30.11.2012 - 12:42
Fa uns mesos ja explicàvem que la crisi està tenint impacte en la salut dels infants. Hem volgut que aquests professionals ens expliquin el que perceben des de les seves consultes i facin recomanacions a les famílies per garantir la salut dels més menuts quan hi ha dificultats econòmiques.
L’alimentació és clau per a una vida saludable, i és el primer que s’ha de cuidar. La doctora Herminia Villena és pediatra d’atenció primària a un barri perifèric d’Esplugues de Llobregat, a l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi viuen moltes famílies amb dificultats econòmiques. “La crisi es nota des de fa un parell d’anys”, ens explica, “però ara s’ha aguditzat.Algunes famílies t’expliquen que no estan donant fruita als nens perquè no poden pagar-la, i quan els hi receptem alguna cosa ens pregunten el preu de la medicina, perquè en ocasions no s’ho poden permetre”.
Part del problema és que “falta més educació a l’hora de comprar per fer una dieta equilibrada”, diu la doctora. “Cal fer campanyes per recordar que comprar les matèries primeres és molt més barat que triar els precuinats. La cuina de mercat, tot triant els productes que tenen més bon preu segons la temporada, sobretot en el cas de la fruita i la verdura, pot ajudar a quadrar els números i donar una bona alimentació”.
A Sevilla, el doctor Manuel Praena, que també és pediatra d’atenció primària i professor associat de pediatria a la Universitat de Sevilla, afirma que allà la crisi afecta sobretot les vacunes infantils que no cobreix la seguretat social. “Entre els estrats socials més deprimits, algunes famílies no estan posant la vacuna del pneumococ o la del rotavirus que la Societat Espanyola de Pediatria recomana administrar en els primers mesos d’edat. També afecta la de la varicel·la, que és gratuïta als 13 anys però no de més petits”. No hi ha dades exactes, però és el que ell ha observat a la seva consulta: les famílies pregunten per les conseqüències de saltar-se aquestes vacunes davant la dificultat per pagar-les. A més, a algunes comunitats, com ara la de Madrid, la vacuna del pneumococ sí que ha estat finançada durant uns anys, però ara amb les retallades torna a ser de pagament.
Un altre impacte de les retallades és l’eliminació de bona part de les beques de menjador, que ha portat a oferir la possibilitat de dur el menjar des de casa a l’escola. La doctora Villena explica que els serveis socials estan garantint el servei per a aquells nens que viuen en famílies en situació de risc i per als quals aquest àpat a l’escola és garantia d’una bona alimentació. L’opció del ‘túper’ és doncs per a famílies on els adults treballen però no poden pagar el servei de menjador.
I en aquests casos, recomana: “Cal considerar si hi ha l’opció de dinar a casa, que és sempre més sa, no només pel menjar, sinó pel que suposa de convivència familiar, d’afectivitat i d’enfortir els vincles entre mares, pares i fills. Si no és possible i s’ha de portar carmanyola, el primer que s’ha de pensar és que hi ha una gran varietat, no s’han de limitar a la pasta i els entrepans”. En la mateixa línia, el doctor Praena alerta del perill de què el ‘túper’ porti bàsicament fregits i precuinats. “El menjador escolar cuida la quantitat de calories, la varietat d’aliments i procura una dieta equilibrada. Les famílies han de fer el mateix”.
Hi ha moltes opcions per portar un bon dinar fet a casa: les llegums, tant en plat de calent com en amanida, amanides de verdures també de pasta o arròs, amb tonyina o formatge per aportar-hi proteïnes, carn amb salsa de tomàquet, estofats…
A Andalusia, però, aquest problema és menor, perquè la jornada escolar als centres públics acaba a les 14 hores i és més fàcil anar a dinar a casa, segons ens diu Pilar Bellido, que és pediatra d’atenció primària a Alcalá de Guadaira, a prop de Sevilla. “Aquí la crisi es nota perquè hi ha molta gent a l’atur”, diu, “però en el fons això és un poble, on el cost de la vida és molt més barat, i el suport familiar és molt important. Amb tot això, aquí no estem detectant problemes en l’alimentació arran la crisi. Però sí que veiem, per exemple, que disminueixen les activitats extraescolars esportives per la despesa que suposa per a les famílies”. Això ho han detectat sobretot amb el seguimient del pla Piobin de lluita contra l’obesitat infantil. Però hi ha alternatives per a què els nens puguin fer esport sense haver de pagar: des d’anar en bici o a patinar a acostumar-se a pujar sempre les escales a peu. “Qualsevol opció que compleixi la màxima de menys sofà i més caminar”, diu la doctora.
Com a conclusió, tots tres pediatres coincideixen en què sovint es tracta d’una qüestió de prioritats. Les famílies amb dificultats econòmiques han de valorar quines despeses són imprescindibles, i garantir la salut dels infants hauria de ser sempre inqüestionable.
La Fundació Roger Torné ha posat a disposició de totes les famílies el consultori de salut infantil “Per a pares i mares”, on aquests poden contactar amb un equip mèdic (del qual formen part les pediatres Herminia Villena i Pilar Bellido, entrevistades en aquest article) per preguntar els seus dubtes respecte a la salut dels seus fills i filles de manera totalment gratuïta. Més informació aquí.
Es pot seguir tota la informació en relació a aquest tema en el nostre perfil de Twitter (@FundRogerTorne) i la nostra pàgina de Facebook.
