Un acord consolidarà la col·laboració entre els centres de memòria del Principat i de Catalunya Nord

Un dels objectius serà buscar ajuts europeus per a tirar endavant polítiques conjuntes en investigació i promoció

VilaWeb
Redacció
16.09.2022 - 19:26
Actualització: 17.09.2022 - 12:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha visitat avui el Memorial del Camp de Ribesaltes (Rosselló) i s’ha reunit amb la directora del Memorial, Céline Sala-Pons, a qui ha manifestat la voluntat de consolidar les relacions entre la institució i la Direcció General de Memòria Democràtica, a més de promoure futures col·laboracions entre els espais de memòria del Principat i de Catalunya Nord. La consellera ha anunciat un acord marc que permetrà d’articular un espai transfronterer entre totes les instal·lacions i institucions que treballen la memòria, especialment el tractament dels exilis dels anys trenta i quaranta del segle XX. S’hi inclouen el MUME de la Jonquera, la maternitat d’Elna i el memorial del camp d’Argelers.

L’objectiu de l’acord marc és de consolidar el treball conjunt que les institucions fa temps que fan i establir un compromís formal de cooperació que faciliti les sinergies, permeti la circulació d’informació, fomenti les recerques coordinades i la creació d’eines digitals compartides. Simultàniament, l’acord marc buscarà fons de finançament europeus que facin possible aquest projecte. Actualment preparen el tràmit d’un ajut que permeti d’impulsar la iniciativa.

El Memorial del Camp de Ribesaltes es va inaugurar a l’octubre de 2015, respectant les restes d’uns barracons testimonis de l’exili i el desplaçament forçós de més de seixanta mil persones. La ubicació el converteix en un espai únic i de referència que manifesta tres esdeveniments cruents de la segona meitat del segle XX: la guerra del 1936-1939, la Segona Guerra Mundial i la Guerra d’Algèria.

Construït com a centre de preparació militar, el camp de Ribesaltes va arribar a esdevenir el centre d’internament per a estrangers no desitjats i per a les víctimes de les polítiques racials del règim de Vichy; així mateix, entre l’agost i l’octubre de 1942, també va ser un camp de deportació al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. Durant la seva última etapa de funcionament, el camp va esdevenir una zona de trànsit per a auxiliars estrangers de l’exèrcit francès i també un camp de reagrupament per a harkis.

El de Ribesaltes és considerat el camp d’internament més gran d’Europa occidental, pels milers de persones de diferents orígens, cultures i nacionalitats que hi van passar. L’espai és un testimoni viu dels nombrosos desplaçament forçats a causa dels conflictes bèl·lics i dels moviments de descolonització que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XX. El Memorial és el resultat d’anys de col·laboració científica, política, pedagògica i de preservació de la memòria al voltant del camp de Ribesaltes. La història del Memorial es remunta a la troballa casual d’uns documents sobre els presoners jueus en una deixalleria de Perpinyà l’any 1997, la qual va sacsejar la població. Van ser l’escriptor Claude Delmas i la professora Claude Vauchez els qui van promoure una recollida de signatures per difondre la memòria del camp i mobilitzar-se contra la seva destrucció. Com a resultat, l’any 2000, el camp va esdevenir un espai protegit i va entrar a formar part del Registre de monuments històrics.

L’objectiu actual és promoure el coneixement de la memòria entre les generacions més joves mitjançant exposicions, publicacions i nombrosos projectes, així com tallers didàctics i educatius. A més de la consellera, a la visita al Memorial del Camp de Ribesaltes també hi han assistit el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el director del Museu Memorial de l’Exili, Enric Pujol; el director dels serveis territorials de Justícia a Girona, Albert Ballesta; el delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a França, Josep Maria Galí, i el director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Alfons Quera.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes