Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  24.06.2012  18:50

Qui és Mohamed Morsi?

Men?ame
 

Una bona manera de descriure Mohamed Morsi, el nou president d'Egipte, és destacant-ne la fidelitat als Germans Musulmans, el moviment islamista més implantat al país i una part del món àrab. Amb tot, el procés de transició començat després de la revolució del 25 de gener de 2011 l'ha convertit ara en el primer president civil d'Egipte i en el successor del dictador Hosni Mubàrak, perseguidor incansable durant dècades dels Germans Musulmans.

Mohamed Morsi, nascut el 1951 a Xarqiya, al delta del Nil, va estudiar enginyeria a la Universitat del Caire i es va doctorar posteriorment a la Universitat del Sud de Califòrnia al final de la dècada de 1970. Va treballar de professor adjunt a la Universitat Estatal de Califòrnia, a Northridge, al començament de la dècada de 1980, i el 1985 va tornar a Egipte per exercir la docència a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Zagazig.

La seva carrera dins els Germans Musulmans és molt diferent de la d'històrics de l'organització, que arrosseguen dècades de presó i persecucions a mans del règim de Hosni Mubàrak i antecessors. De fet, Morsi va començar a destacar-s'hi al principi de la dècada del 2000, quan va ser elegit diputat com a candidat independent. Des de llavors l'ascens que ha fet en l'escalafó de la germandat islamista ha anat directament lligat a l'estreta relació amb el cap del grup, Khairat al-Xàter. Molts analistes destaquen, precisament, que el caràcter complaent i la fidelitat inqüestionable de Morsi a la disciplina interna dels Germans Musulmans han estat les seves millors cartes.

Morsi sempre ha preferit romandre en un discret segon pla, però el suport d'Al-Xàter li va permetre de dominar les seccions més influents de l'organització, com la política i la de mitjans de comunicació, i finalment va anar guanyant més pes i presència pública.

L'abril de 2011 el Consell de la Xura dels Germans Musulmans va elegir Morsi com a president de l'aleshores creat Partit Llibertat i Justícia, després de la caiguda de Mubàrak. Com a dirigent de la formació, va ser nomenat a més candidat de reserva a la presidència per si, tal com finalment va passar, Al-Xàter era desqualificat en la cursa electoral. Aquesta carambola l'ha situat al capdavant del país de més importància estratègica, política i geogràfica del món àrab i com a cap visible dels nous governs islamistes sorgits de la primavera àrab.

Morsi s'ha convertit, doncs, en el primer president elegit democràticament en unes eleccions amb uns quants candidats i posa fi a més de seixanta anys de poder militar: tots els presidents egipcis des del cop de 1952 (Mohamed Naguib, Gamal Abdel-Nasser, Anwar Sadat i Hosni Mubàrak) provenien de les files de l'exèrcit.

Durant la campanya, el president electe ha dit que la seva política es desenvoluparà en el marc d'una 'referència islàmica moderada', per recuperar 'l'estabilitat, la justícia i la prosperitat al país'. Al llarg dels últims mesos ha establert contacte amb molts polítics reformistes, entre els quals hi ha derrotats en la primera tanda, com Hamdeen Sabahi, un dels representants més destacats de l'esquerra. De fet, ha arribat a aventurar que el seu primer ministre no ha de ser necessàriament un islamista i ha deixat entendre que inclourà representants de minories com els cristians coptes al seu govern. El nou president tampoc no secundarà, ha dit, un codi de vestir islàmic.

Sobre política exterior, Morsi s'ha compromès a mantenir el tractat de pau signat amb Israel el 1979, però ja ha avançat que dedicarà esforços a millorar la situació dels palestins, en particular els de la Franja de Gaza.

Queda per resoldre la manera com es relacionarà amb el poderós estament militar, supervisor de la transició política i considerat per la major part de l'opinió pública com una romanalla de l'antic règim de Mubàrak. La majoria d'analistes creuen que Morsi haurà d'encarar-se a l'aparell de seguretat, l'exèrcit i la burocràcia, l'anomenat 'estat profund', i alhora haurà de convèncer la població que assumeix la responsabilitat de resoldre els seus problemes quotidians.

Una altra tasca important que haurà d'encarar Morsi com a president és el restabliment del parlament, dissolt arran d'una sentència del Tribunal Suprem secundada per l'exèrcit fa poc més d'una setmana, i també tractar la qüestió de l'esmena a la declaració constitucional recentment emesa pel Consell Suprem de les Forces Armades, que dóna als militars amplis poders per reprimir les protestes i minva les competències presidencials en matèria castrense. Resoldre totes dues qüestions serà el pas previ per continuar el procés de transició cap a la creació d'una assemblea constituent.

Notícia relacionada: Qui són els Germans Musulmans?

Men?ame