Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  23.11.2012  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

L'Espriu de la 'mala bava còsmica' i els Premis Ausiàs March del 1959 a Gandia

Avui s'atorguen els Premis Literaris Ciutat de Gandia · Recordem com va sorgir el Premi Ausiàs March de poesia, quan es lliura per cinquantena volta

Men?ame
 

Escriu l'editor Josep Maria Castellet a 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (Edicions 62), en un apartat que titula 'Octubre de 1959. Gandia': 'A l'estació de València ens esperaven Joan Fuster i un representant de l'Ajuntament de Gandia. Arribàvem l'Espriu, la Isabel (la muller) i jo, des de Barcelona, en un trajecte que va durar prop de cinc hores.' Castellet i Espriu formaven part del jurat del primer Premi Ausiàs March de poesia de Gandia, que avui al vespre s'atorgarà per cinquantena volta. Castellet i l'escriptor Josep Piera ens narren aquell esdeveniment cultural que feren els cinc-cents anys de la mort d'Ausiàs March.

El llibre de Castellet és molt útil per a saber de primera mà petits detalls, com ara que aquell primer any el premi van convocar-lo l'Ajuntament de Gandia i el de Beniarjó, que havia estat senyoria de Pere i Ausiàs March i on encara hi ha restes del Palau dels March.

Perquè, de fet, és impossible entendre aquella primera concessió del premi sense tenir en compte que es va convocar arran dels cinc-cents anys de la mort d'Ausiàs March. Castellet explica a VilaWeb que, per aquest motiu, ningú no es va poder negar a participar-hi. I així s'entén que en un primer moment el jurat comptés amb Carles Riba; ara, com que el 1959 Riba es va morir, el va substituir Salvador Espriu.

És amb la presència d'Espriu que també es pot entendre l'obra guanyadora. Així ho fa notar Josep Piera a VilaWeb: 'La mort de Riba coincideix amb el naixement del realisme, per això trien Pere Quart. L'escriptor, molt lligat al premi durant anys, també explica els dos personatges fonamentals de Gandia que van saber convèncer el batlle d'aleshores perquè acceptés l'organització del premi: 'Hi havia Joan Climent, que era poeta, en llengua castellana aleshores encara, i Joan M. Bonastre, que tenien bones connexions amb Joan Fuster i Sanchis Guarner i que van convèncer el batlle, Joan Llorente, un home bonhomiós, del règim, però no feixista. Supose que es devia imaginar que serien una mena de jocs florals pomposos de l'època.'

El jurat era format per Joan Fuster, Salvador Espriu, Josep Maria Castellet, Dámaso Alonso, Gerardo Diego (aquests dos, il·lustres membres de l'Acadèmia espanyola), Arturo Zabala i, per part de l'organització, Joan M. Bonastre. Explica Castellet: 'Després d'una entretinguda deliberació, vam atorgar el Premi Ausiàs March-Beniarjó a l'obra "Vacances pagades" de Joan Oliver - Pere Quart. El premi Ausiàs March - Gandia, el va obtenir el llibre 'Claridad' de José Agustín Goytisolo. Hi va haver unanimitat.' Fins aquí l'explicació de Castellet al llibre 'Seductors, il·lustrats i visionaris'. Però, a part, ens comenta que certament aquests guanyadors es van preparar una mica. Al cap i a la fi, se celebraven els cinc-cents anys de la mort d'Ausiàs March…

En el llibre Castellet reprodueix un parell d'anècdotes relacionades amb l'Espriu i els altres membres del jurat. La primera, relacionada amb el malestar que va sentir Espriu en veure que Dámaso Alonso s'aixafava a la calba una mosca molt empipadora. L'altra, sobre una conversa que van tenir Espriu i Fuster, en què Espriu li deia: 'Hi ha una mala bava infinita, còsmica…'

Men?ame