Un fotograma de la sèrie 'Unorthodox'

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

No sé si us ha passat, però per mi aquest és l’any en què hem passat de l’hivern a l’estiu sense primavera perquè el confinament se’ns la va endur. La vam viure a casa, vam veure com de mica en mica els gladiols i les tulipes treien el cap de la terra de les torratxes de casa i no vam veure els narcisos que cada any creixien a les rotondes dels carrers. Durant l’etapa del confinament molts vam passar alguna estona llegint més, mirant més sèries i pel·lícules o simplement organitzant els armaris de casa, que també és una feina agraïda.

Ara som a ple estiu i si voleu descansar una mica de la calor o del fred, depèn des d’on llegiu això, us faig una proposta d’una llista de cinc sèries que inclouen temàtica lingüística o sociolingüística, que sol ser el tema d’aquests articles del GELA a VilaWeb. És una llista que he confeccionat a partir de gustos personals i també d’algunes recomanacions dels companys del GELA, el CUSC, la SERCLE i altres amics i coneguts (gràcies a tots!).

Què en traurem de veure aquestes sèries? Crec que com a mínim podrem gaudir-les perquè ens permetran quatre coses. Primer, i abans de res, podem passar una bona estona després d’uns mesos atabaladors i accelerats. I alhora podem pensar sobre la manera com s’hi representen les llengües i les varietats lingüístiques o dialectes segons les característiques dels parlants. El gènere és una característica que marca molts dels personatges que apareixen a les sèries que he triat. La classe social també hi destaca. Segon, al contrari de la lectura, que és un exercici que normalment fem sols, podem veure els documents audiovisuals en companyia i parlar del que hi veiem amb altres persones per veure fins a quin punt estem d’acord o no. Tercer, en algunes de les sèries que proposo apareixen llengües que potser no coneixeu o que esteu aprenent. Mirar-les i escoltar-les us pot servir per a aprendre llengües i varietats noves i aspectes culturals relacionats. En molts casos, potser necessitarem subtítols, cosa que també ens pot ajudar a consolidar llengües que aprenem. Parlant de subtítols, us podeu instal·lar l’aplicació d’aprenentatge de llengües amb subtítols de Netflix. No funciona sempre, però quan ho fa és molt útil. Finalment, tal com explica la professora Esther Gimeno (Universitat de Viena) a l’article ‘Multilingual Iberia in twenty-first century cinema: Iberian polyglot films and multilingual imagination’, les pel·lícules poliglotes creen una imaginació i uns paisatges multilingües que ens fan veure i entendre la realitat de maneres diferents de com ho fem en obres doblades o monolingües.

1. La primera recomanació (l’ordre no indica preferència) és la sèrie ‘My brilliant friend’ (HBO, 2018), l’adaptació de la novel·la L’amica geniale de la novel·lista italiana Elena Ferrante, traduïda al català com L’amiga genial (la Campana, traducció de Marta Hernández). Narra l’amistat de dues amigues napolitanes des dels inicis dels anys cinquanta fins a l’actualitat i retrata la vida d’un barri en què la vida transcorre alternant l’italià amb el napolità. Es barreja l’italià amb el napolità en tots els capítols de la sèrie, des de la infantesa i els jocs de les dues amigues fins a l’adultesa. Hi podem observar, per exemple, com a mesura que creixen les protagonistes van relegant el napolità al barri i que el pas per la universitat és un pas definitiu cap a l’italià estàndard. Andrea Villarini fa una reflexió al voltant de l’ús del dialetto a les novel·les de Ferrante i destaca que hi ha traces del contínuum entre llengües i dialectes de la Itàlia contemporània i que Ferrante, amb un savoir faire de sociolingüista, fa servir els recursos de l’italià i el napolità per excloure i incloure, respectivament. A la sèrie, tal com observa David Davidson, l’alternança també és molt present i podem veure una escena en què l’Elena ‘fins i tot de jove, aprèn a canviar de codi’. ‘Ella entra i surt de l’argot del barri, sobretot quan parla amb la Lila. Mentre el tema es limita a pares, nens o menstruació, el napolità és l’idioma que tria. Però, quan comparen notes sobre llibres, fan servir l’italià.’

2. ‘Unorthodox’ (Netflix, 2020) és una sèrie que potser vau veure durant el confinament perquè va aparèixer a la plataforma durant aquells dies. Es basa en l’autobiografia de l’autora germano-americana Deborah Feldman. Narra les peripècies de l’Esty, una noia de 19 anys d’una zona jueva ultraortodoxa de Brooklyn (Nova York), que escapa de la tensió i la repressió de la comunitat jueva ortodoxa (li han organitzat un matrimoni forçat) i s’escapa a Alemanya, on conviu amb un grup d’estudiants de música. En la sèrie hi alternen sobretot l’anglès i l’ídix, aquesta darrera és la llengua de la comunitat jueva ashkenazi originària de l’alemany alt del segle IX. El contrast entre la vida novaiorquesa actual amb els costums tradicionals de la comunitat jueva que s’hi retraten és un tema central de la sèrie, que queda marcat amb l’ús de les diferents llengües. També cal destacar que l’actriu Shira Haas, que interpreta la protagonista Esty, és d’Israel i que va aprendre ídix per fer el paper. La sèrie és curulla d’escenes que es poden analitzar des d’un punt de vista sociolingüístic, antropològic i ideològic, com l’escena en què dos personatges jueus arriben a la recepció de l’hotel a Berlín i hi ha un diàleg en què s’integra l’ídix, l’anglès i l’hebreu i acaba amb una escopinada.

3. Quina relació té ‘Unorthodox’ amb les frases següents? ‘Plata o plomo’, ‘Te observan, te critican, te envidian y al final te imitan’, ‘Todo el mundo tiene un limite. Cuando la mierda te llega hasta el cuello, tienes que actuar’. Els aforismes són de Pablo Escobar, el personatge narcotraficant de la sèrie ‘Narcos’ (Netflix, 2015). L’actor que interpreta Pablo Escobar, igual que Shira Haas a ‘Unorthodox’, no sabia gens de la llengua principal de la sèrie (en aquest cas, el castellà) abans d’interpretar el paper. Com explica ell mateix en aquest vídeo, no sabia gens d’espanyol, cosa que va solucionar matriculant-se a un curs universitari d’espanyol per a estrangers a Colòmbia. Són dos casos que mostren que les persones adultes, al contrari del que sovint es diu, poden aprendre segones llengües i arribar a un nivell de competència molt alt i, pel que es veu a les sèries que comentem, amb una fluïdesa impressionant. El paisatge lingüístic de ‘Narcos’ és un paisatge de varietats lingüístiques de l’espanyol de Colòmbia (Medellín i Cali), Mèxic, Espanya i els Estats Units i permet jugar a trobar les semblances i les diferències entre les pronunciacions de cada varietat (per exemple, en el so de la ‘s’). L’ús del registre col·loquial i de l’argot de la droga és tan ric a la sèrie que va plantejar alguns dubtes a l’hora de fer els subtítols. Com calia escriure la manera que té Pablo Escobar de pronunciar l’expressió ‘hijo de puta’? 1. Hijueputa 2. Hijoeputa 3. Güeputa. Solució: Netflix ho va demanar a la Real Academia Española per Twitter:

https://twitter.com/NetflixES/status/773489929292619776

4. Els personatges de la quarta sèrie no diuen les paraulotes de Pablo Escobar. Són més coneguts per dir que ‘El nostro lema és si ho fan elles, per què no ho podem fer nosaltres?’ o ‘No siguis ganso’. La sèrie ‘Teresina, SA’ (TV3 a la carta, Filmin, 1992) es basa en l’empresa de les tres Teresines, tres dones solteres que viuen al carrer de Verdi de Barcelona i es dediquen a l’economia submergida per fer decoracions relacionades amb les festes de l’any (fanalets, coets de les falles, pessebres, etc.). A la sèrie, s’hi reflecteixen diferents varietats del català i diferents accents en particular tant de varietats geogràfiques (valencià de Paca, castellà del perruquer Eugenio, castellà de Pepe i Rafa, etc.). La sèrie és una finestra a temes sociolingüístics, com ara el canvi o l’alternança de llengües. Per exemple, les Teresines mai canvien al castellà quan interactuen amb el perruquer Eugenio tot i que aquest sempre parla en castellà, però altres personatges (per exemple, els joves del capítol de les Falles canvien de llengua quan se’ls acosta una parella pija). Josep Anton Fernàndez al seu article ‘Sex, lies, and traditions: La Cubana’s Teresina, SA’ també fa una anàlisi de diversos diàlegs en què alternen el català i el castellà i les analitza des del punt de vista dels estudis culturals, però també se’n podria fer una des del punt de vista sociolingüístic. El fet que les Teresines i la seva filosofia són ben vives fins avui dia és que existeix la Teresinologia aTwitter (@teresinologia).

5. La cinquena sèrie té com a títol ‘Terrace House’ (Netflix), en anglès, i és una sèrie en… japonès. És un reality show de l’estil en què se selecciona un grup de persones amb perfils interessants i se’ls fica dins d’una casa un temps per observar el seu comportament (à la ‘Gran Hermano’). Però el fet que el programa sigui fet al Japó i que no tingui un premi final converteix l’experiment en quelcom diferent. En lloc de converses grolleres i fora de gust i competicions per qui s’allita amb qui abans, a ‘Terrace House’ trobem comportaments més temperats. Això no vol dir que les coses siguin una bassa d’oli, en particular perquè a cada episodi hi ha un grup fix de persones que comenten les escenes (actors, actrius, còmics) i fan comentaris punyents. En principi, és un programa per a tafanejar com passen les seves vides tres nois i tres noies joves japonesos a casa seva i també a la feina (al contrari d’altres programes semblants, els participants van a treballar). Aparentment, a la sèrie, no hi passa res, per això, sovint s’ha dit que és una sèrie una mica zen. Ara bé, la temporada s’ha anul·lat perquè una de les participants (Hana Kimura) es va suïcidar el passat 23 de maig. El motiu del suïcidi va ser l’assetjament que havia rebut per les xarxes socials, un assetjament motivat per comentaris sexistes fets de manera anònima. Això em porta a comentar la importància en la llengua i cultura japoneses del que es diu, el que no es diu i com es diu, amb contrastos més marcats que a la nostra cultura. Ho podem relacionar amb els conceptes de hone i tatemae, que fan referència al que pensem versus el que diem o exterioritzem quan interactuem amb els altres. Simplificant, si bé en la nostra cultura s’espera que hi hagi una certa alineació entre el que pensem i el que diem (si no, tenim el risc de ser criticats com a hipòcrites) en la cultura japonesa no s’espera el mateix i és acceptable pensar una cosa i dir-ne una de més consensuada. Arran del suïcidi de Kimura, dins i fora del Japó van aparèixer crítiques fortes relacionades amb aquesta manera de fer, que consisteix a tirar la pedra i amagar la mà a les xarxes socials, fet que pot dur a conseqüències tràgiques.

Per acabar, i si encara no en teniu prou i voleu més pel·lícules i sèries amb temàtica relacionada amb llengües, us recomano les llistes següents. Gaudiu-ne i reflexioneu sobre la meravella de la diversitat lingüística. I si ens en voleu recomanar unes altres, ho podeu fer aquí i compartirem els resultats en un altre article. Molt bon estiu a tothom.

Llorenç Comajoan-Colomé és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i del Grup de Recerca en Educació, Llenguatge i Literatura (GRELL) de la Universitat de Vic-Central de Catalunya.


  • Llista de Pere Mayans al seu bloc de VilaWeb. En vuit entrades ens dóna informació bàsica sobre la pel·lícula, però el més interessant és que inclou informació didàctica, com ara escenes d’interès pedagògic o referències bibliogràfiques per ampliar informació. Les vuit pel·lícules són: Indian horse, También la lluvia, Pa negre, La fi de l’esperit, Pathfinder, The wind that shakes the barley, Rabbit Proof-Fence i Windtalkers.
  • 639:kal, festival anual en línia de cinema dedicat a la diversitat lingüística, aquest any en suport del kalaallisut, de Grenlàndia.
  • Els Servei d’Acció Cultural de la Universitat de les Illes Balears organitza des del curs 2017-2018 un cicle de cinema titulat ‘Lingüística i llengües’ i cada any mostra unes quatre pel·lícules. Les que han projectat fins al moment són: Entre lobos, Avui comença tot, Se dice poeta, L’enfant sauvage, Once upon a time at 55th and Hoover, The linguists, Arrival, My fair lady, El club dels poetes morts i La forma de l’aigua.
  • Linguapax, enguany va oferir un cicle de tres pel·lícules relacionades amb la diversitat lingüística: Le Brio, Champ d’honneur i Arrival.
  • 25 Must-See Movies Featuring Linguists, Linguistics and Languages
  • 5 Movies Involving Language Learning that You Have to See

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.