Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La intensificació de la vigilància epidemiològica, l’aïllament dels pacients infectats i les quarantenes de les persones exposades a la ciutat xinesa de Shenzhen els primers mesos del brot de Covid19 van permetre als científics de detectar unes característiques importants d’aquesta malaltia infecciosa, segons un estudi codirigit per investigadors de l’Escola de Salut Pública Bloomberg de la Universitat Johns Hopkins (als Estats Units d’Amèrica).

Els científics, que van publicar les troballes a la revista The Lancet Infectious Diseases, van analitzar les dades aplegades pel Centre de Shenzhen per al Control i la Prevenció de Malalties corresponents a 391 malalts de Covid-19 (els primers casos identificats en un brot, anomenats ‘casos índex’) i 1.286 dels seus contactes pròxims, durant un període de trenta dies: del 14 de gener al 12 de febrer. Shenzhen és una ciutat molt densa, d’uns tretze milions de persones, al nord d’Hong Kong.

L’anàlisi va revelar que els ‘casos índex’ havien tingut símptomes durant uns cinc dies de mitjana abans de ser identificats, però el rastreig dels contactes i les proves exhaustives van reduir aquest període a uns tres dies en els contactes infectats. Entre els contactes, els domèstics tenien un risc particularment alt d’infecció. Els nens, sense tantes probabilitats de manifestar símptomes greus, es van infectar més o menys al mateix ritme que els adults. ‘Tenir dades sobre un conjunt d’individus infectats i els seus contactes ens va servir per a fer-nos preguntes sobre la dinàmica de la transmissió de Covid-19 que havien estat difícils de respondre anteriorment’, explica un dels autors de la feina, Justin Lessler.

La manera com un patogen emergent es transmet d’un individu a un altre pot ser difícil d’avaluar per als epidemiòlegs quan ja s’ha començat a propagar dins la comunitat, perquè les possibles vies de transmissió es tornen massa complexes per a fer-ne un rastreig fiable. En canvi, al principi d’un brot, abans de començar-se a propagar en la comunitat, els epidemiòlegs poden avaluar molt més fàcilment la dinàmica de la transmissió observant els qui no tenen símptomes i després rastrejant els seus contactes recents, per veure qui es va infectar i qui no.

És per això que, basant-se en els informes de la província de Hubei, on va començar el brot de Covid-19, les autoritats sanitàries de Shenzhen, a començament de gener, van anar aplegant i analitzant els casos sospitosos a la ciutat: gent que feia poc que havia viatjat de Hubei cap enfora, pacients amb febre als hospitals locals i més d’identificats amb la detecció de febre a la comunitat.

L’organisme de salut pública també va rastrejar tots els contactes propers recents dels casos sospitosos. Els sospitosos o confirmats amb símptomes es van aïllar als hospitals locals, i els asimptomàtics amb exposicions confirmades per proves es van posar en quarantena. Per a l’estudi, Lessler i els seus col·legues van analitzar les dades aplegades del 14 de gener al 12 de febrer.

Els investigadors van trobar que, dels 391 casos confirmats durant aquest període, els homes (187 casos) i les dones (204 casos) hi eren gairebé representats de la mateixa manera, per bé que els homes tenien entorn de 2,5 vegades més de probabilitats de mostrar símptomes greus. Els nens també tenien gairebé les mateixes probabilitats que els adults de ser infectats, però amb menys probabilitats de presentar símptomes greus.

Només un 9% dels 391 infectats tenien símptomes greus en el moment en què van ser avaluats pels metges. Entre els casos secundaris descoberts pel rastreig de contactes, el 20% no manifestava cap símptoma en el moment en què van ser avaluats per primera vegada, cosa que suggereix que una proporció significativa dels portadors del coronavirus són ‘portadors silenciosos’, almenys durant l’etapa inicial de la infecció. L’edat mitjana dels 391 infectats era d’uns quaranta-cinc anys.

La mostra incloïa subconjunts dels quals se sabia amb gran precisió el moment del contagi, cosa que va permetre als investigadors d’estimar els intervals de temps clau per a la Covid-19. Per exemple, el període d’incubació, d’ençà de les exposicions a l’aparició dels símptomes, va tenir un valor mitjà estimat de 4,8 dies. La mitjana del temps de recuperació va ser de 23 dies per als individus de 60-69 anys, 22 dies per als de 50-59 anys i 19 dies per als de 20-29 anys.

La taxa d’atac, o proporció de contactes propers d’un cas confirmat que s’infecten, va ser del 6,6% quan els investigadors van constatar que tots els contactes propers havien estat provats i tots els resultats positius havien estat registrats. La taxa d’atac va ser més gran (11,2%) per als contactes domèstics.

Els investigadors també van calcular que el nombre de reproducció observada, el nombre mitjà d’infeccions detectades causades per cada infectat, era tan sols de 0,4. En part, l’explicació d’aquesta xifra tan baixa –a Catalunya va arribar a 11–, probablement fou l’esforç de les autoritats sanitàries de Shenzhen a detectar i aïllar els casos índex i els seus contactes. Si el nombre reproductiu és inferior a un, la infecció no pot propagar-se.

Tanmateix, Lessler assenyala que la xifra de 0,4 es basa només en els contactes infectats coneguts. ‘No en tenim el quadre complet. No hi havia dades sobre tots els contactes desconeguts de cada cas, com ara els qui anaven amb autobús amb ells, o la gent que es van trobar pel carrer’, reconeix.

A més, els investigadors van descobrir que alguns individus infectats eren responsables de moltes més infeccions. Això vol dir que aquests superdifusors podrien tornar a originar brots amb relativa facilitat. ‘La nostra anàlisi va suggerir que un 80% de les infeccions entre els contactes van ser causades per només el 8,9% dels nostres casos índex’, explica el coautor Qifang Bi.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.