent” es quedin en la seva misèria sense molestar-nos.

Si volem canviar el món i fer-lo més just, cosa que poc o molt vull creure que comparteix la majoria de lectors de VilaWeb, a més de lluitar per la llibertat de Catalunya, haurem de mirar d’entendre i canviar l’statu quo per bastir un món en el qual tots puguem viure i en el que els “immigrants”, se sentin a casa. O és que hi ha algun poble més immigrant que el català, que hem vingut secularment d’arreu? Recordem que la nació no és un producte genètic, sinó una voluntat comuna de compartir la vida en un marc cultural i polític que ens sigui funcional. Pel camí de la segregació, no hi ha cap possibilitat de bastir un marc nacional propi, només queden les pistoles.

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
03.07.2023  ·  01:57

No som un Territòri
Som una Nació…..
Si vens
respecta la nostra cultura,
la nostra llengua i
la nostra civilització….
…i seràs benvingut.

Toni Estruch
Toni Estruch
03.07.2023  ·  01:59

Per a què tant de discurs Vicent? És tot tacticisme, tothom a esquerra i dreta abandona…
S’abandona tota ideologia i tot intent de “gestió”. El problema és la llei dels rendiments decreixents, la hiperpoblació i la pretensió absurda de voler detenir un tsunami de 8.000 milions de mones cabudes il·lusionades per un creixement demogràfic i econòmic impossibles. Si no hi ha DECREIXEMENT a tots els nivells estem preparant la tempesta perfecta. Què serà? La immigració? Un altre virus? Un colp de calor? O tot alhora? Sense solucions estratègiques és inútil tot (fins i tot intentar dormir si la neuròtica del pis de dalt neteja el pis a la una de la matinada)

Ramon Peiron
Ramon Peiron
03.07.2023  ·  02:16

Vicent, em sembla que forces una mica massa les coses.

Comparar aquest jovent que es rebel·la a les ‘banlieues’ amb els qui defenseu l’abstenció arrepapats a les vostres tribunes intel·lectuals, em sembla un abús.

I comparar les raons de “la desafiliació” francesa amb les del fracàs de l’1 d’octubre també.

Efectivament, “les promeses incomplertes” i “la inoperància de la classe política” tenen moltes conseqüències i molt nefastes. A França i aquí, d’acord. Però si no som independents, no és per la inoperància de la classe política, sinó perquè ni disposem, ni mai hem disposat, d’un mecanisme capaç de vèncer la força a la qual ens enfrontem.

I, tal com ja t’he comentat alguna altra vegada, em sembla una greu irresponsabilitat que seguiu mantenint i divulgant un diagnòstic equivocat de la situació. Culpant els polítics de no haver accionat els mecanismes correctes, l’únic que aconseguiu és reforçar la fal·làcia que aquests mecanismes existeixen, quan el que caldria és prendre consciència que ningú no els ha descrit mai d’una manera realment operativa. I que cada dia que passa és més urgent començar-ho de fer.

Les contradiccions directes sempre resulten divertides; la llàstima és que siguin tan contraproduents. Cites de Guilluy que “contràriament a allò que esperaven els ‘professionals de la revolta social’, el fenomen no s’ha transformat en ‘el gran dia’.” Home, m’ho poses molt fàcil per parafrasejar que, contràriament al que anunciaven els taumaturgs insignes, ni teníem la independència a un pam, ni la força dels somriures no va fer esclatar ‘el gran dia’.

Però nosaltres al fum! Fent veure que sabeu amb precisió el que caldria fer i per què els polítics no ho fan, ja heu aconseguit que molt bona part de l’energia de la indignació de la gent es dirigeixi contra els nostres partits en lloc de dirigir-se contra l’estat opressor. I contra els seus, de partits.

I amb la demagògia de la pèrdua del 52%, n’heu malaguanyat el sentit. Avui, els independentistes SOM el 52% del nostre Parlament. I això sol, té l’incalculable valor de representar-nos i comptar-nos oficialment davant del món democràtic.

Si algú pogués posar sobre la taula una seqüència d’accions que descrivissin de manera plausible i fefaent el camí cap a la independència, no crec que tingués cap necessitat de jugar a l’aprenent de bruixot, ni de fer-se el valent a base de cedir espais de poder a l’enemic, i de renunciar a disputar la màxima representació institucional possible. Perquè, en democràcia, cap mobilització ni cap “aldarullància” no poden substituir el vot escrutat com a mesura de la voluntat popular.

Tornant al Guilluy i les contradiccions, fas aquesta altra cita: “Contra aquesta situació, les classes populars s’han embarcat en un llarg procés de desafiliació política i cultural. […] Ja no esperen que arribe ‘l’home providencial’ que les salvarà”.

Aquí, la comparació amb l’entorn independentista torna a grinyolar de valent. Els ardits abstencionistes SÍ que espereu “que arribe l’home providencial”. Emulant l’audàcia dels vells pedagogs de la garrotada, crideu a “castigar” els partits per haver renunciat a ser providencials. I exhorteu el poble a esperar amb fervor l’adveniment dels providencials que han de fer, aquest any sí, la llista autènticament autèntica. Com si no tinguéssim prou experimentada la tendència dels invents tipus Procés Constituent de la Forcades o Primàries del Graupera, a acabar-se com el Rosari de l’Aurora.

Jo, sincerament, en lloc de buscar passatges d’escriptors que pugui semblar que justifiquen l’abstencionisme, miraria d’identificar on ens han col·locat l’infiltrat del CNI que l’atia. Perquè, posats a citar, la gran pregunta és la que es formulava ahir en Jordi Barbeta al final del seu article a El Nacional: “¿Tremolen els poders fàctics espanyols perquè els independentistes deixin d’anar a votar o es fumaran un puro?”

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
03.07.2023  ·  02:25

Llig en un aparador d’una botiga francesa un rètol que fa així:

“Ne casse pas mes autres vitrines, s’il te plaît.
J’en ai besoin pour payer le RSA de ta mère.”

Josep Blesa (València)

PS: el peix que es mossega la cua.

Sergi Rodríguez
Sergi Rodríguez
03.07.2023  ·  02:38

Ja advertia en Deulofeu que dels tres imperis europeus en descomposició (el de Madrid, London i Paris) era aquest darrer el que tenia més risc d’acabar en guerra civil…

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
03.07.2023  ·  05:00

Pel camí que portem -la gent que reventa de decepció i cabreig- causades per uns polítics i governants que no estan disposats ni son capaços de recorrer a d’altres mitjans que extorquint la població i agredint-la per mitjà de la força pública i les trapelleries judicials, el paper de les actuals institucions está perdent vertiginosament l’eficàcia de la seva missió d’aconseguir la estabilitat i la convivència públiques.
En els moments actuals no n’hi ha prou amb unes eleccions rutinàries i convencionals. Cal que els votants tinguin ben clar que amb la presència del personal polític que ens dirigeix, tenim plenes garantíes d’anar-nos a la merda. ‘Es imprescindible l’aportació intel.lectual i moral de personatges fiables i capacitats en els càrrecs dirigents, avalats i promoguts per les institucions públiques cíviques transversals. I encara és més imprescindible que els electors tinguin ben clar quins candidats són fiables i capacitats, prescindint de compromisos habituals i rutinaris, o negant el vot si no es veu clara cap candidatura.

Josep Navarro
Josep Navarro
03.07.2023  ·  05:00

Català a l’ envers, vol dir a l’ atac. Sempre s’ ha dit que és la millor defensa. Concentren el vot a Junts..

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
03.07.2023  ·  05:57

Contrariament al que diuen a la majoria de comentaris, a mi m’ha semblat un editorial molt bo, i magnífica la cita de Christophe Guilluy (molt encertat incloure’l).
Vull afegir el que he comprovat altres vegades, que molta gent que comenta tenen un 0 de comprensió lectora. I també que la xenofòbia, el racisme i la ignorància que es veu en massa comentaris arriba a fer angúnia.
Per acabar, estic molt d’acord amb el comentari de Josep-Anton Monfort.

Ferran Izquierdo
Ferran Izquierdo
03.07.2023  ·  06:37

lameentablemente seguimos viendo que este diario digital sigue calificando de extrema derecha a la señora Silvia Orriols. Deberían ser mucho más rigurosos para emitir según qué calificativos.

Jordi Bozzo
Jordi Bozzo
03.07.2023  ·  06:51

Sr. Partal, no voler entrevistrar la Sílvia Orriols, independentista de socarrel, perquè segons vós és d’extrema dreta, és prioritzar l’eix ideològic sobre l’eix nacional. No sé siu us adoneu de la pròpia i flagrant contradicció.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
03.07.2023  ·  07:13

Jo crec que cal un treball periodístic dels comentaris de les editorials de Vilaweb.
D’on ha sortit de cop tots aquesta gent d’extrema dreta?
Volen estigmatitzar Vilaweb com un diari fatxa?
Són persones que pensen així o treballadors d’algun grup d’influènciadors? I aquest grup és el que sembla o una maniobra dels polítiquets d’aquí per desacreditar Vilaweb i el moviment que està sorgint d’opcions realment independentistes?

Jordi farrés
Jordi farrés
03.07.2023  ·  07:32

Martin Blanco sí’, Sílvia Orriols no?
Definitivament, cancel.lo la meva subscripció.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
03.07.2023  ·  07:35

Sr. Partal, Imagino que a vostè no li calen consells, però goso fer-li un suggeriment. Cal ser molt prudent al hora de parlar de la Sílvia Orriols, penso que vostè es va precipitar quan hi va dedicar un article dies enrere, la millor actitud és hi hagués estat mantenir-se a l’expectativa i escoltar allò que diu i veure allò que fa. A causa del poc ressò que se li dóna ens manca encara molta informació i dubto que amb actituds com la d’aquest diari encara ens costarà més arribar-hi, mentre que de partits espanyols i espanyolistes ho sabem tot i aquest diari també se’n fa ressò.

A vostè li va costar dos anys ben bons assenyalar ER com el partit que posa el pal a les rodes fins que finalment li va ser insostenible mantenir-se en aquella posició, i tant lleuger i agosarat que ha estat amb Aliança Catalana i la Sílvia Orriols.

Recomano anar al bloc de l’Alfonso Duran, cercar el seu article: Un fascismo de última generación. No puc posar l’enllaç perquè aquest diari no m’ho permet.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.07.2023  ·  07:46

Em veig reflectit en aquest editorial. Per una banda, penso que els polítics ens han estafat, i no és el primer cop que dic que els polítics que operen dins del Règim del 78 estan encantats amb el sistema i en treuen profit, i que si no som independents és només per causa d’una vuitantena de polítics i uns centenars de “sottogoverni”, obsedits tots amb què res no canvii. I que se’ls ha de fer fora, per exemple no anant a votar.
Però també vull assenyalar una idea que fa temps que em volta pel cap i que penso que s’hauria de debatre: l’estat de rebel·lió semipermanent que es viu a l’estat francès des d’almenys 1968 es deu directament a la mateixa existència de França com a estat centralista unificat amb ideologia d’estat jacobina i imposició del francès com a idioma únic i de la identitat francesa com a única possible. I que el professionalisme de l’estat francès en el centralisme es demostra en el fet que quasi ningú en el seu territori no s’ha adonat que precisament aquesta és l’arrel del problema. Pot ser, potser, que fer evident aquest punt, així com el funcionament intern de l’aparell estatal francès (amb la seva Escola Nacional d’Administració on inculcar la ideologia d’estat a tot futur polític), sigui la clau per a començar a resoldre els milers de problemes que l’existència de França genera? A nosaltres també ens pot interessar saber si aquesta tesi és correcta, doncs no només tenim una part del nostre país sota l’administració francesa, sinó que l’estat espanyol no deixa de ser una còpia barroera de l’estat francès, inclòs el fet que la família reial de la Comunidad de Madrid provingui originàriament de Versalles. I tots aquí sabem que la ideologia d’estat espanyola no és sinó un cúmul de barbaritats i bestieses sense sentit. No crec que la ideologia d’estat francesa en tingui gaire més.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
03.07.2023  ·  07:50

Ignorar els drets individuals de les persones. Criminalitzar tot un col.lectiu desdibuixant les característiques personals de cada membre d’aquest col·lectiu. Utilitzar la política per marginar i cridar als “teus” per a que despreciïn a l’altre… això és extrems dreta.
Fer tot això invocant herois passats i parlant d’armes defensives com poden ser “l’espasa del Pilós”…són característiques del mateix.
Parlar i actuar sobre immigració, cultura catalana, substitució lingüística… naturalment que si. Cohesió social és el que s’ha de treballar. Integració i polítiques pensant en els nou-vinguts.
Cel.lebrar una verbena de Sant Joan amb fuet? Això és una mostra de catalanisme? Així es defensa la cultura catalana? Això és un dels primers actes com alcaldessa del “poble del campanar ” (Julià de Jòdar).
De moment, he de dir que en Partal conserva la seva dignitat en el sentit de posar una barrera a l’extrema dreta i a na Orriols com a representant.
Espero més articles sobre els aldarulls a França. La globalització com a agreujant d’aquest fenòmen tan característic de la humanitat (des de que comença la seva història) que els grans moviments de gent que busca una vida millor per no dir la simple supervivència.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
03.07.2023  ·  07:50

L’enllaç a l’article d’Alfons Duran-Pich.

https://www.parlemclar.cat/un-feixisme-dultima-generacio/#more-1642

En el seu bloc, Duran-Pich escriu en castellà i en la web parlemclar.cat en català.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
03.07.2023  ·  08:01

Evidentment que traspassarà fonteres perquè l´explotació del poble pels poders està planificat a nivell europeu i mundial. T´equivoques, penso, en un fet; no és negativa la revolta de la gent amb feines precàries, robatoris de sous(inflació) i sense llar. 23-S, Abstenció i neteja!

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
03.07.2023  ·  08:10

Que m’aporta la sra Orriols?Res.I el Blanco?Res.Pot ser que a un altre si.Felicitats.No per això deixaré VW.El fet que alguns adorin la Silvia, demostra que Catalunya és oberta com Antena3.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.07.2023  ·  08:57

ODI A LA IDENTITAT FRANCESA…MÉS ENLLÀ DE “LA DESAFILIACIÓ”…

No tota revolta social es pot explicar amb uns mateixos esquemes: “…decepció, tristesa, ràbia i còlera per les promeses incomplertes i per la inoperància de la classe política, que origina un rebuig total del sistema político-mediàtic en algunes capes de la població…”

És així, no cal dir-ho, però en aquest cas, tots aquests joves se senten presoners d’una nació que no és la seva. El problema de la identitat nacional, adquireix una preeminència que no s’ha discernit prou…

I si han de triar una identitat, que millor que la islàmica que es configura com radicalment enemiga d’Occident. Són joves descreguts, però a l’ombra d’aquesta cultura, el seu nihilisme, adquireix un suport, que els dona sentit a la seva miserable existència en una violència plena de significats…

Ells, els manifestants, cremen qualsevol petit pont social que les institucions i les esquerres franceses els donen per apaivagar la seva mala consciència. No volen integrar-se, volen destruir la societat francesa. Els tornen el racisme de què són víctimes…

PS. Deixem-nos de temps d’eleccions, i de consells de la informació, etc. Silvia Orriols genera polèmica, ni que sigui perquè molt comentaristes de VilaWeb tenen o tenim opinions diverses sobre com etiquetar-la. Només per això, el periodisme valent li hauria de fer una entrevista.

Eduard Baró
Eduard Baró
03.07.2023  ·  09:01

Serafi Vives tens tota la raó. Prou de treure els drets polítics, amb la etiqueta de extrema dreta, a tots aquells que volem conservar les costums de la seva gent i el seu territori, i si a més a més no tenim estat, que en tenim dos en contra, tots els catalanoparlants, és a dir catalans, hauriem d’estar votant opcions com la de la Silvia Orriols com a bojos. Per contra, no o fem i la majoria la ataca, demostrant que estem mentalment colonitzats.

Isabel Corbella
Isabel Corbella
03.07.2023  ·  09:08

En quant a Sílvia Orriols.
Hi ha la dita aquella de “parlant la gent s’entèn” i jo només puc llegir (o sentir) el que diu aquesta senyora a les xarxes socials, però per fer-me una opinió clara del que hi ha al darrere de la persona, m’interessarien molt les respostes a preguntes inteligents i ben plantejades que els fes un mitjà coherent com és el Vilaweb

Joan Cuscó
Joan Cuscó
03.07.2023  ·  09:21

Crec que la reflexió de Pep Agulló (8:57) ajuda a entendre una mica més un tema tant complex.

Susanna Herce
Susanna Herce
03.07.2023  ·  09:21

Seguint una mica el comentari d’en Pep Agulló, aquest nihilisme, la ràbia contra tot, la manca de cultura, de valors sòlids als quals agafar-se, s’estén a tot arreu.

A Catalunya, molts joves sortiran del sistema educatiu amb un títol sense saber res, ni haver fet pràcticament cap esforç, d’estar voltats d’ eufemismes durant anys, sense aprendre a entomar petites frustracions perquè a la vida les coses no surten com voldríem, sense ni comprensió lectora, i algun dia se sentiran enganyats, enrabiats. Seran presa fàcil, i a saber si no van a buscar referències que els donin un “marc” i la possibilitat de descarregar la seva fúria amb violència.

No dic res sobre la mort d’aquest noi, d’un tret de la policia, perquè he llegit unes quantes versions de com va ser i cada dia costa més saber si s’ha de creure,o no, el que diu la premsa. En qualsevol cas, la mort d’un jove sempre és motiu de gran tristesa.

Lluís Morera
Lluís Morera
03.07.2023  ·  09:32

Moltes gracies Vicent
Estic plenament d’acord amb el vostre editorial d’avui.
Molts dels comentaris/tes haurien de llegir més per entender per on va el mon d’avui.
Salut

Joan Royo
Joan Royo
03.07.2023  ·  09:34

Alguna solució? La socialdemocràcia ha fracassat? Sobre Sílvia Orriols, ja fa molt que no m’engul les etiquetes que no se sap molt bé d’on vénen ni quin “expert” les ha penjat. Vaig veure l’entrevista a 8tv i m’importa un rave que Vilaweb i tot el món comunicatiu qualifique l’Orriols d’ultradreta. Crec que una gran part de la societat catalana deu ser ultradreta. El multiculturalisme en una nació indefensa i dominada per un estat colonial és una trampa, un factor més per a la seua desaparició com a nació.

Carles Serra
Carles Serra
03.07.2023  ·  09:36

El drama és no tenir clar qui és realment el nostre botxí i qui realment té la força de les armes quant tenim que comentar/analitzar sobre la nostra llibertat (de deixar d’ésser esclaus d’aquesta espaÑa franquista i corrupte)
Mira que emblanquinar de “demòcrata” un element demostradament de valors franquistes com aquest Martín Blanco i el partit que representa PP.
Cal fer esment Sr. Vicent, que tant el PPSO€, com VOX i SUMAR, si realment veiessin que el seu mendi Vivendi que els hi representa seguir l’explotació de la colònia catalana se’ls i escapa, no donarien ús a les armes? no vàrem tenir proutes declaracions i fets l’1-O? no varen servir declaracions de elements mal anomenats socialistes dien: hay que bombardear Barcelona cada 50 años i que et va semblar el cantar A POR ELLOS Vicent?
Quins partits Vicent són el Deep State espaÑol? I amb aquest sí els hi donarà veu Vilaweb? però en na Sílvia Orriols, que no formà part l’establiment espaÑol i que jo sàpiga no ha pactat amb cap partit del Deep State, que per la festa major de Ripoll va penjar una gran estelada en el balcó principal de l’ajuntament; assumpte que aquest fet és inconcebible a TOTS els ajuntaments del famós cinturon rojo i ja que dir de la provínciana Barcelona.
I ara podríem seguir amb els partits col.laboracionistes mal anomenats independentistes, que no tenen cap problema a fer president a un element mantider i trailer com el Pedrito del PSO€, un partit que és part d’aquest Deep State espaÑol; però està clar que el problema i l’enemic a no donar-li veu/abatre és na Sílvia Orriols.

Ricard Huguet
Ricard Huguet
03.07.2023  ·  09:47

Si pretendre evitar democràticament l’extinció de la meva nació es “ultradreta” jo també soc d’ultradreta. Sr Partal es correcte no distingir entre els qui volen anhilar la nació catalana i els qui la volen salvar ? Vox i Acció Catalana son el mateix ?

Agustí Delgado
Agustí Delgado
03.07.2023  ·  09:58

Tres coses:
1. Vicent, en l’escrit d’avui crec que passeu per alt un factor molt important de la revolta, que és el “nacionalisme” arabo-musulmà.
2. Molts lectors semblen no haver entès el PS: entrevisten M. Blanco i no S. Orriols perquè aquell es presenta a les properes eleccions i aquesta no.
3. Trobo excel.lent la reflexió de Xavier De (22:33).

Pep Vinyoles
Pep Vinyoles
03.07.2023  ·  10:12

Teniu el dret de triar a qui entrevisteu o no…només faltaría, jo també puc seguir pagant o no

Hel·lena Gonzàlez
Hel·lena Gonzàlez
03.07.2023  ·  10:20

Sento vergonya aliena veient com determinats subscriptors, quan no els agrada el que llegeixen, prefereixen tancar els ulls i amagar el cap a la sorra. I m’indigna que d’altres ho aprofitin tot per desqualificar Vilaweb i, és clar, el seu director.

Ànim Vicent, que encara que n’hi ha que semblen dedicar-se a la caça major, no estàs sol.

Xavier Juan-Torres
Xavier Juan-Torres
03.07.2023  ·  10:22

Bon dia i bona hora,
Us proposo una entrevista que per a mi, de França estant, em parla molt.
Bona lectura a tothom i seguim parlant:
https://reporterre.net/Francoise-Verges-Il-y-a-des-zones-a-defendre-dans-ces-quartiers-populaires?fbclid=IwAR1AyrGDzNXI7c5W5GKICahDwav8UCF3ZzSttS3948VDAaPCLbQ7TgTKx8Q

Ramon Pamies
Ramon Pamies
03.07.2023  ·  10:28

No entenc com no considereu Nacho Martín Blanco extrema dreta. Ho és sense cap mena de dubte. A l’estat espanyol no existeixen partits que es puguin definir com dreta democràtica. Vox no és extrema dreta, Vox és feixisme.

Albert Miret
Albert Miret
03.07.2023  ·  10:31

Aquesta tendència cada vegada més clara de tornar les civilitzacions a l’esclavisme sestà fent escandalosa. El “fes això perquè jo ho tic i ordeno”, encara que sigui una animalada, després d’haver-se imposat econòmicament, ara s’està imposant cada dia més, amb l’inestimable ajut dels cossos repressius com més bestials i assassins, millor. Tots els pobles comencen a capir tímidament que els poders estan en guerra contra les societats, encara que als ciutadans ens costi o ens faci mandra entendre-ho, i automàticament, com a resposta a la violència dels funcionaris amb casc i protecció, el poble va veient la necessitat d’enfrontament tan ben organitzat com es pugui, però enfrontament en el mateix grau que la seva violència ens imposa.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
03.07.2023  ·  10:46

El que passa a França és que un gruix important de la població, d’origen immigrat de segona o tercera generació no se senten integrats en una societat burgesa com la francesa. No sentir-se integrats vol dir que no compten , que són marginals, que la vida que els espera és com un partit de futbol amb el camp inclinat, sempre fa pujada. La vida així és molt més difícil i es fa patent en el decorat, ells viuen en les banlieues, no al barri llatí, ni Saint Germain, ni Menilmontant o le Marais per dir-ne alguns dels més reputats. Quan la bretxa social -possibilitat de viure i progressar decentment- és tan bestia, no hi ha en els partits d’esquerra, normalment molt acomodats en el sistema, prou arguments ni accions possibles per revertir aquesta situació i això els que ho pateixen, normalment els joves que no hi veuen futur, només els hi cal una espurna perquè es desencadeni la revolta descontrolada. En aquest cas no ha estat una espurna, ha estat un assassinat per part d’un policia -que no ho hauria d’haver estat mai, que va matar a un jove de 17 anys. Mentre la vida nega aquests joves marginals el més elemental per viure en aquesta societat tan rica, hi ha uns altres joves que fan carrera dintre d’organitzacions polítiques que, en els seus orígens, van sorgir per tapar la bretxa social però que els sous alts, el poder, el cotxe oficial, … els ha pervertit. Aquest fenomen no és exclusiu de França, diria que, en diferents graus, és global. És evident que a casa nostra, la gent jove, pel que jo veig està totalment “desafiliada”, no parlen entre ells -els de menys de 30 anys- de política, ni s’informen, ni volen ser informats. Saben, ho saben molt abans que la gent gran informada, que això de la política és un joc de trilers. No potser que una parella jove, treballant tots dos, no puguin mantenir-se decentment. Si ho posem al costat dels sous de regidors, parlamentaris, càrrecs de confiança, etc la cosa ja fereix molt. Davant les eleccions que venen, algú creu que aquestes bosses de sense futur votaran amb l’argument que ve la ultradreta?, fa riure pensar això. No votar és tan democràtic com votar Sr. Marc Àlvaro, tan democràtic però no tan rentable com passar de simpatitzant de CDC a tercer de la llista d’ERC. Ho dic ben clar, jo no votaré, la ultradreta no em fa por perquè a la meva edat ja hi he passat per aquí i perquè els espanyols ens seguiran espoliant i reprimint amb la marca que sigui. Només votaré a qui faci una proposta autènticament rupturista amb l’estat espanyol. Mentrestant, que ningú ho dubti, el foc dels carrers a Paris, Lió o Marsella també arribaran un dia a Barcelona.

ADRIÀ COMELLAS
ADRIÀ COMELLAS
03.07.2023  ·  10:58

Sobre Orriols: Un diari a d’estar obert a entrevistar tothom, el contrari és censura, i la censura sempre té components ideològics i interessos particulars. Quins interessos té Vilaweb?
Sobre l’extrema dreta: Els partits principals dits unionistes que tenen alternança al Gobierno, han demostrat amb els seus fets accions d’extrema dreta (GAL, tancament de diaris, tortures, morts a les fronteres, Pegasus, acusacions banals de terrorisme, exiliats, violència policial,..), això no és extrema dreta? Per què en aquests casos és segueix entrevistant als autors?
Revolta França: el tema és complex, però, quan un munt de joves es dediquen a delinquir (robatoris a comerços, incendiats cotxes, immobles,…) mentre es graven amb el móvil, sembla més un joc de criatures sense disciplina i malcarades que no una revolta amb un objectiu noble. França no és una dictadura sanguinaria, sortir de la pobresa requereix esforç i disciplina personal.
Multiculturalitat: amb determinades cultures ideologica-religioses és un fracàs, exemple de la India i formació del Pakistan.

Josep Soler
Josep Soler
03.07.2023  ·  11:01

El tema de fons el trobo impecable.
Avui no manen ni decideixen les classes socials ni que sigui a traves de sindicats, sigles, agrupacions determinades o qualsevol entitat que es cregui representativa.
Avui existeix una consciencia clara (les xarxes hi ajuden molt) d’un fet inexistent anteriorment, de que les classes dirigents (d’extrema esquerra, d’esquerra, de dreta, d’extrema dreta, del que sigui) no son altre cosa que un conjunt de funcionaris que a base de fer el que fan: LLEPAR I MEDRAR, disposen d’un benestar i d’uns privilegis que els treballadors (com s’esmente en el titular) no podran somiar mai.
M’agradaria saber si el Sr. Christophe Guilluy abans d’escriure el llibre que vostè esmenta: Le crépuscule de la France , si no s’havia fet una bona passejada per la Catalunya actual, per tal d’entendre, bastant mes a fons que a la seva França, el que realment passa en les societats actuals, especialment si son manades per una potencia militar potent i aliena, com en el cas d’Espanya respecta Catalunya.
I per favor. No caiguem ara amb la temptació de comparar la violència que s’està donant en el país veí, amb la aparent tranquil·litat de la nostra Catalunya, quan sabem perfectament les conseqüències que per tots nosaltres caurien a les nostres espatlles, pel tipus de repressió i també per la quantitat d’efectius policials que ens caurien a sobre.
Acabar per riure obertament, per l’actitud adoptada per vostè mateix , pel tractament de comparar l’extrema dreta espanyola (i el seu potencial repressiu, amb les misèries repressives potencials de la Sra. Orriols de Ripoll, respecte Espanya i Catalunya.
Francament patètic.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
03.07.2023  ·  11:03

Esmentar Silvia Orriols en aquest article és allò d’esmentar el dit que assenyala la Lluna. La lluna en aquest cas és la invasió islàmica incomprensiblement permesa i afavorida a Europa pels seus dirigents polítics, ideològics i mediàtics.

Marc Adell
Marc Adell
03.07.2023  ·  11:19

El famós cordó sanitari i evitar entrevistar les formacions anomenades d’ “extrema dreta” és un insult a la intel·ligència dels lectors més quan s’entrevisten formacions d’ “extrema esquerra” que són igual de perilloses socialment.

El bon periodisme, el democràtic, el que s’ha de fer és informar i donar veu a tothom. Posar-ho en context, si cal, avisar de les contradiccions i les mentides, però en cap cas fer de censor.

Molt decebut amb vosaltres, vilaweb. Resulteu ser igual que l’esquerra caviar que critiqueu.

antoni miret
antoni miret
03.07.2023  ·  11:27

En la meva opinió, tot el que ve de C’s és tant d’extrema dreta com els ultramonàrquics de l’ala dura del PPSoE que ara es fan dir com el diccionari. Sí, fins i tot els que han tornat al Psc (potser li hauríem de dir PsC’s?). El què passa és que ara reino ha tret la bèstia autèntica, la que sempre ha covat al niu de la serp.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
03.07.2023  ·  12:03

…”per a comprendre el que pasa a França i també a Catalunya”.
https://twitter.com/jesusabad/status/1675383866524151810?t=-Cr5iHVtNKJrbxpNMPerHw&s=08

Miquel Amorós
Miquel Amorós
03.07.2023  ·  12:04

Sr Partal. Últimament estic observant un excés d’institucionalització en el seu diari. Ja no es el diari critic i rebel d’abans.
Estan canviant lectors per subvencions?

Josep Grau
Josep Grau
03.07.2023  ·  12:10

Abstenció i prou d’enganyar als lectors,

Federico Ruiz
Federico Ruiz
03.07.2023  ·  12:36

Vicent, em sembla molt interessant el comentari de Josep Castellsagué (07:13) tot i que hi discrepo que hi hagi alguna mà oculta (també és cert que tanta ingenuïtat amb Silvia Orriols fa sospitar). És un assumpte complex i em consta que et preocupa, però no es pot mirar cap a una altra banda.

Agustí Mas
Agustí Mas
03.07.2023  ·  12:56

Mentre aneu dient que Sílvia Orriols és extrema dreta, crec que obvieu que aquest article explica, en certa manera i guardant les proporcions, el perquè de la victòria d’Aliança Catalana a Ripoll. A Ripoll, en lloc de cremar-ho tot com alguns fan a França, crec que molta gent ha optat per votar Orriols. I mentre aneu dient que Sílvia Orriols és extrema dreta i no l’entrevisteu i contraposeu aquesta afirmació amb les seves paraules, jo ja he demanat que no m’apliquin l’augment del preu de la subscripció de Vilaweb mentre això no s’esmeni. Perdoneu, però crec que l’extrema dreta no defensa els drets LGBTI, el feminisme, els drets dels animals, el dret a l’avortament, el dret a la llibertat de culte o el dret a viure en parella i amb fills sense casar-se, com sí que fa voler regular la immigració com fan molts països sobirans converteix AC en extrema dreta, llavors un percentatge molt important de la població europea i molts governs d’Europa són d’extrema dreta.

Joan Vila
Joan Vila
03.07.2023  ·  13:14

Vicens, ets un plasta!
Si tens un plà per per cambiar les coses, digue-ho. Si no, para de fotre la tabarra. Ja en tinc prou de xerrameca.
El temps corre i els catalans cada cop estem pitjor.
Em fas mandra. Em fa mandra fins i tot donar-me de baixa de Vilaweb, però em sembla que si em llegeixo de cap a peus l’editorial d’avui agafaré prous forces.

Anton Boqué
Anton Boqué
03.07.2023  ·  13:32

Un dia entrevistareu L ORRIOLS, PERQUÈ EL SEU PARTIT HAURÀ CRESCUT MOLT, PERQUÈ JA NO US SEMBLARÀ D EXTREMA DRETA…VES A SABER PERQUÈ PERÓ L ENTREVISTAREU….

Antònia Mestre
Antònia Mestre
03.07.2023  ·  13:42

És que el ciutadà està cansat de viure malament i que no pugui sortir al carrer ple de patinets per les voravies amb topades que fan anar al metge, grafitis per monuments emblemàtics, ocupas que vora de casa que demanen almoina cada vegada que surts, ocupació turística asfixiant que fa que els mallorquins ja comprin per la Península per no ser asfixiats, mitjans de locomoció inexistents per anar al PAC – el bus el van llevar i no hi ha taxis… gratuït? Ni pagant!-…
No és que no es digui i protesti el ciutadà. Però veu les cares gojoses que tenen cul a cdira i es miren la feta sense moure un dit!
Idò ja ho tenim!
Nosaltres, malament, però ells, que són els que els ho han posat en palangana, també!

Anna Rubiés
Anna Rubiés
03.07.2023  ·  14:19

Sr Partal, mentre hi hagi gent que decideixi per nosaltres sobre què hem d’escoltar i què no, hi haurà censura. Qualsevol dia a ñ prohibiran que s’escolti la veu de qualsevol partit català o basc, tot acusant-los de terroristes o d’extremistes. El seu argument és perillós.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
03.07.2023  ·  15:04

¿És que el PP o el PSOE no poden arribar a fer el mateix que fa l’Ultradreta?

Molts tenen un terror per l’ultradreta que ens fa oblidar els malvats partits espanyols.

No demanaré una entrevista a Orriols però entre tots estem donant ales al PP, PSOE, Comuns i ERC.

Roser Caminals
Roser Caminals
03.07.2023  ·  15:52

L’estat espanyol ens té allà on ens vol: desencisats, cínics, aparentment inactius. El que no vol o no vol veure és el que hi ha sota d’aquesta superfície estancada.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
03.07.2023  ·  16:00

La nova burgesia son els politics i funcionaris, els explotadors dels que paguem impostos, que donem de menjar a aquests paràsits grotons, robant tot el que poden i mes. L’estat son ells, els miserables i nosaltres els seus esclaus. Destruir l’estat i els paràsits es obligació dels homes lliures,

Carles Viñals
Carles Viñals
03.07.2023  ·  16:39

En primer lloc, tots els partits espanyolistes, des de VOX i PP fins COMUNS i PSOE/ PSC, procuren de manera més o menys encoberta la desaparició nacional de Catalunya, per mitjà de la inclusió forçada a l’Estat espanyol i l’assimilació lingüística i cultural a l’Espanya castellana. Això té molts noms com ara imperialisme, feixisme, odi institucionalitzat, genocidi cultural… molts noms, menys democràcia.
Heus açí, però, que els representants d’aquestes formacions, totes elles hostils a Catalunya tenen, a judici del Sr. Partal, més dret a gaudir dels espais de VW que no pas la Sra. Orriols i el seu partit Aliança Catalana. Només a ella i al seu partit, pel que es veu, els és negat l’accés a aquest diari, per considerar-los, sens dubte, els més indignes de tot l’espectre polític. En prenc molt bona nota i lamento només que la Sra. Orriols i el seu partit no es presentin a les aleccions al Parlament. Tindria assegurat el meu vot i, sospito, el d’un nombre no pas petit de catalans.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
03.07.2023  ·  17:00

L’editorial d’avui també ha remogut els subscriptors i llegint els comentaris m’entristeix de veure que hi ha gairebé tants comentaris sobre els fets de França com sobre el rebuig del Sr. Partal d’entrevistar la Sílvia Orriols.
A França el jovent que ha sortit el carrer aquest dies, són en la seva majoria menors d’edat i molt probablement també en la seva majoria nois/nens. Penso que en aquesta edat és molt difícil que estiguin polititzats . Surten al carrer i destrossen i roben tot el que troben perquè els llocs a on viuen són llocs a on difícilment hi ha un minim de benestar ni de dignitat.
Perquè la immensa majoria viuen en famílies desestructurades i/o monoparentals.
Perquè el tràfic de drogues enverina els esperits.
I perquè els diners i el que es pot fer amb els diners fa ceguera als que hi veuen.
Tot plegat és un Cocktail destructiu fill directe de la globalització i de la injustícia .
Ni la dreta ni l’esquerra ha fet rés de rés per evitar el desastre que acabarà amb l’arribada al poder a molts països d’Europa de la gent que tenen el veritable poder (a Espanya els franquistes, l’aristrocàcia, la policia la Guàrdia Civil i l’Opus Dei – a no confondre amb l’Esglesia moribunda-) a tots aquest s’hi han ajuntat “la nova burgesia politica inclòs l’independentisme“ que viu de l’erari públic com molt bé defineix el director.
La dreta i/o l’esquerra no existeixen i caldrà trobar altres conceptes per anomenar els que no tenen escrupuls i els que pensen que sense justícia mai i haurà pau.
Canviant de tema: El diari VW té una linea editorial com tots els diaris. La d’aquest diari es coneguda de tots i totes.
Tot i aixi es d’agrair que tinguem un diari en que cadascú pot escriure el que pense enriquint-nos mútuament.
Pel que fa la Sílvia Orriols la meva opinió es que hem d’anar molt amb cuidado. Els espanyols han aconseguit fer passar el missatge a Europa (UE) de que els independentistes erem gent d’extrema dreta. Ho han fet sense manies i encara es l’hora que els mandataris europeus ( no tots esclar) hagin reconegut o senzillament qüestionat de quina tendència politica és VOX. O sigui que no els hi costarà rés peró ben rés de taxar-nos de extrema, extrema dreta a aquest catalans “ que no solament no volen pagar per les regions pobres d’E. Sinó que seguint la mateixa linea volen fer fora els -àrabs-“ .
Jo em pregunto qui financia AC i la Sílvia Orriols ??? No M’estranyaria gens ni mica que fos un partit “antiindependentista”. i nosaltres ingenus i caurem de cuatre grapes.
Que hauríem de poder controlar el nombre d’Estrangers que entren i conviuen amb nosaltres ? I TANT però com? Que la religió musulmana interpeŀla la problemàtica de la integració també però que s’ha fet per evitar la “guetosisació”??

Josep Canals
Josep Canals
03.07.2023  ·  17:50

Com algun dels opinadors ja ha comentat no entraré en el que està passant a França, puc tenir una opinió, però segurament em manca més informació. També vull remarcar que a l’editorial no barreja el tema de França amb el tema de Sílvia Orriols, ho fa en un PS. Però si em sobta quan diu: sempre hem deixat clar que no entrevistarem representants de l’extrema dreta –en aquestes eleccions, concretament, això afecta Vox–. Qui decideix el que és extrema dreta, obviament el director, però voldria fer unes reflexions sobre el candidat del PP. Podem pensar que el PP no es extrema dreta, encara que sovint ho sembi, però per mi el seu candidat porta uns anys amb una actuació pública totalment d’extrema dreta. Senyor Partal, si recupera els audios de quan estava de tertulià en el programa de Jordi Basté segur que en trobarà molts que deixen clar qui es aquest senyor. També pot anar a la seva época a Ciutadans i recuperar alguns dels seus parlaments i segur que veurà que el que diu es el mateix que diu qualsevol candidat de VOX. Sé que es difícil posar una línia vermella però si s’ha de posar s’ha de posar per tothom i seguint els mateixos criteris, no li sembla?

Sylvain Manyach
Sylvain Manyach
03.07.2023  ·  18:49
Pauli Morer
Pauli Morer
03.07.2023  ·  19:34

Això de França no es una revolta ni molt menys una revolució, es una intifada, i en vindran mes. La diferència que veig entre C’s i PP i Vox es que els els segons diuen el que els primers pensen.

Pau Maynés
Pau Maynés
03.07.2023  ·  20:56

Ai Partal, seguiu insistint, Orriols extrema dreta, pero Martin Blanco, capdavanter del supremacisme espanyol, no. Bravo, teniu algun caragol mal apretat… Quina pena i quina vergonya… Sigueu valents home… Després denuncieu el desafecte amb la classe politico- MEDIATICA… Pero fins i tot vosaltres us mostreu submisos a l’extrema dreta espanyola !!!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
03.07.2023  ·  21:09

D’acord amb Pep, també m’agradaria poder jutjar per mi mateix el que puga dir la Silvia Orriols, tant més havent-ho fet amb el PP que assummeix el programa de vox. Som prou majors d’edat.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
03.07.2023  ·  23:17

Trobo molt encertat l’editorial i m’agrada que doni referències d’autors i obres que l’inspiren. Sempre l’he tingut, senyor Partal, molt ben considerat.
No estic d’acord amb algunes opinions que s’expressen: la necessitat d’entrevistar Sílvia Orriols és sobrer en aquestes eleccions.
Pel que fa a Martín Blanco ja vaig dir que no vaig llegir l’entrevista. No m’interessa. Qui ha format part de C’s ha de ser tòxic per força. Respecto que Vilaweb l’entrevisti. Els lectors podem decidir llegir l’entrevista o no fer-ho.

Marià Armengol
Marià Armengol
04.07.2023  ·  00:18

Tots tenim un biaix. El del sr. Director, per a mí, molt evident. Contemporitzador (no m’atreveixo a dir de tendència oficialista) en assumptes ‘Vacunes’ ‘Guerra d’Ucraïna’, ‘E.R.’…Massa temps navegant per una pretesa ‘imparcialitat’, tractant els fets lamentables d’ER protegit amb guants de cromomolibdé( es veu que per una persona experta com ell la col.lecció de traidories d’ER no deurien de ser massa importants, fins al punt de ‘renyar’ als subscriptors massa crítics o de llenguatge ‘inapropiat’ al parlar d’ER…), i la cita recurrent de la DIBA, vingués o no a tomb…
Notoriament ménys informat i expert, jo també tinc el meu biaix, i la meva infonamentada opinió:
1.-Aixó de França fà molts d’anys que es veu a venir.
L’origen, al meu parer, és el desarrelament de la gran quantitat de ‘lumpen’ subsidiat, sense futur, que només té com a refugi una ‘identitat’ que ni tan sols admiren. Son milions de ‘perduts’ subsidiats, mantinguts per la resta, en essencia, enemics del seu (en teoría) propi país… Per a mí, més que ‘obrers explotats’, son ‘apàtrides en el seu propi pais’, al qual odíen perquè no els ofereix cap sortida…Potser,(si això fós possible) ‘apàtrides de si mateixos’… Naturalment aixó ha de petar…
Quan trigarem a veure aixó a Catalunya?… Quan, no ho sé pas, el que sé és que ho veurem, segur.
No sé pas quan trigarem a ser la Marseille del sud, però que ho arribarem a ser , segur… Potser més aviat del que pensem canviarem els ‘Touche pas à mon pote’ i ‘papers per a tothom’ per ‘Vive Mbappè!’ ‘Vive le PSG!’…
2.-: Naturalement Vilaweb pot entrevistar qui vulgui, i els lectors llegir-ho o passar… No m’agrada que surtin per aquí al mig personatges d’extrem nazisme… i aquí jo hi poso TOTS els partits nyords que volen la nostra desaparició (TOTS ells)…
Que la sra. Sílvia Orriols tingui unes idees més enllà del bonisme castrador català a l’ús no la desqualifica SI la seva finalitat es defensar el nostre pais… Tant de bó s’animi a presentar-se a les properes eleccions al Parlament…Jo, si es presentés, votaría Front Republicà, però que ella ho fés em semblaría bé.
3.- Abstenció: A nyordia ni s’ens ha perdut res ni els nostres vots tenen valor positiu en res (calen exemples recents d’ER?…) Ni llop, ni perdre temps i dignitat votant muntatges nyords.
Salut!
//*//

Josep Vilà
Josep Vilà
04.07.2023  ·  02:04

Les ètnies, les races, les nacions són molt més potents que la cultura i les societats mixturades on vivim. La guerra, el conflicte apareix en qualsevol moment i ens aglutina contra el nostre contrari, que de fet vol eliminar-nos. L’Occident de la raó és la negació de l’Islam de la fe medieval, de la mateixa manera que els catalans som la negació de l’existència d’España. No podem viure en pau mai. Una part només accepta la desaparició de l’altre, els musulmans passant a ganivet nadons en un parc com recorda un comentari; els castellans de moment en fan prou treient ulls i empresonant els jueus catalans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any