Acomiadem un any que acaba amb baixada

Tot indica que l’any 2023 ha acabat amb un lleuger pendent negatiu. Va començar millor que no s’acaba. No podem oblidar que a l’àrea de l’euro, l’activitat econòmica ha continuat mostrant una clara feblesa i, amb vista al futur, només s’espera que augmenti el grau de dinamisme d’una manera relativament gradual. Sortosament, fa poc, la inflació general a la zona euro s’ha reduït més que no es preveia, recolzada en la desacceleració de tots els components. Per això el BCE ha detingut el cicle de pujades dels tipus d’interès. I ara als mercats només es parla de quan començaran les baixades.

El fet cert és que, després del notable dinamisme de l’activitat econòmica de l’estat espanyol durant la primera meitat del 2023, el tercer trimestre de l’any es va desaccelerar. Com a referència, vet aquí alguns dels punts més destacats que presentava abans-d’ahir el Banc d’Espanya, en l’informe trimestral, sobre l’evolució de l’activitat al quart trimestre d’enguany. Deia que els indicadors disponibles per a aquest període assenyalen que l’activitat ha mantingut un dinamisme semblant al del trimestre anterior. El ritme d’avanç de l’ocupació, per exemple, sembla que s’ha estabilitzat, afavorit, novament, pel dinamisme que registra l’ocupació dels treballadors de nacionalitat estrangera.

Aquests darrers mesos ha continuat la transmissió de l’enduriment de la política monetària als costs de finançament i al crèdit bancari. Això, en part, pot explicar que el consum privat hagi moderat el dinamisme el quart trimestre. Però la inversió empresarial pot haver mantingut el to positiu del tercer trimestre durant els mesos finals de l’any. Mentrestant, els marges empresarials també s’han moderat lleugerament el tercer trimestre… Cal tenir molt present la mostra d’empreses amb què treballa el Banc d’Espanya, amb uns resultats que no sempre són extrapolables a les pimes.

En relació amb això, cal afegir que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), en l’estimació en temps real del creixement intertrimestral del PIB, actualitzada el 20 de desembre, assenyala un 0,4%, que equival a una taxa interanual del trimestre de l’1,7%. Aquesta dada sembla apuntar una mica més amunt que el Banc d’Espanya en la visió del quart trimestre. És a dir, no és tan pessimista. O un xic més optimista, com es vulgui mirar. Però són molt semblants.

I, en aquest marc, avui hem sabut els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica de tardor (feta entre el 19 de novembre i el 13 de desembre) que fa el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) entre els afiliats. El fet més important, del meu punt de vista, és que la valoració general de la situació econòmica s’ha deteriorat una mica en relació amb l’enquesta anterior, feta entre el maig i el juny. Així, ara, el 35,37% dels economistes considera que l’economia catalana va millor que no pas fa un any, mentre que a la primavera passada aquesta resposta la va donar el 44,6%. Per tant, hi ha una certa pèrdua de valoració aquests últims mesos, si bé encara hi ha més d’un terç dels professionals que apunten en positiu.

Em sembla interessant que els grans problemes que tenim sobre la taula no hagin canviat, a parer dels economistes, si bé, en algun cas, presenten una intensitat menor. És a dir, que les cinc principals preocupacions sobre l’economia de Catalunya són les mateixes que les de l’enquesta de la primavera. Hem de pensar que a l’enquesta es demanava d’assenyalar quins eren els tres problemes principals entre un ventall de divuit possibilitats, tant conjunturals com estructurals. Els economistes són pessimistes de fa molt de temps sobre els problemes estructurals que pesen sobre la nostra activitat.

Que no hi hagi tanta preocupació és especialment important en la qüestió més problemàtica, la inflació i els costs de producció, que continuen ocupant aquesta posició capdavantera segons el 44,26% dels enquestats, però netament per sota del 64,2% de la primavera. Així mateix, el 19,1% encara està preocupat per l’impacte negatiu que pot tenir en l’economia catalana l’augment actual de preus i costs. Però aquest percentatge és molt allunyat del 38,4% de l’enquesta de fa un any. De fet, no arriba ni a la meitat, cosa que demostra que és majoritària la sensació que la part pitjor ja s’ha superat. Sobre les mesures anticrisi aprovades pel govern espanyol per combatre la inflació durant el 2023, la gran majoria dels enquestats (62,96%) opina que s’haurien de revisar amb vista al 2024.

Quant a les altres quatre qüestions principals, el grau de preocupació es manté en un nivell molt semblant. De fet, hauria de ser el mateix, perquè són problemes de caràcter més estructural. El dèficit fiscal amb l’estat espanyol, per exemple, és la segona preocupació de la comunitat del CEC, amb un 43,7%, seguit de les infrastructures i comunicacions, amb un 32,96%, i la sequera i la manca de reformes estructurals, que ocupen la quarta i cinquena places de la llista, amb un 28,89% cadascuna. La sisena qüestió, que és a tocar en percentatge, fa referència a la manca de reformes estructurals.

Parlant de la sequera, el degà, Carles Puig de Travy, ha estat molt crític amb el govern i ha recordat que el Col·legi d’Economistes de Catalunya havia creat l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, juntament amb els col·legis professionals d’enginyers industrials, enginyers de camins, canals i ports, i enginyers agrònoms, i que ja havien demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, de poder participar en el disseny de mesures contra aquest problema. “Perquè el que s’ha fet fins ara no ha funcionat. Les polítiques hidràuliques han estat nul·les”, ha dit.

Quant a l’índex de confiança dels economistes –que sintetitza el sentiment dels col·legiats sobre la situació econòmica general, tenint presents tots els factors que hi incideixen–, a la tardor és d’un nivell del 5,38 per a l’economia catalana. Aquest indicador ha pujat només de dues centèsimes respecte a la primavera i la previsió és que baixi una mica d’aquí a final d’any, fins al 5,34. L’evolució de l’índex denota molt pocs canvis en la confiança dels professionals aquests darrers mesos. I la puntuació assenyala un estat entre dues aigües, en què domina sobretot la incertesa.

En l’enquesta s’ha preguntat aquesta vegada l’opinió respecte de l’acord programàtic entre PSOE i Sumar sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense rebaixa salarial. Gairebé la meitat dels economistes catalans, el 44,44%, el valoren negativament i un 30,74% hi expressa una opinió favorable. L’anàlisi de les respostes obtingudes, segons el sector en què els economistes exerceixen l’activitat, permet de comprovar que els que veuen aquesta mesura més positivament són els vinculats amb el sector de la construcció, seguits pels qui treballen en els àmbits de la docència i la recerca. Per contra, els qui valoren més negativament una reducció de la jornada laboral són els vinculats amb els serveis a empreses i particulars i els del sector del comerç.

Finalment, el degà ha destacat que per a l’any vinent hi ha tot de qüestions que poden tenir un paper clau en l’evolució de l’economia: els tipus d’interès, el dèficit públic, la productivitat i la modernització de les administracions públiques. Segons la seva opinió, “les perspectives econòmiques per a Catalunya són bones, amb un creixement del voltant d’1,8% o fins i tot del 2%”. Puig de Travy ha dit que les exportacions, el turisme i les despeses domèstiques estiraran l’economia, però ha advertit de l’efecte negatiu dels tipus d’interès.

De totes maneres, d’allò que pugui passar l’any vinent, en parlarem amb més aprofundiment un altre dia…