Enguany, el Club de Roma ha fet cinquanta anys. Per celebrar-ho, més de quatre-cents dirigents i dignataris internacionals de tot el món es van reunir en una cimera titulada ‘Yes, now!‘, els dies 17 i 18 d’octubre a l’Institutum Patristicum Agustiniarum de Roma, per discutir els reptes i solucions més urgents que afronten la humanitat i el planeta. La cimera es va basar en la feina pionera del Club de Roma i va presentar la nova agenda per al segle XXI, amb vista a avaluar col·lectivament l’estat dels béns comuns globals i respondre als punts d’inflexió més urgents d’avui, com la disrupció del clima, el declivi dels ecosistemes, la recerca incessant del creixement del PIB i la distribució com més va més desigual de la riquesa.

Durant els dos dies d’un complet programa, es van presentar i debatre una trentena de ponències agrupades sota títols tan interessants com: ‘Com ha canviat el món en cinquanta anys’, ‘Vivint en l’Antropocè’, ‘Quina economia necessita un món ple’, ‘Pot el pla d’acció d’emergència climàtica portar a l’acció col·lectiva?’, ‘Les darreres reaccions, visions i accions del Club de Roma’, ‘Valors per a l’Antropocè i la recerca per a una nova Il·lustració’; ‘Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (SDG): reptes d’implementació d’avui’, ‘Energia per al futur: convertir una solució en acció col·lectiva!’. A més a més, hi va haver l’anomenada Conferència Aurelio Peccei 2018, dedicada al canvi climàtic global i que va ser compartida per John Schellnhuber, director emèrit de l’Institut de Potsdam per a la Recerca sobre Impacte Climàtic, i Anders Wijkman, membre de la Reial Acadèmia Sueca de ciències: elaboració d’un pla d’acció d’emergència climàtic.

El Club de Roma es va fer famós pel seu primer informe, ‘Els límits del creixement‘, publicat l’any 1972 i traduït a nombrosos idiomes. La seva principal conclusió va ser que ‘els recursos entrellaçats de la Terra –el sistema global de la natura en què tots vivim– probablement no poden suportar les taxes actuals de creixement econòmic i de població gaire més enllà de l’any 2100’. Fou molt criticat tant per liberals com per socialdemòcrates i comunistes, atès que posava en qüestió el dogma de fe del creixement il·limitat en el qual creien (i encara creuen) molts polítics i economistes.

Dissortadament, l’esdeveniment ha passat gairebé desapercebut a casa nostra. Per això, Alternativa Verda ha penjat a la web els vincles als vídeos dels enregistraments complets de totes dues jornades.

A la vegada, i també amb motiu del cinquantè aniversari, el Club de Roma acaba de fer públic el seu 46è informe, ‘Transformation is Feasible: How to achieve the Sustainable Development Goals within Planetary Boundaries‘ (‘La transformació és possible: com assolir els objectius del desenvolupament sostenible dins els llindars planetaris’), un informe de l’Stockholm Resilience Center i del BI Norwegian Business School, patrocinat per la Global Challenges Foundation i fet per Jorgen Randers, Johan Rockström, Per Espen Stoknes, Ulrich Golüke, David Collste i Sarah Cornell.

La principal ambició de l’informe, com tots els del Club de Roma, és promoure i estimular la discussió entorn del creixement econòmic convencional i les seves implicacions.

L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar una decisió emblemàtica: els Objectius del Desenvolupament Sostenible per al 2030. La declaració que els acompanya diu: ‘Preveiem un món en el qual el desenvolupament i l’aplicació de la tecnologia siguin sensibles al clima, es respecti la biodiversitat i sigui resilient. Un món en què la humanitat visqui en harmonia amb la natura i en què la vida silvestre i les seves espècies vivents estiguin protegides.’ Tot i que molta gent dóna suport a aquesta visió transformadora, es diu ben poca cosa sobre la manera d’implementar-la.

Els tres objectius que fan referència a l’entorn, al medi, són el 13è (actuar urgentment per combatre el canvi climàtic), el 14è (conservar i usar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins) i el 15è (protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i aturar la pèrdua de biodiversitat). No obstant això, a l’agenda per al 2030, enlloc s’admet que, si l’assoliment dels objectius socioeconòmics (del 1r a l’11è) es fa basant-se en polítiques de creixement econòmic, resultarà pràcticament impossible reduir la velocitat del canvi climàtic, parar la sobrepesca i la degradació dels sòls i aturar la pèrdua de biodiversitat.

Per això, l’informe explora quatre vies (mitjançant un model sistèmic global, Earth3) per a la implementació de l’agenda 2030. I confirma que és impossible assolir, de manera integrada, dels Objectius del Desenvolupament Sostenible si es fa a partir del creixement convencional.

L’informe fa una crida a l’acció adreçada al món de la política, tot proposant cinc recomanacions polítiques. En la segona recomanació, presenta cinc accions transformadores: accelerar el creixement de l’energia renovable, accelerar la productivitat de les cadenes alimentàries, nous models de desenvolupament per als països més pobres, reduir les desigualtats i invertir en educació per a tothom, igualtat de gènere i planejament familiar.

Els polítics de casa nostra faran cas de l’informe? O el menystindran com van fer amb l’informe sobre ‘Els límits del creixement’, l’any 1972?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb