26.03.2015 - 06:00
Una de les tradicions de Setmana Santa més arrelades a Barcelona és la mona. Fins a la segona meitat del segle XX era un costum molt estès d’anar-se-la a menjar a fora de la ciutat el Dilluns de Pasqua. Grups de familiars i amics passaven el dia a fora, molt sovint en una font. Hi feien un dinar i, per postres, es menjaven la típica mona.
Però tal com l’entenem avui la mona és una creació força recent i ha anat evolucionant molt en el curs dels anys. La recepta tradicional és coneguda, pel cap baix, des del segle XV, i originalment no portava xocolata. Consistia en un pa de massa de brioix dolç, de forma arrodonida, que era coronat amb ous durs. La tradició diu que la mona ha de portar tants ous com anys té l’infant que la rep. Sembla que la xocolata s’hi va afegir al segle XVI, a Barcelona, amb l’arribada del cacau provinent d’Amèrica. Ràpidament es va estendre arreu el costum de canviar els ous durs per ous de xocolata.
