Violència, espanyolisme desbocat i lentitud judicial: cinc anys de les agressions del Nou d’Octubre

  • La instrucció, que ha dirigit el jutjat número 15, va concloure el gener de 2021 amb el processament de 28 encausats

VilaWeb
Alaaddine Azzouzi
08.10.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan el jove Vicent Danvila va arribar a la manifestació del Nou d’Octubre de 2017, es va adonar que la plaça de Sant Agustí de València era plena d’ultres espanyolistes. N’hi havia uns cinc-cents, que van impedir que la marxa comencés a avançar mentre escridassaven i provocaven els manifestants. En un moment donat, un grup d’ultradretans va traspassar el cordó policíac. Van tirar a terra dos manifestants i els van clavar unes quantes puntades de peu, algunes a la cara.

Aleshores, Danvila, que tot just tenia divuit anys, hi va intervenir i es va enfrontar cos a cos a una desena d’espanyolistes violents. “Vaig veure que els ultres agredien gent innocent per un motiu polític evident. Vaig sentir que havia de defensar-la”, recorda. “En moments així has de tenir les coses clares. És una decisió que prens molt de pressa. T’inunda l’adrenalina i actues. Crec que vaig fer el que és correcte, no me’n penedisc i ho tornaria a fer”, indica.

Gràcies a la intervenció de Danvila, la parella agredida es va poder escapar. Ella va tenir una lumbàlgia post-traumàtica. Així i tot, els violents van cercar Danvila. Tot i estar en una inferioritat numèrica evident, el jove va poder repel·lir la major part de colps i no en va rebre cap de greu. D’aleshores ençà, Vicent Danvila és recordat com el xic del polo blau que es va encarar amb la ultradreta.

Avui fa cinc anys d’aquella diada del Nou d’Octubre, dies després del referèndum català del 2017, marcada per les agressions de l’extrema dreta als manifestants de bell de dia, sense que la policia ho aturés. Encara avui, els fets continuen pendents de judici.

L’orgull espanyolista, ferit pel referèndum de l’1-O


Vicent Danvila assenyala que la contramanifestació ultradretana va ser una resposta al referèndum de l’1-O. “Els feixistes van veure amenaçada la unitat d’Espanya i es van mobilitzar. Van veure la policia pegant els votants de l’1-O i això els va legitimar a fer igual, tot i que no tinguen porra i placa.”

Blanca Casterà, docent i ballarina de professió, també era a la manifestació. Explica que no era gens habitual que l’extrema dreta ocupés el punt de trobada: “Els blavers no havien aparegut mai tan d’hora. Eren molts i molt violents. Portaven bastons i banderes. Ens van encerclar i vaig passar molta por.”

Quan els ultres van superar el cordó policíac, Casterà i la seva colla van començar a córrer fins que es van poder refugiar a un bar. “Vam tenir sort que era d’una família xinesa que va tancar la reixa. Des de dins vam veure com li trencaven la càmera al fotoperiodista German Caballero.”

Casterà diu que recordarà tota la vida aquell dia. “És l’única manifestació en què he anat amb el cap ajupit. Va ser molt brutal perquè ens insultaven, ens tiraven burilles, ens escopien, va ser espectacular la quantitat d’insults, vexacions, agressions, tota la manifestació fins a la Porta de la Mar. Aconsegueixen que prengues por.”

Agressions a periodistes

Després de trencar el cordó policíac, els violents van exaltar-se encara més i els periodistes també van rebre. Els van increpar, els van pegar i els van esguerrar el material. De fet, també van trencar la taula de la paradeta del diari La Jornada, on venien alguns exemplars.

Aquell dia, Miquel Ramos, periodista especialitzat en l’extrema dreta, va arribar a la plaça de Sant Agustí quan ja havien passat els primers incidents. Com que va veure que els ultradretans agredien manifestants, va treure el mòbil i va començar a enregistrar. “No van trigar ni dos minuts a arremetre en contra meu. Em van refregar per la cara una bandera d’Espanya per evitar que gravés. Una dona em va llençar un te calent a la cara. Un altre em va amenaçar dient que em tallaria el coll”, relata.

Va continuar fent la seva feina i el van tornar a agredir: “Em van tirar el mòbil a terra i me’l van trencar. Va ser molt bèstia. No hi havia cap cordó de seguretat, entraven constantment a la manifestació, agredien, insultaven, escopien.”

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Ramos explica que la major part dels imputats no tenen cap vinculació orgànica amb cap partit polític, si bé alguns dels encausats formaven part de l’extinta Peña Yomus, de seguidors ultra del València CF, i exhibien simbologia neonazi. “El perfil era variat: de gent gran anticatalanista i antivalencianista a neonazis”, conclou.

Passivitat policíaca

La Comissió Nou d’Octubre, convocant de la manifestació, responsabilitza de les agressions la delegació del govern espanyol a València. Són molt crítics amb l’actuació policíaca i retreuen als agents no haver vetllat pel dret de protesta ni per l’ordre públic en una manifestació comunicada.

Tant Vicent Danvila com Miquel Ramos coincideixen a dir que els agressors van actuar amb impunitat total. “Van fer el que van voler. Va ser un festival. Durant tot el recorregut, la marxa va estar envoltada pels ultradretans. Un despropòsit absolut”, diu Ramos. “Uns altres anys hi havia hagut dispositius policials per a evitar incidents. Aquell dia directament no n’hi va haver. La gent que arribava es trobava de cara amb una colla d’ultres”, afegeix.

Danvila creu que hi va haver una absència policíaca notable i destaca que bona part de les unitats antiavalots eren destinades a Catalunya. “Feia dies que la contramanifestació feixista circulava pels grups de WhatsApp de Yomus i diferents col·lectius d’ultradreta. Fins i tot jo vaig rebre’n el cartell, que deia: ‘Vine ací a defensar Espanya contra els catalans.’ M’estranya que a ningú de la brigada d’informació no li arribés”, assenyala. També critica els “miraments” que va tenir la policia per a carregar contra els violents.

“Va ser un gran aprenentatge que no oblidarem. Es va evidenciar que calia treballar la seguretat dels moviments socials del País Valencià. La manifestació del 2018, va ser molt diferent. Molt més organitzada”, rebla Danvila. Ramos també recalca que a l’any següent, els agents sí que van fer bé la feina i van garantir el dret de manifestació, malgrat que els ultres van llançar gas a la policia.

Un judici que encara no té data

Cinc anys més tard, l’Audiència de València encara no ha fixat la data del judici per les agressions ultres. Així i tot, una de les víctimes explica a VilaWeb que és previst entre final d’enguany i principi del vinent. Hi ha vint-i-vuit processats per aquells fets. El jutge instructor va dictar-ne el processament el gener del 2021, després de tres anys d’investigació amb l’anàlisi de més de mil dos-cents documents gràfics, entre vídeos i fotografies. “Hi ha nombrosos indicis racionals de criminalitat”, conclou la interlocutòria d’instrucció, que identifica el context polític del referèndum de Catalunya com una de les motivacions dels ultradretans. El text també destaca l’historial delictiu dels acusats, entre els quals hi ha condemnats per agressions, tràfic de drogues i violència de gènere.

A parer de Miquel Ramos, la instrucció és ben feta, però destaca que són les víctimes i els moviments socials mateixos els qui han aportat la major part de la documentació per a identificar els agressors. “La policia n’identifica uns quants, però hi ha hagut una col·laboració ciutadana espectacular per a identificar els agressors, fins a arribar quasi a la trentena.”

La fiscal especialitzada en delictes d’odi Susana Gisbert reclama per als processats unes condemnes que van dels tres anys als set i mig de presó per delictes d’odi, desordres públics, coaccions, amenaces lleus, lesions i maltractament d’obra. També demana multes i el pagament d’indemnitzacions entre 100 euros i 3.200.

En la causa consta com a acusació particular, a banda dels manifestants i un periodista de La Jornada, la Comissió Nou d’Octubre, organitzadora de la marxa, formada per unes quantes associacions, els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana i els partits Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV-PSOE. Com a acusació popular, s’hi ha personat el Moviment contra la Intolerància. El dirigent ultra del partit d’extrema dreta España 2000, José Luis Roberto, exerceix la defensa d’alguns dels acusats. Tot just fa pocs dies, Roberto va ser condecorat per la policia espanyola a Paterna pel seu “compromís” amb la seguretat ciutadana.

La Comissió Nou d’Octubre és optimista: creu que el judici es farà aviat i que el resultat serà condemnatori. Vicent Danvila també espera una condemna pels fets. “És evident el que va passar. Cal que hi haja justícia, no pot passar com amb Blanquerna, que els feixistes van sortir-ne gairebé impunes.”

Enguany, tres manifestacions comunicades

Enguany, segons la delegació del govern espanyol al País Valencià, hi ha previstes tres manifestacions a la ciutat de València aquesta vesprada. Hi ha l’organitzada per la Comissió Nou d’Octubre, que enguany porta per lema ‘Guanyem les sobiranies’. En la convocatòria destaquen que en els darrers anys s’ha viscut un context molt complex, acompanyat, entre més qüestions, de la crisi econòmica i social, la pandèmia i la invasió russa d’Ucraïna. “Un context al qual la societat valenciana ha respost amb l’aposta pel reforç dels serveis socials, de l’educació i la sanitat, i pels valors de progrés i país, contràriament a l’emergència en el conjunt de l’estat espanyol i en bona part d’Europa de valors i forces insolidàries i d’extrema dreta”, diuen.

Hi ha la manifestació de la Coordinadora Obrera i Sindical (COS), que eixirà de la plaça de Sant Agustí  a les 18.00h. També s’ha comunicat la manifestació de l’Associació Cultural Puny i Lletra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes