republicans

TEMA DEL DIA
Aplaudiments.
La plàcida visita de dos dies de Pedro Sánchez a Barcelona ha tapat una imatge significativa d’aquesta setmana: la dels membres del govern espanyol de Podem, amb Pablo Iglesias al capdavant, aplaudint dilluns la figura de Felipe VI en l’acte de constitució de les corts espanyoles. Una imatge que ha causat polèmica perquè se suposava que Podem era una formació republicana. Per mirar de fer equilibris, el grup parlamentari es va quedar dret sense aplaudir, però encara va ser pitjor, perquè va fer més evident que ho feien per obligació, empassant-se les conviccions, les que havien mantingut fins ara. En una democràcia no és obligatori aplaudir el rei, i si un govern, o un dels partits que en formen part, és republicà, hauria de poder-ho expressar. Però a Espanya, la monarquia és intocable, pel seu origen franquista i perquè no ha estat mai ratificada democràticament. Els qui diuen que votant la constitució espanyola del 1978 ja es va validar la monarquia és fals, perquè en aquell referèndum es votaven moltes coses més.

A Espanya, ja no hi queden partits republicans. El PSOE havia estat republicà durant el franquisme, però en la seva mutació durant la transició va abandonar el socialisme i va acceptar la monarquia. El PCE també va renunciar a la república a canvi de ser legalitzat el 1977, tot i que va mantenir la simbologia de cara a la galeria. Alguns asseguren que el pacte, impulsat per Adolfo Suárez, incloïa un referèndum sobre monarquia i república, però Santiago Carrillo es va morir esperant-lo. El referèndum no es va fer mai i la monarquia va aprofitar el 23-F per emblanquir-se d’acord amb un relat oficial més que dubtós. El sorgiment del moviment del 15-M va fer tornar les banderes espanyoles republicanes als carrers, i la formació que en va sortir, Podem, assumia per primera vegada la república en un partit que no havia hagut de pagar les hipoteques de la transició.

Però la realitat ha demostrat que quan es toca poder les conviccions desapareixen o passen a ser purament estètiques. Les imatges de Pablo Iglesias aplaudint Felipe VI certifiquen la defunció de Podem com a formació republicana, per molts equilibris que fes el grup parlamentari. Però les explicacions que ha donat el partit refermen aquesta interpretació. La ministra d’Igualtat espanyola, Irene Montero, va explicar que havia aplaudit per cortesia i que respectar les institucions formava part dels valors republicans. Una lectura molt oberta del concepte republicà que també ha compartit Cayetana Álvarez de Toledo, qui des de l’altre extrem ideològic també troba valors republicans. Amb aquest consens tan transversal, Espanya serà el primer país a tenir una monarquia republicana.

Per justificar-se, Montero va fer un pas més i va dir que si els aplaudiments servien per a apujar el salari mínim interprofessional o per a aprovar la llei de llibertats sexuals, ho tornaria a fer. Vincular la conquesta de drets socials a acceptar la monarquia, com va fer Montero, és inacceptable des d’un punt de vista democràtic. Els drets humans i les conquestes socials van davant de la forma d’estat, i si el seu respecte o el seu avenç depenen de raspallar la monarquia o no, és una clara involució democràtica. És molt significatiu que això ho hagi de fer una formació com Podem, que havia d’enderrocar el règim.

L’única opció republicana que roman a l’estat espanyol és l’independentisme, que vincula l’assoliment de l’estat propi a l’establiment d’una república. Per això els seus representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP no van assistir a l’acte de constitució de les corts espanyoles, igual com tampoc no hi era l’esquerra independentista basca ni gallega. Detalls com aquest invaliden totes les lliçons de progressisme que, sovint, l’esquerra de Podem i els comuns vol donar a l’independentisme. Els qui volien posar fi a la casta han acabat convertint-se en una crossa més del règim del 78, aplaudint-ne la màxima representació.

MÉS QÜESTIONS

Els governs català, valencià i balear acorden d’accelerar la reciprocitat de les televisions. Avui s’ha fet a Barcelona la setena reunió de coordinació sobre Política Lingüística entre els governs de la Generalitat de Catalunya, de les Illes Balears i de la Generalitat Valenciana. Els directors generals respectius, Ester Franquesa, Beatriu Defior i Rubén Trenzano, han estudiat la reciprocitat de les tres televisions públiques, que encara és pendent de ser acordada, però s’han compromès a accelerar-la pressionant els governs. Tots tres han coordinat diverses estratègies per a impulsar l’ús del català. Per exemple, l’acreditació de coneixements de llengua i l’accés a la funció pública, la sensibilització lingüística en àmbits com la salut, la promoció del canvi d’hàbits lingüístics, el foment de la llengua en empreses, en productes audiovisuals i en videojocs. També s’ha tractat la presència del català en l’oferta de films i sèries de les noves plataformes audiovisuals. I s’ha valorat l’informe del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a l’estat espanyol. Els directors generals demanen al govern espanyol que apliqui les recomanacions d’acció immediata i modifiqui la llei orgànica del Poder Judicial per garantir l’ús del català en els procediments judicials i l’ús del català en l’administració de l’estat.

Sánchez fulmina el delegat del govern espanyol al País Valencià. El govern de Pedro Sánchez preveu de rellevar, en el consell de ministres de dimarts que ve, Juan Carlos Fulgencio com a delegat al País Valencià. El substituirà l’ex-batllessa de Sagunt, Glòria Calero, afí al ministre de Transports espanyol, José Luis Ábalos. La destitució, confirmada per Fulgencio mateix, ha agafat per sorpresa les files socialistes, que feien un balanç positiu dels vint mesos en el càrrec d’una persona considerada fins ara també propera a Ábalos. Fulgencio, que va accedir al càrrec el juny del 2018 en substitució de Juan Carlos Moragues, ha atribuït la destitució a un ‘canvi polític’ d’equip i de persones, i ha dit que no en sabia el motiu, tot i que ha declarat que entrava dins la normalitat democràtica. També ha explicat que no plegava per ocupar cap altre càrrec i que la intenció era reincorporar-se al seu lloc anterior a la policia local. No obstant això, fonts properes al PSPV consideren que és probable que les pròximes setmanes tingui un altre destí polític.

Més per Mallorca demana que es retiri el projecte d’ampliació de l’aeroport. La regidora de l’Ajuntament de Palma Neus Truyol, de Més, ha demanat que es retiri de manera immediata el projecte d’ampliació de l’aeroport de Palma. Truyol, que ha comparegut a la seu de Més per Mallorca amb el coordinador del partit, Antoni Noguera, ha explicat que després d’haver analitzat els documents del projecte exposats al públic, havia confirmat que el govern espanyol tenia el projecte d’ampliació de son Sant Joan en el procés de licitacions. Més ho ha qualificat d’aberrant i deslleial, perquè mentre a les Illes es treballa per posar límits al turisme i s’ha decretat l’emergència climàtica, l’estat espanyol va en direcció contrària amb aquesta mesura. Truyol ha lamentat que AENA impulsi l’ampliació sense tenir en compte l’opinió dels ciutadans ni la situació ambiental. Més calcula que una ampliació de l’aeroport pot fer que d’ací a cinc anys hi hagi quatre milions de turistes més a les Illes i 1.900 places més d’aparcament a son Sant Joan. La regidora ha lamentat que mentre Sánchez inverteix 678 milions d’euros en fons per al clima, dóna més de 200 milions per a l’ampliació de son Sant Joan.

Els batlles nordcatalans solidaris amb la repressió visiten Torra. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha rebut al Palau de la Generalitat una delegació de batlles nord-catalans que van signar un manifest contra la repressió espanyola. En el text denunciaven la vulneració de drets durant l’1-O i la repressió que es va desencadenar després, la qual va comportar la pèrdua de l’autogovern i que part del govern de Carles Puigdemont sigui a la presó i a l’exili. Els batlles nord-catalans es van posicionar primer el 2018, amb un manifest en què reivindicaven el respecte a les llibertats i als drets fonamentals del poble català, i més tard, un centenar de batlles en van publicar un altre al diari L’Indépendant on explicaven que la situació a Catalunya havia degenerat. A més, acusaven la justícia espanyola de fer política i d’inventar-se noves nocions de violència.

LA XIFRA
El 46% de la població andorrana considera el català com a llengua pròpia o una de les llengües pròpies, un 42,6% s’identifica amb l’espanyol i un 14% amb el portuguès, segons els resultats de l’enquesta ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ del 2018 que ha publicat el Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de gener de 1992, es va signar el Tractat de Maastricht amb l’objectiu de crear una Unió Econòmica i Monetària entre els estats signants.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.