Vint-i-vuit persones en presó provisional és una xifra que ja s’ha dit i repetit a tots els mitjans. És el balanç més cru –lesionats a banda– de la setmana de protestes que hi va haver després de fer-se pública la sentència contra els presos polítics i que fins ara ha ocasionat 205 detencions arreu del Principat. Dels tancats en presó provisional, n’hi ha que ja fa deu dies que són entre reixes i encara no saben quan en podran sortir. La majoria ja han presentat recursos d’apel·lació i, abans d’un mes, els jutges hauran de tornar a citar els advocats per revisar-ne la situació. Però de moment no hi ha hagut cap citació.

La majoria d’empresonats sorgeixen de jutjats d’instrucció de Barcelona, però són de municipis diversos, tant de poblacions petites, com Térmens i Artesa de Lleida, com de zones industrials del Vallès, com Parets del Vallès, Sabadell i Cerdanyola. Els vint-i-vuit tenen noms i cognoms, però en alguns casos les famílies volen mantenir-ne l’anonimat. Saben que abans d’un mes els seus fills poden ser al carrer i prefereixen d’evitar que els seus noms quedin vinculats a una situació estigmatitzadora com la presó.

Malgrat que tenen procedències diferents, tots tenen una cosa en comú: són molt joves i la seva vida s’ha capgirat de la nit al dia com no s’haurien imaginat mai. Tenen, de mitjana, 22,5 anys. En Charaf i l’Ibrahim, de Girona, tenen divuit anys, igual com en Ionut, d’Anglesola; l’Álvaro i el David, de Parets del Vallès, i en Robert, de Girona, en tenen vint; l’Andrea, de Sabadell, vint-i-un, com l’Amadeu, d’Artesa de Lleida; vint-i-dos, la Xènia, de Caldes de Montbui, i en Joan, del Pont d’Armentera; en David, de Tarragona, la Paula, de Barcelona, i en Pau, de Llagostera, en tenen vint-i-tres; la Laura, del Serrallo, vint-i-cinc; en Francesc, de Barcelona, trenta; i en Martí, de Térmens, trenta-cinc.

Empresonaments com a escarment

Diversos advocats consultats per VilaWeb coincideixen que l’elevat nombre d’empresonats provisionalment és producte d’una mesura coordinada que vol donar exemple davant les pròximes protestes que es poden organitzar. Justament, en algunes interlocutòries de presó fetes públiques es feia servir com a argument que els dies següents hi havia previstos nous actes de protesta, els quals, tenint en compte el que havia passat fins aleshores, podrien desembocar en aldarulls.

A tots vint-i-vuit els acusen de danys, desordres públics, atemptat contra l’autoritat i, en algun cas, de lesió. Els advocats denuncien que la policia redacta atestats genèrics en què es fan acusacions contra els manifestants amb pocs detalls. Ho denuncia la defensa d’en Ionut, que va ser detingut la matinada de dissabte al barri antic de Lleida. Explica que la policia va fer un atestat molt genèric en què atribuïa al jove haver llançat tres pedres ‘en direcció als agents’: ‘Però no diu ni si els toca, ni si els fereix, ni com eren les pedres.’ També l’acusen d’haver llançat bosses d’escombraries en un contenidor en flames i d’haver ‘participat activament en les protestes i haver-lo vist córrer’, sense especificar res més.

Atestats genèrics

La manca de concreció als atestats de la policia i els Mossos també l’han posada de manifest alguns jutges instructors. Com el cas d’una interlocutòria, publicada per TV3, en què un magistrat decreta llibertat per als detinguts i avisa la policia d’una ‘falta de descripció més estricta i detallada dels fets, així com les conductes individualitzades en cadascuna d’aquestes conductes’. I una altra en què un jutge diu que ‘no és estrany que en la seva redacció s’hagi utilitzat una mateixa plantilla per a facilitar-ne la confecció’.

Les denúncies en aquesta ràtzia d’empresonaments no acaben aquí. Algunes defenses assenyalen que es troben amb atestats conjunts que la policia fa servir com a calaix de sastre de diversos detinguts, encara que aquests no es coneguin. Això és el que denuncia Marta Mas, que porta la defensa de sis joves magrebins detinguts a Lleida el 19 d’octubre. Dos d’ells anaven junts, però els altres no es coneixien entre ells i se’ls acusa dels mateixos danys i desordres. D’aquests, dos van quedar en llibertat, però en Mohamed i l’Othmane van ser enviats a la presó de Ponent II. Els altres dos, l’Ayoub i l’Acharaf, com que no tenen el permís de residència, el jutge els ha enviat al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) i els ha obert un expedient urgent d’expulsió.

Val la pena de destacar que en la interlocutòria de presó de dos nois gironins de divuit anys detinguts el 16 d’octubre, l’Ibrahim i en Charaf, la jutgessa Maria Elena Román Aita utilitza com a argument per a empresonar-los el fet que són ex-tutelats i tenen nacionalitat marroquina. Segons diu, no hi ha prou evidència que no s’escaparan i per això cal tancar-los.

Detencions violentes

La denúncia de la família de la Xènia, detinguda divendres de la setmana passada a un quart de set de la tarda després de la manifestació per la vaga general, és encara més greu. Van explicar a VilaWeb que la policia havia presentat com a prova de material subversiu contra ella una bola de petanca, bales de vidre i claus. Casualment, aquests mateixos elements van ser presentats com a proves inculpatòries contra els altres cinc detinguts aquell dia, i el número de la bola de petanca era el mateix en tots els casos.

En aquest vídeo es pot veure com la Xènia, a la vorera oposada a la càmera i amb els cabells tenyits de color blau, és arrossegada fins a la porta de la furgoneta pels policies espanyols, que l’estomaquen una vegada i una altra abans de ficar-la a dins.

Un altre familiar que ha denunciat l’extrema violència d’una detenció és Jordi Colomines, pare d’en Francesc, empresonat a Can Brians: ‘Aquell vespre, quan era al carrer de Trafalgar, anava més avançat que no els seus amics i la policia el va atrapar. El va estomacar, li va obrir el cap, al mig del crani. Semblava que hagués caigut d’un primer pis. Aleshores, vuit policies el van arrossegar pel carrer de Jonqueres i el van fer passar pel mig de les furgonetes. Allà li van pegar, li van clavar puntades de peus als testicles i li van tirar escopinades. Sembla que després el van deixar a terra i una ambulància el va atendre. A partir d’aquell moment, la policia no el va tornar a tocar.’

Colomines explica que l’ambulància el va dur al dispensari Pere Camps, on li van cosir el trau del cap amb nou punts de sutura. Després, els Mossos se’l van endur d’allà amb la bata de primeres cures –oberta pel darrere– i sense samarreta, mig nu. El van deixar a la comissaria de la Via Laietana i d’allà la policia espanyola el va portar a la comissaria de la Verneda. Li van llegir els drets a dos quarts de cinc de la matinada i fins a les sis de la matinada no li van permetre de trucar a casa.

Però la detenció que més impacte mediàtic va tenir, per la violència amb què es va fer, és la de la Laura Solé, una de les dues empresonades al Mas d’Enric, juntament amb en Joan Tortosa. La detenció de Solé a Tarragona s’ha convertit en un exemple de la brutalitat i els abusos policíacs durant les protestes contra la sentència. A les imatges es veu com tres encaputxats la tiren a terra. Tot seguit l’agafen pels cabells i l’arrosseguen desenes de metres.

David Pérez i Álvaro Alierta, de 21 i 20 anys respectivament, van ser detinguts la matinada de dijous al carrer d’Aragó de Barcelona en un punt on, segons assegura la germana d’un d’ells, ja no hi havia aldarulls. Sempre segons fonts familiars dels joves, ara empresonats a Quatre Camins, els agents de la Brimo dels Mossos d’Esquadra van aturar-los i els van acusar de llançar pedres sense proves i abans de detenir-los els van pegar.

Declaració amb dos encaputxats a la sala

L’advocat Benet Salellas, que porta el cas de la Xènia, i d’en Robert, l’Ibrahim i en Chafar, tres nois de Girona, va denunciar que durant la declaració judicial d’un d’ells hi havia a la sala dos agents de la policia espanyola encaputxats. ‘Mai no ho havia viscut, ni a l’Audiència espanyola’, explicava. Després, la jutgessa va enviar-lo a ell i a un altre noi a la presó.

Els nois són en Robert i en Pau, un noi de Llagostera. Tots dos els van detenir a Girona la nit de la vaga general i ara comparteixen cel·la al Puig de les Basses, acusats de delictes de desordres públics, lesions i atemptat contra agents de l’autoritat. Al mòdul de dones d’aquest centre penitenciari també hi ha Dolors Bassa, consellera de Treball condemnada a dotze anys de presó per sedició i malversació.

En Robert, segons que explica el seu pare, Joan Llach, no és un noi gaire implicat en política. Aquell vespre havia sortit a fer un tomb per Girona amb els amics, però ni tan sols tenia pensat d’anar a la manifestació, sinó que se la va trobar i s’hi va quedar. Quan van començar els incidents –explica el pare– ell va marxar cap a la zona de Fontajau i quan tornava a casa el van detenir al carrer del Bellaire. El pare explica que no sap ben bé com va ser la detenció, perquè han passat massa pocs dies i el noi no n’ha volgut parlar, però sap que en algun moment el van agredir.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb