01.05.2022 - 21:50
El cas supose que el coneixeu. Un cotxe que portava el dirigent del PP de Barcelona, Josep Bou, va aparèixer cremat dissabte al carrer –ell diu que és seu, però no consta en les seues declaracions oficials de béns. Segons que s’ha sabut després, la policia havia avisat el conductor del vehicle que perdia líquid i fumejava, tot just abans que començàs a cremar, de manera que la raó de l’incendi semblava ben clara des del primer segon.
Malgrat això, malgrat l’evidència documentada per l’autoritat que era un cas diguem-ne de defecte mecànic, Josep Bou va fer dissabte una piulada en espanyol en què deia: “M’acaben de cremar el cotxe a Barcelona.” I afegia: “Esperaré l’atestat policíac, però ja anuncie que res no m’aturarà en el compliment del meu deure i de la meua feina.” Un simple exercici d’anàlisi de frases indica la mala intenció evident de la piulada, ens ensenya que deshonrat que és Josep Bou. Bou menteix amb tota la intenció, perquè no és igual dir “m’acaben de cremar el cotxe” (algú), que dir “s’ha cremat el cotxe” (tot sol), que era la realitat. Perquè aquesta combustió en concret no és imputable a ningú –en tot cas, al seu xofer o a la casa on el va comprar. I Bou menteix d’una manera especialment perversa quan en la frase següent insinua que el cotxe l’han cremat en relació amb el seu “deure i feina” –s’entén que polítics.
Immediatament després, sense esperar cap comprovació, la premsa espanyola va esbombar l’afer i les reaccions no van tardar a arribar. Inés Arrimadas (la recordeu?, aquella xicota de Ciutadans que deia que era la presidenta de la Generalitat…), Ramon Espadaler (el recordeu?, aquell xicot d’Unió que es pensava que guanyaria les eleccions i que l’han acollit al PSOE…), Jordi Cañas (el recordeu?, aquell que deia que organitzaria un Ulster a Catalunya…) i uns quants més noms d’aquesta galàxia en decadència van córrer a expressar solidaritat amb el dirigent del PP per aquell fet que no dubtaven a qualificar d’atemptat. Societat Civil Catalana fins i tot parlava de terroristes, directament, i de crim. José Domingo afirmava: “La violència política s’ha instal·lat a Catalunya.” I encara el batlle de Madrid es permetia la llibertat d’escriure tres paraules en català en una piulada en què denunciava el “totalitarisme” i vinculava el cotxe cremat amb l’independentisme.
L’episodi, per si sol, és ridícul, però cal fer notar que els qui tan ràpidament han fet declaracions altisonants i han acusat l’independentisme, després no han rectificat ni han explicat la realitat als seus seguidors. Si més no, no ho han fet fins al moment d’escriure aquest editorial. I això sí que mereix un comentari.
Perquè, al cap i a la fi, el cotxe cremat de Josep Bou no és sinó la repetició de tantes i tantes mentides com hem vist que s’inventaven aquesta gent en el curs dels anys. El dirigent del PP al Parlament de Catalunya, Alejandro Fernández, ha dit unes quantes voltes que els CDR tenien armes o bombes i que la “batasunització” de Catalunya era un fet. Albert Rivera (ui!, d’aquest ja no us en deveu ni recordar: era aquell xicot que apareixia nu als cartells i deien que presidiria Espanya) va arribar a piular les fotografies personals de nou professors de Sant Andreu de la Barca, “mestres separatistes” segons ell, afirmant que havien comès delictes d’odi i incitant a la violència contra ells. Però va callar, ells i els seus, quan el judici ho desmentí, finalment. De la mateixa manera que callà Ada Colau després de confirmar-se que Xavier Trias no tenia diners a Suïssa i que El Mundo havia mentit –malgrat que segurament ella devia la batllia a aquella falsedat. I de la mateixa manera que callava, després d’haver-s’hi rebolcat políticament, Miquel Iceta (aquest xicot del PSC que ara alguns diuen que vol ser el candidat a l’Ajuntament de Barcelona…) quan es va demostrar que allò de l’avís de la CIA era un invent descarat i matusser d’El Periódico. En fi, supose que tots deveu recordar el gloriós episodi del Fairy d’Enric Millo (sí, home, aquell xicot a qui van donar feina a Andalusia els del PP…) o de les vegades que Josep Ramon Bosch (hosti!, aquest sí que ja no sé ni on para…) es va dedicar a vincular el president Quim Torra amb el terrorisme. I com això tot…
El comportament de Bou, doncs, cal emmarcar-lo en aquesta pràctica habitual, la mentida hiperbòlica, que és una marca ben particular i constant de l’espanyolisme, documentada, acreditada, compilada i demostrable durant tot el procés d’independència de Catalunya. A alguns la insistència que tenen aquesta gent a inventar-se la realitat els pot semblar irritant, i no negue que ho siga. A mi, en canvi, sempre m’ha semblat un símptoma molt positiu i m’agrada. Perquè només t’inventes la realitat, tan descaradament, quan tu mateix tens clar que descriure-la, de la manera més senzilla, va contra tu mateix, desmenteix allò que tu penses i les teues esperances. Ells viuen en un país que no els agrada i que no poden dominar de cap de les maneres. I és per això que, a la desesperada, proven d’inventar-se’n un altre. Cosa que, francament, diu molt, moltíssim, de la nostra potència com a poble i de la nostra capacitat, malgrat tot, de resistir i d’avançar.
VilaWeb necessita el vostre suport. Si voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors. És gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent, com ho hem fet amb la nova maqueta i el nou concepte del diari. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors dels que tenim ara!
