Arriba el judici a Vanessa Mendoza mentre creix la pressió internacional a Andorra

  • La fiscalia acusa l'activista pel dret de l'avortament d'un delicte de desprestigi de les institucions per les seves declaracions a l'ONU sobre la situació de les dones a Andorra

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
04.12.2023 - 08:00
Actualització: 04.12.2023 - 08:17
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La justícia andorrana jutja avui l’activista pel dret de l’avortament Vanessa Mendoza Cortés, i els posicionaments contra el cas, també provinents de fora d’Andorra, van augmentant a mesura que s’acosta la data. La fiscalia acusa Mendoza Cortés d’un delicte de desprestigi de les institucions i demana una multa de 6.000 euros, una indemnització de 6.000 euros més i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic. Tot es remunta al 2019, quan la psicòloga social i presidenta de l’associació feminista Stop Violències va exposar a l’ONU la situació que viuen les dones a Andorra. El govern va considerar que les seves declaracions havien estat difamatòries i va portar l’activista a la fiscalia. Els primers càrrecs presentats en contra seva comportaven penes de fins a quatre anys de presó, tot i que finalment no van prosperar.

“Com a presidenta de Stop Violències, la Vanessa va parlar a la CEDAW, l’organisme de l’ONU que tracta la violència contra les dones, fent de contrapunt del que havia dit el govern, que volia donar una imatge correcta de si mateix”, explica Miquel Bellera, l’advocat de l’activista. “Va fer una sèrie d’afirmacions sobre el fet que hi ha un maltractament institucional envers les dones a Andorra, siguin en situació de risc o de feblesa, i també va parlar de la violència institucional amb la qüestió de les adopcions. Va posar sobre la taula que hi ha un problema de dones obligades a tenir fills que, després, són obligades a donar-los en adopció perquè no tenen els mitjans per a desenvolupar la seva tasca de mare, si més no tal com l’entenen els serveis socials andorrans. Una sèrie de problemes que és legítim posar sobre la taula. La fiscalia, que ha agafat el relleu del govern en el cas, argumenta que la Vanessa ha mentit, però això s’ha de demostrar, no es pot partir de la presumpció que ha fet mentit. Nosaltres demostrarem que no ha mentit pas.”

“El delicte de desprestigi de les institucions exigeix una mentida que sigui flagrant, ostentosa o temerària, que porti un perjudici a les institucions”, assenyala Bellera. Però no hi ha hagut cap d’aquests supòsits, segons la defensa de l’acusada. “L’estat andorrà no ha tingut cap perjudici per aquestes declaracions, cap conseqüència negativa. Si en una democràcia ja no pots ni criticar l’estat, doncs és més una dictadura o un estat autoritari que una altra cosa.”

El dret de l’avortament

Malgrat que la qüestió de l’avortament no és el tema central de la denúncia de manera explícita, Mendoza i la seva defensa consideren que és important per a entendre el cas. “La Vanessa va tractar el tema de manera indirecta i suposo que això va causar certa urticària al govern, i potser va provocar una reacció encara més epidèrmica”, considera Bellera. L’avortament a Andorra és prohibit en tots els supòsits, fins i tot si l’embarassada ha estat víctima d’una violació, si hi ha perill de mort per a ella o si hi ha una malformació del fetus. De fet, és l’únic país d’Europa, juntament amb Malta, on aquesta legislació és tan dura. Stop Violències també hi va fer referència en la seva intervenció a la CEDAW, sobretot, quant a les conseqüències que té aquesta legislació per a les dones.

Però l’advocat posa el focus en la qüestió de la llibertat d’expressió. “Hem d’acceptar aquesta llibertat d’expressió tal com s’ha elaborat en el Tribunal Europeu dels Drets Humans, no ho podem obviar. Donar prestigi a les institucions és, justament, respectar-les. França o Espanya també tenen articles molt similars a aquest als seus codis penals, però el TEDH els ha dit de manera clara que s’han d’aplicar de manera molt restrictiva, en casos molt concrets, com quan hi ha una crida a la violència o en matèria de funcionaris, militars o policies, que tenen unes obligacions jeràrquiques i de neutralitat, i aquí la llibertat d’expressió es pot veure limitada. A part d’aquests casos, la llibertat d’expressió és un dels pilars de la nostra democràcia, no hi ha lloc per a cap interpretació àmplia de l’article.”

Alerta del Consell d’Europa

Entitats pels drets humans, com ara Amnistia Internacional, han donat suport a l’activista i seran presents al judici, però el toc d’atenció més gran a Andorra ha vingut de part del Consell d’Europa. La comissària de Drets Humans, Dunja Mijatović, ha denunciat en un comunicat que el procés penal “soscava la llibertat d’expressió i tindrà efecte inhibidor en la feina dels defensors dels drets humans, com també sobre més persones que defensen els drets de les dones i les nenes a Andorra”.

Mendoza va comparèixer al Parlament de Catalunya per explicar el seu cas. Esquerra Republicana, la CUP i En Comú Podem van denunciar que Junts i el PSC havien frenat una declaració a la junta de portaveus en suport a l’activista. Els grups van anunciar que transformarien el text en una proposta de resolució i que la portarien a la comissió d’Igualtat i Feminismes.

Es preveu que el judici tingui una gran expectació política i mediàtica i que arrossegui un suport al moviment feminista andorrà que pot significar un abans i un després en els drets reproductius i els drets de les dones a Andorra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any