14.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 14.08.2017 - 23:15
El periodista Andreu Caralt presenta el llibre 3.669 biberons: història de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. L’obra fa un repàs de la trajectòria de l’entitat, creada el 1982 amb l’arribada de la democràcia pels mateixos joves soldats amb la intenció de recuperar la joventut perduda. D’aquesta manera, el periodista vol valorar el silenci i l’oblit que, segons que explica, s’han apropiat de la nostra història recent i han ignorat les víctimes. Caralt és periodista del Diari de Tarragona a les Terres de l’Ebre.
És el primer investigador que ha pogut accedir als documents lliurats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Sant Cugat del Vallès, en què hi ha diverses obres que narren la memòria històrica de Catalunya. El periodista ha fet una extensa investigació en les històries que s’amaguen rere els soldats que van veure ‘arrencada i destrossada’ la seva joventut amb tan sols disset, divuit i dinou anys a les terres de l’Ebre.
L’autor destaca el gran esforç que els ha calgut fer a les víctimes perquè es reconegués la seva tasca: ‘si no hagués estat per la Lleva del Biberó, no s’haurien aixecat monuments, ni s’haurien escrit llibres o obres de teatre’. També explica que molts d’aquells joves soldats tenien més pensaments infantils que no pas madurs i que no havien sortit mai de casa.
Els estatuts de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 detallaven els valors que aquesta promovia: el pacifisme, la companyonia, la germanor, la reconciliació i el catalanisme. A més, establien com a condició necessària la celebració d’una eucaristia en els seus actes. De fet, els seus membres van fer diverses romeries al monestir de Montserrat.
Sense relleu generacional
‘Els biberons van voler viure la vida quan va arribar la democràcia i recuperar la vitalitat’, diu Caralt. L’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó no tindrà relleu generacional. Ningú no agafarà el testimoni de la seva història viva, com sí que ha passat amb altres entitats com l’Amical de Mauthausen o l’Associació d’Aviadors de la República, explica Caralt. El periodista assenyala que quan els seus membres han envellit i s’han anat morint l’agrupació ha desaparegut: ‘la van crear ells per a ells i el fet que tingués relleu era secundari’.
De la feina desconeguda de l’agrupació dels ‘biberons’ en destaca l’exhumació pionera d’una fossa a la zona del Merengue, entre Camarasa i Balaguer. Van ajudar moltes famílies a cercar els seus desapareguts i també van crear una secció d’acompanyament per ajudar-se entre ells i oferir assistència als supervivents malalts que estaven sols.
Tot i que l’època de màxima activitat de l’entitat va ser entre els anys 1987 i 1993, va ser a partir del 2000 que va augmentar el seu prestigi. ‘Curiosament, cada vegada tenen més reconeixement de la societat i cada vegada són menys; en els últims anys s’han fet pel·lícules, obres de teatre i llibres, en un moment en què, com ells deien, estaven a les últimes’, ha lamentat Caralt.
3.669 biberons
La xifra que dóna títol al llibre, 3.669, és un homenatge a tots ells, representa el nombre de biberons que es van associar. Al front, però, n’hi va haver molts més. Els dos darrers inscrits van arribar a l’agrupació el 2013, només un any abans que aquesta tanqués les portes.
Caralt, impulsor del mitjà digital Diari de Guerra i expert en el període de la guerra del 1936-1939, està convençut que encara hi ha molt camí per recórrer. Considera que els centres educatius han de fer un paper clau en el procés de recuperació de la memòria històrica: ‘En alguns països europeus ho tenen clar, però a Espanya i Catalunya les persones de la meva generació no vam estudiar la guerra del 1936-1939 a l’escola sinó els visigots i la revolució francesa’. Creu que, en aquest sentit, s’hauria de fer un canvi de prioritats. Alhora, assenyala que el món acadèmic també té encara camp per córrer en l’estudi d’aquest període. ‘Sembla que s’hagi escrit tot però queden moltes microhistòries per contar’, ha explicat.
