Rubén Trenzano es posa bona nota en la gestió de Política Lingüística

Acció Cultural del País Valencià ha convocat els directors generals de Política Lingüística a examinar la gestió que han fet i a traçar un projecte de futur. En el cas dels responsables de les Illes i del País Valencià, aquest examen el fan just al final de la legislatura i com una manera de passar comptes amb els ciutadans. Segons la presidenta de l’entitat, Anna Oliver, cal tenir una visió conjunta, una perspectiva de tots tres governs per a saber què es pot fer i fins on es pot arribar. El primer a passar per aquest examen ha estat el valencià, Rubén Trenzano. Al maig, pocs dies abans de les eleccions, serà el torn de Beatriu Defior, de les Illes; i el mes de juny passarà per l’Octubre CCC Francesc Xavier Vila.

En la seua intervenció, ahir Rubén Trenzano va fer un repàs de les actuacions fetes pel seu departament d’ençà del 2015. Va començar dibuixant la fotografia en blanc i negre de l’herència lingüística deixada pel PP després de vint anys de menysteniment i de persecució en tots els àmbits, i va acabar amb un dibuix acolorit de tot allò que s’ha aconseguit en vuit anys. “La llengua era a l’UCI”, va dir. A partir d’ací es tractava de reconstruir.

L’escoltaven tècnics i companys del departament; la vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; la regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de València, Lluïsa Notàrio; la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó; la responsable de la Càtedra de Drets Lingüístics i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Vicenta Tassa, entre més assistents.

Construir la bastida legal

Trenzano va citar, una per una, les lleis, els ferros de la bastida, segons la seua expressió, que s’han aprovat en aquest període de vuit anys. El relat va ser esguitat pels entrebancs i la judicialització de què va ser objecte, com ara l’Oficina de Drets Lingüístics que, finalment, s’ha aprovat gràcies a uns articles incorporats a la llei d’acompanyament del pressupost que li han donat rang de llei. Va parlar també de l’homologació dels títols de català en tot el domini lingüístic, de la creació de la xarxa pública de serveis lingüístics i de la creació de Consell Social de les Llengües que, va dir, acaba d’aprovar dues ponències fonamentals. D’aquesta manera, desmentia les acusacions d’alguns membres d’aquest organisme que van optar per abandonar-lo i acusar la direcció general d’haver fet una operació cosmètica i d’haver-lo deixat sense contingut pràctic.

Esmentà com un altre punt molt positiu la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i l’esforç de la seua direcció general per a crear-ne l’estructura de la política lingüística.

La llei de plurilingüisme

Rubén Trenzano va contraposar el sistema tradicional de línies, vigent d’ençà de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, amb el de la llei del plurilingüisme: “El valencià esdevé la clau de volta de l’ensenyament al País Valencià. Les llengües han de conviure tant en les zones castellanoparlants com en les valencianoparlants.” Va tornar a la fotografia del 2015, en què el català en àrees castellanoparlants no era sinó una assignatura. Això mateix que passava en un percentatge molt alt dels centres concertats.

En aquest cas, el director general tampoc no féu cap esment de les crítiques de nombrosos col·lectius d’ensenyants de les comarques centrals valencianes que, aplicant aquest sistema a les aules, han constatat que es van perdent hores de docència en català.

Quan va parlar del requisit lingüístic que inclou la llei de funció pública del 2021, va lloar el fet que els funcionaris hagen de ser competents per a atendre els ciutadans en qualsevol de les dues llengües oficials, però va eludir l’exempció que s’aplica al personal sanitari. Per a justificar l’homologació dels nivells a partir de les notes assolides en batxillerat, Rubén Trenzano va dir que aquesta és una manera de donar valor a l’esforç, de demostrar que estudiar en català obri portes. “En tots els països normals es confia en el sistema educatiu. Per això s’aprova el decret de l’homologació d’estudis per a tenir un nivell concret. Això dóna valor al nostre sistema educatiu”, va afirmar.

A continuació va reiterar una idea que ja havia dit feia pocs minuts. Va recordar que el Botànic és un govern de coalició i que s’ha d’arribar a acords. “Uns acords que no ens feren retrocedir com va passar en altres comunitats autònomes, que després van desembocar en majories absolutes del PP.” Rubén Trenzano es referia, ho havia verbalitzat feia pocs minuts, al cas del pacte de progrés de Francesc Antich a les Illes.

Quant als anuncis, el director general va dir que al novembre es convocarien 43.000 places d’exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. Tot i que el govern valencià no fa part de ple dret de l’Institut Ramon Llull, va reivindicar la creació d’uns quants lectorats de català a l’estat espanyol i, amb els que ja funcionen, va anunciar que al setembre n’hi hauria de nous a la Universitat de Sevilla, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat del País Basc i la Universitat d’Alcalà d’Henares. Perquè la Generalitat hi entre com a membre de ple dret no hi ha data prevista.

El baròmetre

Trenzano va aprofitar l’avinentesa per a mostrar les dades del Baròmetre d’Usos del Valencià que ahir mateix es va publicar. A parer seu, la llengua comença a mostrar-se en una posició òptima, amb una nota de 56-57 sobre 100. Va dir que això és un punt de partida i que aquesta anàlisi es farà anualment per a analitzar el resultat de les polítiques aplicades. Va reconèixer que l’enquesta d’usos que mostrava l’evolució entre el 2015 i el 2021 no tenia un bon resultat perquè, tot i que havia augmentat l’adquisició de competències, hi havia un descens de parlants de català. “Això ens va preocupar molt com a govern. Vam pensar de quina manera havíem de reforçar aquestes competències. A Euskadi, després de quaranta anys de polítiques lingüístiques, ara comencen a notar un augment dels parlants”, va dir.

Inversions

I a continuació va donar una dada demolidora que, en certa manera, té a veure amb l’infrafinançament del País Valencià. Segons les xifres de Rubén Trenzano, durant els vuit anys de gestió, la direcció general ha invertit 140 milions d’euros en polítiques de foment de la llengua. Aquest pressupost és el mateix que invertirà enguany, va dir, el govern basc en polítiques de foment de la llengua basca.