El tomb de Convergència, que s’anava insinuant aquests últims dies, es va fer més evident ahir arran de tota la polèmica per les declaracions del candidat Francesc Homs a la cadena SER. La combinació entre la paràlisi de l’independentisme al parlament i la proximitat de la campanya electoral no fa presagiar res de bo. I ahir ja es va veure que, probablement, a la difícil pugna entre Junts pel Sí i la CUP hi haurem d’afegir una pugna recuperada entre Esquerra i Convergència, amb una superposició de tres situacions complexes: la formació de govern, les eleccions a Madrid i les possibles noves eleccions al març.

A hores d’ara la possibilitat d’un acord entre Junts pel Sí i la CUP és més remota que mai. Abans de la segona investidura, es va obrir durant unes quantes hores un raig d’optimisme que el contundent no de la CUP es va encarregar de tancar. No és que no es milloràs l’ambient, sinó que es va empitjorar tant que ara mateix ni tan sols l’oferta feta per Mas ja no és sobre la taula. Com més dies passen, més i més veus dins Convergència reclamen de deixar-ho estar i encaminar el país a unes noves eleccions al març. Estan convençuts que hi ha una forta irritació contra la CUP i que això, en unes eleccions, donaria a Junts pel Sí la victòria que el 27-S se li esmunyí per poc.

Si hi ha eleccions, ja veurem si aquesta tesi es demostra, però de moment això tiba la corda també dins Junts pel Sí. Certament, hi ha acord a no fer més ofertes a la CUP i la irritació és palesa, especialment entre els diputats independents. Però d’ací a deixar morir la legislatura el 9 de gener, sense fer-hi res més, hi ha un abisme. Especialment per a Esquerra. Tanmateix, la qüestió és que l’aritmètica no acompanya. Sense els diputats de CDC, dins Junts pel Sí no hi ha cap acord possible amb ningú. I és ací on entren en joc les eleccions espanyoles.

CDC i ERC compareixen separades a aquestes eleccions, fet que les converteix també en una referència i, d’alguna manera, en un referèndum intern. El resultat és incert amb CDC, ERC i Ciutadans competint per guanyar-les. Un hipotètic mal resultat dels convergents, vulgues no vulgues, afectaria la posició negociadora d’Artur Mas. Passat el 20-D encara hi hauria tres setmanes per a arribar a un acord de Junts pel Sí amb la CUP, amb vista a evitar les noves eleccions. I tindria una certa lògica que, per exemple si ERC guanya les espanyoles amb contundència, es qüestionàs la posició que avui no discuteix ningú, és a dir, que Mas haja de ser forçosament el president de la Generalitat. Abans de precipitar un final abrupte de la legislatura. ERC ha demostrat fins ara una gran lleialtat als seus socis, però no se li podria demanar que fes ulls clucs al resultat si l’afavoria d’una manera clara i si obria una possibilitat de resoldre el ridícul polític que seria el no-acord.

És en aquest punt on cal emmarcar les polèmiques declaracions d’Homs. Per bé que cal aclarir que són pràcticament les mateixes declaracions que va fer Antonio Baños la nit electoral. El cap de llista de la CUP va dir que no s’havia guanyat el plebiscit i que, per tant, no podia haver-hi unilateralitat i Homs diu que l’independentisme no és prou fort per a imposar unilateralment la independència. En l’ambient de brega que s’ha instal·lat entre nosaltres, ara mateix el matís és insignificant, perquè entre els fanàtics de l’una banda i de l’altra ningú no reconeixerà res a ningú. Però és que tinc la sensació que desfermar l’atac de la CUP contra si mateix és, en realitat, allò que Homs cercava.

Perquè una de les opcions electorals que encara tindria CDC és pescar vots en el banc dels indignats contra la CUP. Per això a Homs li convé d’enfrontar-s’hi tant com puga –una qüestió ben diferent és si això convé al procés: jo crec que no. No passem per alt, a més, que Homs, temps enrere, ja fou l’únic dirigent de Junts pel Sí que proposà d’atacar la CUP. La seua idea fou rebuda amb horror i va anar de poc que no engega una crisi en el comitè de campanya el primer dia. Ara, vist això que s’ha vist, Homs podria reivindicar-la i fins i tot fer-ne bandera. Tot per a afavorir una hipotètica oportunitat per a CDC, ara que d’oportunitats en necessita més que mai. Una oportunitat per a provar d’obtenir un resultat decent el 20-D, per a evitar també que una victòria molt contundent d’ERC origine un moviment a favor de la presidència de Junqueras abans del 9 de gener i per a acorralar tant com siga possible la CUP, amb vista a unes possibles eleccions del març.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.