La batllessa de Barcelona, Ada Colau, critica la CUP de Barcelona en unes declaracions publicades al llibre ‘Ada, la rebel·lió democràtica’ (Ara Llibres), del periodista Joan Serra, que es presentarà demà. La batllessa de Barcelona, al capítol ‘La CUP de Barcelona, una decepció’ diu sobre els representants d’aquest partit al consistori: ‘Són tres regidors que munten el número’ i ‘el seu és un moralisme pseudo-revolucionari, que no canvia res’.

Fins i tot fa servir el terme ‘maltractament’ per qualificar-los. I afegeix: ‘El que no han dit a CiU ni al PP, ens ho han dit a nosaltres.’ O bé: ‘Jo que he estat en contacte amb milers de persones que estan al límit i que sé com era d’important per aquestes persones que guanyéssim, em pregunto com la CUP ens pot dir segons quines coses. La qüestió que cal preguntar-se és què estan fent ells per transformar la realitat? Són tres regidors que només munten el número.’ Unes paraules dures per a una formació que l’havia intentat ‘fitxar’, segons que diu.

Llibre 'Ada la revolució democràtica'

Al mateix capítol, es pot veure el malestar que va causar el no de la CUP a l’hora d’unir-se a Barcelona en Comú per anar junts a les municipals: ‘No puc acceptar que em diguin que no sóc pura perquè exerceixo el lideratge o parlo amb ICV. Nosaltres vam intentar fer una candidatura guanyadora, que evidentment tenia contradiccions i imperfeccions, però sabíem on volíem arribar.’ […] ‘El que va passar em sembla una demostració de feblesa del projecte de la CUP nacional. La CUP nacional no hi va intervenir en absolut, malgrat que va haver-hi moltes interpel·lacions directes, oficials i informals.’ […] ‘Amb en David [Fernàndez] som amics íntims des de fa molts anys. Però en David va transigir, els va reforçar i els va fer la campanya electoral. Si la CUP té tres regidors a Barcelona és gràcies a David Fernàndez, únicament i exclusivament. Ell en té la responsabilitat.’ […] ‘En Xavier Trias em va trucar abans que s’acabés l’escrutini. Collboni i Alfred Bosch em van enviar missatges felicitant-me ràpidament. Però ningú de la CUP va dir res, quan se suposa que havien de ser propers.’

Crítiques a Pablo Iglesias i Podem
Al mateix llibre Ada Colau marca distància amb Pablo Iglesias, a qui retreu el seu ‘estil arrogant’. Ho diu així: ‘Hi ha un cert estil d’en Pablo Iglesias i del nucli impulsor de Podem amb el qual no connectem. Em fan sentir més catalana que mai, sempre ho dic. És una diferència d’estil, que és personal i política, i no saps on acaba una cosa i on comença l’altra. Barcelona en Comú no és Podem. No ho ha sigut mai.’ I afegeix que aquesta diferència d’estil es concreta ‘potser en l’arrogància, en la forma d’expressar-se’.

Colau expressa el seu malestar i el de la gent de la PAH per la manera com la formació de Pablo Iglesias es va apropiar el lema de la plataforma i el va fer servir per a batejar el partit. ‘Ens va molestar moltíssim. Ens preguntàvem com es podien apropiar d’aquell lema. Agafar el lema d’un col·lectiu sense el seu permís ni el seu consentiment no és la meva manera de fer política, encara que sigui un encert. Ara ja hem passat capítol.’

I critica que Podem no reconegués l’aportació de moviments polítics i partits que havien fet feina abans que ells: ‘Hi havia un context d’oportunitat, però era un context d’oportunitat que no havien generat ells, que havia generat molta gent, com la PAH, a la qual no va saber entendre ni respectar. Podem va actuar amb tota l’arrogància, sense reconèixer com a actors polítics tots aquells moviments polítics que existien, com el 15-M, la PAH o les marees.’

I afegeix: ‘Si em preguntes si em sento de Podem, et responc que no. Si em preguntes, sents que formes part del context polític i social que ha portat Podem? Llavors et diria que sí. S’entén la diferència, no? Em sento partícip del 15-M. Allà ens vam trobar, i després hem seguit.’

Un cop s’han difós aquestes declaracions, a l’avançament del llibre que feia el diari Ara ahir i la notícia que n’ha fet El País avui, Colau ha fet un piulet defensant tant Podem com Iglesias i Íñigo Errejón (en plena crisi del partit).

 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.