Gairebé tothom ha passejat algun cop pels passadissos d’Ikea, plens de petites subseccions en forma d’habitacions, menjadors o cuines. Doncs bé, això és el que presenta ara el Museu del Disseny, però amb una col·lecció de luxe. No us perdeu l’exposició Adolf Loos. Espais privats, que mostra l’obra gairebé completa d’aquest arquitecte vienès.

Fa exactament tres anys que el Museu del Disseny va obrir les seves portes, i qui hi passegi ara toparà amb una exposició temporal que la seva directora, Pilar Vélez, creu que és “un dels millors regals que podem fer per aquest aniversari”. Es tracta de la mostra més completa que s’ha fet mai de l’arquitecte Adolf Loos (1870-1933), un dels pioners del Moviment Modern. El museu barceloní col·labora amb l’Obra Social la Caixa per tal de dur a terme aquesta proposta.

Però què és el Moviment Modern? Una disciplina arquitectònica del segle XX que advoca per simplificar les formes, oblidar els ornaments i exigir als edificis que sobretot siguin útils. Primer han de ser funcionals, després ja decidirem quina estètica han de seguir. Segons Pilar Parcerisas, comissaria, “Les façanes historicistes i ornamentades de Viena esdevingueren la pell que separava l’àmbit teatralitzat de la vida pública de l’àmbit degenerat de la vida privada”. És a dir, si bé la ciutat era bonica per fora, no estava prou pensada per dins.

Veient aquest contrast, Loos va qüestionar l’ús de l’arquitectura i dels objectes quotidians. Es rebel·là contra els seus contemporanis, que volien convertir la vida en art prenent com a model la natura. De fet, la seva conferència més famosa es diu Ornament i delicte (1908) i propugna un menyspreu total per l’ornamentació. L’arquitecte va entrar dins les cases burgeses, plenes d’objectes decoratius però inútils, i va proposar models nous que, paradoxalment, tornaven a les formes clàssiques.

Així doncs, la tasca que Loos feia amb els edificis i els mobles no era només una qüestió de disseny, sinó que representava una solució a les diferències entre l’ésser individual i l’ésser social. La recerca de la igualtat (en aquest cas, igualtat de comoditat) no era casual, ja que l’especialista coincidia temporalment amb els pensaments marxistes i socialdemocràtes.

Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]