21-D: un manual de seguretat i recomanacions per als manifestants

  • Us donem, resumidament, un seguit de recomanacions útils per a les mobilitzacions de divendres, elaborades per Drets i En Peu de Pau

VilaWeb
Redacció
18.12.2018 - 21:50

Divendres hi haurà una gran mobilització ciutadana per a protestar contra la reunió del consell de ministres del govern de Pedro Sánchez a Barcelona. Els partits unionistes i una bona part de la premsa de Madrid han pronosticat una jornada de violència, i han filtrat les dades d’un gran dispositiu policíac per a blindar la reunió ministerial a la Llotja de Mar. Els partits i les entitats independentistes han repetit les crides a una mobilització pacífica, no violenta i multitudinària en els diversos actes que hi ha prevists del matí al vespre. Tenint en compte la intensitat dels dies que vindran i la quantitat de missatges que corren per la xarxa, us oferim tot de recomanacions per a l’exercici d’uns drets fonamentals tan importants com la llibertat d’expressió i la llibertat de manifestació. Les recomanacions es basen en aquest dossier del col·lectiu Drets, publicat ara fa un any, però que en bona part és encara vigent, i també en aquest decàleg d’En Peu de Pau.

Quines manifestacions hi ha convocades?
Els CDR han convocat una de les primeres mobilitzacions de la jornada: una concentració a la Llotja de Mar, el lloc on es reunirà el consell de ministres. La concentració es farà divendres dia 21 de bon matí, amb els lemes ‘Tombem el règim’ i ‘Desbordem-los’.

També ben d’hora al matí l’ANC ha convocat una concentració multitudinària de vehicles a Barcelona. ‘Direm ben clar que no són benvinguts’, diu l’entitat, que pot voler col·lapsar el centre de la ciutat. L’ANC fa una crida a sortir de tots els racons de Catalunya amb cotxe de bon matí cap a la capital.

A les 11.00, Òmnium ha convocat un acte polític amb el títol ‘Consell Popular de Ministres’, davant l’estació de França, prop de la Llotja de Mar. Hi participaran tot un seguit d’entitats de la societat civil de l’àmbit dels drets humans, de la cultura i l’educació.

I a la tarda hi ha convocada la manifestació unitària amb el lema ‘Tombem el règim’, que sortirà a les 18.00 dels Jardinets de Gràcia.

Compte amb els rumors: canals d’informació fiables
En jornades de mobilitzacions i manifestacions multitudinàries és més fàcil que es facin córrer missatge falsos, rumors i mentides per les xarxes socials, que poden contribuir a crear inquietud o angoixa o bé afavorir reaccions precipitades o no desitjades. Desconfieu de tots aquells missatges que no pugueu saber del cert que els ha difosos algú identificable. Les fonts fiables són les entitats que han promogut les convocatòries: Òmnium, ANC, AMI, els CDR… És molt important que se segueixin tan sols les indicacions oficials d’aquestes entitats i la millor manera de fer-ho és tenir activat un canal directe amb cadascuna. Per exemple, els sistemes d’alertes de WhatsApp i Telegram que han obert les entitats.

La policia pot retenir algú sense atribuir-li cap delicte?
La policia pot retenir una persona només el temps necessari per a identificar-lo i fer-li un escorcoll personal superficial o bé per a demanar-li informació relacionada amb la pràctica d’un escorcoll domiciliari.

I si us identifiquen?
Demaneu a l’agent de la policia que també s’identifiqui. Si us fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i heu de saber-ne el motiu.

Què heu de fer si sou agredits per la policia?
Mireu de recordar i apuntar el lloc i l’hora de l’agressió. Cerqueu testimonis que hagin presenciat l’agressió. Si podeu, recolliu informació de l’agent que us hagi agredit, com ara detalls facials, corporals, el número d’identificació… Cerqueu vídeos i fotografies de gent que hi hagi a la vora o de càmeres de videovigilància. Si teniu lesions, feu-ne fotografies en què pugueu ser reconeguts, aneu a l’hospital i demaneu un informe mèdic.

Què passa si us criden com a investigat?
Un investigat (o encausat) és qualsevol persona a qui una autoritat o els seus agents li atribueixen haver comès un delicte. Un investigat té el dret de saber quins fets delictius li atribueixen; de no declarar ni fer cap mena de manifestació; de no declarar-se culpable; de ser assistit per un advocat. Una persona a qui requereixen la identificació, si no la proporciona, pot ser traslladat a una comissaria.

Què passa si us detenen?
Només poden ser detinguts aquells que són sospitosos d’haver comès un delicte. No és possible de detenir ningú sense causa legal ni de manera arbitrària. La llibertat és un dret fonamental. Una detenció ha de durar el temps mínim necessari per a les diligències d’investigació de la policia, i no pot superar mai les setanta-dues hores.

Quins són els drets d’un detingut?
Quan hom és detingut, té el dret de saber quins fets delictius li atribueixen, el dret de no declarar ni de fer cap manifestació; de no declarar-se culpable; de ser assistit per un advocat; que la detenció i el lloc on es troba siguin comunicats a algú que ell designi; de fer una trucada a la persona que vulgui; de ser assistit per un intèrpret si és estranger i no parla català ni castellà; de ser visitat per un metge; i de conservar una còpia de la relació de drets de què és titular. No declareu mai a comissaria, sinó al jutjat i en companyia d’un advocat.

Què implica el dret de ser assistit per un advocat.
Els detinguts i investigats tenen el dret de tenir un advocat de confiança. És útil de saber el nom d’algun. La policia té l’obligació de posar-se en contacte amb l’advocat designat. L’advocat pot entrevistar-se lliurement amb els investigats no detinguts. També pot entrevistar-se amb els detinguts sol·licitant a la policia que li faciliti un espai per a tenir una entrevista reservada. L’advocat té el dret de fer consignar en l’acta de declaració del seu client qualsevol incidència que cregui important.

Què és un habeas corpus?
Un habeas corpus és un procediment legal. Qualsevol pot demanar un habeas corpus d’un detingut (fins i tot ell mateix) per a denunciar que les condicions de la seva detenció atempten contra la legalitat. Demanar un habeas corpus obliga els agents de policia a traslladar el detingut davant un jutge d’instrucció que escoltarà el detingut sobre les condicions de la seva detenció i –si ho creu convenient– posarà remei a les vulneracions de drets que hi pugui haver i resoldrà si la detenció és legal o il·legal. La policia té l’obligació de tramitar els habeas corpus. No fer-ho pot comportar responsabilitat penal de l’agent de policia.

Desactivar els infiltrats
Si algú actua de manera violenta, cal aïllar-lo, fer-lo fora pacíficament de la concentració i provar d’identificar-lo. Els grups infiltrats o incontrolats poden malmetre el tarannà no violent del conjunt de la protesta.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any