eleccions

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Equador.
El president Quim Torra va arribar fa dos anys a la presidència de la Generalitat. Ara hauria arribat a l’equador del mandat, si la legislatura fos normal, però ni ho ha estat ni ho serà. En teoria, ja hauria de ser acabada, perquè el president va anunciar que convocaria eleccions quan s’aprovés el pressupost de la Generalitat, cosa que va passar el 24 d’abril. Però la pandèmia del coronavirus ha canviat el calendari polític, no solament a Catalunya, sinó arreu del món. La crisi sanitària i l’econòmica obliguen a refer prioritats, pressupost i estratègies polítiques. En el cas català, el problema està en el fet que Junts per Catalunya i ERC, una vegada més, tenen prioritats diferents. Tots asseguren que la prioritat és la lluita contra el coronavirus, però ERC vol pactar una data de les eleccions i el president Torra, d’acord amb Junts per Catalunya, considera que mentre duri la pandèmia no hi ha res a parlar. El debat sobre la data electoral rebrota perquè és el símptoma d’una legislatura en què la lleialtat entre els socis de govern ha brillat per la seva absència.

Els dos anys de Torra coincideixen amb els dos mesos de confinament per la pandèmia, ara en fase de relaxament, si no hi ha sorpreses. De moment, Catalunya encara concentra el 60% dels morts de tot l’estat espanyol, una xifra llaminera per a aquells que estan disposats a desacreditar la gestió de la Generalitat. Però el que continua confinat és l’autogovern, amb les competències de Sanitat, Interior i Mobilitat segrestades pel govern espanyol, i amb voluntat que això continuï així més enllà de la pandèmia. Ho va dir Pedro Sánchez, camuflant-ho sota la paraula ‘cogovernança’, que és la nova cantarella ‘loapitzadora’. El govern espanyol prepara una reforma legislativa de la llei de sanitat per mantenir la ‘coordinació sanitària’ amb les comunitats autònomes. Si el Tribunal Constitucional espanyol fos neutral la tombaria, però com que és parcial, la trobarà justa i necessària.

Dos anys després, Torra té menys autogovern que quan va ser investit president i després de la pandèmia vindrà una crisi econòmica duríssima però també una nova involució de l’autogovern. En aquesta situació, ERC s’estima més passar per les urnes perquè sigui un govern ‘fort’ qui encari els anys vinents. És cert que l’actual no ho és, però si el següent el formen els mateixos partits, tampoc no ho serà si no són capaços de pactar un full de ruta conjunt per a reconstruir el país. El debat no hauria de ser la data de les eleccions sinó si els dos partits encara tenen un full de ruta compartit que doni sentit i fortalesa a un futur govern. I la primera cosa a pactar hauria de ser com es reacciona a una possible inhabilitació del president de la Generalitat pel Tribunal Suprem, que tothom considera cosa feta i acceptada, com si fos una decisió justa. Serà el segon president de la Generalitat que destitueix la justícia espanyola i l’independentisme no té cap resposta conjunta, com va passar amb la sentència dels presos.

El fet més curiós és que al president Quim Torra ningú no li ha demanat que convoqui eleccions. Cap conseller d’ERC no ho ha proposat al consell executiu ni el vice-president Pere Aragonès no li ha proposat en cap de les múltiples reunions telemàtiques virtuals que tenen aquests dies. Sí que se n’ha parlat en reunions telemàtiques entre les direccions dels partits, algunes de ben tenses, tot i que la pantalla no permet d’esgarrapar-se. Seria més pràctic de parlar-ne obertament, perquè si les enquestes no enganyen, després d’unes eleccions autonòmiques, l’independentisme tornaria a tenir majoria absoluta i els mateixos que ara es barallen haurien de tornar-se a entendre. Llevat que un dels socis actuals vulgui canviar de parella, però de moment els dos cònjuges ho neguen. Si un volgués canviar de parella, seria més lògic de fer eleccions, perquè seria la manera de justificar el divorci, però si hi ha d’haver el mateix govern, aleshores, abans de fer eleccions val més acordar un programa compartit per evitar una legislatura com aquesta, que no ha estat precisament exemplar ni efectiva.

MÉS QÜESTIONS
La pròrroga de l’estat d’alarma enfronta els socis del Botànic.
La decisió del govern espanyol de no permetre al País Valencià d’entrar en la fase 1 del desconfinament i la negativa de la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, de reconèixer l’infrafinançament valencià ha dut tibantor entre els partits que integren el govern del Botànic. El PSPV vol abaixar la tensió amb Madrid negociant el desconfinament i el repartiment dels 16.000 milions destinats a les comunitats autònomes. Però Compromís ja ha advertit que no donaria suport a la pròrroga de l’estat d’alarma si aquests diners no es distribueixen amb criteris demogràfics. L’enduriment de la posició dels nacionalistes ha despertat les crítiques de Podem. El portaveu d’economia de les Corts, Ferran Martínez, ha valorat com un error l’actitud de Compromís i ha assegurat que per a la seva formació la cosa més lògica és que aquest fons per a les autonomies es distribueixi tenint en compte criteris sanitaris. Amb tot, ha matisat que també veu necessari que el Ministeri d’Hisenda espanyol aporti recursos addicionals a les comunitats que, com el País Valencià, han de suportar les conseqüències d’un sistema de finançament injust.

El govern balear no reobrirà les aules fins passat l’estiu. Les escoles de les Illes no tornaran a obrir fins al setembre. Ho ha dit el conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, en una conferència de premsa. Ha explicat que ara com ara es mantindria l’ensenyament en línia, perquè tenen prioritat les garanties sanitàries, i que fer altrament seria una irresponsabilitat. Les instruccions d’avaluació continuaran essent les que s’havien establert, que la nota del tercer trimestre sigui per a compensar les del primer i el segon. A més, March ha anunciat que, a partir de la setmana entrant, traslladarà a la comunitat educativa, a les taules de famílies, directors, i sindicats, les propostes per a la fase 2 del desconfinament. La primera proposta és la possibilitat d’oferir tutories als alumnes de quart d’ESO, segon de batxillerat, segon curs dels graus mitjà i superior de formació professional, els darrers cursos dels ensenyaments de règim especial i sisè d’educació primària. L’objectiu és garantir l’atenció presencial als alumnes amb desavantatge, els més desfavorits digitalment i els que van més endarrerits. March ha dit que aquestes tutories serien voluntàries, a petició de les famílies i amb cita prèvia. A més, no es podrien acollir més de cinc alumnes alhora i els professors acudirien al centre només el temps necessari per a organitzar la sessió.

El 90% de la població andorrana ja ha passat les proves d’anticossos. Prop de 70.000 persones ja han passat la primera ronda de proves d’anticossos, cosa que representa el 90% de la població d’Andorra. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, s’ha sorprès de la gran quantitat d’IGM positius i ha explicat que es farien 5.000 proves PCR per ajudar en el diagnòstic de la població, unes 500 per dia. Com que l’oposició ha posat en dubte la fiabilitat de les proves, Benazet n’ha ratificat la validesa però ha recordat que un IGM positiu no va estrictament lligat a la necessitat d’agafar la baixa laboral. El protocol estableix que és el metge de capçalera qui ho decideix, d’acord amb els símptomes i una PCR per a acabar d’arrodonir el diagnòstic.

LA XIFRA
41 experts participaran en la comissió de reconstrucció creada al congrés espanyol. La petició inicial dels partits era de 308, però un pacte entre PSOE, PP, Vox, Podem, ERC, PNB i Cs ha permès la retallada.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de maig de l’any 1948 es va declarar, en una sala del Museu d’Art de Tel Aviv, la independència de l’estat d’Israel.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.