28.08.2017 - 21:55
|
Actualització: 03.11.2017 - 20:36
El Front Socialista d’Alliberament Nacional Canac (FLNKS, en les sigles en francès) ha esbossat el full de ruta que defineix com s’estructurarà Nova Caledònia si decideix de separar-se de França, després del referèndum d’independència que es farà abans del desembre del 2018. Nova Caledònia és un arxipèlag de la Melanèsia, a l’est d’Austràlia, de sobirania francesa, amb l’estatut de ‘col·lectivitat sui generis‘.
En el full de ruta, l’FLNKS deixa clar que vol crear una nació democràtica i multicultural, i que en considerarà ciutadans tots aquells individus inscrits en el cens electoral del referèndum i en la circumscripció electoral.
El moviment independentista ha proposat que la nova república s’anomeni ‘Kanaky-Nouvelle Caledonie’ (és a dir, ‘Nova Caledònia’ en canac i en francès). A més, també vol que el congrés actual esdevingui el parlament de la nova república i que sigui un col·legi electoral que designi el president electe, triat democràticament a les urnes.
Així mateix, el nou text proposa que la bandera de la comunitat canaca –els habitants originals de Nova Caledònia– esdevingui la de la nova república independent, en cas que el sí guanyi al referèndum de l’any vinent. A part els canacs, a les illes de l’arxipèlag hi ha cinc grups ètnics més: els d’ascendència europea, la comunitat polinèsia, el col·lectiu del sud-est asiàtic, els peus negres i el grup natural d’Algèria deportat a l’arxipèlag per les autoritats franceses a final del segle XIX.
El text es debatrà a l’octubre, a París, en una cimera dels signataris de l’acord de Nouméa, del 1998, que preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia fins que el territori decideixi, en referèndum, si vol continuar essent una ‘col·lectivitat sui generis‘ francesa o bé un estat independent.
