Adeu, autonomia; benvingut, consell

«L'autonomia de Catalunya és condemnada a mort d'ací a poques setmanes o mesos»

Vicent Partal
04.10.2019 - 05:22
Actualització: 04.10.2019 - 07:22
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa feredat d’observar com a Madrid els partits espanyols debaten alegrement i sense prevencions sobre com liquiden l’autonomia de Catalunya. El quadripartit monàrquic no s’està de res i ara la filigrana ja consisteix a demanar-se si han de tornar a aplicar el 155 o si, en vista del fracàs de fa dos anys, han de tirar per la via de les lleis d’excepció. El debat és d’un calibre pornogràfic, amb el PSOE ja passat de cap a peus a la banda del nacionalisme més ultra. Tanmateix, pense que tot plegat ens ho hauríem de mirar amb un punt de satisfacció. El nerviosisme i l’excitació tremolosa de no haver-nos pogut derrotar amb dos anys de repressió delata tantes coses…

Especialment perquè, mentrestant, al Principat cada volta és més palpable la sensació que ens anem fent forts i que tornen les emocions que vàrem sentir el 2017. Amb l’afegit que ara sabem molt millor a què ens enfrontem i per tant som molt més conscients que no ho érem aleshores de la gravetat del moment i de com cal reaccionar. Les darreres manifestacions, sobretot les de Sabadell i Barcelona, són una gran alenada d’aire fresc, com ho és també un fet que ha passat relativament desapercebut però al qual jo done molta importància: la constitució d’alguns ajuntaments, encapçalats pel d’Amer, en consells locals per la República.

La declaració que han aprovat, si no vaig errat, de moment, a Amer, Cornellà del Terri, Sant Cebrià de Vallalta i Vilobí d’Onyar no implica grans canvis ara mateix, però prefigura d’una manera interessant el gran moment que s’acosta, quan l’autonomia desapareixerà davant els nostres ulls en allò que em pareix que serà el Big Bang de la nova fase del procés cap a la independència. Algú ha comparat aquest moviment d’ara dels ajuntaments amb el que va començar Arenys de Munt ara fa deu anys. Perquè els consistoris aproven una declaració que afirma que el seu territori és una part lliure i sobirana de la República de Catalunya i, constituint-se els electes en consell, baixen a terra la institucionalització republicana que pilota el govern legítim. És prompte per a saber si l’efecte serà comparable –si més no, jo no ho sé–, però la importància del gest és ben evident.

Crec que no val la pena que ens enganyem: fem què fem, facen què facen les institucions catalanes, els partits monàrquics encapçalats per Pedro Sánchez ja tenen coll avall que han de liquidar l’estatut d’autonomia i les institucions que se’n deriven. Davant nostre, sense manies, discuteixen el com, però ja no discuteix ningú el què. I ni tan sols necessiten posar-hi excuses. Ho acompliran fem què fem. L’autonomia de Catalunya és condemnada a mort d’ací a poques setmanes o mesos. Veurem com proven de dissimular-ho. No crec que ara s’atrevesquen a fer eleccions autonòmiques immediates perquè és evident que les perdrien, però he de suposar que alguna ficció democràtica voldran mantenir. Ara, la realitat serà indiscutible i tota la trama de poder autonòmic, de la direcció de les escoles públiques a les delegacions a l’exterior, de TV3 al darrer mosso d’esquadra, tot serà comandat directament des de Madrid. Potser continuaran dient-ne Generalitat, de la cosa administrativa, amorfa, que encara actuarà per inèrcia, però sense parlament, ni govern, ni president: tot plegat no serà sinó una carcassa adreçada a dissimular, sobretot per a provar de mantenir el cap alt enfront de la creixent impaciència exterior. Impaciència de la qual són proves fefaents el xou d’ahir a París i la decisió del Consell d’Europa d’investigar Espanya i Turquia, i concretament la repressió dels polítics catalans.

Quan passe això, vull dir minuts abans que la Generalitat autonòmica deixe d’existir, espere que els polítics catalans tinguen l’encert de traspassar d’alguna manera la legitimitat institucional al Consell de la República. Entre més raons, perquè és ben demostrable que la Generalitat actual no prové de la constitució postfranquista, sinó de la del 1931, passant per l’exili mitjançant el president Tarradellas. Adolfo Suárez es va pensar que era molt llest fent tornar el vell president a Catalunya, perquè no entenia que amb aquell gest desvinculava la Generalitat del poti-poti de la transició i li reconeixia una tradició pròpia, gest polític que ara té un valor majúscul.

Especialment si la gent entén, que no sé si ho farà però espere que ho faça, que la continuïtat de la Generalitat és el Consell per la República, tan deslligat del marc legal espanyol com Tarradellas en el seu exili francès. Si la gent no entén aquest paper legitimador del Consell, perdrem tots una gran oportunitat. Però si les institucions catalanes ho expliciten i la població ho entén, aleshores s’obriran de bat a bat unes portes enormes. Ara per ara –crec que per la gran quantitat d’errors que s’han comès aquests dos anys–, el Consell per la República només té 75.000 persones inscrites. Però imagineu quina maquinària d’enfrontament amb l’estat no seria un Consell amb una Assemblea Parlamentària com la que s’acaba d’anunciar, abonat pel suport de les institucions locals del país. Ep! I amb el suport, nom a nom i contacte a contacte, d’un milió de ciutadans –i si pot ser de dos milions, millor.

L’error desmesurat que cometrà el govern espanyol quan arrase les institucions autonòmiques serà no entendre que, a més d’autonòmiques, el poble les reconeix com a nacionals. I que poden tocar l’administració però no els sentiments ni les lleialtats. Si no hi ha cap institució autonòmica, cap president de la Generalitat, cap Parlament de Catalunya i alhora la població catalana reconeix la legitimitat del Consell, el resultat serà que s’haurà enfortit una institució republicana que podrà dirigir l’enfrontament amb les mans completament lliures. I que quan Espanya no tinga més remei que pactar, es trobarà que ella mateixa haurà mort la institució amb què podia tractar amb docilitat i, en canvi, tindrà davant una institució lliure, fora del seu control, que no podrà dominar de cap manera i que ja no pensa en absolut en termes de subordinació, sinó d’igual a igual.

Entenc el somriure que endevine en algun lector per això que dic de la negociació. Tant hi fa. La crisi catalana creix. Les reaccions exagerades dels contraris en són la millor prova. I un dia no podran més. I sense autonomia, sense poder autonòmic, sense burocràcia autonòmica, sense cap prebenda a repartir i amb un augment exponencial i descontrolat de la repressió i l’atac a tot allò que siga o sone català, el canvi al país serà automàtic. I la confrontació oberta i definitiva, molt més que inevitable. I si no que algú m’explique com s’ho faran perquè, després d’haver estat capaç de remuntar dos anys tan durs i difícils com aquests, ara de sobte la població accepte submisament la rendició i deixe a Espanya el camí expedit per a aquell Finis Cataloniae que tant entusiasmava el feixista Sentís. L’adeu a l’autonomia no eliminarà Catalunya. Ben bé serà a l’inrevés. I ens hem de preparar.

VilaWeb és un diari que tothom pot llegir sense pagar, però que demana el compromís d’aquells que poden i volen fer-ho, per sostenir-lo i fer-lo possible. Més de quinze mil lectors ja en són subscriptors. Llegiu ací què significa ser subscriptor i com ens ajuda.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Buïl
Jordi Buïl
03.10.2019  ·  22:10

Exacte!

Agnès Ramírez
Agnès Ramírez
03.10.2019  ·  22:11

Per favor.

eva salas
eva salas
03.10.2019  ·  22:17

Arribarà aquest moment, o ha arribat ja? Vull dir que si ens n’adonarem. Dóna la sensació que, mica en mica, sin que se note el cuidado, la Generalitat ja està essent buidada de poder; d”autonomia”.
Quant al Consell per la República, conec gent gran, veïns, que tenen por, de la repressió, i per això no s’apunten, però que tampoc tenen internet. Serà difícil arribar a tenir un grup important de població catalana, d’independentistes (o no independentistesvexplícits, però que si es veiéssin en cor de lluitar ja hi firmarien), al Consell. I mentre en restin fora uns mils la feina no es podrà fer. A més dels nihilistrs ressentits amb els errors i la covardia del Govern que creuen que els Diputats a Madrid només són poltrones i que el Consell és un “xanxullo” més que s’han muntat per seguir tenint menjadora, torpedegen com autèntics hooligans aquesta iniciativa. Després es queixen dels polítics, però si ells són igual o pitjor, crec jo.
Però a on és la prova del cotó real, tal com ho veig, és en el Poder per a desviar els nostres impostos perquè ens deixin de tenir agafats pel coll. Això podrà passar mai? I llavors els espanyols no farien el que millor fan: no ens blocarien les nòmines i els comptes per a poder seguir cobrant-se “la seva part”?
Moltes preguntes..

Elena Triginer
Elena Triginer
03.10.2019  ·  22:18

Serà dur però valdrà la pena.
Endavant

Josep Usó
Josep Usó
03.10.2019  ·  22:26

Sembla que es mouen moltes coses. I que la gent es torna a engrescar. Jo comence a entendre la por immensa d’un estat que es creu totpoderós però que es troba, de sobte, ensarronat i investigat al nivell de Turquia, amb aranzels que collaran encara més una economia que no s’aguanta, amb els catalans que més que defensar-se, comencen a contraatacar i sense cap cap pensant a les seues files. Pot ser desfaran l’autonomia; i, de passada, es faran cecs per a veure l’altre tort. A poc a poc, el ritme d’inscripcions al Consell de la República va augmentant. Malgrat els puristes, que tot ho volen perfecte, cada vegada en som més.

Núria Saldaña
Núria Saldaña
03.10.2019  ·  22:27

I ara q ens donin un carnet digital q permeti votar els components del Consell…o ens fem forts a Waterloo o merda. Així de clar.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
03.10.2019  ·  22:28

De moment el Consell PER la República no ha fet res de res, com a mínim de cara al públic, per tant no existeix.
Han tingut temps de fer moltes coses, encara que siguessin poc útils a nivell pràctic, i no han fet res.
Podriem tenir un “passaport” català “legal” emès pel consell, per exemple. Que no és útil? segurament, però és un gest i no costa massa de fer.
Podriem treure el PER i posar un DE però tampoc ho han fet, per que és massa arriscat, o algú molt, super, el més independentista no ho veu be.

És una mica patètic.
Pot-ser per això ara la cosa no va de polítics

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
03.10.2019  ·  22:52

Fan veure que es mouen perquè ja porten 2 anys enredant.nos…I aixó No pot ser etern

DANI FRANCH
DANI FRANCH
03.10.2019  ·  22:53

No comparteixo l’optimisme de l’editorial, no sabem encara per a que serveix el consell de la república i fins ara està parat, a més ho porten els que van suspendre la diu en el seu moment i jo encara espero explicacions de la diu fallida

Jesús Albiol
Jesús Albiol
03.10.2019  ·  23:01

Penso que la reflexió del Sr. Partal és molt atinada i el procès que es podria viure en breu aniria per on ell diu.
De qualsevol manera no calen més presses que les imprescindibles, el camí s’ha de fer ferm, sòlid i vàlid davant el món, que ningú en tingue cap dubte de la fortalesa democràtica i de DDHH que impregna el Consell per la República i tot el que se’n deriva, … perquè a la Història 10 o 20 anys no són res, però per a Catalunya, un temps d’una o dues dècades pot ser-ho tot.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
03.10.2019  ·  23:04

Registrada com a ciutadana republicana l’U de novembre de 2018. Vaig pagar tres qüotes. La del meu pare, la meua i la del meu fill. Qui no vulga bregar, que no plore.

jordi Rovira
jordi Rovira
03.10.2019  ·  23:21

A tot li toca el seu moment, i hi ha un moment per a tots. Té raó el senyor Partal. Qui mata una constitució ho fa sobretot perquè necessita matar el poder autonòmic d’aquells que li espatllen els plans. I Catalunya n’és al capdavant. Veurem qui més ve al darrera. Segur també que aquesta maniobra ja mou molta preocupació per part de qui mira. Les coses agafen una velocitat impensable fa poc temps!

Ramon Perera
Ramon Perera
03.10.2019  ·  23:35

Plenament d’acord amb l’editorial.
El proppassat dimarts dia 1, en Pere Martí en el seu L’última deia: “Vist tot això que ha passat aquests darrers dos anys, no hi ha dubtes jurídics quan es tracta d’aplicar la raó d’estat per damunt de la democràcia. Per tant, si ho volguessin fer ho farien [aplicar el 155].”
Jo hi posava el comentari que segueix:”Veient l’ambient polític a Espanya, que no hauria de ser cap sorpresa, cal agrair la inteŀligència política del president Puigdemont a l’hora d’engegar el Consell per la República.
Dit d’una altra manera, el règim espanyol centralitzarà tota l’administració de Catalunya i llavors l’entitat que ens representarà i marcarà les directrius de país serà el Consell.”

Entre altres punts interessants de l’editorial, en destaca aquesta frase: “sense autonomia, sense poder autonòmic, sense burocràcia autonòmica, sense cap prebenda a repartir…”. Que s’ho vagin rumiant aquells que encara estan situats en el marc mental de l’autonomisme.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.10.2019  ·  23:43

Desgraciadament em fa l’efecte que és la única forma d’aconseguir que els partits catalans s’uneixin a favor de la llibertat del país. Em temo que tens tota la raó, només quan Espanya els arrabassi les engrunes autonòmiques es deixaran de ximpleries i picabaralles disputant-se aquestes engrunes i no tindràn més remei que ficar-se al servei del país.

Gemma R.
Gemma R.
03.10.2019  ·  23:45

Téns raó en qüasi tot Eva Salas, però cal recordar que l’ ANC en recull 500.000 aprox. cada any sense problemes. I conec molta gent que va a les manifestacions sense apuntar-s’ hi i ténen tots menys de 55 anys, cap problema amb internet. Pel que fa a les nòmines, tot depèn de tenir banca pròpia. Una banca compromesa i lleial a la República i problema solventat. Paguem els impostos al Consell i els seus representants elegits x a nosaltres, aproven pressupostos a banda dels pre-autonòmics o neo-franquistes.

Molt bon editorial que m’ aboca a pensar en la frase tantes vegades dita per Jordi Cuixart:” Quan no poguem més, ho podrem tot”.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
04.10.2019  ·  00:01

I, a banda del paper del PSOE, caldria també esmentar una mica al tristíssim paper que està fent darrerament el PSC.
A l’anterior 155 encara van dissimular una mica i van cercar una mica d’equidistància (Montilla i algun altre).
En aquests moments només estem veient el senyor Iceta córrer cap endavant amb els pantalons abaixats fins als turmells.

jaume vall
jaume vall
04.10.2019  ·  00:32

Sembla ser que s acosten mesos, setmanes, hores greus. Sabrem estar a l’alçada ? Miro els polítics independentistes que es comporten com autonomistes, i ho dubto. Remiro els videos de la gent defensant urnes i entomant violència policial de l’1/O, i penso que sí.
A veure quina voluntat decantarà la balança.
En qualsevol cas, l’editorial traspua la idea de que ens apropem a un caixa o faixa, a un moment crític. Que ens agafi units, solidaris, persistents.

Ramon Baiges
Ramon Baiges
04.10.2019  ·  00:55

Vicenç, fa dies que penso exactament el que descrius avui en l’editorial. He arribat a desitjar que ens apliquin altra vegada el 155, amb el convenciment que un segon atac ens farà aixecar d’una vegada per sempre contra aquest menyspreu i orgull despòtic dels governs espanyols. Em recorda l’Alamània nazi i la Rússia de Stalin repartint-se la Polònia i els països bàltics abans de la 2ona guerra Mundial. Com més forta sigui la repressió, més determinada i valenta serà la nostra resistència. I si no ho és, no mereixem encara ser un poble independent.

Salvador Molins
Salvador Molins
04.10.2019  ·  02:22

El CLdR*Berga (Consell Local de la República) fa via junt amb tots els altres Consells. Molt aviat un nou Ajuntament de la Comarca es constituirà en CLpR (Consell Local per la República)

Fer real i efectiu el nostre projecte, el projecte polític dels defensors de la República “Consells Locals de i per la República” no serà gens fàcil. Però això sí que no ens fa por.

La Declaració d’Amer és molt potent com ho fou la Consulta d’Arenys i més si es multplica. El CLpR d’Amer molt proper al CLpR de Waterloo … tots som cèl’lules mare territorials de la incipient República Catalana Independent.

Aquest projecte dels Consells de la República té una gran força de regeneració, il’lusió i vertebració per tot l’independentisme i nou republicanisme.

Extraordinari. Això és una implosió! Es fa gran per moments.

Sembla ser que la cosa s’encamina per ací. Els ajuntaments que es decideixen semblen seguir la pauta d’Amer, coordinar-se amb Waterloo, Consells Locals per la República. Aquests CLpR si que depenen de la voluntat del Consistori, del consens independentista i naturalment el color polític.

Altres Consells Locals com el nostre poden coordinar-se però no depenen de l’Ajuntament, per tant si tot va bé hi podran haver més Consells que Consultes. Consells a cada població, cada comarca, cada districte, escola, associació …

Nous Ajuntaments estan preparant la seva Declaració. Quan batlles de la passada legislatura han estat encausats i amenaçats els Consells Locals són una nova esperança, Catalunya no es rendeix.

Anem justos de temps i mancats de la fermesa i lucidesa davant del greu moment que s’està precipitant.

Reafirmem el 1r i el 27 d’octubre i preparem-nos per acabar el que vàrem començar.

Potser necessitem més temps perquè això vagi agafant cos. Si les coses es precipiten tindrem la valentia de fer-ho sota una repressió ferotge?

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
04.10.2019  ·  06:15

Que la Generalitat és morta, és evident. Ho és des que es varen convocar eleccions per part d’Espanya el 27O i tothom hi va anar a presentar-s’hi, i encara més des que no ens vàrem plantar com a poble de la mateixa manera que ha fet Hong Kong, refiant-nos d’uns polítics que per la seva pròpia ingenuitat o imprevisió esdevingueren (i encara són) els millors trumfos d’Espanya per tenir-nos controlats: si tu planteges la teva estratègia en funció de la llibertat dels teus líders, i els teus líders són a la presó, difícilment faràs gran cosa per avançar. Hi podríem afegir la suspensió del ple de la restició el 30G, l’infame vot en contra del diputat Turull per part de la CUP, els pactes postelectorals amb el PSC, i tantes altres renúncies, baralles i mesquineses com hem vist en aquests terribles 24 mesos.

En aquests moments, i se’m corseca el cor de dir-ho, estem totalment derrotats. Ara, que d’aquí ens aixequem ràpidament en pocs dies o mesos i tornem al nivell del 2017, aquesta vegada fent bé les coses, ho sento però en sóc molt escèptic.

Jo crec que a Espanya no ens tenen cap mena de por. Per què ens n’haurien de tenir, objectivament ?

De moment han controlat el govern de la Generalitat dient qui pot ser president i consellers i qui no, les finances (de fet a més ens deuen diners que no pagaran), han fet dificilíssima tota intervenció exterior catalana, han anul·lat totes les lleis que els ha donat la gana, han humiliat públicament el president de la Generalitat, acovardit tots els partits independentistes que, per variar, practiquen el minifundisme ideològic, desorganitzat tot el moviment, deixant-nos sense saber quina resposta donar i, a sobre, estan en procés de penjar-nos la llufa terrorista, que tothom s’ho cregui i aconseguir probablement l’extradició dels exiliats amb la connivència de països que no voldran gaires problemes.

Per acabar-ho d’arreglar- i ja és ser miserable- l’estratègia de la llenya al català funciona i s’hi apunten tots sense complexos (però amb matisos poc importants), des d’Abascal a Carmena, passant pe Errejón i a estones Pablo Iglesias.

Jo, sincerament, no veig si em poso al seu costat, quina preocupació han de sentir. Quan a un elefant el pica un mosquit, pot sentir una lleugera coïssor, però d’un cop de pota el pot aixafar (una altra cosa és que el mosquit s’escapi si és prou llest per evitar el cop de peu i de pas li inoculi una malaltia que l’acabi matant, però això no és a curt termini).

Fa mesos que jo, com molts, sóc del Consell de la República. Però sincerament, més enllà de donar suport als exiliats (per mi els únics que varen fer un moviment intel·ligent, si volíem no defensar res del que dèiem que faríem l’1O o 27O, i veient el capteniment històric d’Espanya), no veig exactament què fa.

El nom no és l’important (per mi es podria dir Consell per la Promoció de la Sardana), sinó el contingut. I que 2, 5, 10 o 100 ajuntaments s’apuntin a un organisme sense competències, entitat jurídica, representació o capacitat d’actuar més enllà del simbolisme, dubto que posi nerviós ningú. És la frase de l’impresentable feixista de l’Unamuno: “Levantinos, os puede la estética”. Sovint els nostres enemics ens coneixen millor que nosaltres mateixos.

Els començarem a fer por quan paralitzem el país 3 setmanes i quan els funcionaris, els policies o els ciutadans es neguin a obeir quan un representant del govern de Madrid els demani que executin una ordre, que paguin els impostos o que detinguin un manifestant. Es diu pèrdua efectiva del control del territori. Ha passat a Kòssove, a Eslovènia o a Timor Oriental, per posar exemples. La nostra estratègia ha de ser arribar ací. Mentre no sigui així és molt bonic embolcallar-se en el “ho tenim a tocar” o “ara sí que rebifem”, etc però en la meva modesta opinió, no reflecteix la realitat. I més quan veiem que la resposta a la sentència (una de les agressions més grans patides en dècades) consisteix en la majoria de casos, en declaracions grandiloqüents sense concreció, en actes individuals, en alguns casos tirant a folclòrics, i en bones paraules dels partits que tenen pensat- ben segur- fer un parell de declaracions simbòliques però que no molestin gaire Madrid, i dedicar-se a la campanya electoral, que és on el personal s’hi juga els quartos.

Raimon Pàez
Raimon Pàez
04.10.2019  ·  06:59

Molt d’acord amb l’editorial del sr. Partal. I la veritat és que se’m fa una mica patètic de llegir els comentaris que rebutgen el Consell perquè no ha fet res fins ara (segur que hauria pogut fer més, amb un suport clar de la ciutadania a nivell numèric i un suport clar de la Generalitat, i recordem que ERC s’hi ha posat tant de perfil com ha pogut, per motius partidistes). En tot cas, que alguns “lluitadors” trobin que ja els engalipat prou i no vulguin ni fer el gest d’enviar de passar 5 minuts davant de l’ordinador i pagar 10 euros, em sembla de trist a lamentable. Per altra banda, certament que el MHP Puigdemont va cometre també errors greus, com la suspensió, però també és cert que és qui ho ha reconegut de manera més clara i pública, i ha demostrat un cop i un altre, que no es pensa doblegar. Força al Consell i endavant amb la independència!

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
04.10.2019  ·  07:21

Que així siga.

Josep Roura
Josep Roura
04.10.2019  ·  08:10

Tinc la mateixa percepció que en Vicent i alguns companys d’aqui: que pot ser que en uns dies/setmanes hi haguem de posar el coll una altra vegada.

Per si de cas, val la pena rellegir algunes coses pràctiques: http://www.enpeudepau.org/blog/

Salut!

Carles Serra
Carles Serra
04.10.2019  ·  08:10

Com s’ha fet al llarg de l’història del nostre País, 4 catalans,5 opinions; Així ens anat.
Ara gràcies el procés, tornem a repetir l’història; el “nostres” partits incapaços d’anar junts, per un interessos que no acabo d’entendre ambé la situació de represio, presó i exiliats; a més amb una Generalitat intervinguda; cal ser molt miserable i cínic, per negar la UNITAT

Rosa Gispert
Rosa Gispert
04.10.2019  ·  08:13

Gràcies Vicent per avançar-nos el que segur que vindrà i molts no volen creure. Però la força de tirar endavant al carrer no és la que era l’1 d’octubre, la repressió ha fet efecte en la gent i no estem encara preparats com caldria, amb organització i clandestinitat suficient. Però tot arribarà.
La nostra resposta particular a la sentència hauria de ser fer créixer de manera exponencial el consell per la república, i no només apuntar-nos-hi, si no també pagar-ne les quotes mensuals.
La intervenció de la Generalitat ja és un fet, però els “nostres partits” que ocupen les cadires volen fer veure que no per seguir cobrant. També és veritat que és una font de finançament dels partits i de les defenses legals que desapareixerà quan es carreguin la Generalitat i el Parlament, per això haurem de començar a pensar com es pot fer un “tancament de caixes” de manera efectiva i com abans les empreses i particulars poden treure els diners a bancs estrangers fora de les grapes de l’estat espanyol.

josep soler
josep soler
04.10.2019  ·  08:23

El 155 fa temps que està aplicat a Catalunya. En tant el Perlament no pot fer lleis que no li agradan a Madrid; en tant el govern no pot decidir més enllà de quin paper de vàter comprar; en tant que a TV3 no hi pot parlar, on-line, el President Puigdemont en un debat electoral; en tant a les escoles mana Madrid en quin idioma s’han de fer els exàmens. Etc. Etc.
Jo pregó cada dia que els franquistes 2.0 apliquin el 155 de paraula, perquè de fet ja el tenim.
Serà la via ràpida per fer el que teníem que haver fet fa 2 anys.
Amb això, els franquistes 2.0 no ens fallen.

Albert Miret
Albert Miret
04.10.2019  ·  08:35

Escolteu. Pensar que hem perdut davant d’Espanya en un moment que el Consell Europeu està enviant un grup de gent a investigar la ignomínia dels governs espanyols i turcs, IGUALANT-LOS, em sembla que ja frega el masoquisme. Mentre a nosaltres ens pot fer respecte un enfrontament directe amb Espanya, a ells els té acollonits i ja no saben com driblar l’aplicació de l’article 7 amb l’expulsió immediata de la Unió, temporal o definitiva. Estan -i s’hi senten-, acorralats. Han caigut en el pou més profund del desprestigi polític, del qual ningú no en surt en molts anys. Estan amenaçats judicialment per innumerables jutjats de tota Europa, i saben que en tots perdran. Tenen un deute apocalíptic que fa que s’hagin venut el país i del que no es recuperaran mai més, i el tenen només ells, nosaltres no. No ens han volgut deixar signar mai res. Amb la seva set de corrupció han portat el país a la ruïna més irrecuperable, i per si no n’hi hagués prou, ara la bèstia del Trump els acaba de fotre el tir de gràcia obligant-los a pagar el 25% d’aranzels per tots els productes agrícoles, que donada la seva ancestral incapacitat de progrés, són pràcticament tots els que saben produir. Tot el que han robat de Catalunya només els ha servit exclusivament pel seu enriquiment personal, però mai per a modernitzar-se. (Que inventen ellos!… recordeu aquell crit tant “intel·ligent” amb el que reien fins a l’extenuació)?
Davant d’aquest quadre hem de pensar que estem vençuts i derrotats, Miquel Gilibert i altres? Els únics vençuts són ells, i per això actuen a lo bèstia, sense pensar ni tan sols si els convé o els perjudica el que volen fer. S’han de venjar dels que els hem trencat el malèfic joguet. Van a tota velocitat contra un mur que marca el final de la seva existència com a país model del feixisme més podrit d’èpoques passades, i veuen amb pànic que hauran d’acabar negociant la sortida de Catalunya de la seva claveguera putrefacta o bé declarant-se insolvents. I de negociar amb un jutge al davant saben que són incapaços de fer-ho en igualtat de condicions. Ells només saben fer trampes, i el temps dels trilers ja s’està acabant. Això no és estar vençut, Miquel, sinó anar directes cap a la victòria… Quan l’enemic actua amb pànic, comença la teva victòria.

Jaume Amer
Jaume Amer
04.10.2019  ·  08:36

Totalment d’acord amb el teu editorial Vicent . L’eina de país que ens cal reforçar i que està allunyada de la repressió espanyola es el Consell. ¿Us imagineu el Consell amb 2.000.000 d’associats que li donem suport? La força de Catalunya seria immensa independentment de les institucions autonòmiques.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
04.10.2019  ·  08:47

Dis comentaris Vicent:
1) Arribarà tan lluny l’Estat? No són més que res foc d’encenalls pre-electoral totes aquestes declaracions?

2) Honhe d’admetre… em fa vertígen i sent mal a la panxa de pensar-hi. Pas pena que arribats a aquest punt el poble estiguem a l’alçada…

Sort a tothom

joan rovira
joan rovira
04.10.2019  ·  08:50

El Minotaure de l’altiplà i la democràcia catalana s’estan separant de manera simultània per continuar com dues realitats humanes que confronten com veïns: La Regió d’Espanya espanyolitzada i Catalunya dins la península d’Espanya del continent europeu.

És un procés històric irreversible per tal d’abolir el model colonial, importat i imposat per la força de les armes a la península d’Espanya al llarg de cinc segles, i que arribi -tal com perceben els espanyols i catalans democràtics, a Europa -també a la UE- i arreu -NU- el final de la guerra; o sigui, la pau.

La independència com a instrument de la descolonització no és un objecte, com entenen erròniament els unionistes i els autonomistes, sinó una manera de percebre la realitat, tan diversa com els nivells de consciència de l’observador.

Un cop experimentada la capacitat real de llibertat per a tots els demòcrates, del SÍ i del NO del Primer d’Octubre de 2017, s’assoleix la percepció d’un nou ordre a tots els nivells de les comunitats -internacional, peninsular i catalana- fins a la seva materialització.

Estem immersos en el procés de materialització d’un nou ordre basat en la descolonització que utilitza la independència com a instrument desllorigador per tal de fer possible, a pesar dels vicis i lligams cada cop més visibles i espuris que volen impedir-la des de l’altiplà o retardar-la des de l’autonomisme, els valors implícits del Primer d’Octubre a Catalunya: la pau a la península d’Espanya.

Pep Agulló
Pep Agulló
04.10.2019  ·  09:00

DE GENERALITAT A “GENERALIDAD”

És així, tal com diu Vicent. L’estat ho ha planificat tot per l’eliminació de les institucions catalanes. Pensen en la solució a l’espanyola, “muerto el perro…”

…però com que a Catalunya una majoria ens hem conjurat a mort per construir la nostra república, ho veig com un escenari absolutament conseqüent. El CpR serà el govern català a l’exili, n’estic convençut. Mentre, aquí, els tres fronts de lluita, el carrer mobilitzat, les presons (cada cop amb més presos) i l’estructura clandestina del govern català, haurem de combatre a la bèstia.

Us imagineu anar a una oficina de la nova “generalidad catalana” amb funcionaris vinguts de l’altiplà castellà que ens contestessin amb el “hableme en cristiano”. Quina seria la reacció de la ciutadania? La distopia del còmic “terra cremada” no estaria tan lluny…

Quan passi això, segurament ja estarem a un pam de la victòria.

PS. No puc entendre com hi ha comentaris que encara estan amb les “poltrones” , els “xanxullos” i les “traïcions” dels polítics catalans (de tots ells), de quin poder polític parlem? En quin fase de l’embat creuen que estem?

Joan Begue
Joan Begue
04.10.2019  ·  09:16

Sr. Partal gràcies, comparteixo la seva editorial,
Sr. Miret gràcies comparteixo la seva opinió.
Pero com podeu pensar que estem derrotats, però que no veieu que si no ens queda altre i que som vius i molt vius.

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
04.10.2019  ·  09:25

Tot just comencem a fer feina. Ara hi ha molts interrogants que s’han d’anar desvetllant. Si els indepes es van informant i adherint tinfrem una força que no hi haura qui l’aturi.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
04.10.2019  ·  09:29

Penso que l’has clavat Vicent

Quan van crear el Consell de la República em va semblar una ran idea i m’hi vaig apuntar, vaig posar el meu gra de sorra, però vaig veure que el meu banc retenia el pagament de la VISA dels 20 €, cada dia mirava si s’havia desbloquejat el pagament i passada una setmana encara continuava bloquejat, llavors vaig fer una transferència al Consell de 20 € més, vaig pensar que hi havia una maniobra per retardar que els diners arribessin al Consell, no se si algú altre també s’hi va trobar.

Ara cada vegada que rebo un correu del Consell demanant diners, jo faig una transferència de 20 €, penso que és el mínim que puc fer per aconseguir que la República pugui ser efectiva algun dia, hem de trobar la manera de tirar endavant.

Penso que si que els ajuntaments han de fer tots com aquests primers valents, tot i que hi han grans ajuntaments que son en mans dels PSC i Barcelona, que costaran, però ho hem d’aconseguir. Hem de lluitar per aconseguir-ho i serà més fàcil si eliminen l’estatut d’autonomia.

Josep Salart
Josep Salart
04.10.2019  ·  09:31

Cal recolçar tot el que sigui tirar endavant i no parar fins al final ¡¡¡

Si algú veu una muntanya de tot això, tranquils, ja vindran notícies que ens indicaran el camí. Ara toca units, fet pinya, confiar i disimular dos coses, la mala llet que aplicarem i les ganes de riure al veurel’s esfondrats, traficant inclós, arruinats i robant-se entre ells, per no dir matant-se.

Si ens arrastren al precipici que saben els espera, llavors sí que ho tenim magre¡¡. Compte..

I espereu, ara ve la sentència abans dels termini dels dos anys de preventiva. La faran grossa per què de sempre van desbocats irracionalment i Europa no podrà pas fer veure que això dels drets humans s’ho passen pel forro..

Agnès Buscart
Agnès Buscart
04.10.2019  ·  09:36

apuntem-nos tots al Consell de la República!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LLIBERTAT!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
04.10.2019  ·  09:56

Torno a dir als negacionistes, als que només critiquen tot, que amb negativismes expressats públicament i sense aportar solucions constructives, l’estan fent la feina bruta al regne d’espanya, al naZionalisme espanyol.
Potser involuntàriament, són de la mena dels de veure l’ampolla sempre mig buida.
O el que seria pitjor, que estan actuant en aquests foros com a trolls desmotivadors servint conscientment als autònomistes i al regne d’espanya.

Ens calen paraules positivistes, paraules d’esperança, per anar pujant la empenta de tot un poble.

També cal tenir molt en compte, vist la manca d’escrúpols del regne d’espanya per saltar-se les seves lleis, per aplicar-les com li sembla, per saltar-se compromisos internacionals, etz., etz., que és un error greu avançar qué farem o qué s’està fent. Hem de posar el gra de sorra al Consell de la República, hem de posar el gra de sorra a entitats com la ANC, AMI, Omnium,…. i mantenir la esperança de que s’està treballant discretament per a fer accions més o menys contundents, mai violentes però si efectives.

Vàrem pagar un preu molt alt després del 1-O per bonisme d’uns i mala fe d’altres (independentistes de boquilla que després ens han demostrat que el seu objectiu era el poder autonòmic), en anunciar tota una sèrie de coses abans d’estar preparats, com ara les estructures d’estat impositives, i per tant donant temps al regne d’espanya a prendre mesures en contra, fossin o no legals o fins i tot violentes com les càrregues policials.

Per tant hem de ser positius, creure en que s’està treballant seriosament però amb discreció, i estar amatents per a actuar quan sigui el moment, quan el naZionalisme espanyol no s’ho esperi.

Haig d’entendre que tots els que opineu aquí ja vàreu aportar el vostre gra de sorra al Consell de la República.

La resposta de Genma R a Eva Salas va en aquesta línia positivista.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.10.2019  ·  10:21

Si arriba aquest moment, si la Generalitat és anorreada, el Consell de la República l’hauria d’incloure, seria la manera que tothom entengui que la institució segueix viva i lliure, l’autentica, perquè l’estat espanyol seguirà mantenint la Generalitat com un decorat. Aleshores si, tots els pobles i ciutats de Catalunya declarats independents i formant part del Consell de la República, amb un president de la Generalitat a l’exili, donant instruccions sense repressió al Principat i un poble cada cop més insubmís fins a la llibertat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.10.2019  ·  10:35

Espanya ja n’està tipa de descentralització autonòmica. El projecte autonomista va néixer mort perquè mai hi va haver voluntat de canviar el centralisme militar-madrileny.

No tinc cap dubte que tot l’aparell repressor està a punt i més entrenat que el 1 Oct perquè la constitució els ho permet.

No sé si el Consell “per” la República podrà ser un veritable govern a l’exili perquè fins ara ha mostrat molt poca imaginació.

Resta dempeus part del poble.. només una part del poble.

Eulàlia Segalés
Eulàlia Segalés
04.10.2019  ·  11:03

Sí, totalment d’acord amb Vicent Partal, i no és una cosa impossible, crec que pot ser real, de fet ja el tenim el Consell per la República. cal posar-lo en marxa i que funcioni a ple rendiment, perquè aquí ens ho prendran tot i l’única possibilitat de subsistir serà aquesta. És molt important l’empoderament dels ajuntaments (aquests que han començat a fer-ho són molt valents) i que la gent del poble s’hi impliqui. És una il.lusió, però pot ser una realitat.
Gràcies per fer aquests editorials, els necessitem per carregar-nos d’energia i seguir lluitant.

Teresa M. Cribillers
Teresa M. Cribillers
04.10.2019  ·  11:17

I la Hisenda Catalana? I el banc català? I l’educació i la sanitat catalana, etc, etc? Com s’articula tot això des del Consell?? Podem desconnectar d’España? Ens cosiran a multes, embargaments… Cal que ens expliqueu el com real pq la gent es convenci definitivament

Federico Ruiz
Federico Ruiz
04.10.2019  ·  11:41

D’acord amb Vicent, l’alternativa a una generalitat controlada i lligada de mans, l’unica que ens queda ara, es el Consell per la República. Però mentre el Consell no compti amb el suport sincer y actiu de ERC y parte de la exCIU manca gairebé per complet de capacitat d’acció. D’altra banda, el pesimisme no ens porta a cap lloc. No estem derrotats. Canvia léscenario i la mena de lluita. Potser que no se reuneixin un milió de persones per cridar tres consignes i tornar a casa, peró moltes milers, estic segur, faran impossible la governabilitat de Catalunya y los milions tornaran als carrers

Ignasi Mora
Ignasi Mora
04.10.2019  ·  12:54

El compromís de lliurar el nom propi a una llista del Consell per la República visualitzaria la diferència substancial entre els espanyols (criden, però no fan ni un brot per la seua estimadíssima nació) i els catalans (es manifiesten, transporten urnes invisibles, aguanten la bestialitat de les forces repressives, etc. Però no estic d’acord que la llista es reduesca al Principat. Perquè és un atac a la integritat col·lectiva i personal dels valencians que es continue oblidant que la violència feixista del País Valencià forma part d’una maniobra d’extinció cultural a càrrec dels polítics delegats de Madrid. Nosaltres, els valencians, només som ara com ara uns milers de persones compromeses, que podrien sumar als Consells per la República, i ja veurem demà què passa amb aquesta imprescindible unitat dels Països Catalans, que els espanyols tant odien… Els espanyols, que criden en les casernes, que s’ocupen de la fastigosa burocràcia de la monarquia borbònica i que facen els negocis a costa dels altres com han fet sempre. Nosaltres, a la nostra, és a dir baixem al carrer i connectem amb la gent. Les institucions valen per a molt poc, no són més que l’expressió de la nostra subordinació a Madrid. Aquesta és la meua proposta.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
04.10.2019  ·  13:17

D’acord amb Vicent i Millet. La legalitat republicana de la Generalitat no sols és anterior a la Innocentada del 78 (signada el 27 pel rei i publicada al BOE -oh, sorpresa!- el 29 de desembre) sinó que evidencia la il·legitimitat de l’alçament militar del 36 i del règim franquista i derivats. Ja pot contar faules EspaÑa Global que a Europa ho saben i no ho han oblidat. Maniobres en fals dels 155tistes els poden deixar de nou amb les vergonyes a la fresca.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
04.10.2019  ·  13:20

Només dir que els mitjans catalans, durant molts mesos, han contribuit ben poc a difondre la bondat i utilitat del Consell.
Hauriem de ser 500.000 inscrits. Malgrat el retard, no pareu de fer campanya d’inscripcions. No pareu, si us plau.

La Catalunya Vella ens guia. Endavant amb els consells locals de la republica!. Fins arribar a fer fora la Colau de Barcelona i aconseguir que Barcelona es declari una part lliure i sobirana de la Republica Catalana.
Fantasies? No. Ara ja no. Amb ERC o sense. Amb la CUP o sense. Amb el PdeCAT o sense. Ara és l’hora, segadors.

A més, des de l’estranger ho veig també d’una altra manera. Hi ha molt periodista i politic matusser voltant per Europa (i a Itàlia….Mare de Déu!)
Gaudiré moltissim de la sorpresa que tindran tots els que han fet el joc de l’estat espanyol. Valdrà la pena, nois. Valdrà la pena.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
04.10.2019  ·  13:35

Snyr. Pedemonte… qué hi fem nosaltres amb el consell per la republica? El financia el poble? doncs esperarem que a MHPPuigdemont li toque el euromillón

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
04.10.2019  ·  14:29

Cal fer més difusió de Consell de la República i explicar-ho de la manera més didàctica possible perquè la ciutadania entengui que és molt important apuntar-s’hi.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
04.10.2019  ·  15:02

No sé si alguno de los que aquí comentan me mete o no en el saco de los negacionistas y los negativistas. Tampoco me importa, la verdad, porque lo que sí sé es que no soy idiota (en el sentido actual de la palabra pero sobre todo en el sentido que tenía en griego).

Al rosario inacabable de contradicciones (por decirlo suavemente) con el que nos torturan los políticos y activistas de renombre del “procés”, desde hace dos años de reloj, se añaden estas tres últimas perlas en estos últimos días.

Jordi Cuixart afirma que si la sentencia no es absolutoria, lucharemos (no sé si utiliza el nos mayestático o me mete también a mí en el saco) por la amnistía. Ahí es ná. Amnistía equivale a perdón y perdón implica comisión de delito y, en resumidas cuentas, amnistía significa que eres esclavo del que te amnistía a menos que se la juegues doblada.

Roger Español, en una noticia publicada por El Nacional el 1 de octubre afirma: És decebedor veure en què s’ha convertit políticament la lluita” y y dos días después, de sopetón, como quien anuncia que se casa y quiere dar una alegría, nos comunica que Junts X Cat lo presenta como senador el 10-N (tras haberse presentado 5º en la lista del Front Republicà).

Albano Dante Fachin (Front Republicà), encantado de poder ser testigo de la boda, se apresura al día siguiente (hoy) para darnos la buena nueva: Él votará a Roger Español.

En fin … Serafín.

Que no se me tome a mal. Yo entiendo que todos queremos que nuestros deseos se hagan realidad o dicho de otra manera que todos tendemos a tomar nuestros deseos por realidades, lo cual es más arriesgado. Pero, de verdad, es de idiotas (en los dos sentidos) no practicar un mínimo de sentido crítico (distanciándose de la cosa) y, si fuera necesario, que seguro que lo es, de autocrítica.

¿El Consell de la República?

Continguts ! y no declaraciones biensonantes huecas de contenido. Desde hace dos años vivimos en los mundos de Yupi. Apaguemos, de una vez por todas la tele si us plau.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
04.10.2019  ·  15:41

Molt d’acord amb aquest editorial i felicitacions al Sr. Partal.
Està escrit amb mirada llarga i amb sentit d’estat, que és el que també té el MHP Puigdemont.
Les coses que hagin de passar vindran per aquí. A través del Consell per la República.

Només cal que s’hi apunti molta més gent. Hem de ser 1 o 2 milions. En això crec que hi tenen un paper molt important els mitjans de comunicació. Jo els demanaria que fessin una feina activa de donar a conèixer i promocionar el Consell, ja que sembla que alguns partits s’hi posen per la foto però en realitat no ho volen.

Aah! I mai no he entès per què ni la ANC ni Òmnim no li donen suport actiu i de veritat i no només de paraula. O potser sí, que ho entenc…

Roser Caminals
Roser Caminals
04.10.2019  ·  15:50

L’ANC té 500,000 socis perquè és un organisme civil i proper, i com a tal inspira més confiança. Però la fortalesa del Consell a Waterloo com a umbrella dels consells de l’AMI és fonamental.
El Consell ha de lluitar amb el PdCat i ERC, més les amenaces “jurídiques” que pengen sobre el cap de Puigdemont. Tot i així, no diguem que no ha fet res. Qui us penseu que ha impulsat les mobilitzacions sincronitzades de l’1 d’octubre? I Digital.cat, que arribat el moment farà el seu servei? No han estat l’ANC i Omnium tots sols. Qui no hi vegi una connexió directa amb la reunió de l’agost a Waterloo. si’s plau que obri els ulls.

Esther Miquel
Esther Miquel
04.10.2019  ·  16:08
Rosa M.M.S.
Rosa M.M.S.
04.10.2019  ·  16:17

Perdoneu que discrepi. Si amb la que ha caigut només som 75.000 inscrits al Consell de la Republica es que no anirem enlloc. La gent seguirà identificant el Consell amb alguna cosa relacionada amb JxCat o el que és pitjor amb PdCat. Dessitjo com el qui més la Republica catalana però penso que si l’assolim serà perquè la gent no podrem més i sortirem al carrer pacíficament i sostingudament i a l’estat espanyol se li en anirà la mä, i es passaran de frenada algun moment, es comportaran d’alguna manera tant bèstia (rieu-vos del que hem passat fins ara) que Europa haurà de reaccionar. El Consell de l’exili potser llavors tindrà algun paper.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
04.10.2019  ·  17:12

Ja estic preparada i disposada, des de fa temps.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
04.10.2019  ·  17:51

Magnífic i clar editorial.
Al meu parer la Generalitat ja està buidada des de la intervenció econòmica de fa anys. Cal reconèixer i agrair la labor del President Torra. Amb tot aquest panorama, sembla que el 155 és un nou número cabalístic, perquè tothom en parla i ningú sap ben bé que és. És una amenaça ?Hem de tornar a sacsejar l’arbre. Benvingut Consell per la República!

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
04.10.2019  ·  23:34

No tenim altre opció. Fem que tot torni a bullir i ens alliberem definitivament!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes