A l’acte que vàrem fer l’altre dia els subscriptors de VilaWeb amb Jaume Alonso-Cuevillas i Gonzalo Boye, aquest darrer va fer una d’aquelles explicacions simples que sorprenen molt, de tan evidents com són. Va relatar l’incident famós d’un restaurant dels Estats Units que no va voler servir a la portaveu de la Casa Blanca i a la seua família. Boye va explicar que Trump havia protestat molt i havia demanat el boicot general al restaurant, però que no se li havia acudit de dur a judici la propietària del restaurant ni d’acusar-la de cap delicte d’odi. I va afegir: en canvi, ací, un mecànic, per haver fet també ús del seu dret d’admissió dels clients, és dut davant la justícia acusat de ‘delicte d’odi’ contra un guàrdia civil.

No tinc cap simpatia per Trump i em sembla magnífica l’actuació de la propietària del restaurant. Per això mateix crec que la lliçó és important. Àdhuc un personatge tan extremista com Trump sap que no es pot fer això que a Espanya fins i tot il·lustres esquerranosos es pensen que és normal. L’anècdota il·lustra molt bé, doncs, l’anormalitat del funcionament de l’estat espanyol.

Il·lustració que és encara més clara en el cas del lamentable espectacle provocat a Washington per l’ambaixador espanyol, il·lustre lobbista del negoci de les armes i ministre de Defensa amb el PP, Pedro Morenés y Álvarez de Eulate, el segon fill del vescomte d’Alesón, nét del marquès de Grigny, comte de l’Asalto, gran d’Espanya, comte de la Penya del Moro i baró de les Cuatro Torres. Morenés va provocar un gran incident diplomàtic al prestigiós Smithsonian, quan insultà el president de la Generalitat i aprofità allò que havia de ser un discurs protocol·lari per atacar les institucions catalanes i el país.

Com a president de la Generalitat, i d’un dels dos països convidats, Torra havia fet abans un discurs que no va agradar gens a Morenés. Però Morenés duia un text escrit de sis fulls, sectari, manipulador i insultant que va fer que els catalans presents a la sala protestassen i se n’anassen, amb l’estupor dels americans i els armenis presents, entre els quals el president d’Armènia –que és l’altre país convidat a les jornades d’enguany.

L’espanyolisme s’ha escarrassat a presentar el discurs de l’home dels tres cognoms com una resposta al del president Torra. Però això amaga absolutament la regla més elemental i demostra, una altra volta, l’excentricitat del comportament dels espanyols. Torra és un polític elegit pel parlament en virtut dels vots de la població a un programa electoral que ell té l’obligació de defensar. Morenés no. Morenés és l’ambaixador de l’estat espanyol; un funcionari, per tant. I per això ha de defensar tots els ciutadans de l’estat i no solament els d’un partit. Ni que siga –i ara faré servir l’argument que tant agrada els unionistes– perquè el seu sou el paguem també tots nosaltres. Morenés, doncs, hauria de treballar per a tots. O, si més no, guardar les aparences.

Sobre tot això, hi ha una cosa molt interessant a remarcar. Causant aquest incident, Morenés palesa el fracàs del 155 i la força resilient de l’independentisme. Políticament, tota l’agressió desfermada no els ha servit de res i cada dia és més clar que la batalla per la independència, superada la lògica desorientació inicial, continua en el punt on era a l’octubre. I hi continuarà. Tota la corrua de declaracions intencionades, tota la propaganda, totes les manipulacions, es desfan en un tres i no res davant els fets indiscutibles. I la veritat és que molt difícilment es podria veure més bé a la capital dels Estats Units que Catalunya i Espanya estan enfrontades.

 

[Avui fa un any de VilaWeb Paper i per això n’hem fet una edició especial, commemorativa. L’edició en pdf és una finestra pensada per a ensenyar de manera excel·lent la millor informació que fem en aquesta casa. Estem molt orgullosos dels resultats que ha tingut i de la gran acceptació entre els nostres subscriptors, que en poden gaudir en exclusiva. Si no en sou encara, de subscriptors, us demanem que us en feu. És molt difícil sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb