Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  24.01.2014  20:00

El Museu Episcopal de Vic utilitza les impressions 3D per aconseguir rèpliques de les peces sense malmetre l'original

En la jornada sobre la nova tecnologia s'han pogut veure demostracions

Men?ame
 

El Museu de Episcopal de Vic ha organitzat aquest divendres una jornada sobre el món emergent de les impressores 3D. La tecnologia ja té més de 20 anys de recorregut, però tot just ara s'està democratitzant gràcies a la caducitat de les patents i al fet que els costos dels aparells han baixat notablement. Així, un usuari domèstic que disposi d'una impressora 3D, per poc més de 1.000 euros, podrà fabricar objectes físics de qualsevol material, a partir d'un model virtual creat per ordinador. Les possibilitats són infinites, i passen des de la creació d'un recanvi per a cotxes, a una funda de mòbil o menjar. El museu valora la nova tecnologia perquè els ha permès fer rèpliques sense malmetre l'original.

En una jornada pionera al país, el Museu Episcopal de Vic ha acollit aquest dijous una trobada al voltant dels reptes que el coneixement obert i les impressores 3D suposen i generen en l'àmbit dels museus. La responsable de Difusió i Acció Cultural del MEV, Carme Comas, ha explicat que la tecnologia 3D té una gran potencialitat no només en l'elaboració de rèpliques d'obres d'art, sinó també en altres aspectes com la restauració, la recerca, l'educació o la divulgació. Segons Comas, aquesta creació de continguts culturals en 3D obre nous reptes sobre la seva utilització i accés universal i planteja nous discursos entorn del coneixement obert.

En els darrers anys, el MEV ha utilitzat la tecnologia 3D per crear reproduccions d'obres d'art. Aquestes rèpliques atenien a les demandes provinents dels llocs originals com, per exemple, esglésies que també volien mostrar les peces. Per atendre les demandes, Comas ha explicat que "calia buscar un sistema de còpies que fos molt fidedigne a l'original, però que al mateix temps no afectés a la seva conservació".

El MEV es va decantar per un sistema de digitalització en 3D, que a través d'un sistema de patronatge creat a partir de la projecció de punts de llum sobre l'obra, creava un model imprimible amb els aparells d'impressió 3D. Per Carme Comas, que el sistema no tingués contacte directe amb l'obra era "molt important" perquè així no hi havia perill de malmetre la peça.

El retaule de Sant Joan de les Abadesses o la mare de Déu del carrer de les Neus de Vic s'han replicat utilitzant aquesta tecnologia, i que ara es pot apreciar les còpies als seus llocs originals.

Evitar confusions

Per evitar una possible confusió entre els originals i les còpies, el museu ha establert un sistema de control que queda registrat i numerat al mateix centre. Aquest procediment consisteix en què la rèplica no sigui ni dels mateix material ni de la mida que l'obra que es vol reproduir. En els cas del retaule de Sant Joan de les Abadesses, es va reduir la mida de l'original en un 5%, i en el cas de la mare de Déu es va substituir l'alabastra per marmolina. A més, en l'exposició pública de les obres hi ha de constar que són una rèplica.

Més enllà del debat de la jornada, s'ha habilitat un espai de demostració que ha permès descobrir les possibilitats que dóna la impressió 3D. S'han pogut veure aparells d'empreses del país, però també altres de diferents punts de l'estat espanyol que han vingut de Saragossa o Andalusia. Per un preu d'usuari domèstic, les màquines han són capaces de fabricar maquetes a petita escala de catedrals, fundes de mòbil, objectes de decoració com una calavera de colors, o reproduir una peça per a un vehicle.

La jornada 'Imprimir un museu. Els reptes dels museus davant el coneixement obert 'és pionera a Catalunya sobre aquesta temàtica, i ha estat organitzada pel Museu Episcopal de Vic i pel VIT, de l'Ajuntament de Vic.

Men?ame